dimecres, 10 de desembre del 2025

Matera,Città dei Sassi ( i 4 ).

Després de visitar la Cattedrale della Madonna della Bruna e di Sant'Eustachio que corona el barri de Civita de Matera comencem l'entrada d'avui baixant entre els barris de Sassi ( Caveoso i Barisano ) per la via Duomo fins a la piazza Vittorio Veneto ( ja al barri de Piano ) on observarem detalladament el Palombaro Lungo i la chiesa rupestre del Santo Spirito.


Ja a la piazza Vittorio Veneto, a tocar del palazzo dell'Anunziata les baranes que veieu a esquerra i dreta de la propera fotografia ens protegeixen de la caiguda a la part subterrània de la plaça...


Avançant uns metres cap a la chiesa di Materdomini, ubicada davant del palau entre la plaça i el barri del Sasso Barisano, per fer la propera fotografia a tocar de la barana. Hi podeu veure sobre la plaça la chiesa di Materdomini  i a la seva dreta el Belvedere Luigi Guerrichino el mirador conegut com dei Trei Archi ( dels tres arcs ). Sota la plaça hi ha la chiesa rupestre del Santo Spirito sobre la que es construí la de Materdomini...


Baixant fins als arcs de l'església rupestre i fent mitja volta podeu veure l'entrada al Palombaro Lungo, la cisterna més gran de la ciutat, una excavació artificial feta en diferents fases a partir del segle XVI.


A la part superior esquerra de la fotografia anterior podeu veure parcialment el palazzo dell'Anunziata i, sota terra, l'entrada a l'espectacular cisterna.


Unes escales metàl·liques, amb el mateix disseny a la barana que el de la barana de la plaça, ens permeten baixar amb seguretat fins a les passarel·les suspeses sobre l'aigua.


La cisterna té una capacitat de cinc milions de litres d'aigua, una fondària de setze metres i una longitud de cinquanta metres. Té una forma articulada perquè es va fer unint cavitats artificials preexistents de cellers, pous de neu, adoberies...


Les parets de roca estan recobertes amb cocciopeste, un arrebossat especial impermeable a base de terracota minuciosament triturada i morter fi a base de cal.
Quan de les fonts públiques, sobre tot a l'estiu, no rajava prou aigua, es recollia l'aigua de la cisterna des d'un pou que hi havia a la plaça. En un dels plafons informatius hi ha una antiga fotografia en la que, a l'interior de la circumferència es veu el pou que estava al costat de la chiesa e convento di San Domenico.
 
 
Al petit full que us donaran amb l'entrada hi ha la mateixa fotografia del 1.907 en la que es veu una mica millor el pou.


Malgrat el contrallum del focus a la propera fotografia podeu veure les dues boques del pou a l'interior de la circumferència groga que hi he dibuixat.


El pou el van enderrocar l'any 1.927 quan la cisterna fou abandonada perquè l'Estat construí un modern aqüeducte per millorar l'abastiment d'aigua a Matera.


El fons de la cisterna està inclinat i la zona on hi ha més profunditat és la de sota del pou perquè així sempre s'hi podia treure una mica d'aigua en època de sequera.
L'any 1.991 es van fer les obres de remodelació de la plaça i aprofitaren per explorar la gran cisterna de la que coneixien l'existència però no les característiques.


Quan la cisterna encara estava plena dos bussos hi varen accedir trobant al fons molts objectes perduts al llarg dels segles quan hi van caure al treure aigua des del pou de la plaça: monedes, fermalls, rellotges botons, galledes... Algunes de les galledes encara suraven.


Deixem el Palombario Lungo pujant el tram d'escales metàl·liques i al sortir trobem just al davant  la chiesa rupestre del Santo Spirito de la que a la propera fotografia podeu veure la primera de les dues fileres d'arcs sostinguts per pilars excavats a la roca.
 

 La primera estructura de l'església es remunta al període altmedieval presumiblement entre els segles VIII i IX. En un document del segle X es cita l'església com una de les possessions del monestir benedictí de San Benedetto di Salerno.


Al segle XIV s'establí a Matera la Comandància dels Cavallers de Malta de Jerusalem i l'església va passar a formar-ne part l'any 1.392. Després de diversos segles d'abandonament l'any 1.680 el comandant dels Cavallers de Malta, Silvio Zurla, ordenà la construcció de la chiesa di Materdomini sobre el que quedava de la chiesa rupestre del Santo Spirito. Al campanar de l'església del segle XVII, sota la balustrada, hi ha els escuts dels Cavallers de Malta i de la família Zurla.


A la dreta de l'arc que veieu en primer terme a la fotografia anterior hi ha fragments de pintura al fresc que podeu veure millor a la propera fotografia de detall.


L'interior de l'església té tres naus amb tres absis flanquejats per pilars quadrangulars. La nau de l'esquerra és arquitectònicament molt senzilla i la de la dreta més complexa.
 

Els pilars quadrangulars estan coronats per capitells amb una  decoració molt senzilla com podeu constatar a la fotografia següent de detall.
 

Com podeu constatar a la propera fotografia de detall en alguns dels espais quadrats de la nau dreta   la coberta de l'església mil·lenària és de volta de creueria amb nervadures tallades a la roca.
 
 
També a la nau dreta en alguns dels arcs de mig punt hi ha decoració de cordó ( als que veieu en primer terme a la fotografia següent )  i en altres dovelles amb decoració vegetal, esculpida ( a l'arc del fons ).


A la dreta de la fotografia anterior i a la propera de detall podeu observar una pintura al fresc, que com les de la resta de l'església rupestre, està molt deteriorada.


En una de les atrotinades pintures al fresc hi ha representada Santa Sofia. És del segle XIII i la santa màrtir duu una creu a la mà.


Deixem la chiesa del Santo Spirito, Matera i la regió de la Basilicata  per tornar a la propera entrada dedicada a terres italianes a la regió de la Puglia, concretament a Castel del Monte, construït aproximadament entre els anys 1.240 i 1.250. Una mostra espectacular d'arquitectura medieval.
Atentament.
Senyor i

diumenge, 7 de desembre del 2025

Un cop d'ull al monestir de Santa Maria de Lluçà ( 1 ).

El municipi de Lluçà el dia tres de maig del 2.023 s'integrà a la nova comarca del Lluçanès. Fins aleshores formava part de la comarca d'Osona. El Lluçanès està format per vuit municipis, té 6.197 habitants i ocupa una extensió de 226,6 quilòmetres quadrats. La comarca natural del Lluçanès, situada en un altiplà del centre de Catalunya, té una extensió d'uns vuit-cents quilòmetres quadrats i està formada per tretze municipis.  


Lluçà, un dels municipis més petits, està format per un munt de masies i l'entitat de població de Santa Eulàlia de Puig-oriol.
A la fotografia anterior, que vaig fer enfilat al turó de 896 metres d'altitud coronat pel Castell de Lluçà, podeu veure la carretera BV-4341 flanquejada pel monestir de Santa Maria de Lluçà ( esquerra ) i la petita fonda amb quatre habitacions dobles en la que podeu menjar i dormir ( dreta ). Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos millor el monestir, a vista d'ocell.


Encara que les dues fotografies estan fetes a pocs metres del castell de Lluçà i l'església de Sant Vicenç del Castell a l'entrada d'avui baixarem a observar detalladament el monestir i en una propera entrada ens enfilarem fins al castell i l'església.
Com heu vist a la fotografia anterior, a tocar del monestir hi ha un aparcament on deixarem el cotxa. Apropant-nos a la porta d'accés trobem el cartell protagonista de la propera fotografia que ens anuncia que a Santa Maria de Lluçà veurem l'església i el claustre del se XII i les pintures del segle XIV.


Idelguer, bisbe de Vic, consagrà la primitiva església de Santa Maria de Lluçà el 21 de juny de l'any 905. Aquesta primera església tenia una nau amb un petit creuer amb un absis central i una absidiola a cada extrem. 
Cap al 1.170 - 1.190 es va fer una reedificació i la nova església es construí en estil romànic. Al segle XVII es va refer la façana en estil barroc. La porta de fusta, que conserva l'antiga ferramenta romànica datada entre els anys 1.1170 i 1.300, està emmarcada pel portal barroc d'arc rebaixat que trobem actualment.


Apropant-me a la porta, gràcies al zoom de la càmera fotogràfica, puc mostrar-vos la part superior el la que hi podem llegir AVE MARIA PURISIMA.


Aixecant una mica la mirada a la fotografia següent veiem l'austera façana del frontispici amb dos òculs. El més gran dona llum natural al cor de l'església.


Entrem a l'església d'una sola nau capçada amb un absis semicircular. Dues capelles obertes als murs nord i sud formen una mena de transsepte. la volta de canó apuntat es va refer desprès dels terratrèmols del segle XV.


A la capella sud hi ha una absidiola semicircular. Cap al 1.765 es mutilà l'absidiola del costat nord per construir la Capella del Santíssim al costat del campanar.


La propera fotografia és de la Capella del Santíssim en la que a les vitrines hi ha una petita exposició d'orfebreria religiosa.


A la dreta de la fotografia anterior i a la propera de detall podeu veure el plafó informatiu Els colors de Lluçà en el que s'explica la policromia de l'altar de l'església. La seva lectura ens explica com feien els daurats i els colors negre, blanc, verd, blau, groc i vermell.


L'altar que hi ha a l'església és una còpia del frontal  romànic d'influència bizantina del primer quart del segle XIII. L'original està al Museu Episcopal de Vic, Museu d'art medieval.


Al centre hi ha la Mare de Déu amb el Nen a la falda envoltada per quatre àngels que al costat tenen el nom dels evangelistes. Els àngels sostenen amb les mans el firmament on hi ha la Mare de Déu i el Nen, el sol i la lluna. Maria duu a la mà dreta la poma de l'arbre del Paradís.


Flanquejant la representació de la Mare de Déu amb el Nen hi ha les escenes de l'anunciació, la Visitació, l'Epifania i la fugida a Egipte.
Al lateral dret ( propera fotografia ) podeu veure a Maria i a Sant Joan asseguts en dos bancs. Set coloms, cadascun a l'interior d'un cercle vermell, envolten a Maria. Els coloms representen els set dons de l'Esperit Sant. A l'altre lateral es representa la Coronació de Maria per Crist.


Al proper vídeo del Museu Episcopal de Vic, Museu d'art medieval ens permet observar l'original de l'altar. Una joia de pintura al tremp sobre fusta feta entre els anys 1.210-1.220.

 

Deixo l'altar i mirant als peus de la nau faig la fotografia següent del cor de l'església i l'òcul que omple aquell espai de llum natural.
Al 1.954 es van descobrir unes pintures al fresc que decoraven l'espai del sotacor i la part anterior al cor. Al 1.961 les pintures foren arrencades i fixades sobre tela i des del 1.963 s'exposen a la Sala de Pintures del mateix monestir a la que s'accedeix des del claustre. Observarem aquestes pintures a la propera entrada dedicada al monestir de Santa Maria de Lluçà.


Quan es construí l'actual façana barroca, el sotacor i la part anterior al cor es recobrí amb una capa de calç i pintura que ocultà les pintures murals fetes entre 1.349 i 1.370. 
A la propera entrada dedicada al Lluçanès observarem detalladament el claustre, la Sala de Pintures, l'antiga cuina del monestir i l'hort del rector.
Atentament.
Senyor i

dimecres, 3 de desembre del 2025

Tornem a l'Itsamuseum Bilbao ( 1 ).

Al desembre del 2.023 i gener del 2.024 en una sèrie de tres entrades vaig mostrar-vos les peces exposades als que foren els antics dics d'Euskalduna inaugurats l'any 1.868 i actualment són l'espai exterior del Museo Marítimo Ría de Bilbao - MMRB-  ( Itsasmuseum Bilbao ). Si cliqueu sobre l'enllaç anterior ho podreu recordar.
 
 
L'Itsasmuseum Bilbao, té una superfície total de 23.500 metres quadrats dividida en dos espais. L'espai exterior, de 20.000 metres quadrats és el que ja us vaig ensenyar i l'interior, de 3.500 metres quadrats, serà el protagonista de dues entrades més.
 
 
En aquelles primeres tres entrades vàrem fer un cop d'ull als antics dics on hi ha part de la col·lecció d'embarcacions del museu, la Casa de bombas  amb la funció de buidar l'aigua dels dics i mantenir-los secs, la Grua Carola, cadenes, àncores, boies...
 
 
Avui entrarem a l'espai interior del museu que acull l'exposició permanent i les exposicions temporals.  L'Itsasmuseum Bilbao és el punt de partida que ens permet descobrir la història i la cultura marítima des de la Ría fins al Golf de Bizkaia.


A Territorio marítimo hi ha exposades peces, mapes, cartes de navegació, textos relacionats amb el Golf de Bizkaia i la costa que ens demostren l'estreta relació de les persones de Bizkaia amb la mar.
Mentre les observem ens acompanya la chalupa "ballenera" construïda l'any 1.966 per Ignacio Aldecoa per encàrrec de la Escuela de Náutica y Máquinas Navales de la Universidad del País Vasco.


El seu disseny és una evolució de les xalupes emprades tradicionalment en la caça de la balena. Per la seva robustesa a finals del segle XIX les armades europees les van incorporar com bots auxiliars i de servei. Durant dècades la xalupa exposada s'emprà en la formació de l'alumnat de la Escuela de Náutica y Máquinas Navales de la Universidad del País Vasco.

 
Continuem la visita per l'espai La Ría de Bilbao que ens permet comprendre4 la connexió que històricament Bilbao ha tingut amb la mar i reivindica el seu caràcter portuari.
A més a més de documents i gravats històrics en els que podem veure les primeres il·lustracions i representacions de Bilbao i la seva Ría, hi ha monedes romanes trobades a la Villa de Bilbao que demostren l'activitat portuària des de l'antiguitat.
La propera fotografia és del gravat A West View of the Town of Bilbao in Vizcaya de l'editorial Edward Nairne. Londres 1.756. 


Després de segles en els que les modificacions foren bàsiques, a finals del segle XIX finalitzà el dragat de la Ría i la construcció del Muelle de Hierro de Portugalete. Aquesta fou la primera obra moderna de transformació del Port de Bilbao i la solució a la barra de sorra de Portugalete.
A l'espai Juan de Arratia podem aprofundir en la història de la Villa amb l'audiovisual que s'hi projecta. El nom de la sala és un  homenatge al grumet de Bilbao que fa cinc-cents anys completà la primera volta al món amb Juan Sebastián Elcano


A l'espai El Consulado de Bilbao podem gaudir d'una part important del mobiliari del vell Consulado que fou enderrocat l'any 1.896. El Consulado de Bilbao fou una institució que es remunta al 1.511 i que va desaparèixer l'any 1.829. El sis d'abril del 1.886 es creà la Cámara de Comercio, Industria y Navegación de Bilbao.
La seu del Consulado estava en una casa adossada a l'església de San Antón. L'edifici del segle XVII que fou l'última seu del Consulado, acollí l'Ajuntament.
 
 
A l'entrada del passat mes de juny "L'escut de Bilbao" vàrem donar un cop d'ull a l'església de San Antón, al puente de San Antón amb els seus llops esculpits i a la Ría, protagonistes de l'escul de la capital de Bizkaia. Ho podeu recordar clicant sobre l'enllaç anterior.


Els armaris arxivadors de fusta i ferro els va fer l'ant 1.761 el fuster bilbaí Joaquín de Echeverria i la policromia el pintor, també bilbaí, Ramón de Villalón. A la fotografia anterior, a més a més dels armaris, hi podeu veure els bancs de la Sala d'Audiències i taula presidencial feta d'una sola peça de fusta cap al 1.700.


A la fotografia anterior de detall podeu observar millor el globus celeste fet a Londres per William Cary l'any 1.820 i a sobre de la taula el missal romà del 1.760 procedent de la parròquia de San Antón on el Consulado hi tenia una capella pròpia. La propera fotografia, també de detall és de l'urna i les boles que s'empraven per fer les votacions.


El Consulado de Bilbao regulava i controlava la navegació i el comerç de la Villa de Bilbao i de la Ría. La seva funció reguladora de les relacions mercantils tenia l'objectiu de convertir Bilbao en una plaça comercial segura i atractiva del comerç marítim internacional. També desenvolupava funcions en l'àmbit de l'obra pública i de l'ensenyament.


En aquest gran espai de tres-cents metres quadrats hi trobareu exposats nou cassetons de fusta de castanyer policromats.

En aquestes petites taules rectangulars hi ha representades escenes marítimes relacionades amb el comerç.

Procedents del Palau Arana, a les taules de fusta hi podem veure una de les representacions més antigues que es conserven de la falúa.
 
 
Als actes oficials i festivitats de la Villa de Bilbao, la comitiva d'autoritats recorria la Ría amb la falúa, que s'emprà per primera vegada l'any 1.670. 
La fotografia anterior és del cartell de l'exposició Consulado 500 aniversario i a la propera de detall del mateix cartell podeu observar millor la comitiva d'autoritats recorrent la Ría amb la falúa i darrere el puente de San Antón amb els dos llops.

 
Just davant dels mobles i objectes del Consulado de Bilbao hi ha l'espectacular falúa, tot un símbol de poder local. Cada any el Consulado feia una processó per la Ría amb la falúa per afirmar el seu territori marítim.


Com podeu constatar a la fotografia anterior, a tocar de la falúa hi ha diferents maquetes. La de la propera fotografia recrea la Villa de Bilbao al segle XVI. A l'interior de la circumferència groga que hi he dibuixat hi ha l'església de San Antón. Adossat a l'església hi havia el Consulado de Bilbao.


Les dues fotografies següents són de la maqueta de fusta que l'any 2.000 va fer Jaime Laita en la que podeu observar l'església de Sant Antón i l'Ajuntament de Bilbao que ocupava l'edifici on hi havia el Consulado.



A la propera entrada dedicada a l'Itsasmuseum Bilbao continuarem visitant l'exposició permanent per l'espai dedicat a Salvamento en el Mar. Entre el milagro y la técnica.
Atentament.
Senyor i