divendres, 27 d’abril del 2018

La societat de les Cíclades fa 5.000 anys.

Després de visitar les quatre plantes de l'edifici principal del MCA ( Museu d'Art Ciclàdic ) dissenyat per l'arquitecte Ioanis Vikelos, i abans de marxar del museu, ens espera l'exposició temporal que ocupà la gran sala de la planta baixa del desembre del 2.016 al març del 2.017 per celebrar els trenta anys del MCA.


La vaig explicar-vos que el MCA no és un dels museus més coneguts d'Atenes, però els seus fons, la seva proposta museística, el disseny, la il·luminació i presentació de les peces fan que sigui una de les visites més seductores que ofereix la capital grega als amants de l'art i la història.


Visitar el MCA suposa descobrir el museu que acull la col·lecció més important d'art ciclàdic del món. Si aneu a Arenes, guardeu una estona del vostre temps per anar-hi, estic segur que agraireu el meu consell.


A la fotografia anterior podeu contemplar una estatueta femenina de marbre del Museu de Naxos de tipus canònic ( braços creuats sota els pits ) i de la varietat spedos ( que es caracteritza per caps en forma de lletra U i una línia profunda incisa entre les cames ). Està datada entre el 2.700 aC i el 2.400-2.300 aC.
La figureta de la fotografia següent, també de tipus canònic i varietat spedos i amb la mateixa datació, presenta restes de pintura de color vermell al cap i al cos.


L'objectiu principal d'aquesta exposició era conèixer la vida quotidiana dels primers habitants de l'Edat del Bronze a partir de les cent noranta-una peces que omplen les vitrines. La proposta museística convidava a la descoberta en la que la il·luminació tenia un paper molt important. El proper vídeo és una petita pinzellada del que fou "La societat de les Cíclades fa 5.000 anys"
La propera fotografia és d'una estatueta femenina de marbre amb restes de decoració pintada al pit atribuïda al mestre Goulandris, l'escultor més prolífic conegut pels estudiosos. Més d'una cinquantena de les escultures trobades a les Cíclades són obra seva. Es caracteritzen per l'esquena arrodonida, les espatlles fortament inclinades, els pits petits i la línia incisa sobre del triangle púbic.És de tipus canònic i varietat spedos i està datada entre els anys 2.700 aC i 2.400/2.300 aC.


Les peces exposades provenen de l'Ephorate ( prefectura ) d'Antiguitats de les Cíclades i dels museus de Naxos, Apeiranthos, Syros, Paros, Museu Arqueològic Nacional i museu Paul i Alexandra Canellopoulos.
L'exposició estava organitzada en cinc seccions: els nuclis socials, les activitats, la vida social, la jerarquia social, i les creences i cultes relacionats amb la vida i amb la mort.


La fotografia següent és d'una figureta masculina de marbre amb tocat cònic del tipus Plastiras, el més naturalista de les figuretes ciclàdiques, amb proporcions exagerades i el cos en forma de violí. Està datada entre el 3.200 aC i el 2.700 aC.


Com que no hi ha documents escrits de la història primerenca de les illes Cíclades l'exposició pretenia "llegir" a partir de les peces provinents dels diferents museus com era l'estructura social, les condicions de vida i les creences d'aquests illencs a l'Edat del Bronze ( 3.200 aC - 2.000 aC ).


Aquestes escultures es van associar amb artistes del segle XX com Modigliani, Brancusi, Matise i Picasso que en quedaren fascinats. Però es parlava d'elles com obra d'art, sense fer referència a la cultura dels seus creadors. L'exposició pretenia fer-nos coneixedors de l'àmbit cultural d'aquests antiquíssims escultors.


Alguns espais, summament seductors gràcies a la presentació i la il·luminació de les peces, feien submergir al visitant cinc mil·lennis enrere... Observar-les atentament i llegir o visionar les diferents informacions ajudava a entendre com vivien aquests illencs.


Deixar-se seduir per l'exposició suposava descobrir els principals nuclis de població de les Cíclades, la seva estructura social, com subsistien, les seves creences religioses, cultes,rituals...


Les estatuetes de marbre d'aquest arxipèlag són majoritariament femenines. La fotografia següent és d'un tors masculí, un fragment rar en el que es mostra clarament el penis en volum, no dibuixat amb línies incises. Les poques figures masculines de l'art ciclàdic representen músics, caçadors i guerrers. Alguns investigadors l'atribueixen al mestre Goulandris. La figura sencera feia aproximadament un metre, per això es creu que representa a una deïtat masculina. És de principis de l'Edat del Bronze, del tipus canònic i varietat spedos ( 2.800 aC - 2.300 aC).


També de tipus canònic i varietat spedos, aquesta gran figura femenina d'un metre i quaranta-nou centímetres semblava observar a tots els enamorats de l'art i la història que visitaven l'exposició. Aquestes grans escultures es consideren de culte. Penseu que la majoria de les estatuetes de les Cíclades són petites i poques vegades superen els quaranta centímetres.. Datada entre el 2.700 aC i el 2.400/2.300 aC.


Si les hipòtesis dels investigadors són certes, aquestes grans obres en marbre de les Cíclades són les primeres imatges monumentals de deïtats de la civilització egea.
L'espai en el que es visionava el vídeo que mostrava com es feien aquestes estatuetes fa cinc mil·lennis era imprescindible. Obriu molt els ulls, amb menys de quatre minuts ho sabreu. Recordeu que parlem de fa cinc mil anys...

                         Si enigmàtiques són les figuretes de marbre, també ho són força les paelles d'argila que feien a l'arxipèlag a l'Edat del Bronze. El seu nom es deu a la forma i no a l'ús que també és tot un enigma.


A la fotografia anterior podeu apreciar la decoració per incisió d'espirals que s'uneixen els uns amb els altres, i a la següent imatge la decoració a més amés dels espirals incorpora el sol i quatre peixos. Aquestes peces es van trobar a les tombes i també als assentaments pel que queda clar que s'utilitzaven en la vida quotidiana.


Són moltes les hipòtesis sobre la seva funció: eines rituals per libacions, ofrenes als morts, contenidors d'objectes cosmètics, miralls, tambors per rituals funeraris, instruments de navegació, plats...
Els escultors de les Cíclades també van fer figures assegudes com les que podeu veure a la propera fotografia. La figureta de marbre de l'esquerra esta asseguda en un tamboret i amb la seva mà dreta agafa una tassa. és de principis de l'art ciclàdic II de la fase syros ( 2.800 aC - 2.300aC ). La figureta de la dreta, també de marbre, toca l'arpa asseguda en un tamboret.


A la fotografia següent el protagonisme és per la figura de marbre d'un caçador o guerrer, també de principis del ciclàdic II fase syros. Alguns trets facials es mostren en relleu. De la seva espatlla esquerra hi penja un tahalí que serveix per portar l'arma, una daga triangular incisa. Cames curtes que acaben en uns peus rudimentaris, l'esquerre amb sis dits. S'han trobat altres deu figuretes de caçadors o guerrers, a la majoria el tahalí penja de l'espatlla dreta.


Tota una experiència descobrir aquesta societat de petits assentaments d'intrèpids mariners, agricultors, caçadors, ramaders, artesans de la cistelleria i l'elaboració de teles i amants de la música. Per acabar la visita virtual observeu i gaudiu de la música del flautista de Keros, una estatueta de marbre datada entre els anys 3.000 aC i el 2.000 aC. Podria tractar-se de la representació d'un ritual funerari de probable influència assíria.


Ara sí, marxem del MCA ( Museu d'Art Ciclàdic ), de visita obligada si us apassionen l'art i la història i viatgeu a Atenes.
Atentament.
Senyor i

dilluns, 23 d’abril del 2018

Al turó dels llops...

El temps no s'atura i el calendari tampoc, per això avui torna a ser 23 d'abril un dia molt important pel nostre petit país. Els últims anys hem visitat virtualment Barcelona i Lleida per recordar al nostre patró Sant Jordi, però anteriorment el vàrem localitzar molt més lluny de casa: Stockholm, Berlín, Praha, Betlem... Avui ens allunyarem de Catalunya per recordar al cavaller nascut a la colònia romana de Diòspolis ( Palestina ) l'any 270, actualment anomenada Lod ( Ludd en llengua àrab ), una ciutat d'Israel de 65.000 habitants a setze quilòmetres de Tel Aviv.


Si el plaer de viatjar us porta a Atenes pugeu al turó Licaberto ( el turó dels llops ) perquè des dels seus 278 metres podreu gaudir del mirador més espectacular de la capital grega.


L'entramat urbanístic de la ciutat blanca que ocupa tota la plana i es va enfilant als diferents turons, us deixarà bocabadats. Veure el turó de l'Acròpoli amb les aigües del mar Egeu al fons, és tot un regal. Mentre contempleu la ciutat la petita capella ortodoxa de Sant Jordi ( Ayios Yeoryios ), d'un blanc immaculat, us farà companyia.


Diuen que on hi ha actualment la petita capella, hi hagué un temple dedicat a Zeus. Posteriorment ocupà aquest espai una esglesiola dedicada al profeta Elies.


És molt emocionant entrar-hi i veure al nostre patró en molts racons del minúscul espai. La volta, construïda a finals del segle XVIII, està decorada amb pintures al fresc com podeu veure a la propera fotografia.


A prop de la capella es van trobar epígrafs escrits sobre marbre que parlen d'un petit cementiri. Si obriu bé els ulls veureu una colla de vegades a Sant Jordi matant el drac...


Moltes de les imatges estan protegides per un vidre o un metacrilat que rep molts petons dels fidels. Els encarregats de la capella netegen permanentment, quan ho hi ha ningú, aquesta superfície plena de petons.


Fora de la capella hi ha un campanar que fou un regal de la reina Olga als fidels. Al costat del campanar trobareu un gran pal on oneja la bandera grega. Cada dia un petit grup de soldats s'encarrega d'hissar-la a primera hora del matí i arriar-la al final del dia. Cerimònia castrense envoltada dels turistes que esperen gaudir de la posta de Sol des del turó dels llops.


Una llegenda explica que Atena, filla de Zeus i Metis, deessa del la guerra, la civilització, la saviesa, l'estratègia, les ciències, la justícia i l'habilitat; i protectora de la ciutat d'Atenes agafà una gran roca del mont Pentèlic per col·locar-la a l'Acròpoli i així augmentar la seva alçaria perquè el turó sagrat estigués més a prop del cel. Però mentre traslladava la gran roca, li va caure i així es formà el turó dels llops...
Diuen que el nom del turó on hi ha la capella ortodoxa dedicada a Sant Jordi ens recorda que en èpoques passades hi vivien força llops.


Si observeu una estona als fidels cristians ortodoxos quan entren a les seves esglésies, veureu com veneren les Santes Icones i per fer  les ofrenes encenen les petites espelmes de cera d'abella. La resta de les espelmes del ritual litúrgic també són de cera d'abella. En les altres esglésies catòliques cada vegada hi ha més espelmes de parafina i també elèctriques...


Per arribar al cim del turó dels llops teniu dues opcions: pujar passejant o agafar el telefèric. Una petita sendera envoltada de vegetació a la part baixa del turó i més ampla al final del recorregut, us hi portarà. Si voleu agafar el telefèric aneu al carrer Aristippou cantonada amb Ploutarchou -al final del tram d'escales-, de l'exclusiu barri de Kolonaki.


Aprofiteu les vistes de 360º sobre tota la ciutat i seieu una estona en qualsevol de les cafeteries o restaurants que trobareu al cim del turó Licaberto. Les consumicions són cares, però gaudir d'Atenes a vista d'ocell no té preu...


Deixeu que la nit il·lumini la ciutat, amb el Partenó de protagonista principal. Estar lluny de casa però ben acompanyats del nostre estimat patró és tot un luxe.
Atentament.
Senyor i

dijous, 19 d’abril del 2018

Carrers de Lleida amb nom d'oficis (9).

Deixem el desaparegut carreró de la Sabateria Major, on fa segles treballaven segons el rei Jaume II, els millors artesans sabaters de tots els països de la Corona d'Aragó, per baixar a la plaça de Sant Joan que històricament acollí carrers i places amb nom d'oficis: la plaça dels Polls, la placeta de les Cols i els carrers Draperia, Corretgeria i Herbasseria...Malauradament aquests carrers ja no existeixen.


Al centre de la fotografia anterior podeu observar l'edifici de principi del segle XX de l'Hostal Mundial amb planta en forma de lletra L, per això l'altra façana la trobem anant a la plaça Paeria. A la seva esquerra l'edifici del 1.925 obra de Joan Bergós i Massó. Els dos edificis, d'estil noucentista, són els protagonistes d'aquesta part de la plaça.


A la fotografia anterior podeu veure la balustrada de l'Hostal Mundial i part de les baranes de pedra i de forja. A la següent la façana que no mira al centra de la plaça sinó a l'antiga plaça dels Polls.


El carrer Draperia passava perpendicularment a la Carrera Mitjana i seguia la calçada que actualment ocupa l'Hostal Mundial i anava fins a la fonda del Racó per acabar a la plaça de les Cols. Al carrer Draperia hi havia la casa de la Confraria dels Drapers, fabricants i expenedors de draps. Explica Josep Lladonosa al seu llibre "Els carrers i les places de Lleida a través de la història" que aquesta casa del gremi de Drapers estava situada davant de l'edifici de l'Hostal Mundial.
A la propera fotografia tenim l'edifici d'inspiració historicista del 1.952 obra de Lluís Domènech i Torres, que fou l'antiga seu del Banco Zaragozano.


Diferents documents ens parlen d'aquest carrer. Una acta de 1.340 diu que els carrers Draperia i Corretgeria eren veïns; i en un cens del 10 de novembre de 1.429 es parla d'alguns albergs veïns entre els Porxos de Dalt  i el carrer Draperia. A la propera fotografia teniu el Pilar del General, l'entrada al carrer General i un dels extrems dels Porxos de Dalt.


El carrer Draperia donava a la Plaça de les Cols, una part de l'actual plaça Sant Joan que estava davant del Banco Vitalicio de España que podeu veure a la fotografia següent.


El nom de la plaça feia referència a la venda de cols i altres hortalisses. Josep Lladonosa ens explica que en una sessió del Consell de la Paeria del 25 d'octubre de 1.340 hi hagué moltes queixes dels veïns de la plaça i dels carrers annexos "per la mala olor que desprenien les cols i altres verdures, no només en aquest carrer sinó que també que molestaven les persones que transitaven pels carrers de la Corretgeria i de la Draperia. Es disposà que no es mullessin les cols ( ho feien per conservar-les més fresques ), ja que era la causa de la mala olor que desprenien". Al carrer Corretgeria els artesans feien corretjams, guarnicions, cinyells i altres objectes de pell.
Cal esforçar-se una mica per imaginar la Lleida Medieval, però si tornem al Pilar del General i ens endinsem al misteriós carrer General, farem un salt en el temps... A la popera fotografia podeu contemplar el Pilar del General i l'arc del Pont amb Indíbil i Mandoni des del carrer General.


Caminant uns pocs metres pel carrer General aviat trobareu les restes d'edificis enderrocats. Encara hi ha restes de l'escala que s'enfilava pel turó de la Seu Vella. 


Una mica de valor, continuem caminant ens girem i.... sorpresa. Descobrim que les cases enderrocades es van construir sobre restes d'antics edificis, com demostren aquests arcs dels segles XIII i XIV.


No és estrany trobar edificis amb base medieval a la nostra ciutat, una sèrie de botigues, bars i espais públics ens regalen aquesta sorpresa com veurem en properes entrades.
Atentament.
Senyor i

diumenge, 15 d’abril del 2018

Domènech i Montaner a Canet ( 1 ).

Nascut a Barcelona l'any 1.850 Lluís Domènech i Montaner, a més a més d'un dels grans arquitectes modernistes, fou historiador, humanista, polític ( Diputat de la Lliga Regionalista al Congrés de Diputats  1.901-1.905 ), dissenyador de tipografies, enquadernacions de llibres i il·lustrador. La relació de l'arquitecte amb Canet de Mar ve per la seva mare Maria Montaner i Vila i per la seva dona Maria Roura Carnestoltes, les dues filles de Canet. Al xamfrà de les rieres Buscarons i Gavarra ens espera la Casa Domènech.


El projecte arquitectònic el va fer amb col·laboració del seu fill i el seu gendre i fou l'habitatge d'estiu de la família. L'any 1.998 s'inaugurà com a Casa Museu i passà a formar part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.


Des del 2.011, quan es van acabar les reformes, el projecte museístic canvià per oferir una proposta de visita molt engrescadors.


La visita a la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner ens descobreix dos espais: la Casa Domènech un espai familiar obra de l'arquitecte i l'antiga Masia Rocosa del segle XVII propietat de la seva dona ( que veurem detalladament en una propera entrada ). Aquest antic mas, un cop construïda la Casa Domènech, es transformà en el taller-estudi de l'arquitecte.


La Casa Domènech ( 1.918-1.919 ) fou projectada perquè la planta baixa fos la zona diürna ( menjador, sala d'estar, cuina, bany, habitació de servei ). A les plantes superiors hi ha les cambres per dormir.


A la fotografia anterior i a la propera de detall podeu veure la llar de foc amb el model de guix de l'escut de la Universitat Pontifícia de Comillas que trobareu a la porta d'entrada de l'antiga universitat obra de Lluís Domènech i Montaner.


Les rajoles de ceràmica vidrada d'aquesta sala d'estar encara embelleixen més l'espai dissenyat per Domènech i Montaner.


Pugem a la primera planta i des de l'interior de la tribuna donem un cop d'ull a la riera Sant Domènec que convida a baixar en pocs minuts, passejant-hi tranquil·lament, fins al mar.


Des de 1.875 Domènech i Montaner i la seva família passaven l'estiu a la Masia Rocosa. Amb la finalitat de combinar la vida familiar i professional d'arquitecte comprà una casa situada al costat de l'antic mas, al xamfrà de la riera Gavarra amb la de Buscarons. Enderrocà la casa per construir-hi l'habitatge familiar i comunicà els patis de les dues construccions.


A la propera fotografia del lavabo podeu veure una silueta negra sobre la que es projecta la imatge d'una minyona que ens explica alguns detalls de la casa.


L'arquitecte barceloní a les plantes superiors de la casa familiar col·locà les habitacions al voltant de l'escala que forma un pati interior com podeu observar a la fotografia següent. Els néts dormien a la planta més alta...


Tornem a la planta baixa i anem a l'espai en el que hi hagué el jardí entre la Casa Domènech i la Masia Rocosa i que avui és una sala d'exposicions temporals.


No ens aturarem en aquesta sala coneguda com Sala Jardí i anem a la Masia Rocosa, espai en el que el genial arquitecte imaginà alguns dels edificis més importants del nostre modernisme.
Atentament.
Senyor i