dijous, 21 de març de 2019

Antonio López a Planta.

Continuem el passeig que vàrem iniciar el passat mes de setembre pel complex industrial de La Plana del Corb que Sorigué té a Balaguer. El primer espai que visitàrem virtualment fou la nau que acull l'obra mestra de Juan Muñoz, a la que vaig dedicar tres entrades, Gràcies al projecte PLANTA des del 30 d'octubre del 2.017 i durant cinc anys podrem gaudir a les terres lleidatanes amb Double Bind.
El segon espai que us vaig mostrar va ser el refugi antiaeri de l'antic Camp d'Aviació Militar Republicà on es pot visionar The Return del videoartista novaiorquès Bill Viola. També vàrem donar un cop d'ull a l'edifici en construcció, amb parets de tàpia de terra, que acollirà tres propostes més del videoartista.
L'edifici d'arquitectura minimal que acull tres quadres gegantins d'Anselm Kiefer fou la tercera visita, i avui tronarem a tocar del refugi antiaeri per admirar Carmen despierta- Día, d'Antonio López.


Visitar el complex industrial a la primavera té premi perquè les flors de la ginesta embelleixen la magnífica passejada. Emmarcades per una colla d'oliveres els dos caps monumentals d'un nadó, "Día" i "Noche" estan davant per davant. 


Només vaig poder veure "Carmen despierta-Día" perquè "Carmen dormida-Noche" en aquell moment estava cedida a l'exposició que el Palau de la Música Catalana dedicà a l'artista de Tomelloso, al cor de La Mancha.


Els dos caps representen a la seva neta Carmen quan tenia sis mesos. Una amb els ulls oberts - Día - i  l'altra amb els ulls tancats -Noche-. Com podeu veure a la propera fotografia, baixant del turó on hi ha les dues escultures, centenars de peces de formigó ens recorden que estem en un complex industrial.
Les escultures de bronze són de grans dimensions: 209 X 239 X 248 centímetres - Día- i 198 X 223 X 241 centímetres - Noche-, i pesen més de 1.200 quilograms...


Gràcies a la Fundació Sorigué des del maig del 2.012 i durant deu mesos 35.000 visitants vàrem gaudir intensament de l'exposició temporal dedicada a Antonio López que acollí el seu espai museístic de la ciutat de Lleida, a l'avinguda de l' Alcalde Pujol. Una mostra amb més de mig centenar de peces entre pintures, dibuixos i escultures. Aquells mesos " Día" s'ubicà a la rotonda que hi ha a tocar de la Fundació Sorigué.


La plaça de sant Joan fou l'altre espai públic de la ciutat de Lleida que va lluir i presumir durant deu mesos de "Carmen dormida- Noche".


El dia 22 de juny del 2.012 un camió-grua que portava una mena de gàbia de fusta amb un gran objecte tapat amb una tela negra entrà a la plaça de sant Joan i seguint les instruccions d'Antonio López, els operaris de Sorigué van col·locar "Carmen dormida- Noche" al lloc decidit pel pintor i escultor de Castella. En tot moment ens regalà als afortunats que vàrem compartir el moment la seva felicitat...


La rialla permanent, la senzillesa d'un geni i les seves emocionades explicacions foren un magnífic i inoblidable regal.
Atentament.
Senyor i


diumenge, 17 de març de 2019

Botigues amb restes arqueològiques ( 3 ).

Avui visitarem virtualment quatre botigues del carrer Magdalena que ens recorden com era la Lleida de l'època medieval-feudal perquè les quatre conserven arcades d'aquell moment històric. Parlem dels segles XIII i XIV.
Primer entrarem al número divuit per baixar al soterrani de Christine, una botida de roba per dona i home, i complements.


El primer que us sorprendrà és la gran portalada de pedra en la que podem llegir a la dovella central - anomenada la clau- la data 1.703. El relleu que decora aquesta dovella sembla un globus imperial o orbe imperial, globus cruciger en llatí medieval - globus que porta la creu.


Evidentment aquesta gran portada no estava al soterrani sinó que era l'entrada principal de la casa que fou desmuntada i tornada a muntar a l'emplaçament actual.


Molt més antic és l'arc medieval de pedra que podeu veure a la fotografia anterior. Aquesta construcció dels segles XIII -XIV és la gran protagonista del soterrani. Però aquest espai també acull una gran volta de pedra que podeu contemplar a la propera fotografia. Sembla que les dues estructures formen part d'un celler.


Però encara hi ha més restes en aquest espai que actualment té la funció de magatzem. Es conserven les restes d'un cup. Si aneu al fons i mireu darrere de la reixa tindreu una petita sorpresa.


Deixem Christine per caminar pocs metres fins al número tretze del mateix carrer on la botiga de fotografia Foto Llum conserva una colla d'arcs medievals.


Aquest espai ens regala unes grans arcades de molta alçària. Les noves escales s'enfilen a les plantes superiors acompanyades d'elements arquitectònics de l'època medieval-feudal.


El disseny actual es combina perfectament amb la distribució de l'antic edifici. Materials i estructures molt diferents formen un espai que us deixarà bocabadats.


Predominen els murs, arcs i arcades construïts amb grans carreus de pedra però també trobareu petites estructures fetes amb maó.


Si ens apropem al número dotze, des del carrer ja tindreu molt clar que la gran protagonista de la sabateria Farreres és l'arcada medieval de la mateixa època.


Aquest tipus d'arcades les trobarem en algunes botigues de l'Eix Comercial, però la d'aquest establiment té una curiositat. La propera fotografia de detall us permet veure l'argolla que penja de l'arcada just en el punt que separa la botiga de la rebotiga.


Per acabar la visita virtual a les restes arqueològiques del carrer Magdalena, ens apropem al número dinou, on l'aparador de la llenceria Aldabó ja ens mostra les restes d'un mur d'una antiga construcció.


També hi trobareu un arc medieval i una arcada de maó i pedra. Totes aquestes restes estan perfectament integrades a la petita i acollidora botiga.


No marxeu sense donar un cop d'ull a la caixa d'escala que ens regala un delicat treball amb maó. Gràcies a l'estimació de molts botiguers per la nostra ciutat, podem gaudir del nostre passat mentre comprem.


Deixem el carrer Magdalena i caminant pocs metres arribem al carrer del Carme on ens estan esperant les botigues Sergent Major  i la ferreteria Fermiñán que al soterrani amaga un petit tresor... Després ens aproparem a la Baixada de la Trinitat  on l'agència de viatges Garola acull un pou del segle I i restes de la muralla andalusina dels segle X. Per acabar pujarem a la Plaça de la Sal per donar un cop d'ull al soterrani de la gelateria-orxateria Los Jijonencos  i a la petita joieria Ag.925 gram.
Atentament.
Senyor i

dimecres, 13 de març de 2019

Les campanes de l'oratori barroc.

Amb l'entrada d'avui tanco la trilogia dedicada a l'oratori dels Dolors del carrer Cavallers de Lleida, construït entre 1.724 i 1.737. A la primera entrada vàrem donar un cop d'ull a l'església i la segona ens permeté descobrir la misteriosa sagristia. Recordeu que entre els grans armaris on es guarden els vestits i complements per fer la processó de Setmana Santa, hi ha dues campanes...


Es fa estrany veure campanes fora de la seva ubicació lògica, el campanar. A la primera entrada dedicada a l'oratori us explicava els greus problemes estructurals que van obligar a tancar-lo el 14 de desembre del 2.017 per reparar la coberta. En una fotografia que vaig fer des del call us mostrava com els operaris retiraven les teules. A la propera fotografia de detall podeu veure el senzill campanar de cadireta que hi ha a la part del darrere de l'oratori.


Si us fixeu en la part inferior de les dues obertures encara es por veure part del sistema per fer repicar les antigues campanes. Situant-me en un extrem de les obres de rehabilitació del call vaig fer la propera fotografia en la que podeu observar clarament la campana que ocupa l'obertura de baix del campanar.


Aquesta campana es va fondre l'any 2.010 a l'empresa "Hermanos Portilla" mestres campaners de Cantàbria. Des del badall li baixa una corda per al repic manual.  
Els campanars de cadireta. també coneguts com campanars de paret o d'espadanya, són una prolongació per sobre de la teulada d'una de les parets de l'església .


A la fotografia anterior podeu veure la campana de finals del segle XVIII que ocupava l'obertura de baix del campanar, i a la propera fotografia de detall, sota la creu que decora la cintura de la campana, gairebé al peu es pot llegir ANNO 1.797.


A la campana petita, que ocupava l'obertura superior del senzill campanar, també podem llegir- al cap - l'any de la seva fosa: 1.793.


Les dues campanes de finals del segle XVIII es conserven en molt bon estat. El meu interlocutor va apartar les capses de cartró i em va fer el regal final de poder escoltar el repic de la campana petita del que podeu gaudir en el proper vídeo.


Les dues campanes han repicat durant més de dos-cents anys, fins l'any 2.010, quan les van baixar del campanar per ser substituïdes per la nova campana que fou una donació a l'oratori dels Dolors.
Deixem, ara sí, l'oratori dels Dolors per continuar passejant tranquil·lament per la capital del Segrià amb l'objectiu de continuar descobrint els seus racons.
Atentament.
Senyor i

dissabte, 9 de març de 2019

Cases singulars de Lleida ( 36 ).

Si l'edifici que visitàrem l'anterior descoberta virtual lleidatana fou l'Oratori dels Dolors, al número vint-i-sis del carrer Cavallers, el d'avui està just davant, concretament al número quinze del mateix carrer. Parlo, evidentment, de l' antic convent del Roser, protagonista d'una agitadíssima  història...


Si retrocedim fins a la Guerra dels Segadors ( 1.640 - 1.652 ), on actualment hi ha el parc de Santa Cecília, a la cara nord del turó de la Seu Vella, hi havia el convent dels Predicadors. L'estratègia militar canvià radicalment aquest turó. L'ordre dels Dominics fou expulsada per construir noves fortificacions. L'any 1.669 s'inicià la construcció del convent del Roser.


Les arcades ojivals d'estil gòtic de la portalada per la que accedim al Roser, que podeu veure a les fotografies anteriors, sembla que es van aprofitar de l'antic convent dels Predicadors.
Entrar a l'antic convent és fer-ho a un dels espais que explica un dels episodis més durs de la història lleidatana. Abans d'accedir a la recepció del Parador Nacional, inaugurat al juliol del 2017, anem al vestíbul on una senzilla placa estic segur que us entristirà.


El text recorda als lleidatans que hi foren massacrats el novembre del 1.707. La tragèdia del Roser cal emmarcar-la en la Guerra de Successió ( 1.702 - 1.715 ) quan les tropes del Duc d'Orleans, que estava al servei de Felip V, van incendiar l'edifici i executar als lleidatans que s'hi havien refugiat. Cada onze de setembre diferents partits i entitats hi fan una ofrena floral.


Entrem al convent barroc del Roser després d'entristir-nos amb el record dels fets viscuts en aquest edifici del Centre Històric. El frontó de la porta d'accés ens observa atentament...


A la dreta de la recepció trobareu la gran escala del convent, un edifici de planta quadrangular amb un gran claustre quadrat. Una gran construcció de planta baixa i dues plantes.


L'edifici es reformà entre els anys 1.735 i 1.752 i després de consagrar-lo tornà a ser convent fins que la exclaustració del 1.835 obligà a marxar definitivament la comunitat religiosa. A la propera fotografia podeu observar la galeria del claustre contigua a l'església, que està al fons a l'esquerra, i que actualment és el restaurant del Parador.


Després de l'exclaustració del 1.835 l'edifici ha tingut múltiples funcions: institut, biblioteca pública, arxiu històric, escola Normal de mestres, museu arqueològic, Creu Roja, Cercle de Belles Arts, centre benèfic, Orfeó Lleidatà, Casa de Cultura, Facultat de Lletres, Museu Morera, Escola Municipal de Belles Arts i, des del 2.017 Parador Nacional. Entre 1.963 i 1.970 l'arquitecte Francesc Bordalba rehabilità l'edifici per acollir el Museu Morera i l'Escola Municipal de Belles Arts. A la fotografia següent podeu gaudir del claustre, eix vertebrador del Roser.


El claustre, de maó de cara vista és el gran protagonista. Els pedestals són de pedra i els arcs dels tres pisos, de mig punt. Està coronat per una gran cornisa sobre la qual hi ha una balustrada de maó.


L'església de Sant Domènec, una mostra del barroc tardà, actualment és el restaurant del Parador Nacional. Un espai ple de llum i d'història.

 
Entre els elements decoratius de guix cal desatacar els de la cúpula, que podeu veure a la propera fotografia. Durant la Guerra de Successió l'església fou destruïda i es restaurà als voltants del 1.752.


Aixequeu la mirada i centreu-la en les petxines sobre les que descansa l'anell de la cúpula. Cada petxina llueix un dels quatre escuts de Catalunya. El que us mostro en la fotografia de detall és, evidenment, el de Lleida.


La volta que hi ha a la capella d'accés a la cuina mereix que aixequeu la vostra curiosa mirada. El regal de la seva policromia ho val.


Deixem l'antic convent del Roser per donat un ràpid cop d'ull a altres edificis singulars del carrer Cavallers, un carrer catalogat com a monument i que està inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Atentament.
Senyor i

dimarts, 5 de març de 2019

Anselm Kiefer a Planta.

Deixem el refugi antiaeri del Camp d'Aviació Militar Republicà on vàrem visionar l'obra "The Return" del videoartista novaiorquès Bill Viola i l'edifici en construcció fet amb tàpia de terra que acollirà tres projectes del mateix creador, per anar a l'entrada del complex industrial La Plana del Corb que Sorigué té a Balaguer on gaudirem d'una nova proposta artística.


Ens està esperant el primer Site-specific construït en el complex industrial. L'edifici acull tres pintures de gran format de l'artista alemany Anselm Kiefer. Fou molt refusat al seu país quan comença a tractar el tema de l'holocaust, fet que el determinà a marxar d'Alemanya. Va ser un dels primers en abordar aquesta esgarrifosa part de la història humana. Com podeu veure a la fotografia anterior l'espai ens regala arquitectura, empresa ( darrere de l'edifici  podeu observar part de la gravera ), i una magnífica olivera. 


A finals dels 80 del segle passat Kiefer abandona el seu país i va viatjar durant tres anys. S'instal·là a Nova York i posteriorment a França,on viu actualment.
La comunió d'art i paisatge és perfecta. Sembla increïble la pulcritud que regna en aquesta immensa gravera del terme de Balaguer...


Anselm Kiefer és un dels creadors artístics alemanys més coneguts. Aquest pintor i escultor nasqué a Donaueschingen l'any 1.945. Les seves pintures matèriques són espectaculars. A les seves obres treballa amb una tècnica mixta amb materials com plom, palla, guix, cendres, llavors, terra, ceràmica...Cal situar la pintura matèria dins de l'informalisme europeu posterior a la Segona Guerra Mundial. Només entrar al Kiefer Pavilion quedareu bocabadats amb els quadres exposats...


Shevirath Ha Kelim és una colossal obra del 2.002 de tècnica mixta sobre tela de 330 X 760 X 1.300 centímetres. En les seves obres treballa amb diversos materials i fa inscripcions que ens parlen de la cultura i la simbologia alemanya. A la gran tela que veieu va utilitzar acrílic, laca, oli i terracota. És una de les seves obres basades amb la Càbala, tema que durant vint anys fou font d'inspiració de Kiefer. L'objectiu es unir el judaisme i el cristianisme separats brutalment pel nazisme. El pintor afirma: "agafaren la meitat de la cultura alemanya i la mataren"...


La piràmide esglaonada simbolitza els graons que hem de pujar per passar del món terrenal al celestial per trobar a Déu. Inspirat-se en la Càbala té present el Tsim Tsum  ( contracció inicial ), la Shevirat Ha-Kelim ( trencament dels vasos ) i la Tikkun ( reparació ). Els deu vasos ( sefirots ) destinats a contenir la Llum Divina, es destrueixen i s'escampem per la pressió que l'univers humà fa sobre el diví en el Tsim Tsum. Els valors s'esmicolen per això cal una reparació o Tikkun.


 A la dreta, també colossal, ens espera Fur Velimir Chilbnikob un quadre del 2.005 amb unes mides espectaculars: 330 X 560 centímetres dedicat al poeta, novel·lista i dramaturg  Velimir Chlebnikob, una de les principals figures de l'avanguarda russa. L'escriptor s'inventa les Lleis Fonamentals del Temps, una teoria que prediu la repetició de les catàstrofes bèl·liques cada 317 anys. L'exercit rus a la Segona Guerra Mundial batejà un dels seus submarins nuclears amb el nom Velimir Chlebnikob...
D'aquest paisatge marí en el que les onades van perdent força a mesura que ens apropem a l'horitzó. emergeix un llibre gegantí...


El llibre, símbol de la cultura, és un homenatge a Velimir Chlebnikov. En moltes obres de Kiefer el llibre és protagonista. El pintor afirma que si no s'hagués dedicat a l'art, seria escriptor. El llibre no és de paper sinó de plom, però un plom molt especial...


Quan van restaurar la catedral de Colònia Anselm Kiefer comprà el sostre de plom i l'emprà en la creació d'algunes de les seves obres. El pintor reconeix que la lectura dels llibres de Velimir Chlebnikob o Paul Celan l'inspira artísticament.
Davant per davant de Fur Velimir Chilbnikob hi ha el tercer gran quadre d'aquest Site-specific dedicat a l'artista alemany. Es tracta de Die 7 Himmelspalaste, del 2.005 i unes dimensions impactants: 470 X 560 centímetres.



Algunes de les obres que Anselm Kiefer relaciona amb el cosmos estan agrupades amb el títol Die 7 Himmelspalaste ( Els Set Palaus Celestials ). Al llibre Sefet Hechalath es descriu aquesta tradició hebrea que explica l'accés a Déu a través dels set palaus. El número set en aquesta cultura representa l'ordre. Al quadre podem veure representat el món terrenal  a la part inferior, i el món celestial ple de constel·lacions.


En la fotografia de detall anterior podeu apreciar algunes de les estrelles d'aquest univers kieferlià acompanyades de la denominació que la NASA els ha donat. Novament basant-se en la cabalística hebrea Kiefer intenta unir el Microcosmos ( món terrenal ) amb el Macrocosmos ( món celestial ).
Sortim d'aquest edifici d'arquitectura minimal per gaudir de dues grans escultures d'Antonio López, envoltades d'oliveres, que al juny del 2.008 i durant uns mesos van ocupar dos espais públics de Lleida.
Atentament.
Senyor i