Passejant des del Palazzo Vecchio, que hem vist detalladament a les tres últimes entrades dedicades a Firenze, fins a la Basílica di San Lorenzo m'aturo un moment als números quatre i sis de la via Camillo Cavour per mostrar-vos un detall de la decoració del Palazzo Capponi-Covoni.
El banquer Girolano Piero Capponi comprà la propietat l'any 1.623 i encarregà el palau a l'arquitecte Guerardo Silvani. En aquell solar ja estava documentada una gran casa l'any 1.727. L'any 1.730 l'arquitecte Luigi Orlandi unificà els palaus adjacents ( Capponi-Covoni i Milanesi ).
A la planta baixa de l'edifici barroc del segle XVII, que actualment acull les oficines del Consiglio Regionale della Toscana, en quatre de les sis finestres "agenollades" ( anomenades així per la seva semblança amb un reclinatori ) encara es conserven els caps alats d'éssers demoníacs que hi ha sota els grans finestrals enreixats coronats per gablets semicirculars.
Durant la Segona Guerra Mundial l'edifici fou ocupat per l'exèrcit alemany i a les dècades dels cinquanta i seixanta del segle passat fou la seu d'un club maçònic.
Però deixem aquesta curiosa decoració per anar fins a la Basílica di San Lorenzo que només està a un centenar de metres. És una de les esglésies més grans de Florència i possiblement la més antiga. L'edifici primitiu va ser consagrat al màrtir Llorenç l'any 393 com a Catedral. Fou catedral de Florència durant tres-cents anys. D'aquest edifici no s'ha conservar res, del que encara hi ha algunes restes és de la reconstrucció encarregada pel papa Nicolau II feta l'any 1.059.
La renovació radical de l'església romànica fou iniciada l'any 1.418 per Giovanni di Bicci, patriarca de la família Medici que encarregà a Filippo Brunelleschi la construcció d'una capella funerària ( el que avui és l'antiga sagristia ). L'inici de la intervenció de Brunelleschi cal situar-la al 1.421, ell dirigí la gran transformació en església renaixentista fins a la seva mort l'any 1.446.
A la fotografia anterior, en primer terme hi ha el monument a Gionanni delle Bande Nere ( Ludovico di Giovanni de' Medici ). Darrere seu a l'esquerra, el frontispici de la basílica i a la seva dreta -al fons- treuen el nas la cúpula de la Cappelle medicee ( el mausoleu dels Medici annex a la Basílica di San Lorenzo ) , il campanile i la cúpula de la Sagrestia Nuova.
El frontispici de la basílica té el mateix aspecte des del 1.480, mostrant-nos només els toscos maons de terracota, cada vegada més malmesos pel pas del temps...
El papa Leone X, fill de Lorenzo di Piero de' Medici ( conegut com Lorenzo il Magnifico ), encarregà la façana principal de la basílica l'any 1.518 a Miquel Àngel. Malauradament el projecte de Miquelangelo no es va realitzar. Es conserven molts dibuixos i una maqueta de fusta del malaguanyat projecte.
La Basílica di San Lorenzo fou molt important per a la família Medici, era la seva parròquia i acull el seu mausoleu.
Després de comprar l'entrada, s'accedeix al Claustre dels Canonges ( Chiostro dei Canonici ), dissenyat per Brunelleschi i construït entre 1.457 i 1.462 pel seu deixeble Antonio Manetti Ciaccheti.
A la fotografia anterior, a la planta inferior del claustre podeu observar les columnes jòniques que sostenen arcs de mig punt. La coberta és de volta d'aresta. La planta superior del claustre és arquitravada. A la part inferior esquerra, al fons hi ha la porta d'accés des de la Piazza di San Llorenzo.
Darrere del claustre treuen el nas les construccions més altes del Duomo, la Cupola di Brunelleschi ( esquerra ) i Il Campanile di Gioto ( dreta ).
Si vaig fins a la cantonada que hi ha darrere del taronger puc mostrar-vos una perspectiva diferent del Claustre dels Canonges. Antigament s'hi ubicaven les cases dels canonges i els diferents espais de la vida monàstica.
A la fotografia anterior es veu parcialment el final de la cúpula de la Cappelle medicee , mausoleu de la família Medici.
Des del claustre es pot entrar al museu amb la col·lecció d'instruments litúrgics i religiosos de la basílica. En aquest soterrani està enterrat Donatello.
Darrere d'aquest claustre n'hi ha un de més petit i més antic, de planta rectangular, que acull l'arxiu parroquial.
La fotografia anterior és del monument fúnebre del 1.574, de marbre de Carrara, del vescovo ( bisbe ) Paolo Giovio obra de Francesco Da Sangallo. A la base de l'estàtua s'hi pot llegir la signatura de l'escultor.
Des del claustre s'accedeix a la Biblioteca Medicea Laureziana, antigament anomenada Libreria Laurentiana, que acull una de les principals col·leccions de manuscrits del món. El nom de la biblioteca fa referència a la col·lecció de llibres del Medici que foren els seus inicis ( Medicea ) i la seva ubicació, al claustre dels Canonges de la Basilica di San Lorenzo ( Laurenziana ).
Conté 68.405 volums impresos, 406 incunables, 4.058 manuscrits del segle XVI i, sobretot, 11.044 manuscrits molt apreciats, així com la col·lecció italiana més gran de papirs egipcis.
El primer tram d'escala puja fins a la part superior del claustre, però malauradament no puc mostrar-vos-la perquè el dia que vaig visitar la basílica la biblioteca estava tancada.
Giro cua, torno al claustre per entrar a la que es considera la primera església plenament renaixentista. La llum natural entra a la nau central per petites finestres i a les naus laterals per òculs.
Les naus laterals estan cobertes per voltes de creueria i la central, malgrat que Filippo Brunelleschi hi projectà una volta de canó, el sostre és de cassetons amb rosetes daurades sobre fons blanc. Fent mitja volta i alçant la mirada puc mostrar-vos bona part d'aquesta coberta en la que es veuen tres dels quatre cassetons amb l'escut dels Medici.
A banda i banda de la nau central s'alcen columnes corínties amb els seus capitells sobre els que hi ha arquitrau, fris i cornisa en els que es recolzen els arcs de mig punt.
Brunelleschi dissenyà un edifici innovador en el que el llenguatge de l'antiga Roma està enllaçat amb un estudi rigorós de la geometria i les proporcions. La Basilica di San Lorenzo fou el primer projecte de Brunelleschi a Florència.
Apropant-me al creuer i aixecant la mirada faig la fotografia anterior en la que veiem la cúpula semiesfèrica sobre petxines. Brunelleschi recuperà aquest sistema de transició entre una construcció de planta quadrada i una coberta semiesfèrica. El fresc "Gloria dels sants florentins" és obre de Vicenzo Meucci. Baixant la mirada puc mostrar-vos l'altar major de la basílica, que té l'absis quadrat.
Anant a l'esquerra pel transsepte ( la nau transversal que creua perpendicularment a la nau central ), després de dues petites capelles trobem la Sagrestia Vecchia, de planta quadrada, construïda per Brunelleschi seguint la perfecció geomètrica, entre els anys 1.419 i 1.422. Al seu interior hi ha vuit tondos ( element decoratiu de forma circula, esculpit o pintat ) de Donatello, quatre a les petxines ( amb la història de Sant Joan Evangelista ) i quatre a les llunetes ( que representen als Evangelistes ).
A la fotografia anterior podeu observar la cúpula semiesfèrica, amb el llanternó al centre, dividida per dotze nervis. A la part superior de la fotografia i a la propera de detall hi ha la cúpula decorada al fresc que cobreix l'absis quadrat de la Sagrestia Vecchia.
A l'interior de la cúpula hi ha pintat un petit planetari que sembla que reprodueix la ubicació dels cossos celestes sobre Florència la nit del quatre de juliol de 1.442. El blau fosc i l'or en són els protagonistes. La pintura al fresc és obra de Giuliano d'Arrigo conegut com Pesello.
El fris de serafins i querubins que ressegueix tota la Sagrestia Vecchia el va fer amb terracota policromada Luca Della Robbia.
Sobre una base d'atzurita i emprant només l'or i el clarobscur es representa l'hemisferi nord amb els planetes coneguts en aquell moment. La precisió astronòmica és excel·lent.
Deixem la Sagrestia Vecchia per tornar a la nau central, a tocar del transsepte, on entre els pilars i les primeres columnes hi ha els púlpits o trones de San Llorenç obres fetes cap al 1.460 amb les que Donatello va acabar la seva activitat artística.
A la fotografia anterior, feta des del costat de l'Evangeli ( el costat esquerre des del punt de vist dels fidels mirant a l'altar ), podeu veure en primer terme el Púlpit de la Passió i entre les columnes de marbre que el sostenen, al fons el Púlpit de la Resurrecció. Foren dissenyats per Donatello que els va fer en bronze amb l'ajuda de Bartolomeo Bellano i Bertoldo di Giovanni. Els púlpits li encarregà el seu amic Cosimo il Vecchio.
El Púlpit de la Passió fou el segon que es va fer i per aquesta raó la col·laboració dels ajudants va ser més important. És difícil saber que va fer Donatello i quina part els seus ajudants. Sense comptar les columnes, el púlpit mesura cent trenta-set centímetres d'alçària per dos-cents vuitanta centímetres de longitud.
En aquest púlpit hi ha set panells que representen: l'Oració de l'hort, Crist davant Pilat i Caifàs, Crucifixió, Davallament de Crist i Sant enterrament ( aquestes cinc de bronze ), La flagel·lació i Sant Joan Evangelista ( aquestes dues de fusta són del segle XVII ).
A tocar del costat de l'Epístola ( el costat dret des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ) hi ha el Púlpit de la Resurrecció, que podeu veure a la fotografia anterior i a les cinc properes.
Fou el primer que va acabar Donatello i en el que els seus ajudants hi van treballar poc. Sense les columnes mesura cent vint-i-tres centímetres d'alçària per dos-cents noranta-dos centímetres de llarg.
A diferència del Púlpit de la Passió en el que la separació de les escenes dels panells està marcada per pilastres acanalades, en el Púlpit de la Resurrecció aquesta separació està feta amb petits edificis en perspectiva.
Al fris superior hi ha representats putti collint el raïm, erotes, i centaures enfrontats. El fris dels dos púlpits els va fer l'ajudant de Donatello després de la seva mort.
La fotografia anterior de detall és del relleu amb l'escena Crist davalla als Llims i a la propera, també de detall, el relleu és de la Resurrecció en la que podeu veure que els guàrdies armats estan adormits i Crist duu un estendard amb la creu.
A la part del fris que hi ha sobre aquesta escena, dos centaures enfrontats sostenen un medalló circular en el s'hi pot llegir " OPVS DONATELLO FLO".
La fotografia següent de detall és del relleu amb l'escena de l'Ascensió en la que, a tocar de la barana del balcó, Crist comença a ascendir envoltat de la Mare de Déu i dels Apòstols.
La resta de les escenes amb els relleus de bronze són: Dones a la tomba de Crist, Pentecosta i Martiri de Sant Llorenç ( en la que es pot llegir la data del quinze de juny del 1.465 ). Al segle XVII s'hi van afegir dues escenes fetes en fusta: La coronació d'espines i Sant Lluc Evangelista.
El protagonisme de la fotografia de detall següent és per a un dels capitells jònics sobre els que hi ha els púlpits.
Sortim de la que es considera la primera església plenament renaixentista per anar passejant fins a la Basilica di Santa Maria Novella que visitarem a la propera entrada dedicada a Firenze.
Atentament.
Senyor i
