divendres, 26 de febrer del 2021

La màgia de l'Empordà ( i 5 ).

Acabem aquest periple per l'Empordà visitant diferents indrets del municipi de Palafrugell que l'any 2.018 tenia 22.860 habitants, essent el més poblat del Baix Empordà. A més a més de Palafrugell formen part del municipi les següents entitats de població: El El Bruguerol, Calella de Palafrugell, Ermedàs, Llafranc, Llofriu, Santa Margarida, Tamariu i la Vessana. 
A l'entrada anterior ens vàrem quedar a la plaça Major, just davant del Centre Fraternal, una societat cultural i recreativa fundada l'any 1.887. A la propera fotografia podeu veure la balconada del primer pis flanquejada per les banderes de Catalunya i la de Palafrugell.


El centre ha estat, i és, una peça fonamental de la vida associativa i recreativa de molts palafrugellencs. Un espai que ha organitzat tertúlies, lectures, iniciatives populars i benèfiques, festes ( la Major, la de Primavera,... ), trobades de colles, balls, cinema, teatre, concursos de disfresses...
A la fotografia següent de detall podeu apreciar una de les pancartes que flanquegen la balconada i recorda els 125 anys del Centre Fraternal ( l' aniversari fou al 2.012 ), els treball de forja de la barana de la balconada i l'esgrafiat.


Al novembre del 2.012 s'edita, amb l'ajut de la Diputació de Girona, l'Ajuntament de Palafrugell i la Generalitat de Catalunya, el llibre "El Fraternal ( 1.887 - 2.012 ) 125 anys" de Yolanda Cervià España i Oriol Oller Torró. 


L'edifici d'estil neoclàssic és del 1.887, obra de l'arquitecte Martí Sureda i Deulovol, té planta baixa i pis principal, i fa cantonada amb el carrer de Sant Sebastià. Palafrugell a la segona meitat del segle XIX tingué nou casinos...


Si consulteu l'Obra Complerta de Josep Pla, concretament el llibre VII El meu país ( Reflexions sobre l'Empordà, La substància. El meu poble ) podeu llegir   a les pàgines 599 a 603 el text dedicat al Centre Fraternal. Explica Pla que els casinos " eren centres de contractació de suro o de taps. Molts tractes es feien a les taules dels casinos". Taules ( evidentment són unes altres ) en les que podeu seure tranquil·lament però recordant que les del costat dels finestrals estan reservades als socis.


El Centre Fraternal i les altres societats de Palafrugell, i en general del Baix Empordà, van néixer en plena industrialització tapera. Durant la dictadura franquista el Centre Fraternal va ser obligar a canviar de nom, i del 1.939 al 1.977 fou el "Centro Español"... Dels casinos de Palafrugell és l'únic que es conserva. Sobre la barra, a la tribuna de la planta superior podeu llegir i veure l'anagrama.
Sortim del Centre Fraternal per passejar pel carrer de Pi i Margall i gaudir del magnífic mercat de Palafrugell que de dimarts a diumenge, de 8:00 a 13:00 ens ofereix fruita, verdura, carn i peix.


El mercat de la carn s'edificà on hi havia el cementiri parroquial ( desafectat l'any 1.842 ). Fou projectat l'any 1.895 per Martí Sureda i Deulovol ( que també dissenyà el Centre Fraternal ), però no es va construir fins al 1.901. L'any 1.981 es restaurà però malauradament es va perdre l'esgrafiat que hi havia sota l'escut. Gairebé a tocar hi ha el mercat cobert de peix.


Entre el mercat cobert de carn i el mercat cobert de peix podeu triar entre les parades de fruites i verdures de proximitat, tot un plaer pels sentits. Un espai obert però cobert amb un sostre decorat amb temes marins.


És espectacular veure els ulls dels peixos. Difícil trobar millor peix en qualsevol altre mercat, està clar que és un peix fresc, fresc. Molta qualitat, peix salvatge i marisc fresquíssim; tot un espectacle pels que som de la Terra Ferma...


Sortim del mercat de peix i just davant trobem el carrer de la Tarongeta. Anirem fins al número vint-i-sis on trobem la Llibreria Mediterrània. Espai Forum des de la que ens observa atentament mentre passegem Josep Pla. Un espai imprescindible per gaudir de les publicacions locals i deixar-se aconsellar sobre els llibres de Josep Pla.


Mitja volta i tornem al carrer de Pi i Margall , anirem a la dreta i als pocs metres veurem el Dipòsit d'Aigua de Can Mario, una construcció modernista declarada l'any 2.000 Bé Cultural d'Interès Nacional ( BCIN ) i que és un símbol de Palafrugell.


Amb la finalitat de garantir el subministrament i la pressió d'aigua de la fàbrica surera de Can Mario es construí aquesta torre-dipòsit entre 1.904 i 1.905.
Les alzines sureres us acompanyaran en les vostres passejades boscanes per les terres de l'Empordà. Si ho feu a l'estiu, després de la pela del suro, les alzines us regalaran una imatge com la propera...


Continuem passejant pel carrer de Pi i Margall fins trobar el carrer Torres i Jonama ( antic carrer del Sol ). Anirem a l'esquerra fins al número cinquanta-sis. Aquest edifici del 1.898 és la segona parada de la Ruta Josep Pla. La família Pla s'hi traslladà quan el genial escriptor i periodista tenia set anys. Explica Josep Pla al llibre "El quadern gris" que el trasllat al carrer del Sol a la casa nova és un dels seus records més antics.


Durant una colla d'anys l'edifici fou la residència particular d'una neboda del senyor Pla i, evidentment, no es podia visitar. Des del 2.004 la casa dels Pla és el restaurant Pa i Raïm.


Entre trenta i quaranta comensals, distribuïts en diferents sales i l'ample jardí amb dos til·lers centenaris poden gaudir de l'antiga casa pairal dels Pla. La Guia Michelin 2.020 recomana aquest restaurant, recomanació que confirmo.


Deixem Palafrugell per anar a Calella, concretament a Port-Bo, el conjunt històric declarat Bé Cultural d'Interès Nacional ( BCIN ). Durant els segles XIX i principis del XX fou port de cabotatge, després - fins a l'arribada del turisme- es dedicà exclusivament a la pesca. És la parada número vuit de la Ruta Josep Pla.


La platja de Pot-Bo és un barri de Calella de Palafrugell que conserva el traçat original dels carrers. Calella vista des del camí de ronda és espectacular: barques, cases blanques, l'església de Sant Pere ( construïda entre 1.884 i 1.887 ), el mar, el bosc...


Tota una lliçó d'arquitectura tradicional. Malgrat el turisme conserva molt encant i és un plaer passejar-hi. Diu Josep Pla a l'Obra Complerta Tres guies 128 " La Naturalesa, que sol ésser tan monstruosa i deforme, es complau a Calella a jugar un pas de simetria".


Imprescindible dedicar una estona al conjunt de les Voltes, un espai encisador protegit com a Bé Cultural d'Interès Local ( BCIL ). A l'hivern és possible fer fotografies com la propera...


Vàrem començar el nostre periple per la màgia de l'Empordà al far de Cap de Creus i l'acabarem al far de Sant Sebastiá  que es troba al nord de Llafranc.


Construït l'any 1.857 per l'arquitecte Josep Maria Faquineto, la seva llum arriba fins a les trenta-dos milles nàutiques. És el més potent del litoral català.


El far de Sant Sebastià és la cinquena parada de la Ruta Josep Pla. L'escriptor diu al llibre Tres guies ( Obra Complerta XXX pag 150 ) : ... "Sant Sebastià és molt bonic quan hi ha gent. Quan no hi ha ningú, encara ho és més. És preciós"... Genial !


Al febrer del 2.009, a l'entrada Costa Brava "100 anys" ( 2 ) us recomanava el llibre "El far de Sant Sebastià. 150 anys de vida ( 1.857 - 2.007 ) " de David Moré Aguirre. Torno a insistir...

 
Acabo la gran passejada per la màgia de l'Empordà conscient que hi ha molts més espais per visitar, però amb aquestes cinc entrades hem donat un bon cop d'ull a un territori realment màgic.
Atentament.
Senyor i

dimecres, 24 de febrer del 2021

Un tomb per Alquézar ( i 2 ).

Després de donar un cop d'ull al claustre trapezoïdal  romànic i gòtic de la col·legiata d'Alquézar ens aturarem a observar atentament la galeria nord, l'única que es conserva del claustre original romànic. Ens aturarem per mirar i admirar els sis capitells romànics historiats, la majoria inspirats en l'Antic Testament. Passejant per la galeria nord, d'est a oest, el primer capitell ( el de l'esquerra de la propera fotografia ) representa el sacrifici d'Isaac. L'àngel enviat per Déu atura a Abraham i li proposa canviar al seu fill Isaac per un corder. L'altre capitell ( dreta ) fa referència a la consagració de la canònica l'any 1.099. En aquesta cara del capitell podeu veure a Sant Pere amb les claus de Cel, Sant Pau i clergues.


En el mateix capitell, però en una altra cara, el protagonisme és pel bisbe Ramón de Roda amb el seu bàcul que també està acompanyat de clergues.


El tercer capitell, amb restes de policromia, representa la Creació d'Adam, el primer home, que apareix a l'interior d'una màndorla ( ametlla mística ) sostinguda per àngels. Déu Creador el duu en posició horitzontal. El cos de Déu i el d'Adam formen una creu. Déu té tres caps ( la Santíssima Trinitat ).


El capitell següent representa l'escena del Diluvi Universal i l'arca de Noè. Hi veiem tres nivells: a la part inferior els animals quadrúpedes amuntegats, al centre la família de Noè ( cada membre emmarcat per un petit arc de mig punt ), i a la part superior les aus.


A les cares del cinquè capitell trobem representats episodis del Gènesi ,el Primer Llibre de la Bíblia : la temptació i el Pecat Original d'Adam i Eva, l'Expulsió del Paradís i  la història de Caín i Abel. A la propera fotografia podeu veure com Caín mata a Abel ( dreta ) i Déu beneint a Abel que està cuidant el seu ramat ( esquerra ).


L'últim dels capitells romànics de la galeria nord representa el cicle de Sant Joan Baptista. En una de les cares Sant Joan renya a Herodes, a la principal es representa el banquet d'Herodes en el que Salomé es contorsiona davant dels comensals ( després de la seva dansa Salomé demanà la decapitació de Sant Joan Baptista ). L'altra cara del capitell mostra la decapitació.


En una de les capelles que s'obre al claustre trobem una rica decoració amb elements gòtics, mudèjars i renaixentistes.


Deixem el claustre i entrem a l'església col·legiata de Santa María la Mayor. Poc queda ( part del mur sud i de l'atri porticat ) de l'antiga església romànica perquè l'any 1.525 la col·legiata fou totalment reformada. Entrem per la portalada gòtica en la que podeu veure un doble arc conopial. L'inferior, truncat i ogival el superior. Al timpà la Verge amb el Nen flanquejats per àngels músics.


Santa María la Mayor fou erigida entre 1.525 i 1.532 per Juan de Segura, que també estava dirigint les obres de la catedral de Barbastre. és un edifici d'una sola nau i capçalera poligonal. La coberta és de volta de creueria estrellada. Aquesta coberta, amb més nervis dels que pròpiament corresponen als creuers, és característica de l'últim període del gòtic.


El retaule major és d'estil barroc i està dedicat a l'Assumpció de la Mare de Déu. és de fusta de pi i està recobert de pa d'or. D'autor desconegut, substituí un retaule gòtic anterior. Hi ha inscrita la data 1.536.


Podria ser obra del taller saragossà de Juan de Moreto, arquitecte i escultor florentí establert ( aproximadament ) a Espanya l'any 1.520. A la propera fotografia de detall podeu apreciar el compartiment central protagonitzat per l'Assumpció de la Mare de Déu.


Les imatges esculpides estan policromades i daurades. Com tots els retaules aragonesos estava dissenyat com un gran sagrari. El gran òcul ( que podeu veure a les dues fotografies anteriors i a la propera de detall ) protegit per un vidre, mostrava permanentment el Santíssim Sagrament.


L'any 1.615 es va fer la capella barroca del Santo Cristo de Lecina. El Crist que acull, anteriorment estava en una de les capelles del claustre. És una talla de finals del segle XII  inici del XIII. Un Crist romànic de quatre claus.


Als peus de la nau, a l'alçària de la reixa del cor, hi ha un orgue del segle XVI que es conserva en bon estat. Luís Galindo Bisquer el restaurà l'any 1.982. La caixa tallada és de fusta de pi. A les festivitats litúrgiques, festes patronals i als casaments demostra que està en perfectes condicions.


Sortim de l'església col·legiata i anem a l'aparcament habilitat pels cotxes dels visitants per continuar el nostre periple per terres aragoneses.
Atentament.
Senyor i

diumenge, 21 de febrer del 2021

Benvingut patró dels animals de peu rodó...

Si visiteu el Museu de Lleida, des del dia dinou de gener us dóna la benvinguda a l'espai del cor de l'església de l'antic convent de Sant Josep que quedà integrada al nou museu seguint el projecte de l'arquitecte Joan Rodon, l'escultura gòtica de Sant Antoni Abat.


Datada al darrer terç del segle XIV i atribuïda al Mestre d'Albesa quedà en dipòsit al Museu de Lleida el passat mes de gener.


L'obra que podeu veure a l'espai del cor formarà part de l'exposició permanent quan s'acabi la remodelació de les sales del gòtic, actualment tancades al públic.


Mentre es remodela l'àmbit expositiu del gòtic l'entrada  és gratuïta. No teniu excusa per no passejar fins al museu, ja que la resta de sales esperen la vostra visita. A les portes de la Planta 0, actualment tancades, que separen seguint l'ordre de la visita els àmbits expositius del romànic al gòtic i del gòtic al renaixement i el barroc , hi podeu llegir: " Estem treballant perquè aviat puguis gaudir d'una nova àrea del gòtic ".

L'escultura de pedra policromada que representa a Sant Antoni Abat dret, mesura 123,5 X 35,5 X 24 centímetres i té un bon estat de conservació.
 
 
Sant Antoni, com podeu observar a la propera fotografia de detall, duu barba partida amb tirabuixons al bigoti i els seus ulls ametllats ens miren serenament. Recordeu que aquest monjo cristià fou el capdavanter de l'eremitisme.


Els cabells tonsurats els veureu millor a la fotografia següent de detall en la que s'observa s'aprecia perfectament que estan afaitats circularment. La tonsura era un signe de renúncia al món, de l'adopció de l'hàbit i el canvi de nom. Altres religions practiquen ritus semblants. A l'església catòlica la tonsura es practicà fins al 1.972.


A la segona meitat del segle XIV els tallers escultòrics lleidatans es van especialitzar en els retaules de pedra, formant la que coneixem com Escola de Lleida d'escultura gòtica. Els retaules conservats a l'església de Sant Llorenç, ( que hem vist detalladament al blog a les entrades "Els retaules de Sant Llorenç ( 1 )", "Els retaules de Sant Llorenç ( 2 )", "Els retaules de Sant Llorenç ( 3 )" i "Els retaules de Sant Llorenç ( i 4 )" ), són el conjunt d'obres de més qualitat d'aquesta escola.


Sant Antoni Abat està vestit amb un hàbit que li arriba als talons ( hàbit talar ). La túnica, de color blau-gris, té el coll rodó i el caient ens regala plecs rectilinis. Sobre les espatlles duu una capa vermella que es subjecta al pit amb un fermall en forma de flor. A la túnica, gairebé a tocar de la capa, hi ha una creu Tau ( en forma de dinovena lletra de l'alfabet grec, origen de la T llatina ). Aquesta creu era l'emblema dels Germans Hospitalers de Sant Antoni, per això també s'anomena creu de Sant Antoni Abat. Amb la seva mà esquerra sosté un llibre.


Amb la mà dreta agafa un bàcul abacial que és el protagonista de la fotografia lateral de l'espectacular escultura gòtica.


El gran mestre de l'Escola de Lleida d'escultura del segle XIV fou Bartomeu de Robió, un dels més grans escultors del gòtic català. El Mestre d'Albesa, a qui s'atribueix l'escultura de Sant Antoni Abat, va ser el més destacat dels seguidors de Robió.
A la següent fotografia de detall podeu apreciar els plecs rectilinis del caient de la túnica que duu l'escultura exposada a l'espai del cor.


La peça, subhastada el dia set de desembre del 2.016 a la Galeria Christie's de Londres, fou adquirida pel col·leccionista i antiquari Sam Foog. La Generalitat de Catalunya també anà a la subhasta però no va poder comprar-la. Quatre anys després l'antiquari londinenc va posar l'escultura a la venda i la Generalitat la comprà per 64.000 euros.
Apropeu-vos al Museu de Lleida per mirar i admirar la nova escultura de l'Escola de Lleida que aviat estarà exposada al remodelat àmbit del gòtic.
Atentament.
Senyor i

dijous, 18 de febrer del 2021

Projecte de fàbrica de conserves.

Continuem a l'Arxiu Municipal de Lleida consultant els documents que fan referència als projectes de l'arquitecte Celestí Campmany. Si a l'entrada anterior el protagonisme era per la Reforma de la casa de Eduardo Aunós a la plaça Paeria número deu, avui donarem un cop d'ull al Proyecto Fábrica de Conservas de Salvador Balaguer al carrer Alcalde Costa número sis.


L'arxivera em deixa la carpeta 1565/47 "Sol·licitud de permís d'obres per construir uns magatzems annexos a la fàbrica de conserves que té el propietari al carrer Alcalde Costa nº 6.  1.899  Promotor: Salvador Balaguer". La carpeta conté els documents següents: sol·licitud ( fotografia anterior), plànol, memòria descriptiva i pagament.
El text de la sol·licitud comença: "Ayuntamiento Constitucional de Lérida  Año de 1.899  Comisión segunda  Negociado segundo  Ramo obras. Extracto: D. Salvador Balagué solicita construir unos almacenes en los solares de su propiedad en la calle Alcalde Costa".


A l'arxiu només hi ha un plànol de la façana amb el text, a la part superior, Proyecto de fachada en la calle Alcalde Costa nº 6  propiedad de  Salvador Balaguer.
A la fotografia anterior podeu veure el plànol del projecte i a la propera de detall la porta de dues fulles que presideix la façana. A la balustrada hi podeu llegir Fábrica de Conservas i sota la porta l'escala del plànol: 0,02 por 1 m.


Es tracta d'un edifici de planta baixa, flanquejat per dues pilastres, amb façana de carreus que al centre té una porta. Una balustrada corona el senzill edifici.
A la propera fotografia de detall podeu veure el plànol de la secció, que està a la dreta del d'alçada de la façana. A sota, amb data Lérida 24 Noviembre 1.899, signa l'arquitecte Celestino Campmany.


El projecte era una ampliació de la fàbrica en uns terrenys annexos. A la memòria descriptiva ( propera fotografia ) s'explica que l'objectiu "es aumentar y mejorar las condiciones de los almacenes de su industria".


Signen la memòria, a Lérida 24 Noviembre 1.899, el propietari Salvador Balaguer ( esquerra ), l'arquitecte Celestino Campmany ( dreta ), i al marge de l'esquerra l'Alcalde Presidente amb el text: "Aprobado en reunión del dia 7 del actual. Lérida 11 de Diciembre de 1.899".


A la fotografia anterior de detall podeu veure la signatura de Celestí Campmany i a la següent, també de detall, la signatura de l'Alcalde Presidente i el segell de l'Ajuntament.


En el proper document, signat a Lérida 4 Diciembre 1.899,  Francisco Lamolla ( que el signa ) afirma: "Vista la documentación de D.Salvador Balaguer y los planos...opina el signatario que pueden autorizarse las indicadas obras ajustándose a los planos".


A la part inferior esquerra hi ha el text "Para el pago de arbítrios municipales 152,66 metros cuadrados de nueva edificación" i la suma 104,66 + 104,66 = 209,32 que no s'explica...


L'última fotografia d'avui és la de Pagos 6ª  Clase 10 Pesetas. Parte inferior para unir al expediente. Nº 0000771 signat a Lérida 26 de Abril de 1.900.
Recullo tot el material amb cura i el poso a la carpeta per tornar-li a l'arxivera que ja m'ha preparat dues carpetes més que, en posteriors entrades, us deixaran amb la boca oberta...
Atentament.
Senyor i