dimarts, 30 de setembre del 2025

Bill Viola a Planta ( 2 ).

A l'entrada anterior dedicada a PLANTA vàrem anar virtualment fins al complex industrial de La Plana del Corb que Sorigué té a Balaguer per entrar al site-specific dedicat a l'artista japonesa Chiharu Shiota.L'edifici de set metres d'alçària que acull la instal·lació In the beginnin was està annex al centre de Mineralogia.


La instal·lació està feta amb còdols de la gravera de Sorigué i fil de llana negra. In the beginnin was és la primera instal·lació permanent de Chiharu Shiota a Europa.


Al final us explicava que a l'entrada del febrer del 2.019 "Bill Viola a Planta" vàrem baixar al refugi antiaeri del Camp d'Aviació Militar Republicà ubicat al complex industrial de La Plana del Corb.


Al petit espai que trobem després de baixar les escales hi havia una pantalla plana en la que, gairebé sense respirar, visionàvem l'obra del 2.007 de Bill Viola "The return".
 

 
Visionar les obres del novaiorquès Bill Viola, referent mundial del videoart, t'atrapa i malgrat la lentitud de les escenes no pots deixar de mirar la pantalla...

 
A pocs metres del refugi hi havia un antic edifici del complex industrials que s'estava rehabilitant amb parets de tàpia de terra.


Us explicava que aquest edifici quan s'acabés la rehabilitació acolliria una nova obra de Bill Viola que ens permetria reflexionar sobre la vida, la mort, l'amor, les emocions...


La construcció del site-specific dedicat a Bill Viola és el resultat d'un projecte d'investigació promogut per Sorigué i dut a terme pel l'estudi d'arquitectura de Puigverd de Lleida fetdeterra.


L'arquitecta Maite Sainz de la Maza Benet i l'enginyer geòleg Macari de Torres Mestres han fet les parets i el sostre de terra amb criteris d'economia circular dins l'empresa Sorigué.


A les fotografies anterior i propera podeu observar la façana principal de l'edifici ja acabat. El sistema constructiu ha utilitzat terra de la gravera de Sorigué per fer les parets i, per primera vegada, un sostre de terra compactada armada.


El nou espai dedicat a Bill Viola s'ha instal·lat en un edifici completament rehabilitat que anteriorment era un lloc de treball del complex industrial.

 
Amb la utilització de terra s'aconsegueix un espai saludable, un edifici que transpira, regula la humitat i la temperatura interior i absorbeix les ones electromagnètiques i acústiques.


A la propera fotografia podeu constatar la proximitat del refugi antiaeri amb el nou espai dedicat a Bill Viola, dues construccions que estan gairebé a tocar.


A pocs metres, envoltats d'algunes oliveres, podem gaudir de dos caps monumentals de nadó "Carmen despierta-Día" ( propera fotografia ) i "Carmen dormida-Noche" d'Antonio López.


Però tornem al site-specific dedicat a Bill Viola que acull l'obra Ocean Without a Shore ( Oceà Sense Riba ) que fou creada per ser exposada a l'església de San Marco, del segle XV, la més petita de Venècia.


Fou un projecte col·lateral de la Biennal de Venècia de l'any 2.007. Al proper vídeo del TATE podem entrar a la petita església i escoltar les explicacions de Bill Viola.

 

A l'església veneciana i al site-specific de PLANTA l'obra està formada per tres pantalles verticals d'alta definició situades sobre altars. A més amés hi ha una instal·lació de so.
 
 
Bill Viola deia: "Ocean Without a Shore tracta sobre la presència dels morts a les nostres vides. En una habitació fosca, els tres altars sobre els quals es col·loquen les pantalles es converteixen en portals de pas entre els dos mons".


Els llums van baixant d'intensitat i a les imatges que ens regalen les tres pantalles sobre els altars apareixen  i desapareixen, a través d'un llindar d'aigua, vint-i-quatre persones. Una representació de la intersecció entre la vida i la mort...


L'obra s'inspira en els escrits del poeta senegalès Birago Diop ( 1.906 - 1.990 ) i agafa el títol del místic sufí andalús Ibn Arabi ( 1.165 - 1.240 ) que va escriure: "L'Ésser és un oceà sense riba. Mirar-lo no té principi ni fi, ni en aquest món ni en el pròxim".
El dotze de juliol de l'any passat Bill Viola va morir als setanta-tres anys a la seca casa de Long Beach ( Califòrnia ). 
El videoartista inicià la relació amb Sorigué l'any 2.008 incorporant a la col·lecció de la Fundació la icònica obra "The return" del 2.007 ( la que hi havia al refugi antiaeri ).
Al 2.009 la Generalitat de Catalunya li atorgà el Premi Internacional Catalunya i aprofità per visitar la Fundació Sorigué amb la seva dona i directora executiva de Bill Viola Studio, Kira Perov. Va conèixer l'espai de la fundació a Lleida i la seva col·lecció d'art. S'emocionà veient la seva obra "The return" que estava instal·lada a la Casa de la Volta, del segle XIV, un del conjunt d'edificis de La Canonja ( concretament sota el de la Pia Almoina )  de la Seu Vella de Lleida.

 
 
Amb "Ocean Without a Shore" ja són tres les obres de Bill Viola que formen part de la col·lecció de la Fundació Sorigué. Les altres dues són "The return" ( 2.007 ), que és un estudi previ d'Ocean Without a Store i "Observance" ( 2.002 ).
A la propera entrada dedicada a PLANTA quedareu bocabadats amb la site-specific que hi ha al costat de la recepció de visites dedicada a l'artista sud-africà William Kentridge amb  la seva fascinant "More Sweetly Play the Dance".
Atentament.
Senyor i

dissabte, 27 de setembre del 2025

Campanes i rellotges ( i 5 ).

Amb la d'avui tanco la sèrie d'entrades dedicades a l'exposició Campanes i rellotges que organitzà l'any passat l'Arxiu Capitular de Lleida per celebrar el Dia Internacional dels Arxius.


A la taula quatre s'hi podien consultar des del document trenta-nou al quaranta cinc. Les dues primeres cartel·les de l'esquerra ens explicaven que per acabar l'exposició donaríem un cop d'ull a documents amb dades curioses sobre les campanes i rellotges de la Seu Vella i la Catedral Nova.


La fotografia anterior és del foli 136 r-v del Fons documental, dipòsit: Correspondència del cinc de maig de 1.816. La carta, que explica que un llamp va partir la campana Silvestra, comença:
 
... Ilustres Señor Deán y Cabil-
do de la Cathedral de
Lérida
 
Ilustre Serñor. Haviendo tenido la
desgracia que un rayo cayó en la torre y desgració la cúpu-
(la) y tener rompida la campana grande i igualmente
tener (la) sacristia muy desprovista de ropa....
 
La  carta continua exposant una sèrie de mancances de la Catedral Nova i demana una partida per solventar els dèficits explicats.


El document quaranta, del Fons documental, dipòsit: Actes Capitulars, folis 152v - 153r del dia dos d'octubre del 1.787 explica que aquell any el capítol va escriure a un senyor de Moià per encarregar un rellotge, però al no va rebre cap resposta decidiren encarregar-li al senyor Salvador Biscarri de Montblanc.


La fotografia de detall és del foli 152v amb la Convocatoria de préberes canonges de dita Santa Iglesia convocats i congregats.
A la fotografia següent de detall ( foli 153r) s'explica que després d'haver escrit al rellotger de Moià per si volia entendrer en la construcció del rellotge, que V.S té determinat, no ha merescut resposta; Y se li ha presentat Salvador Biscarri de Montblanch, y de molta habilitat.... i per preu de sinchentes lliures...
Signa el document Ignasi Turull, notari apostòlic y secretari.


El protagonista de la propera fotografia és el llibre manuscrit del 1.772 de 203 folis de paper i enquadernació de pergamí que està obert pels folis 31v-32r ( document quaranta-u ).


L'any 1.772 es va fer una campana nova per substituir-ne una que es va trencar. De la campana Merlesa diu..."Esta campana, llamada también de Prima estava rota y no pudo saberse su sonido, se hizo nueva y los artífices no acertaron a darla el sonido que se la señaló"... Possiblement es refereix a la campana que va fer el mestre Bartomeu Barnola que es cita al llibre. 


L'any 1.388 el capítol comprà un rellotge per la Seu Vella. Arnau Ferrer, degà del capítol, donà al seu macip 30 florins d'or d'Aragó per anar a comprar aquest rellotge a Murvedre ( Camp de Morvedre. València ).


El llibre manuscrit de 26 folis de paper, enquadernació de pergamí amb solapa i cintes per lligar està obert pel foli 26r ( document quaranta-dos ) A la propera fotografia de detall podeu veure el segon paràgraf en el que s'explica aquesta compra.


Al document quaranta-tres, un bifoli de paper manuscrit, ( fotografia següent ) no consta ni data ni signatura, però el nom dels canonges que s'hi citen permet situar-lo entre 1.750 i 1.780.



Al document es parla d'arreglar o fer un rellotge nou, conforme a la mateixa planta ( disseny ) aprofitant el ferro vell. Van fer un rellotge per a la Catedral Nova aprofitant el rellotge vell que actualment es conserva a la Seu Vella ?
El document quaranta-quatre ( propera fotografia ) és un fragment del foli 184v, registre del 1.789. En aquest fragment hi podem llegir dues dades curioses, el regal duna porció de xocolata per canviar la direcció de les cordes de les campanes i el pagament per fer dos rellotges de rajola ( rellotges de sol ? ).


Hi podem llegir: 
 
...Item fas data de vuit lliures dinou
sous a Jaume Lloses per mitja cuita
de chocolate que l'(h)e io regalat per
haver mudat la direcció de las cor-
das de las campanas de relotge de la
nova Cathedral i per haver fet dos relotges
de rajola per afinar aquell i demés
expresa a la ordre conte de ordre Número 45 son... 8 lliures 19 sous...
 
Espero que al Jaume Lloses li agradés la xocolata...
Al quaranta-cinc, l'últim document exposat, un fragment del foli 4v del 1.390,  explica que el sonador, a més a més de les tasques pròpies ( manteniment de rellotge i fer sonar les campanes ) en feia altres.


També s'encarregava d'agranar ( escombrar ) la catedral. En aquest document diu que li van pagar per fer una fossa en la capella del bisbe Ferre i Colom i dels Montcada construïda l'any 1.345. Al final del fragment hi podem llegir:
 
...Ítem pague al sonador per fer una gran fossa dret ca-
pella de Monchada per metra-(h) y la fossa que (h)avie treyta cavant
la terra...... II sous VI diners.
 

L'exposició acabava amb els agraïments  als que l'han fet possible. Entre ells a Núria Piqué del Consorci del Turó de la Seu Vella. Gràcies a la Núria ( text ) i al seu pare Josep Piqué ( dibuixos ), entre l'any 2.000 i 2.007 la Generalitat de Catalunya i l'Associació Amics de la Seu Vella van editar la col·lecció de set contes Els Secrets de la Seu Vella adreçada als més joves. Amb aquesta col·lecció els nens i nenes  començaven a conèixer i estimar la Seu Vella.


Els set contes són: Una visita especial, La construcció de l'església, La construcció del claustre, Els vitralls de colors, El campanar i les campanes ( fotografia anterior ), la llegenda del Sant Drap i De catedral a caserna.
Atentament.
Senyor i

dimecres, 24 de setembre del 2025

Joies de l'Escola de Lleida ( 3 ).

Després de resseguir perimetralment la Seu Vella avui hi entrarem pel conjunt d'edificis de la Canonja  construïts entre la segona meitat del segle XII fins al segle XVI i que des del 2.008, després d'una important restauració i rehabilitació, formen part de la visita a la Seu Vella.
 
 
Passant pel petit pontet que veieu a la part inferior dreta de la fotografia anterior hi ha la porta d'accés a la Canonja. Només entrar-hi trobem la Sala Capitular, del segle XIV.
 
 
Aquest conjunt d'edificis acollí el Capítol de Canonges i els òrgans de govern, gestió i servei de la Catedral de Lleida.
 
 
En un document de l'any 1.168 trobem l'Ordinatio Ecclesiae Ilerdensis en el que s'estructurà el Capítol de Canonges i es fundà i es dotà la Pia Almoina.
 

Anant al fons d'aquesta gran estança i donant mitja volta faig la fotografia anterior en la que podeu veure d'esquerra a dreta la Porta Vella de Santa Maria l'Antiga ( 1 ) del segle XIII, per la que anirem al claustre i la porta per la que hem entrar a la Sala Capitular ( 2 ). Els murs són testimonis dels grans canvis que ha viscut l'antiga edificació.
 
 
Si observeu atentament constatareu que en alguns indrets el trencaclosques arquitectònic és fenomenal, com podeu veure a la fotografia següent.
 
 
La Canonja té dues grans naus paral·leles, una orientada al claustre i l'altra al Castell del Rei ( la Suda ). El seu aspecte actual és llunyà a l'originari. Penseu que, a més a més d'acollir progressivament durant  quatre segles la sala capitular, l'arxiu notarial, la llibreria o el deganat, posteriorment ha tingut la funció d'hospital, magatzem d'armes, residència d'alts comandaments militars i casa d'exercicis espirituals del Bisbat.
 
 
Vaig fins al centre de la gran sala, on hi ha la maqueta de la Seu Vella, i faig la propera fotografia del mur nord en el que es veuen les restes d'una gran porta i a sota una petita porta adovellada d'arc de mig punt, una de les que comunica les dos grans naus. 
 
 
Com podeu constatar a la fotografia següent, a la nau orientada al castell actualment hi ha una zona de serveis amb oficines, els lavabos, una petita botiga... A la dreta de la porta hi ha un petita placa informativa.


Apropant-m'hi puc mostrar-vos-la millor. Està clar que baixant per l'escala que hi ha a la dreta trobarem la Casa de la Volta.
 
 
El petit tram d'escales ens permet baixar a la gran sala que hi ha a sota de la que hem trobat només entrar a la Canonja.
 
 
La rehabilitació del segle XXI conviu amb els carreus del segles XIII i XIV, any que s'edificà la Casa de la Volta, protagonista de les tres properes fotografies. La Casa de la Volta té una superfície de 158 metres quadrats i un pati de 265 metres quadrats.
 

 Aixecant la mirada es fàcil quedar bocabadat al veure l'espectacular volta feta de carreus de pedra ben escairats. Ni als gruixuts murs ni a la volta hi ha cap tipus de decoració.
 
 
Fent mitja volta puc ensenyar-vos l'altre extrem de la Casa de la Volta, una construcció dels segles XIII i XIV que sustenta les sales nobles de la Canonja.

 
La porta que hi ha al fons de la fotografia anterior està sota la porta per la que hem entrat a la Canonja. A la propera fotografia la podeu observar des de l'exterior de la Canonja.
 
 
Pugem l'escala per tornar a la sala gran de 259 metres quadrats que hi ha sobre la Casa de la Volta. Una part de la sala gran fou en el passat la Pia Almoina, un menjador de pobres i pelegrins. En els seus murs hi havia unes pintures murals, fetes amb tremp i oli arrebossat de calç, que estan datades cap al 1.340.
 

Quan tornem a la gran sala, a la dreta de la petita porta encara es veuen restes d'alguns fragments de la pintura mural amb la taula plena de menjar al centre. Estem a l'àmbit de la Pia Almoina.
 
 
Actualment les podeu veure al Museu de Lleida. Vaig ensenyar-vos aquestes pintures mural l'agost del 2.015 a l'entrada "El Museu de Lleida ( 6 )". Si les voleu tornar a veure cliqueu sobre l'enllaç anterior.
 

També al Museu de Lleida trobareu l'escultura de fusta amb importants restes de policromia de Santa Maria l'Antiga ( circa 1.300 ) que fou venerada a l'altar major de la Seu Vella abans de que Bartomeu de Robió fes el retaule cap al 1.360 - 1.363. Anys més tard va ser traslladada a la Canonja i donà nom a la capella que presidia..
 

 Deixem la Canonja per anar al claustre de la Seu Vella per la Porta Vella de Santa Maria l'Antiga, una porta adovellada d'arc de mig punt del segle XIII.
 
 
Però aquesta no és l'única porta de la galeria nord del claustre que ens permet accedir a la Canonja. A la dreta de la Porta Vella de Santa Maria l'Antiga hi ha la Porta Nova de Santa Maria l'Antiga, dels segle XVI d'estil plateresc feta per l'escultor barceloní Xeroni Xanxo.
 
 
A l'esquerra de la Porta Vella de Santa Maria l'Antiga hi ha la Porta de la Pia Almoina,  i la Porta de la Sala Capitular ( renaixentista ).
Centrem l'atenció a la galeria est en la que trobem tres portes romàniques del segle XIII de l'Escola de Lleida que abans de la construcció del claustre entre finals del segle XIII i el segle XIV eren les portes del frontispici. Però com que el claustre es construí atípicament als peus del temple van passar a ser tres portes de la galeria est.
Al fons de la fotografia següent podeu veure les dues portes de Santa Maria l'Antiga. La de l'esquerra del segle XIII i la de la dreta del segle XVI.
 

La construcció del claustre comportà el sacrifici del frontispici romànic i l'edificació a ponent de la façana gòtica amb la Porta dels Apòstols que vàrem observar detalladament a l'entrada anterior dedicada a la Seu Vella.
 
 
La fotografia anterior és de la Porta de les Fonts que donava accés a la nau del costat de l'Evangeli ( el costat esquerre des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ). La més espectacular, i protagonista de la propera fotografia, és la Porta Major que donava accés a la nau central.
 
 
La tercera és la Porta de l'Epístola que com indica el seu nom permet l'accés al costat de l'Epístola  ( el costat dret des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ).
 
 
A la propera entrada dedicada a la Seu Vella observarem molt detalladament aquestes tres portes romàniques de la galeria est del claustre.
Atentament.
Senyor i