Edificis singulars de Mollerussa ( i 3 ).

Tanco amb l'entrada d'avui la petita passejada per Mollerussa per observar tres dels edificis singulars de la capital de Pla d'Urgell: Cal Niubó ( 1.905 - 1.906 ), Cal Duch ( construït entre 1.911 i 1.921 ) i Casa Rembler ( principis del segle XX ).

Al final de l'entrada anterior, dedicada a Cal Duch, us vaig dir que passejant només dos minuts pel carrer del President Macià arribaríem a la Casa Rembler.

 

 

La fotografia anterior és de la petita porta d'accés del número onze del carrer del President Macià. Aquesta petita cantonada és un dels vèrtex de la finca de planta triangular on hi havia l'habitatge i les quadres del propietari que era tractant de cavalleries.

A la planta baixa de la façana est hi ha la porta d'accés i una finestra a la seva dreta. A la primera planta destaca un balcó corregut que gira a l'esquerra cap a la façana sud amb una galeria de fusta pintada de color verd que trobem només girar. A la façana nord ( carrer d'Anselm Clavé )  mitgera es troba a la vista.

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos millor la galeria de fusta amb peces quadrades de ceràmica vidrada decorades amb motius florals a la part inferior.

L'edifici de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos a la part cantonera té un volum de maó vist coronat per cornises de maó i pinacles ceràmics als extrems. Aquest volum és un afegit a l'habitatge original.

Si deixo el carrer del President Macià i vaig cap a la dreta pel carrer de la Muralla puc fer la propera fotografia en la que ja es veu parcialment el portal d'entrada al gran pati de Cal Rembler.

Abans d'observar parcialment l'interior del pati des del portal d'entrada de ferro forjat avanço pel carrer de la Muralla, em giro perquè pugueu constatar les grans dimensions d'aquest pati.

Torno al portal del pati flanquejat per dos pilars que a la part superior estan decorats amb rajoles de ceràmica vidrada amb motius florals. Malauradament al pilar de la dreta algun dropo li ha fet una pintada...

Sota la decoració de rajola hi ha a cada pilar un esgrafiat decorat també amb motius florals i, més avall, un medalló amb el cap d'un cavall esgrafiats. Els dos caps de cavall estan enfrontats.

M'apropo a la reixa de ferro forjat del portal del pati per mostrar-vos amb més detall la façana orientada al gran pati obert. A la primera fotografia, a la dreta del portal, a la planta baixa hi podeu veure una de les petites obertures quadrades amb porticons de fusta pintats de color verd.

A l'esquerra del portal, a la planta baixa, hi ha grans portes corredisses de fusta també pintades de color verd. Un balcó corregut ressegueix les façanes de la primera planta que té les obertures rectangulars emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Els porticons de fusta estan pintats de color verd.

A la segona planta hi ha una terrassa amb una barana de ferro pintada de color blanc que la ressegueix fins al volum de maó vist de la part cantonera.

La Casa Rembler conserva les característiques d'habitatge unifamiliar aïllat amb una activitat comercial ja desapareguda. La feina de tractant de cavalleries fou substituïda per la maquinària. El que en el seu moment foren quadres actualment tenen funció de magatzem.

Atentament.

Senyor i

Matera, Città dei Sassi ( 3 ).

A les entrades anteriors dedicades a Matera vàrem passejar per tres dels quatre barris del centre històric de la ciutat: el de Piano, els dos barris de Sassi ( Caveoso i Barisano ) i després d'enfilar la via Duomo vam arribar al quart barri, el de Civita, coronat per la catedral.

Curiosament a la piazza Duomo no tenim prou perspectiva per veure bé el campanar que s'observa perfectament des dels miradors de la ciutat. Un campanar de cinquanta-dos metres d'alçària, base quadrada i quatre plates. A les tres primeres plantes les finestres d'arc de mig punt són geminades i a la quarta planta també són d'arc de mig punt, més petites, d'una sola obertura. La coberta piramidal es va col·locar al segle XVIII. Al campanar hi ha set campanes afinades en mi bemoll que repiquen per la ciutat antiga durant les celebracions.

A la propera fotografia, feta des del Belvedere Luigi Guerrichio, també anomenar dei Trei Atchi, un dels miradors del barri de Piano podeu veure molt millor el campanar de la catedral. 

 

Avui resseguirem perimetralment la Cattedrale della Madonna della Bruna e di Sant'Eustachio, un edifici del romànic puglià construït entre els anys 1.230 i 1.270 amb l'interior modificat a partir del 1.627. La Madonna della Bruna i Sant'Eutachio són els patrons de Matera.

Ens apropem a la façana sud en la que hi ha dues portalades. La de l'esquerra, que podeu veure millor a la fotografia anterior, és la Porta de Piazza amb un petit panell amb un baix relleu a la lluneta que representa a Abraham pare de les tres religions monoteistes: cristianisme, islam i judaisme. A les mènsules que flanquegen l'arc de mig punt hi ha les estàtues de dos monjos benedictins. Com és habitual al romànic puglià la portalada està decorada amb motius vegetals.

A la dreta de la façana hi ha la Porta dei Leoni anomenada així per les dues estàtues de lleons agenollats que custodien la fe. Aquesta lleons són la base de les columnes que suporten, conjuntament amb dues mènsules, les dues arquivoltes de la portalada.

A més a més de la típica decoració vegetal del romànic puglià a la llinda de la porta hi ha sis caps humans esculpits...

A la primera entrada dedicada a Matera vaig explicar-vos que la portalada de la chiesa si San Giovanni Batista, obra dels mestres picapedrers Michelle Del Giudice i Marco Di Lauria, recorda a la Porta dei Leoni de la catedral. Jutgeu vosaltres mateixos comparant les dues fotografies anteriors amb les dues properes.

A la fotografia frontal de la Porta dei Leoni no es veuen gairebé els lleons per això vaig una mica a l'esquerra mostrar-vos lateralment la porta i els lleons.  Entre les dues portalades hi ha una finestra amb motius decoratius similars als de la Porta dei Leoni.

 

Deixem la façana sud i anem a l'esquerra per observar detalladament el frontispici de la catedral orientat a la vall del Sasso Barisano.

 

 

La portalada principal d'arc de mig punt està envoltada d'una delicada decoració floral i entrellaçats. A la lluneta hi ha una estàtua de la Madonna della Bruna i a les fornícules que flanquegen la portalada les estàtues de San Pietro i San Paolo. Als laterals hi ha dos alts relleus del segle XVI de San Eustachio i Santa Teopista.

Aixecant la mirada trobem la rosassa flanquejada per quatre columnetes. Està formada per setze columnes amb els seus arquets i al centre setze columnes més petites també amb els seus arquets. Recorda a la roda de la fortuna, el joc del destí...

Telamò suporta la rosassa amb els braços i el cap, un artesà ( esquerra ) i un home ric ( dreta ) la flanquegen aguantant-la i a la part superior l'arcàngel Sant Miquel aixafa al drac.

Les columnes i les dotze semi-columnes de la part superior del frontispici probablement fan referència als quatre evangelistes i als dotze apòstols.

L'interior de la catedral és de planta de creu llatina amb tres naus dividides per arcs de mig punt sostinguts per deu columnes amb els seus capitells de pedra. Observant-la des de la nau central constatareu a la propera fotografia que l'interior poc té a veure amb la sobrietat de l'exterior. No queda gairebé res de l'interior original, només unes pintures al fresc i els deu capitells medievals de pedra.

A partit del 1.627 l'interior fou molt transformat afegint-li estucs i decoracions i al 1.776 els revestiments dels marcs i estucs es van cobrir amb una pàtina daurada. El sostre encavallat fou cobert l'any 1.719 per un fals sostre de fusta sobre el qual el calabrès Giovanni Battista Santoro hi pintà l'any 1.809 tres llenços: Èxtasi de Sant Joan de Matera, Visitació i Aparició de la creu a Sant Estaqui. Els tres temes són molt estimats pels fidels de Matera.

El presbiteri s'eleva sobre el nivell de la nau i per accedir-hi cal pujar sis graons que construí Simone Carafa, que fou arquebisbe entre 1.638 i 1.647. El gran altar major del segle XVII, de marbre, va pertànyer a l'abadia benedictina de Montescaglioso fins al 1.776, any en que fou traslladat a Matera.

L'altar es va muntar al seu emplaçament actual al 1.785 substituint l'altar de la Madonna della Bruna que es col·locà a tocar de la portalada d'accés a la catedral, al costat de l'Evangeli ( el costat esquerre des del punt de vista dels fidels, mirant cap a l'altar ), on encara es troba.

A la propera fotografia de detall podeu veure el retaule que Fabrizio Santafeda pintà l'any 1.580. Al compartiment central hi ha la Mare de Déu amb el Nen acompanyada dels sants Joan Baptista, Joan Evangelista, Blai, Donat, Pere i Pau. 

A la predel·la s'hi representen: la Visió de Sant Eustaqui, la Conversió de Sant pau, Salomé amb el cap del Baptista, la Visitació, el Martiri de Sant Pere i Joan Evangelista.

 

 

Deixo la nau central per apropar-me a la pica baptismal que hi ha a la dreta de l'entrada principal, al costat de l'Epístola ( dret ), on vull mostrar-vos unes pintures al fresc que, juntament amb els capitells de pedra, són el poc que queda de l'edifici medieval a l'interior de la catedral.

A la propera fotografia podeu observar un d'aquests capitells envoltats d'una decoració que no té res a veure amb l'art romànic.

Com podeu constatar a la fotografia següent darrere de la pica baptismal han descobert un conjunt de pintures al fresc que mesura cinc metres i quaranta centímetres d'alçària per tres metres i noranta-dos centímetres d'amplària.

El conjunt de pintures al fresc està dividit en dos registres. El superior és del segle XIII i l'inferior del segle XIV. A la propera fotografia, darrere de la pica baptismal podeu observar més detalladament el registre inferior amb Sant Pare Màrtir, Sant Julià, la Mare de Déu amb el Nen i Sant Lluc.

Al registre superior hi ha la representació del Judici Final atribuït a Rinaldo da Taranto, un mestre de pintura al fresc de finals del segle XIII. El van trobar casualment durant unes obres de restauració de pintures del segle XVII que el tapaven.

 

 Al centre del fresc podem veure a Sant Miquel Arcàngel portant als pecadors a l'infern. A la dreta hi ha representat un rei, un papa, religiosos benedictins... que representen la igualtat de les ànimes després de la mort.

A la part superior està representat el purgatori en el que veiem que de la boca de grans peixos surten membres i caps que representen a les ànimes purificades.

Si faig mitja volta, just al davant, a la primera capella del costat de l'Evangeli ( esquerre ) hi ha l'altar que fou fins al 1.776 l'altar major de la catedral.

L'altar de marbre incrustat i policrom el va fer a Nàpols l'any 1.731 Cristofaro Battimelli. Com podeu constatar a la fotografia anterior sobre l'altar hi ha un retaule, també de marbre, que l'any 1.706 va fer Francesco Cimafonte, en el que s'hi col·locà el frec bizantí, datat al 1.270, de la Madonna della Bruna con Bambino. El fresc està flanquejat per dues fornícules amb les estàtues dels profetes David i Isaïes. 

 

 

Deixem la capella i continuem pel costat de l'Evangeli fins a la cappella dell'Anunziata  d'estil renaixentista que va fer Giulio Persio a la dècada del 1.580.

A la lluneta de la part superior hi ha la Pietà i darrere de l'altar, l'Anunciació flanquejada per Sant Roc i Santa Caterina d'Alexandria. La volta, de cassetons, té al centre un alt relleu del Pare Etern beneint. Els dos murs laterals tenen un seient de pedra que es corresponen a nínxols acabats en forma de petxina.

A la dreta de la cappella dell'Anunziata, ja al transsepte, trobem la cappella del Presepe ( la capella del pessebre ) en la que durant les obres de reforma el dia trenta d'octubre del 2.014 van trobar les restes de dues capelles pintades al fresc...

Aquestes dues capelles probablement formaven part del cementiri de Sant'Eustachio anterior a la construcció de la catedral.

 

 Probablement a les pintures al fresc estan representats San Nicola, els dos sants metges Cosme i Damià, i la Madonna della Bruna.

Deixem la catedral i el barri de Civita i baixem per la via Duomo, ubicada entre els  dos barris de Sassi ( Caveoso i Barisano ) per tornar a la piazza Vittorio Veneto ( ja al barri de Piano ) on a la propera i l'última entrada dedicada a Matera observarem detalladament el Palombaro Lungo i la chiesa rupestre del Santo Spirito a les que a la primera entrada només els hi vàrem donar un cop d'ull.

Atentament.

Senyor i

A l'església de la Seu Vella ( i 4 ).

Al final de l'entrada anterior dedicada a la Seu Vella us deia que a la propera  observaríem detalladament alguns dels capitells que coronen els pilars cruciformes envoltats de columnes començant pels de l'arc apuntat que obre l'absis major al transsepte. Per explicar-vos alguns dels capitells he consultat la Tesi doctoral "L'escultura del segle XIII de la Seu Vella de Lleida" Volum II de Meritxell Niñá Jove. Els dos volums de la tesi estan penjats a internet.

Baixo els dos petits trams d'escala del presbiteri per tornar al transsepte, aixecar la mirada i mostrar-vos alguns dels capitells que coronen els pilars cruciformes envoltats de columnes dels que arrenquen l'arc apuntat que obre el absis major al transsepte i el costat est dels arcs apuntats del transsepte.

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica a la propera fotografia del costat esquerre en el que d'esquerra a dreta podem veure: dracs, un cavaller armat amb una espasa atacant un lleó, un centaure disparant una fletxa a una sirena ocell, la roda de la vida, ocells i grius, una bèstia devorant un home i el dubte de Sant Tomàs.

 

 

Pujant el primer tram d'escales faig la propera fotografia. D'esquerra a dreta veiem: el lateral de la roda de la vida, ocells i grius, la bèstia devorant l'home, el capitell doble del dubte de Sant Tomàs i dos felins lluitant.

 

 

Al costat dret, d'esquerra a dreta en els capitells hi ha esculpit: decoració vegetal, fulles d'acant, els episodis de l'Anunciació i la Visitació, tres personatges drets ( el central decapitat ), un capitell doble amb la representació de David i el Cavaller Victoriós.

 

 

Col·locant-me frontalment al pilar, d'esquerra a dreta i des d'una altra perspectiva:  els episodis de l'Anunciació i la Visitació, els tres personatges drets amb el de la cantonada decapitat, el capitell doble amb la representació de David i el Cavaller Victoriós. A més a més un home que clava una espasa a un lleó i un capitell amb fulles i tiges.

 

Deixem els capitells que coronen els pilars de l'arc apuntat  que obre l'absis major al transsepte per donar un cop d'ull a altres capitells de la imponent església romànica.

Anem al fons de la nau, però abans d'alçar la mirada per mirar i admirar alguns dels capitells, gaudim un moment de la impressionant austeritat i bellesa de la maltractadíssima antiga catedral de Lleida.

 

 

Al primer pilar cruciforme que separa la nau central de la nau de l'Evangeli ( l'esquerra des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ). Al capitell de l'esquerra dos grius afrontats i al de la dreta l'escena de les tres Maries davant el sepulcre.

 

Al transsepte nord ( pilar nord-est ) d'esquerra a dreta hi ha els capitells amb l'escena amb el martiri de Sant Quirze i la seva mare Santa Julita, acant amb pinyes i grans flors, els tres joves hebreus que es neguen a adorar l'ídol de Nabucodonosor, dracs atacant als homes i fulles d'acant.

 

 

Al pilar situat a l'angle entre la nau de l'Evangeli i el transsepte, d'esquerra a dreta als capitells hi podem observar: quatre figures molt degradades, la detenció d'un sant, la segona vinguda de Crist amb el Tetramorf, grius aculats, lleons afrontats i homes atacant dracs.

 

 

A un dels pilars que separen la nau central de la del costat de l'Evangeli, d'esquerra a dreta hi ha: grans roleus amb fruits al centre amb un cap monstruós del que per la boca hi surten tiges, harpies que es donen l'esquena i tenen els caps girats, quadrúpedes aculats girant ela colls que tenen les cues acabades en una palmeta ( a la part superior del capitell també hi ha esculpides palmetes ), fulles dentades i tiges amb fulles u fruits entrellaçats.

 

 

En un altre pilar del mateix indret podem veure en primer terme a Crist amb nimbe crucífer envoltat de quatre apòstols amb nimbe i al capitell de la dreta n'hi ha sis més  ( tres dels apòstols estan trencats per un forat quadrangular ). Constatareu que a les columnes també hi ha forats. A l'esquerra d'aquests dos capitells, d'esquerra  a dreta hi ha dos capitells amb decoració vegetal i els episodis de l'Anunciació i la Visitació.

 

La fotografia següent és del mateix pilar vist des d'una altra perspectiva. A les dues fotografies es veu que els rostres de Crist i els apòstols estan mutilats.

Als murs, pilars cruciformes, columnes i capitells de l'antiga església romànica hi ha molts forats que recorden la lamentable compartimentació que va patir l'antiga catedral de Lleida per adequar-la a les funcions militars.

La propera fotografia de la postal, custodiada a l'Arxiu Gavín de les Avellanes en la que a la part inferior hi podem llegir: "LERIDA. -Nave lateral de la Seo Vieja" i a sota "L.Roisin fot. Barcelona", ens ajuda a imaginar-nos aquesta cruel compartimentació que destruí part del patrimoni. Els soldats podien veure molt bé els capitells... El parisenc Lucien Roisin Besnard ( París 1.884 - Barcelona 1.943 ) treballà de fotògraf a Barcelona dedicant-se bàsicament al negoci de les postals. Tenia una botiga a la Rambla de Santa Mònica, "La Casa de la Posta", que la seva família regentà fins al 1.962. 

 

Aixecant altra vegada la mirada al pilar cruciforme ubicat a l'angle entre la nau de l'Epístola ( la de la dreta des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar )  i el transsepte veiem en primer terme a l'esquerra dos dracs alats mossegant a les espatlles a dues persones aterrides i a la dreta tres lleons ( dos a la cara frontal i un a la lateral ) que giren el cap i les seves cues en transformen en tiges.

A l'esquerra, en segon terme, d'esquerra a dreta als capitells hi ha esculpits: dos homes acotxats que voles aixecar un recipient de fusta, dos homes muntant dromedaris enfrontats a l'angle del capitell. A la dreta: un capitell amb fulles d'acant i a la seva dreta a l'angle del capitell un home aterrit mossegat a les espatlles per dos dracs.

 

 

A la nau del costat de l'Evangeli, adossat al mur que separa aquesta nau de la central, al capitell de l'esquerra hi ha fos dracs afrontats simètrics. Les seves cues es transformen en tiges vegetals que acaben en palmetes. Al capitell de la dreta sirenes-ocell o harpies aculades, també simètriques i amb les cues transformades en tiges vegetals acabades en palmetes.

 

A la mateixa nau, a l'angle amb el transsepte trobem una sèrie de capitells que han perdut part del relleu i totes les figures tenen mutilats el cap i les extremitats.

 

 

Al capitell de l'esquerra, decorat amb un entrellaçat geomètric de cintes perlejades, és el que està més ben conservat i només presenta petits trencaments. A la propera fotografia podeu observar els tres capitells frontalment.

 

 

Als tres capitells de la dreta del capitell amb l'entrellaçat geomètric es representen escenes de l'Antic Testament, concretament del Cicle de Jacob i Esaú. Al de l'esquerra, en una cara Rebeca envia a Jacob a caçar i a l'altra Jacob rep la benedicció d'Isaac. Prop de l'angle del capitell hi ha un forat. Al capitell de la seva dreta, a la cara frontal Esaú demana la benedicció, a l'angle està representada la fuga de Jacob i Rebera ( darrere seu hi ha una gran fulla ). A la cara lateral Esaú aixeca els braços irat.

 

A la fotografia anterior podeu constatar que, a més amés de les mutilacions dels personatges, hi ha greus problemes d'erosió dels capitells i les columnes.

Per acabar aquest cop d'ull als capitells de l'església romànica de la Seu Vella, també a la nau de l'Evangeli, en un pilar exempt que separa aquesta nau de la central hi ha dos capitells amb la part superior amb un fris de fulles d'acant en els que hi ha escenes de lluita entre homes i dracs. Al de l'esquerra dos homes lluiten amb el drac coronat que hi ha a l'angle del capitell. Al de l'esquerra, dos cavallers lluiten contra dos dracs coronats. 

Però la destrucció parcial de la Seu Vella no és conseqüència d'atacs de dracs coronats, lleons, harpies o sirenes-ocell sinó de la decisió humana de transformar una catedral construïda entre els segles XIII i el segle XV en caserna militar...

En una propera entrada dedicada a la Seu Vella accedirem al claustre construït atípicament, per falta d'espai, als peus del temple per mirar-lo i admirar-lo.

Atentament.

Senyor i