Tanco amb l'entrada d'avui la sèrie d'entrades dedicades al petit monestir del Lluçanès. Si a les entrades anteriors hem observar detalladament l'església i el claustre del segle XII i les pintures murals del segle XIV, a la d'avui veurem el poc que queda de les antigues dependències del monestir.
Entrem en un gran pati tancat per un mur d'uns tres metres d'alçària en el que hi ha la porta adovellada d'arc de mig punt d'accés al conjunt canonical. Només sortir al pati, dirigint la mirada a la dreta veiem les restes de l'antiga cuina. A la part inferior de la propera fotografia podeu observar tres tombes antropomòrfiques.
Al 1.428 i 1.448 els terratrèmols causaren greus danys al monestir esfondrant bona part de la volta de l'església, el campanar i moltes de les edificacions monàstiques. Del refectori i la cuina només en queda l'arc diafragmàtic que ens permet imaginar l'estructura de coberta de fusta que tenien. Podeu veure aquest arc a les fotografies anterior i propera.
D'algunes dependències de costat est no en que res i l'espai que ocupaven s'ha convertit en l'hort del rector. El costat oest fou rehabilitat per convertir-lo en casa rectoral de la que al 1.969 es van adaptar dues sales per exposar-hi les pintures mural al fresc. A la casa rectoral a més a més hi ha tres dormitoris, un bany, cuina, saleta, menjador-estar, despatx, rebedor, cancell i terrat.
Quan acabem de baixar el tram d'escales de pedra ens podem apropar a la porta adovellada d'arc de mig punt que donava accés al recinte canonical.
Dirigint la mirada a l'esquerra puc fer la fotografia següent en la que podeu veure part del mur de tres metres d'alçària que tanca el recinte canonical. En primer terme la basa i al fons part de l'hort rectoral.
Girant noranta graus a l'esquerra en primer terme el protagonisme és per la petita capella que en part està excavada a la roca.
Obro un moment la senzilla porta de fusta per ensenyar-vos l'interior de la petita capella en la que diuen que fou trobada la talla original del segle XII de la Mare de Déu de Llucà, de fusta d'àlber amb restes de policromia..
A la segona meitat del segle XII s'hi fundà una canònica agustiniana que fou promoguda pels senyors del castell. La decadència d'aquesta canònica començà al segle XIV fins que al 1.592 el papa suprimí totes les canòniques.
Pujant les escales de pedra, anant al fons de l'hort rectoral i girant a l'esquerra puc fer la fotografia en la que d'esquerra a dreta es veuen les cobertes de teula àrab de la galeria est del claustre, de la nova sagristia construïda l'any 1.661 i, a la zona d'ombra de la dreta, part de la coberta de l'absis. A la part superior, el mur sud de l'església i part del campanar.
El zoom de la càmera fotogràfica ens permet observar millor la cel·la ( lloc on hi ha les campanes ) del campanar.
Després dels terratrèmols del segle XV es construí un nou campanar, barroc, de planta quadrada i tres pisos acabar en un terrat amb barana de ferro fos. La construcció del nou campanar fou molt lenta i cal situar-la entre els anys 1.581 i 1.661.
Girem cua i sortim de l'hort rectoral per tornar al claustre per la porta que duu a la galeria sud, gairebé a la cantonada amb la galeria est. Des de les antigues dependències monàstiques a la porta només hi veiem una llinda de fusta però a l'interior s'intueix un arc adovellat de mig punt.
Com que costa una mica de veure us ensenyo la mateixa porta fotografiada des de l'interior del claustre que ja vàrem observar al final de la segona entrada dedicada al monestir.
Al pati enllosat del claustre, a la galeria sud a tocar de la galeria oest, hi ha la cisterna protagonista de la fotografia següent amb un brocal de planta quadrada sense cap decoració i amb tres peces de ferro forjat en forma d'arc que sostenen la corriola.
Abans d'entrar a l'església tornem a mirar i admirar el petit claustre romànic de segle XII de planta quadrangular irregular amb vint-i-dues columnes coronades per vint capitells originals. La fotografia de detall és d'un dels capitells de la galeria nord decorat a les quatre cares amb un tema zoomòrfic. Hi ha esculpides quatre àguiles amb les ales plegades i vuit ¿ lleons ? afrontats. A l'àbac estan esculpides tres varietats de fulles que es van invertint successivament.
Deixem el claustre i tornem a l'església que varen observar detalladament a la primera entrada dedicada al monestir per la porta adovellada d'arc de mig punt que veieu darrere del capitell de la fotografia anterior. Recordeu que aquesta porta s'obrí al mur sud de l'església l'any 1.967. La porta primitiva d'accés ( actualment tapiada ) està adossada a l'angle de les galeries nord i est del claustre ).
Abans de marxar del monestir ens aturem un moment a l'església a tocar de l'escala que s'enfila al cor. A la seva dreta, mig amagada per una taula i les revistes i díptics col·locats a la fusta que té al damunt, hi ha la pica baptismal de pedra sorrenca procedent de l'església de Santa Maria de Salselles. De peu cilíndric és de forma semiesfèrica i al brocal està decorada amb un bordó.
El santuari de la Mare de Déu de Salselles és una construcció del segle XVII d'estil barroc rural que està a vuit quilòmetres del monestir de Sant Maria de Lluçà. El santuari fou abandonat durant la Guerra Civil i com podeu imaginar el seu estat de conservació és lamentable. A la primera fase de les obres de restauració s'ha consolidat el campanar.
En el moment de sortir de l'església m'aturo per fer la fotografia de detall de la ferramenta romànica datada entre els anys 1.170 i 1.300.
Ja fora de l'església, dirigint la mirada a la dreta de la porta barroca d'accés del segle XVII que conserva l'antiga ferramenta, puc mostrar-vos des de l'exterior les dues sales de la casa rectoral que des del 1.967 acullen les pintures mural del segle XIV.
Marxem del monestir per visitar a la propera entrada dedicada al Lluçanès el Castell de Lluçà i l'església de Sant Vicenç del Castell de Lluçà.
Atentament.
Senyor i
