diumenge, 30 d’agost de 2020

Cases singulars de Lleida ( 52 ).

Deixem el centre de la ciutat al que tornarem després de passejar pels barris de Lleida. Comencem per Pardinyes on encara podem gaudir de dues mostres d'arquitectura modernista del que fou "El Recorrido": la caseta del guardaagulles i els tallers.


En una senzilla placa de l'Ajuntament podem llegir: " Caseta del guardaagulles del "Recorrido". Primeres dècades del segle XX. Estil modernista. Cabina de Control i Canvi de Vies de l'antiga estació del "Recorrido" 1.923-1.982 ".


Des de la caseta es controlava la circulació de trens i els canvis d'agulla. L'Ajuntament la va restaurar totalment l'any 2.003, però els dropos no deixen d'embrutar-la. És un petit edifici de planta i coberta octogonal, construït amb plafons aplacats de pedra, maó de cara vista i coberta de teula ( al carener i a les arestes de la teulada les teules són de ceràmica vidrada verda. Dues esferes, també de ceràmica vidrada verda, decoren els vèrtexs.


Les obertures estan emmarcades amb maó de cara vista. Actualment està al mig del pàrquing del Barris Nord i té la funció de lavabo públic, imprescindible pel mercat dels dissabtes.


A la planta superior podeu veure els amplis finestrals que facilitaven el control ferroviari. La caseta del guardaagulles era més alta. L'espai sota els finestrals tenia el doble d'alçària que l'actual i les vies estaven uns metres sota la superfície actual.


Si pugeu les escales podreu observar on hi havia la làmpada de paret de la petita construcció modernista ( fotografia anterior de detall ). A la planta baixa, on hi ha el lavabo public, podeu veure una finestra circular al centre del plafó aplacat de pedra emmarcat amb maó de cara vista.


Deixem el pàrquing del Barris Nord i passegem pel carrer Xavier Puig i Andreu fins trobar, a la dreta, el carrer Frederic Riu Farré on hi ha els vells tallers del Recorrido i que actualment son la seu de l'Institut Municipal  d'Ocupació ( IMO ) Salvador Seguí.


El barri de Pardinyes, de gairebé 17.000 habitants, a tocar del riu Segre i de les vies del tren va deixar de ser agrícola l'any 1.923 quan la companyia ferroviària Camins de Ferro del Nord d'Espanya ( fundada l'any 1.858 i que al 1.941 s'integrà a RENFE ) va construir al barri una estació de classificació i uns tallers situats lluny de la terminal de passatgers.
A la fotografia anterior podeu veure la façana del carrer Frederic Riu Farré i a la propera la del carrer d'Anselm Charles.


Per arribar des de l'estació de Pardinyes a la terminal de viatgers calia donar una volta. Aquest trajecte fou batejat popularment com "El Recorrido". Al barri, on abans d'arribar el tren només hi havia torres, horts i alguna caseta d'estiueig, es van construir cases per als 150 treballadors de "El Recorrido" i de la terminal de passatgers, un edifici noucentista obra de l'arquitecte Adolf Florensa i Ferrer construït entre 1.925 i 1.929. Si cliqueu sobre l'enllaç anterior podreu donar un cop d'ull a l'edifici de l'estació.


L'actual IMO Salvador Seguí era un conjunt de tres naus per a tallers i una quarta nau amb funció de magatzem. A la propera fotografia podeu veure la façana de la plaça Rosa Sensat.


El sòcol de pedra, els murs aplacats de pedra, els maons de cara vista, els grans finestrals d'arcs rebaixats i la coberta de dues aigües amb lluernes de vidre defineixen arquitectònicament els vells tallers.


"El Recorrido" està inclòs a l'Inventari del patrimoni Arquietctònic de Catalunya. L'enginyer P.Fraile fou l'autor de les antigues naus. A la propera fotografia de detall, els murs aplacats de pedra i el maó de cara vista són els protagonistes.


L'estructura interior de les naus està feta amb pilars metàl·lics i bigues de fusta. La coberta és de teula, amb lluernes de vidre a la carena.


Del vell Recorrido només conservem aquests elements. Totes les vies ha desaparegut, però la caseta del guardaagulles i els tallers encara ens recorden el passat ferroviari d'aquesta zona de Pardinyes.


Deixem el barri de Pardinyes per apropar-nos al del Secà de sant Pere on observarem atentament l'antiga torre Queralt, construïda l'any 1.910.
Atentament.
Senyor i

dimecres, 26 d’agost de 2020

Celestí Campmany a l'Arxiu Municipal ( 2 ).

Si a la primera entrada dedicada als documents custodiats a l'arxiu municipal de l'arquitecte lleidatà Celestí Campmany vàrem donar un cop d'ull al dossier amb els plànols, sol·licituds de construcció i memòria descriptiva de l'antiga Casa Aldomà, avui quedareu bocabadats al fullejar el projecte que ha trobat l'arxivera...


Obrir el dossier en el que podem llegir " Ayuntamiento de Lérida. Arxivo. Capsa nº 170.  1.880. Proyecto de teatro de verano en los Campos Eliseos de Lérida. Año 1.880.  1439 Obres municipals 1.880", és molt emocionant.


Molts enamorats de Lleida desconeixen la història del Teatre dels Camps Elisis. Pera Bardají. governador civil de Lleida, l'any 1.848 proposà a l'Ajuntament la construcció d'un passeig en terrenys municipals i del gremi d'espardenyers a l'altre costat del riu Segre. Entre 1.860 i 1.864 es van crear els Camps Elisis dissenyats per Àngel Carmona. L'any 1.864 es van trasplantar dues llargues rengleres d'impressionants plàtans provinents de la Devesa de Girona. El parc s'inaugurà el 12 de maig de 1.864. Entre la documentació del teatre d'estiu, he trobat aquest plànol, sense signar, en el que es pot llegir al mig paseo central, a la part de baix carretera i en el que apareixen punts numerats que podrien ser els plàtans.


Poc després de la inauguració, Armengol Cornudella, Marià Codina i Montagut van proposar la construcció del teatre dels Camps Elisis. L'Ajuntament concedí la llicència el 31 de juliol d'aquell mateix any ( 1.864 ). Era un teatre sense programació estable, amb un cafè i altres senzilles instal·lacions.
La segona fotografia és del plànol de la fachada de costado i la propera del de planta. Els dos plànols estan signats - a l'esquerra- per l'Ajuntament el 27 de febrer de 1.882 ( la sessió d'aprovació es celebrà el 14 de febrer ). Al centre, l'escala ( 0,02 por metro al de la fachada de costado i 0,01 por metro al de planta. A la dreta signa a Lerida ( sense accent ) 15 de setiembre de 1.880 El arquitecto Celestino Campmany.


El tercer plànol és de la sección transversal. A la part baixa podem llegir, al centre, l'escala ( 0,02 por metro ), a la seva dreta la signatura de l'Ajuntament , i a la seva dreta la de Celestí Campmany. Les dues signatures amb les mateixes dates que ela altres dos plànols.


A més a més dels tres plànols, la lectura dels diferents documents ens permet seguir detalladament el procés d'aprovació del projecte. A la propera fotografia podeu veure la primera pàgina del document que autoritza la construcció del teatre malgrat que la planta circular no despertava passions entre els tècnics municipals: ..." Que aun cuando la forma circular para la sala de un teatro no es la mas apropiada para reunir las mejores condiciones de visualidad, ni el desarrollo de palcos"...


La  fotografia següent és d'un document timbrat presentat per "Armengol Cornudella Codina y Mariano Codina Bastús ambos vecinos de esta ciudada". Demanen que "visto el abandono que se nota en el teatro y demás dependencias anejas de los Campos Eliseos ... llevar a cabo una serie de reformas haciendolo asequible a toda clase de espectaculos teatrales"...


El dibuix del timbre és diferent al que vàrem veure a la documentació de la Casa Aldomà perquè aquest és de 1.882  i l'altre del 1.881. Però el text és el mateix ( exceptuant l'any ): "SELLO 11º    AÑO 1882   IMPTO GUERRA   50 POR %   50 C DE PESETA".


La petició fa referència al teatre inaugurat l'any 1.864, el primer teatre dels Camps Elisis, també promogut per Cornudella i Codina. Van presentar la documentació abans que s'acabés la concessió del teatre primigeni. El document està signat el 14 de novembre de 1.882.


A la memòria descriptiva, signada el 6 de febrer de 1.883 per Celestí Campmany, podem llegir la capacitat del teatre: ..."Salón central 874 espectadores, Palcos 34 id., Asientos fijos 61 id., Público 325 id. Total 1.294 espectadores"...


Els tres plànols estan signats el 15 de setembre de 1.880 per Celestí Campmany. L'Ajuntament signà el 27 de febrer de 1.882, però especifica que s'aprovà a la reunió del 14 de febrer. L'escala és de "0,02 por metro" als plànols de fachada de costado i sección transversal; i de "0,01 por metro" al de planta.


A la fotografia anterior de detall del plànol de sección transversal, podeu observar les signatures de l'Ajuntament ( centre ), i de Celestí Campmany ( dreta ).
La propera, també de detall, és de la part central del plànol de la fachada de costado. Flanquejant la porta Celestí Campmany dibuixà dos cartells...


Si utilitzem el zoom de la càmera fotogràfica descobrirem que l'arquitecte lleidatà anunciava l'obra programada al teatre d'estiu: Marina. Una òpera en tres actes d'Emilio Arrieta estrenada com sarsuela l'any 1.855 i que al 1.871 ho fou com òpera al Teatre Real de Madrid.


Malauradament el teatre es va cremar el dia vint-i-dos de gener de 1.886. Al juny de 1.893 l'Ajuntament anul·là la concessió del teatre a Armengol i Codina i la concedí a Ramon Mañe, però el teatre d'estiu s'abandonà i finalment fou enderrocat l'any 1.901.


El projecte del nou teatre, que es construí al mateix lloc que l'anterior, també és de Celestí Campmany. S'inaugurà al 1.902 i si passegeu pels Camps Elisis li podeu donar un cop d'ull.


A la fotografia anterior, d'esquerra a dreta, podeu observar: el teatre dels camps elisis, el quiosc de música i el cafè-teatre.
La fotografia següent, dels anys 20 del segle passat, és una postal ATV, concretament la número 959. Àngel Toldrà Viazo ( ATV ) era un empresari dedicat al món de la impremta. No era fotògraf però es dedicà a l'edició de postals. La primera era de Barcelona, a la 959 ( que podeu veure a la propera fotografia ) hi podem llegir: "A.T.V - 959 - LÉRIDA. Teatro de los Campos Eliseos". Àngel Toldrà Viazo edità 4.477 postals


Al 1.918 el teatre va passar a ser propietat municipal i tingué aquesta funció fins al 1.936. Després de la Guerra Civil l'arquitecte Mariano Gomà reformà la façana. Posteriorment es transformà en equipament esportiu. Actualment està tancat i barrat...


Recullo curosament tota la documentació i la torno a l'arxivera, agraint-li el seu interès per ajudar-me a descobrir els secrets de Celestí Campmany custodiats a l'Arxiu Municipal.
Atentament.
Senyor i

dissabte, 22 d’agost de 2020

Romànic andorrà ( 3 ).

Baixem per la serpentejant CS-200, després de gaudir de sant Miquel d'Engolasters, fins a Escaldes-Engordany per continuar per la CG-2 fins al nucli de població de Les Bons a la parròquia d'Encamp.


Quan aparqueu el cotxe i alceu la mirada entendreu que caldrà enfilar-se al turó per conèixer el conjunt històric de Les Bons. Pujar-hi és tornar a l'època medieval. Coronant el turó trobareu una torre de defensa de quatre pisos ( el vestigi més important del poc que queda del castell )  i l'església romànica de sant Romà.


El nucli de població de Les Bons apareix documentat l'any 1.162. El 23 de gener de 1.164 fou consagrada l'església de sant Romà. La petita església, que sembla sorgir de la roca, és d'una sola nau, de planta rectangular i un petit absis semicircular decorat amb un fris d'arcs cecs i tres lesenes.


L'accés a l'església es situa al mur oest. Abans d'entrar-hi trobareu un porxo afegit l'any 1.589. Sant Romà té un campanar de cadireta de dos ulls.


Només entrar al temple veureu la petita nau coberta amb volta de canó reforçada per un parell d'arcs torals ( també anomenats arcs de faixó ), un recolzat en dos pilars rectangulars i l'altre en dues columnes.


Malauradament les pintures murals que veureu són un còpia de les originals que es conserven al Museu Nacional de Catalunya ( MNAC ). Les pintures les va fer al segle XII el Mestre de santa Coloma.


Lluís Plandiura i Pou fou un important industrial, gran col·leccionista d'art i diputat al Congres ( nomenat Comissari Reial de Belles Arts ). Com a col·leccionista va reunir milers d'objectes de totes les èpoques. Creà un museu a casa seva que mostrava a tothom interessat per l'art. L'any 1.932 els seus negocis de canya de sucre van patir una greu crisi econòmica. Vengué la seva col·lecció a la Junta de Museus de Barcelona per 7.000.000 de pessetes. Penseu que al MNAC hi ha més de 1.300 obres de la col·lecció Plandiura...
Una d'aquestes són els dos fragments de pintures murals de la decoració absidal de l'església de sant Romà: el registre dels apòstols i la volta.


A la fotografia anterior de detall podeu veure, d'esquerra a dreta, a sant Andreu ( que duu una creu ), Maria ( amb el calze ) i sant Pere ( amb les claus a la seva mà esquerra - tapades pel crucifix però que apreciareu perfectament a la sisena fotografia ). A la dreta de la finestra central de l'absis hi ha sant Pau i sant Jaume que duen rotlles.
El fragment inferior de la volta representa a Crist en Majestat ( Maiestas Domini ), iconografia típica de l'art romànic. Dels símbols del Tetramorf només s'ha conservat ( a l'esquerra de la propera fotografia ) el brau que representa a sant Lluc.


Malauradament al segle XVI es van repicar part dels murs ( carregant-se les pintures murals dels segle XII ) per tornar-los a pintar seguint la tradició gòtica. Les podeu veure a la part superior de la fotografia anterior - sobre el fragment del Crist en Majestat -, i a la fotografia següent on sant Pere obre les portes del paradís als elegits.


Abans de sortir de l'església, sobre la porta, hi ha el retaule del segle XVI de tradició gòtica dedicat a sant Romà d'Antioquia de l'escola del Mestre de Canillo. Originalment situat al presbiteri tapava les pintures murals romàniques.


Baixem el turó que acull el conjunt històric de Les Bons. Agafem el cotxe i tornem per la CG-2 fins a Escaldes-Engordany on anirem a la dreta per la CG-3 fins a La Cortinada, un nucli de població situat a la parròquia d'Ordino, on visitarem virtualment l'església de sant Martí i Cal Pal.
Atentament.
Senyor i

dimarts, 18 d’agost de 2020

Grafits de Liverpool.

Després de gaudir d'una colla d'espais culturals de Liverpool - museus, biblioteques , galeries, llibreries...- avui donarem un cop d'ull a una petita mostra dels moltíssims grafits que decoren els murs i parets de la ciutat. A pocs minuts passejant d'Albert Dock, per on vàrem voltar a l'entrada liverpuliana anterior, trobem The Baltic Triangle, de visita imprescindible per conèixer les iniciatives creatives de la ciutat. Començarem el periple a Cains Brewery Village. Caín fou una antiga fàbrica de cervesa fundada l'any 1.858 per l'irlandès Robert Cain. L'any 2.013 l'ajuntament de Liverpool autoritzà la creació d'un complex d'edificis conegut com a Cains Brewery Village, que després de diferents modificacions del projecte inicial s'ha transformat en un gran espai d'oci de la ciutat. A la propera fotografia podeu veure part de l'impressionant edifici de maó vist de l'antiga cervesera.


Entrem al Baltic Market, un dels molts negocis independents de The Baltic Triangle, una gran nau industrial transformada en un espai on moltes  persones mengen, beuen, escolten música en directe...


Darrere d'algunes de les parades del curiós mercat trobem el primer mural d'avui, un encàrrec que van fer a l'artista urbà Paul Curtis per celebrar el cinquantè aniversari de l'àlbum dels Beatles "Sgt Peppers Loney Hearts Club Band". Si cliqueu sobre el nom de l'artista, podreu veure com el va fer.


Sortim del Baltic Market però continuem amb Paul Cutis i els Beatles. Al costat de Cains Brewery Village, a Grafton Street, per encàrrec de The Beatles Story l'artista de Liverpool va pintar un mural per commemorar el cinquantè aniversari de l'àlbum "Abbey Road".


Els que tenim uns anyets recordem perfectament la fotografia protagonista de l'LP en la que els quatre Beatles creuen pel pas zebra.


Ara, gràcies a Paul Curtis, podeu ser vosaltres els protagonistes però evidentment no esteu a Londrers sinó a Liverpool. L'artista urbà ha pintat tots els detalls només cal imitar als genis de Liverpool. Si cliqueu el proper enllaç podreu veure el vídeo que resumeix com va fer el mural: "Abbey Road in Liverpool".


Creuem Parliament Street i passegem per Jamaica Street fins a la cantonada amb Jordan Street on hi ha el mural que l'artista Akse va pintar en un cap de setmana dedicat a l'entrenador del Liverpooll Jürgen Klopp.


Akse en els seus grafits treballa perfertament les cares dels seus protagonistes com podeu valorar a la propera fotografia de detall. Ha pintat murals amb rostres d'alt perfil del professor Stephen Hawking, David Bowie i Muhammad Alí.


Podeu contemplar la seva feina ciclant al proper enllaç: "We are Liverpool. This means more" . Vuit fotografies ens mostren la feina de l'Akse, que algun dropo ja ha embrutat... Si dirigim la mirada a la dreta veureu uns passejants que aprofiten un moment sense pluja per caminat tranquil·lament per Jamaica Street.




A la dreta dels passejants, on hi ha una furgoneta, dos cotxes i unes bicicletes, a la paret hi ha diferents grafits. Un d'ells, també és un dels més fotografiats de la ciutat perquè et permet transformar-te en el símbol de Liverpool...


Paul Curtis va néixer a Woolton, un suburbi del sur de Liverppol. Té la llicenciatura i el màster en geologia i treballà quinze anys a la indústria del petroli i del gas del Mar del Nord. El grafit de les ales també és obra seva, però no són unes ales qualsevol sinó les del Liver Bird, la criatura mítica símbol de la ciutat. Les representacions del mític ocell les trobareu per tota la ciutat. Els més famosos estan al moll i es diuen Bertie i Bella...
Cliqueu al proper enllaç per poder veure la cració del grafit i a una colla de passejants que, per uns segons, es transformen en el Liver Bird: "For All Liverpool's Liver Birds"


Marxem del Baltic Triangle per anar a la cantonada se Suffok Street amb Parr Street on hi ha un petit edifici en el racó d'un aparcament obert. Les façanes dels dos carrers estan pintades de blanc i just a la cantonada hi ha l'entrada a Santa Chupitos, santa que no apareix en el nostre santoral....


Però les dues façanes que "miren" a l'aparcament tenen premi. Dos grafits espectaculars atreuen poderosament la nostra mirada.


A l'esquerra tenim el grafit obra dels artistes urbans Elphone ( el dibuix ) i TEAone ( les lletres abstractes ) creat en el marc del Contrast Mural Festival. Dos estils diferents que combinen màgicament. No deixeu de clicar l'enllaç anterior, segur que quedareu bocabadats! A la dreta ens observa atentament l'esquelet de Trenchone.


Gràcies al Contrast Mural Festival els artistes omplen els murs de Liverpool amb les seves creacions. S'ofereixen tallers en els que es pot treballar amb un artista professional i aprendre les tècniques de treball del grafit.


L'altre grafit malauradament està parcialment tapat pels contenidors plens a vessar després d'una nit intensa del Santa Chupitos... Malgrat la brutícia, és difícil no mirar i admirar l'esquelet de l'artista urbà Trenchone.


A la propera fotografia de detall apreciareu com la suma del color dels ossos i el del maons cara vista, típics de les cases angleses, és un regal visual. Al Contrast Mural Festival els artistes Elphone i Trenchone eren els representants d'Edinburg.


Deixem l'art urbà, del que hem vist una petitíssima mostra, per apropar-nos a Albert Dock una passejada imprescindible quan visiteu la ciutat. L'antic port de Liverpool fou l'entrada a l'Imperi Britànic. En ell van desembarcar productes i objectes procedents de tot el món.
Atentament.
Senyor i