dilluns, 17 de juny de 2019

La Biblioteca Lenin ( 2 ).

Després d'observar detalladament l'exterior de la Biblioteca Estatal de Rússia ( Biblioteca Lenin ), ha arribat el moment d'entrar-hi. Enfilem els petits trams d'escales que ens permetran passejar virtualment per la biblioteca més important de Rússia.


Abans d'accedir-hi alcem la mirada i veiem al centre un escrit en rus que recorda l'antic nom de la biblioteca i que podem traduir com La Biblioteca del Govern de la C.C.C.P nom Lenin. Recordeu que l'acrònim C.C.C.P ( del rus Союз Советских Социалистических Республик ) significa Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.


Ja estem davant de la porta de la biblioteca que té una àrea d'arxius equivalent a nou camps de futbol. Recordeu que és la tercera biblioteca més gran del món per nombre de llibres...


Des de 1.917 la falç i el martell van ser el símbol de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. Representa el comunisme i formava part de la bandera de l'antiga U.R.S.S.


Per entrar a la biblioteca hi ha un espai de control d'accés on cal ensenyar el carnet de lector, carnet que evidentment no tinc, però si aneu a la dreta en un petit despatx us deixaran la targeta de visitant amb la que podreu voltar per gairebé tor els espais de la Biblioteca Lenin.


L'any 1.861 el museu Rumyantsev, embrió de la Biblioteca Estatal de Rússia, es van traslladar de San Petersburg a Moscou. El dia 1 de juliol de 1862  l'emperador Alexander II va aprovar la «Disposició del Museum Públic de Moscou i el Museum de Rumyantsev» . És l'inici del primer museu accessible del país amb la primera biblioteca gratuïta pública de Moscou.


Ara que ja hem passat el control policial pugem per la majestuosa escala que ens condueix a una col·lecció única de documents russos i estrangers. Podeu consultar molta informació en 247 idiomes...


Els grans finestrals omplen de llum les diferents sales de lectura. Hi ha col·leccions especialitzades de mapes, música, enregistraments sonors, llibres rars, dissertacions, diaris i altres tipus de publicacions. Les seves sales de lectura estan obertes a tots els ciutadans de Rússia i altres estats que hagin complert els 18 anys.


L'any 1.870 van emprar la sala de lectura uns 5.000 lectors, al 1.915 els lectors foren 107.058. Actualment cada dia s'inscriuen 200 lectors nous i la visiten unes 4.000 persones. 



Tot un luxe treballar a la biblioteca al costat d'algun dels grans finestrals que ens regales unes vistes impressionants del complex del Kremlin.



Si mirem pel finestral de la fotografia anterior, al centre tenim el campanar d'Ivan el Gran del segle XVI amb una torre que fa vuitanta-un metres. A la seva esquerra es veuen les cúpules de l'església de la Deposició del Mantell de la Verge ( 1.484 - 1.486 ). Les quatre cúpules que observeu a la dreta del campanar, són del Palau de la Diversió, obra del 1.652.
A la propera i última entrada dedicada a la biblioteca Lenin quedareu bocabadats amb el sistema per demanar els llibres i documents. Sembla d'una pel·lícula d'agents secrets...
Atentament.
Senyor i

dijous, 13 de juny de 2019

El llibre dels Usatges i les Constitucions de Lleida.

Si fa quinze dies vàrem observar detalladament De summo bono, un còdex del segle XII amb escrits de temàtica diversa ( còdex miscel·lani ), avui el protagonisme és per un altre còdex miscel·lani de gran bellesa: el Llibre dels Usatges i les Constitucions de Lleida. Els podeu veure a la propera fotografia a esquerra i dreta respectivament.


El còdex, del segle XIV, és un compendi de diversos llibres i tractats escrit sobre pergamí en llatí i en català. Mesura 34 X 22,5 X 4 centímetres.


Però el suport no és un senzill pergamí sinó vitel·la, feta amb pell de vedell nonat adobada. El resultat és un pergamí més fi i llis sobre el que escriure i pintar millor. El còdex està format per 166 folis de pergamí i 4 folis de paper.


El còdex està escrit en grafia gòtica gairebé perfecta i il·luminat amb bellíssimes miniatures. A la fotografia anterior de detall podeu veure un parell de caplletres.


Una caplletra és la lletra majúscula d'un text, capítol, paràgraf, molt embellida amb ornaments. En els escrits més antics la caplletra s'escrivia al marge del text.


Al llibre se li atribueixen diferents títols: "Llibre dels Usatges", "Llibre dels Usatges i Constitucions de Lleida" i "Constitucions de Catalunya i Constitucions Provincials i Sinodals de Lleida". Al llom del còdex podem llegir el següent títol manuscrit: "Usatici et consivetudines Cataloniae et Constitutiones provintiales et sinodales".


L'enquadernació de pergamí sobre tapes de cartró ha estat substituïda i l'original s'ha guardat. S'han conservat també sis fragments de pergamí, un d'ells estava encolat a la contratapa i els altres cinc reforçaven els nervis.
Però, a més a més de la magnífica cal·ligrafia gòtica , el gran valor d'aquest llibre conservat al fons del còdex de Lleida són les miniatures que l'il·luminen com podeu constatar en les tres properes fotografies de detall que pertanyen concretament als folis dedicats als Usatges. Gràcies a la gentilesa de la Rosana, una de les arxiveres del Capitular, puc dir-vos que les tres minuatures següents estan al foli 1 r, foli 46 r i foli 59 r.


El llibre dels Usatges i les Constitucions fou obrat i minat en el mateix scriptorium capitulat de Lleida. Exceptuant les Constitucions de Pere III, el manuscrit ja estava a l'antic scriptorium del Capítol lleidatà.


Al restaurar el còdex van constatar que ja havia estat restaurat i que la segona enquadernació estava feta amb tapes de cartró i cintes de pell per lligar-les. Pensen els experts que aquesta primera intervenció es va fer al segle XVIII.
El llibre recull les Constitucions des de Pere el Gran de les Corts de Barcelona, fins a les de Pere el Cerimoniós de les Corts de Cervera. Del foli 124 r al 139 r el text ens parla dels costums de la ciutat de Lleida.


Quan es restaurà el còdex es van emprar els mateixos materials del llibre original i es guardaren els malmesos. A la propera fotografia de detall podeu observar detalladament el nou relligat d'aquesta joia lleidatana.


Les capçades originals es varen protegir en un custodi, recurs dels arxivers que està pensat per conservar els primers materials amb els que es va fer el llibre. A la fotografia següent podeu veure el custodi amb les capçades originals del Llibre dels Usatges i les Constitucions de Lleida. Escrit en llapis està indicat on hi havia la tapa, la contratapa, el peu i el cap del còdex.


Al segon custodi l'arxivera ens mostra a contrallum els reforços de pergamí que estaven encolats al llom. El muntatge està fet sobre una maqueta realitzada a la mateixa escala que el còdex original. Petites anotacions amb llapis ens indiquen on hi havia el cap, el peu, el llom, la tapa i la contratapa.


El Llibre dels Usatges i les Constitucions de Lleida, un magnífic còdex propietat de l'Arxiu Capitular que podeu consultar al cor de la ciutat de Lleida.
Atentament.
Senyor i

diumenge, 9 de juny de 2019

La Biblioteca Lenin ( 1 ).

Comencem la descoberta d'aquesta magnífica biblioteca situant-nos virtualment a la plaça del Teatre Bolshói ( Большо́й теа́тр - la traducció literal del rus és Gran Teatre) de Moscou. L'edifici actual d'estil neoclàssic  fou construit l'any 1.824, però la mítica companyia fou fundada al 1.776. Estem observant un dels millors teatres d'ópera i ballet del món...


Just davant del colossal teatre, el protagonita de la plaça de la Revolució és el monument gegantí dedicat a l'humanista i intel·lectual revolucionari alemany Karl Heinrih Marx, conegut per tothom com Karl Marx, autor de l'obra "El Capital" una anàlisi crítica del capitalisme. Al gran bloc de granit gris podem llegir: Пролетарии всех стран, соединяйтесь! ( Proletaris de tots els països, uniu-vos ! ).


Si mirem a la dreta, veurem l'imponent edifici de la Duma (  Дума ) que en rus vol dir qualsevol de les assemblees de Rússia. Duma ve de la paraula думать que significa pensar.


Baixem tranquil·lament pel carrer Mokhovaya i ens aturem un moment davant la Duma, la cambra baixa del parlament rus que té 450 diputats.


Continuem baixant fins a la cruïlla dels carrers Mokhovaya  i Vozdvizhenka on ens està esperant la protagonista de l'entrada d'avui: la Biblioteca Estatal de Rússia, que és la Biblioteca Nacional de Rússia.


Tenim davant nostre la tercera biblioteca més gran del món per nombre de llibres. Poca broma, als seus prestatges hi ha més de 17 milions de volums, i els fons eren de 44.800.000 l'any 2.013...


Tots els prestatges de la Biblioteca Estatal de Rússia  mesuren prop de 275 quilòmetres i es calcula que  per donar un cop d'ull ràpid a cada volum de l'arxiu caldria estar 79 anys sense descansar ni dormir...


Fins a la caiguda del sistema soviètic l'any 1.991 el seu nom era Biblioteca Lenin. Una gran escultura de Fiodor Dostoievski ens dóna la benvinguda.


A la fotografia anterior podeu veure la façana del carrer Vozdvizhenka que és igual a la del carrer Mokhovaya. Originariament el fons de la biblioteca fou la col·lecció dels Rumyántsev que van treballar una colla d'anys per desenvolupar un museu i una biblioteca públics.


Als  finestrals hi ha unes grans plafons amb relleus metàl·lics que ens recorden a  personatges imprescindibles de la ciència i la cultura, com el de la fotografia anterior: Charles Darwin.
El 3 de gener de 1.828 Sergéi Petróvih Rumyántsev rebé una carta del tsar Nicolau I que deia: "Comte Serguei Petróvich! Amb el plaer especial m'he assabentat que, seguint els impulsos del seu diligència cap al bé general, vostè té intenció de lliurar el Muzeum que li pertany i que és conegut per les seves col·leccions precioses al Govern per fer-lo accessible a tots i contribuir d'aquesta manera als èxits de la instrucció pública. Li expresso benevolència i el meu agraïment per aquest do a les ciències i la Pàtria concedit per vostè i, desitjant conservar la memòria dels fundadors d'aquest establiment útil, he ordenat que li diguin el Muzeum de Rumyantsev ".


Un dels plafons ens recorda a Mikhaïl Vassílievitx Lomonóssov, científic i erudit, fundador l'any 1.755 de la Universitat Estatal de Moscou, la primera universitat russa. L'Emperadriu Elizaveta Petrovna, filla de Pere I el Gran signà el decret.
Però deixem de mirar i admirar l'edifici i preparem-nos per entrar-hi...
Atentament.
Senyor i

dimecres, 5 de juny de 2019

Botigues amb restes arqueològiques ( 8 ).

Sortim de Merkal Calçats, al número vuitanta-sis del carrer Major, i anem a l'esquerra pel carrer de l'alcalde Mestre. A pocs metres trobem l'avinguda de Blondel on donarem un cop d'ull a les botigues que conserven restes arqueològiques. Primer ens aturarem al número seixanta-dos, a Dep System un petit centre d'estètica i tractaments on trobem un arc medieval dels segles XIII -XIV.


Si sortint de Dep System trobem  a la dreta l'aparador de Merkal Calçats, a l'esquerra hi ha la llibreria El Genet Blau amb un fons habitual de llibre antic i de segona mà. També hi trobem una secció de llibre infantil i de joguines educatives.


Al fons de la petita llibreria, en la que és un plaer remenar i triar, hi ha arcades medievals del segle XIII - XIV. Les arcades que trobem en aquesta zona de la ciutat van servir per donar suport als pisos superiors i així salvar el desnivell de les cases entre el riu Segre i el carrer Major. A la fotografia anterior i a la següent els podeu mirar i admirar, perfectament integrats a la llibreria.


Continuem passejant per l'avinguda de Blondel fins creuar-nos amb el carrer Cavallers. A la cantonada dreta d'aquesta carrers trobem la sabateria Sitgetana en la que només cal donar un cop d'ull a l'aparador per adonar-nos del que ens espera a l'interior d'aquest establiment.


El que actualment és una de les sabateries de més prestigi de la ciutat de Lleida fou la quadra que ocupava els baixos d'una casa construïda al segle XIX.


Es conserven les restes d'un mur del segle XIX en el que encara es poden trobar algunes argolles que servien per lligar als animals.


La decoració de la sabateria integra perfectament les restes de la quadra i ens explica el gran canvi que ha viscut aquest espai passant d'un ús agrícola a un de comercial.


Deixem la Sigetana per anar al número cinquanta de la mateixa avinguda on la gent de Són la Pera gentilment m' explica que que la seva botiga està especialitzada en la criança respectuosa i la maternitat i paternitat conscient.


Els carreus dels murs i les dovelles de les arcades ens recorden una altra vegada com s'estructuraven les cases del costat del riu a l'època medieval i moderna. Si alceu la mirada podreu contemplar el sostre embigat.


Sortint de Són la Pera, a l'esquerra trobem un establiment dedicat a la moda jove i als complements que també ens recordarà la Lleida medieval.


Entrar a Original us permetrà gaudir, entre altres restes arqueològiques, d'una magnífica arcada medieval datada també entre els segles XIII -XIV.


La fotografia anterior de detall és de la dovella inferior que està més a la dreta en la que podeu observar perfectament la marca del picapedrer. Si decidiu emprovar-vos alguna peça de roba que us agradi cal accedir als emprovadors que hi ha darrere del mur de maó. Al fons podeu contemplar part de l'arcada medieval.


Els murs de carreus de pedra o de maó i la il·luminació de cada racó fan que Original pugui mostrar la moda jove en uns espais que ens parlen de la Lleida d'altres segles.


A la botiga podem recordar novament les funcions de les plantes baixes que miren al riu per salvar el desnivell de la ciutat aturonada. Avui les arcades i murs conservats tenen una funció decorativa.


Marxem d'Original per acabar el nostre periple. A la propera i última entrada dedicada a  les botigues amb restes arqueològiques donarem un cop d'ull a dos establiments més de l'avinguda de Blondel i als que queden dels carrer Major, carrer sant Antoni i de l'avinguda Catalunya.
Atentament.
Senyor i

diumenge, 2 de juny de 2019

De Glasgow a Liverpool... ( 2 ).

Tornem a la Walter Art Gallery situada a William Brown Street, al cor de Liverpool, per acabar de visitar virtualment l'exposició "Charles Rennie Mackintosh. Making the Glasgow Style". Recordeu que podeu gaudir-ne fins al vint-i-sis d'agost descobrint l'obra del gran dissenyador i arquitecte escocès i el treball dels seus amic i contemporanis més propers. Xalareu amb les propostes del moviment The Glasgow Style, l'únic modernista del Regne Unit.
A la propera fotografia podeu contemplar tres exlibris. D'esquerra a dreta, el primer està dissenyat per Alice Marsh sobre 1.896-1.900. Està fet amb llapis i aquarel·la sobre paper. El segon fou dissenyat per Alice Marsh i el seu home Talwin Morris, a la part inferior podem llegir: "La ploma és més poderosa que la veritat". Tinta impresa sobre paper.


El tercer també és un disseny d'Alice Marsh i Talwin Morris, del 1893 i imprès també amb tinta sobre paper l'observarem detalladament a la fotografia següent. A la dreta podeu veure una noia llegint sota un arbre i a l'esquerra un gat assegut sobre llibres apilats.  A al dreta de la noia hi ha un rellotge de sorra tombat (  el temps no passa... ), i darrere un riu, un obelisc i el Sol. A la part superior dreta hi ha dos cors, un amb les inicials A.M ( Alice Marsh )  i l'altre amb les inicials T.M ( Talwin Morris )...


Una de les obres que us deixarà bocabadats és el gran quadre ( 158,4 X 457 centímetres ) de Margaret Macdonald " The May Quenn" ( La Reina de Maig )., del l.900 any en el que es va casar amb Charles Rennie Mackinstosh


Està fet amb gesso ( una barreja d-aglutinant amb guix, clarió - argila blanca i greda -, i pigment que s'aplica als llenços abans de pintar amb oli o tremp ) , pintat a l'oli sobre un teixit gruixut ( hessian and scrim ) , decorat amb cordes, comptes de vidre, fil, nacre i fulla de llauna.
Del mateix any 1.900 és l'altre gran panell  -que no veureu a l-exposició- "The Wassail" pintat amb la mateixa tècnica i materials per Charles Rennie Mackinstosh. Les dimensions també són espectaculars; 158,2 X 462 centímetres.


"The Wassail" . Font fotografia: Wikiart.

La parella va pintar aquests gran panells uns mesos abans del seu matrimoni l'agost del 1.900 per decorar el menjador blanc ( la sala de dinars per a dones ) sala de te de Miss Cranston al carrer Ingram de Glasgow.


Al juliol d'aquell any Mackintosh escriu a l'arquitecte, escriptor i diplomàtic alemany Hermann Muthesius: " La senyoreta Macdonald està fent una i jo estic fent l'altra. Estem treballant junts i això fa que sigui molt agradable".


"May Queen" de Macdonald i "The Wassail" de Mackintosh van romandre al menjador blanc després que Miss Cranston ( Catherine Cranston ) es retirà de la vida pública, per la mort del seu home al 1.917 i vengué les seves sales de te i altres negocis. Els grans quadres es van recuperar l'any 1.971 molt deteriorats. L'any 1.995 es restauraren minuciosament.


Deixem "The Mau Queen" i continuem donant un cop d'ull a l'exposició que ens mostra una colla de peces del The Glasgow Style. Tornem a aturar-nos davant del mobles dissenyats a la ciutat més poblada d'Escòcia.


L'any 1.911 Miss Cranston va encarregar a Mackintosh que redissenyés la sala de te dels cavallers del seu establiment d'Ingram Street. La fotografia anterior mostra part d'aquesta sala xinesa. Les cadires són de fusta de roure i estan entapissades en blau.
La Glasgow Scool of Art començà els estudis tècnics per treballar plata, llautó, coure i ferro a partir de 1.893. Els alumnes aprenien a dibuixar, dissenyar i les tècniques del repujat, gravat i cisellada ( treball amb cisell i martell ). A principis del segle XX va afegir al pla d'estudis els esmalts i metalls preciosos. El primer instructor tècnic fou l'escultor William Kellock Browm. Després l'escultor i orfebre Peter Wylie Davinson va ensenyar metal·lúrgia decorativa entre 1.897 i 1.935. El departament tingué un gran reconeixement internacional gràcies a la qualitat del seu treball.


A la propera fotografia podeu veure el disseny per a un treball decoratiu en metall datat entre 1.906 i 1.914. És un dibuix amb llapis sobre paper de calc de John C. Hall & Co. El dibuix es calcava sobre la fulla de metall i posteriorment s'aplicava la tècnica de la cisellada.


La safata inacabada ( 1.901 - 1.910 ) està dissenyada per Margaret Gilmour. Encara es poden veure línies de llapis orientatives. Margaret treballava en llautó, metall blanc i, de vegades en coure. La safata és de metall blanc, un aliatge de diferents metalls que pot incloure antimoni, plom, estany, cadmi, bismut o zinc. 


A la propera fotografia podeu veure  el "Programme of Music for the Glasgow School of Art Club, Frances MacDonald". Imprès amb tinta verda, és un dibuix simètric de contingut simbòlic amb figures molt estilitzades. La revista Studio batejà aquest tipus de dibuix amb com "estil fantasmal". Està signat per Frances Macdonald, cunyada de Mackintosh, una del membres de " The Four " ( Els Quatre ).


Deixem l'exposició "Charles Rennie Mackintosh. Making the Glasgow Style" i sortim de la Walter Art Galley. Com vaig explicar-vos a la primera entrada dedicada a les genialitats dels dissenyadors de Glasgow, William Brown Street ens regala una oferta cultural espectacular ...


Al sortir, a la dreta, la Liverpool Central Library - a la dreta de la fotografia anterior - ( la més gran de les vint-i-dues biblioteques de la ciutat ); i el World Museum - a l'esquerra - , ens estan esperant...
Atentament.
Senyor i