dimecres, 8 d’abril del 2026

Anselm Kiefer al musée du Louvre.

Al març del 2.019 a l'entrada "Anselm Kiefer a Planta" vàrem visitar el primer Site-specific ( el Kiefer Pavilion ) al complex industrial La Plana del Corb que Sorigué té a Balaguer. L'edifici acull tres pintures de gran format de l'artista alemany Anselm Kiefer.
 
 
A les seves obres Kiefer treballa amb una tècnica mixta amb materials com plom, palla, guix, centres, llavors, terra, ceràmica...
A la propera fotografia podeu veure una de les tres obres exposades a Planta, la colossal "Sheviratth ha Kelin" de tècnica mixta sobre tela que mesura 330 X 760 X 13000 centímetres. Si voleu recordar aquella visita cliqueu sobre l'enllaç anterior.
 
 
A l'entrada d'avui fem un salt de Balaguer a Paris per anar al musée du Lovre que al llarg de la seva història ha fet encàrrecs a artistes vius per a la decoració del Palau i el Museu. Pujant l'escala nord del Cour carée ens espera l'obra d'onze metres d'alçària Athanor. A l'obra sobre llenç Kiefer ha treballat amb emulsió, goma laca, oli, guix, plom, plata i or.
 

 Athanor és el nom dels forns dels alquimistes en els que els homes intentaven transformar el plom en or. A la part inferior del gran quadre hi ha una figura jacent nua, amb els ulls tancats, que és l'autoretrat de l'artista. 


La figura jacent, que no sabem si està morta o només està estirada descansant o meditant, descansa sobre argila vermella. Les esquerdes de l'argila ens recorden l'escorça d'un arbre. Sobre aquest sòl l'artista va empolvorar plom líquid, una capa de plata i finalment or líquid.
Anselm Kiefer des de 1.993 resideix i treballs a Barjac, un municipi francès que està a uns setanta quilòmetres d'Avinyó.
 
 
Sobre la figura jacent hi ha una gran foscor il·luminada per un esclat de matèria blanca, estels, constel·lacions, la Via Làctia i unes gotes daurades a la part superior central.
A la dreta del quadre, de baix a dalt, podem llegir tres inscripcions que fan referència a les tres fases de l'alquímia per aconseguir la transmutació de la matèria en or i els seus colors ( plom, plata, or ) : Nigredo ( primera fase, color negre ), Albedo ( segona fase, color blanc ) i Rubedo ( tercera fase, color vermell ). 


A la fotografia anterior i a la propera de detall, a més a més de la part superior del quadre, vull mostrar-vos el preocupant estat de conservació d'alguns indrets del musée du Louvre. Constatareu que les taques d'humitat estan a tocar de l'obra d'Anselm Kiefer...
 

 Allunyant-me uns metres d'Athanor puc fer la propera fotografia en la que en primer terme es veu una de les dues esfinxs, una darrere de l'altra, que acompanyen l'obra del pintor i escultor alemany.
 
 
Són les esfinxs fetes amb basalt d'Acoris i de Neferites I  fetes a Egipte i transportades a Roma a l'antiguitat foren descobertes al 1.513. Les dues varen adornar els jardins de la Villa Borghese de Roma. Neferites fou el primer faraó de la XXIX dinastia entre els anys 398 i 392 aC i Acoris va ser el quart faraó de la mateixa dinastia entre els anys 391 i 379 aC.
La pintura Athanor i les dues escultures Dànae ( ubicada a la fornícula que hi ha a l'esquerra d'Athanor ) i Hortus conclusus ( a la fornícula de la dreta ) foren creades l'any 2.007 especialment per ocupar aquests espais. 
 
 
A la fotografia anterior, darrere de l'esfinx d'Acoris podeu veure parcialment l'escultura Hortus conclusus i a la següent, apropant-me fins a la barana balustrada del forat d'escata, la podeu observar millor.
 
 
Aquesta fornícula està al mur de l'escala i no es possible apropar-se a l'escultura perquè està a força alçària i no puc fer fotografies de detall. Però emprant el zoom de la càmera fotogràfica la podeu veure una mica millor.
 
 
Dànae està formada per quinze varetes metàl·liques numerades incrustades per un extrem en una base de guix en forma de monticle i que a l'altre extrem tenen un gira-sol. Aquests gira-sols estan fets amb un aliatge de plom i plata i alguns tenen elements metàl·lics penjant amb filferro. Per fer-la va emprar plata, alumini, goma laca i acrílic.
 

L'hortus conclusus, que literalment significa jardí tancat, és un  tema pictòric de l'art cristià que fa referència a l'espai ocupat per Maria i el seu Fill.
L'altra escultura, Dànae, es pot observar detalladament perquè ens  podem apropar sense cap dificultat a la fornícula en la que està ubicada.
 
 
L'escultura feta amb or, plom i resina representa una tija amb un gira-sol marcit a l'extrem que ha crescut sobre una pila de llibres vells.
 

 Si l'escultura hortus conclusus no us la he pogut mostrar detalladament perquè no és possible apropar-te a la fornícula que està al mur de l'escala, Dànae la tenim a tocar.
 
 
A la fotografia anterior podeu veure molt millor la pila de llibres de plom sobre els que s'enfila el gira-sol, i a la propera les llavors daurades que han caigut del gira-sol que representen la pluja d'or en la que es transformà Zeus per fecundar a Dànae que tingué un fill no desitjat anomenat Perseu.
 
 
Aixecant la mirada puc fotografiar el gira-sol marcit en el que encara queden algunes llavors daurades que no han caigut sobre els llibres i a terra.
 
 
Si aneu al musée du Louvre, després de gaudir de les sales dedicades al Pròxim Orient i a Egipte, pujar per l'escala nord i trobar les tres obres d'Anselm Kiefer us deixarà bocabadats.
Atentament.
Senyor i

dissabte, 4 d’abril del 2026

Passejant per les ribes del Sió a Agramunt.

L'últim dia de l'any passat a l'entrada "Tornem a Agramunt" vàrem donar un cop d'ull als safareigs municipals del 1.882 ubicats al Camí Vell de Mafet, als afores de la vila urgellenca. Ho podeu recordar clicant sobre l'enllaç anterior. Al final de l'entrada vam anar fins al riu Sió, concretament al pont de pedra, anomenat pont vell, datat els segles XIII-XIV. L'entrada d'avui la comencem al seu costat.
 

 El pont d'origen medieval i l'església de Santa Maria, que hem visitat en entrades anteriors, són els dos monuments que es conserven de l'època comtal urgellenca. 
 

 Malgrat les riuades l'antic pont manté intacta la seva estructura. A la fotografia anterior podeu veure un dels tallamars de planta triangular. A mitjans del segle XX es canalitzà el riu Sió conduint la llera per l'ull de la riba esquerra. Des del pont fins a la zona esportiva de les piscines podem gaudir del Passeig Josep Brufau, la principal zona verda d'Agramunt, coneguda també com "Passeig del Sió".
 
 
Josep Brufau fou un hisendat agramuntí que col·laborà en la construcció de les Escoles i possibilità l'ampliació del passeig donant uns terrenys. A la zona esportiva de les piscines comença el Parc de Riella.
 
 
Al plafó informatiu camins de riella Patrimoni d'Agramunt a més a més d'explicar-nos la història del passeig, hi ha dues fotografies dels anys trenta del segle passat i una fotografia més moderna, ja en color. En una de les fotografies antigues, que podreu veure millor a la propera fotografia de detall, el protagonisme és per l'únic edifici construït al passeig, la Capella de la Verge dels Socors. La fotografia és de l'Arxiu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs. La capella es coneixia amb el nom de Capella del Prat.
 
 
A començament de la dècada dels vuitanta van construir les piscines municipals, el primer equipament del passeig. Constatareu a les properes fotografies que l'ermita ja no és l'única construcció. 
Diu la llegenda que uns pastors van trobar la imatge de la Mare de Déu dels Socors entre un esbarzer a tocar del Sió. En aquell indret s'edificà aquesta petita capella que va ser punt de trobada dels devots surant dos segles i mig.
 
 
 
Creuant el Sió per un petit pont anem a la riba esquerra en la que a només quaranta metres del riu hi ha la petita edificació de planta rectangular amb l'absis carrat. Està feta amb pedra irregular carejada i carreus ben escairats a les cantonades i als marcs de la portalada.
 
 
La coberta a dues aigües és de teula àrab. La façana orientada al Sió està flanquejada per dues pilastres fetes amb carreus que formaven part de l'antic pòrtic del 1.764. Durant la restauració del 1.978 es suprimí el porxo que hi havia. A la porta adovellada d'arc de mig punt, fet amb fotja, i resseguint l'arc hi ha escrit en lletra lligada "Capella de la mare de Déu dels Socors". S'accedeix a la porta per una petita escala lateral de quatre graons. La façana està coronada per un campanar de cadireta amb un ull i una campana.
 

Al mur dret de la portalada hi ha una làpida molt erosionada i just damunt, després de les dovelles de l'arc de mig punt, una làpida moderna amb la transcripció de l'antiga.
 
 
Les dues primeres línies encara es poden llegir, però la resta de la inscripció està esborrada i només en queda alguna lletra.
 
 
Gràcies a la transcripció de la làpida moderna podem saber el que hi havia escrit al carreu del segle XVII:

FONCH POASADA
ESTA PRIMERA
PEDRA A 6 DE
FEBRE 1678 
FVNDADA PER
FRANNCH BERENGER.
 

Baixo els quatre graons per anar cap a la dreta per poder fotografiar l'absis carrat de la petita ermita dedicada a la patrona d'Agramunt. 
 
 
Torno a la façana orientada al riu Sió i m'apropo a un dels petits forats circulars que hi ha a la porta que ens permeten donar un cop d'ull a l'interior.
 
 
Per accedir al presbiteri cal pujar dos graons. L'absis està separat de la nau per un arc toral que dona lloc a una volta de canó feta de maó al sardinell.
Deixem l'antiga capella i tornem a creuar el Sió pel pontet per continuar passejant per la riba dreta on ens espera el Parc de Riella, un homenatge d'Agramunt a l'obra poètica de Guillem Viladot dissenyat amb forma del símbol d'infinit ( ∞ ).
 
 
Al parc li van donar el nom de Riella perquè Guillem Viladot anomenava així en els seus escrits a la vila d'Agramunt.
 
 
Al parc trobareu sis textos reproduïts en diferents faristols i quatre escultures. El poema concret Formes de Vida, de la sèrie Cartrons Concrets del 1.968, transformat en escultura és el protagonista de la fotografia anterior.
Deixem un moment el parc de Riella per anar a Lo Pardal, Fundació Guillem Viladot que vàrem visitar al febrer del 2.024. 
 
 
A Lo Pardal Casa de la Poesia Visual hi ha el poema protagonista de la propera fotografia i del grup escultòric del Parc de Riella.
 
 
Tornem al Parc de Riella per passejar entre les grans escultures d'acer que reprodueixen les paraules: nen, noi, home i món. La darrera escultura, que té forma de taüt perquè simbolitza la mort, és de pedra i a la part superior hi podem llegir nyac.
 
 
L'agramuntí Jaume Figuera, que fou director de la Companyia Teatredetics, dissenyà la transformació del poema visual en escultures urbanes de gran format.
 
 
Les escultures de les quatre curtíssimes paraules i el taüt de pedra resumeixen contundentment la nostra existència.
 
 
L'empresa Jové-Balasch d'Agramunt s'encarregà de construir les escultures d'acer i Tnumarga ha dissenyat l'espai on estan col·locades.
 

 A la fotografia anterior, si mireu la lletra O de món, veureu al fons el taüt de pedra en el que a la part superior hi ha la paraula nyac.
 
 
A més a més del la poesia d'en Viladot al parc hi veure plantes que trobem a l'obra del farmacèutic i poeta agramuntí ( espígol, romaní, timó, jonc, lliri, ametller, codonyer, alzina, roure, olivera, salze ), l'aigua ( bassa i riu Sió ) i les construccions de pedra seca ( marges i cabana de volta protagonistes de les fotografies anterior i propera ).
 
 
El poeta de Riella ( Agramunt ) us acompanyarà en aquesta passejada en forma d'infinit per la riba dreta del riu Sió.
 

Guardeu una part del vostre temps per visitar la vila d'origen medieval d'Agramunt, centre geogràfic de la Ribera del Sió.
Atentament.
Senyor i 

dimecres, 1 d’abril del 2026

Passejant per Trani ( 2 ).

Vàrem començar la passejada per Trani al port esperant la tornada dels pescadors i gaudint del mercat del peix. A tocar dels vaixells amarrats hi ha la chiesa d'Ognissanti, una petita joia romànica de segle XII a la que li vam donar un cop d'ull. Després caminant pel barri jueu ens vam fixar en la sinagoga Scola Nuova i després ens aproparem fins a la Torre Dell'Orlogio i la chiesa di San Donato. El petit periple l'acabarem observant el castello svevo del segle XIII.  


Al final de l'entrada us explicava que al costat del castell hi ha la piazza Duomo, on comencem l'entrada d'avui. A la propera fotografia, feta des d'aquesta plaça, en primer terme hi ha el palazzo Torres, darrere el castello svevo i a la dreta la mar Adriàtica.


El palazzo Torres, construït per ordre de Martino Torres a la primera meitat del segle XVI acollí la Cort d'Apel·lació de la Puglia entre 1.681 i 1.923. És un edifici de façana molt sòbria i elegant amb un gran portal d'entrada. A principis del segle XIX acollí el primer teatre permanent de la ciutat i actualment és la seu dels Instituts Judicials de Trani.


A la seva esquerra hi ha el Polo Museale Diocesano Trani-Museo della Macchina per Srivere -Fondazione S.E.C.A. El Museu Diocesà fou inaugurat l'any 1.975 per ordre de l'arquebisbe Giuseppe Carata al palazzo Addazi ( antic seminari ) per acollir millor les peces procedents de les excavacions i demolicions fetes a la catedral i a altres esglésies de Trani.


Amb el pas dels anys el patrimoni del museu va anar creixent i a partir del 1.998 s'amplià amb les sales del palazzo Lodistopo, del segle XVII,, adjacent al palazzo Addazi. Aquest complex museístic acull el Museu Diocesà, el Museu de ma Màquina d'Escriure de la Fundació S.E.C.A i l'Àrea Cultural.


Però l'edifici més espectacular de la plaça, i de tot Trani, és el que li dona nom La Catedral ( Duomo ) que té el nom oficial de Basilica cattedrale di Santa Maria Assunta però que tothom coneix com San Nicolo Pellegrino.


És un dels exemples més importants de l'arquitectura romànica de la Puglia i se l'anomena "la reina de les catedrals de la Puglia". Com no podia ser d'una altra manera està construïda amb pedra de Trani, una roca sedimentària de color rosat molt clar gairebé blanc.


Una doble escalinata que condueix al portal central perquè la planta baixa està a uns cinc metres d'alçària del nivell del carrer. Aquesta doble rampa ens porta a una galeria amb el portal d'arc de mig punt meticulosament decorat flanquejat per quatre arcs cecs, també de mig punt a cada costat. En dos d'aquests arcs cecs  hi ha senzilles portes.


Al frontispici a més amés del portal d'entrada hi ha tres grans finestrals i una rosassa. Aquestes obertures tenen una complexa decoració i composicions entrellaçades amb figures fito-zoomorfes.

La catedral es començà a construir l'any 1.099 sobre l'antiga església de Santa Maria della Scala i fou consagrada l'any 1.143 abans d'acabar-la. A excepció del campanar l'edifici s'acabà cap a l'any 1.200. L'elegant campanar es construí fins al segon pis entre el 1.230 i el 1.239. Poc després de mitjans del segle XIV es van fer els pisos superiors  per ordre del bisbe Giacomo Tura Scottini.
El campanar s'enfila cap al cel sobre una base amb un gran arc apuntat. Sembla que quan es va fer es volia crear un pas per garantir els desplaçaments per la plaça, que segurament era molt diferent a l'actual i la catedral tenia edificis a tocar.


En el moment de girar cap a la façana sud faig la propera fotografia en la que podeu observar dues de les quatre façanes del campanar de cinquanta-nou metres d'alçària.


A la fotografia de la base del campanar amb el gran apuntat sobre la que s'enlaira l'elegant campanar es veu, al fons, una bastida a la zona del transsepte.
A l'esquerra de la propera fotografia de la façana sud de la catedral hi ha grans arcs cecs de mig punt i a la dreta el transsepte amb les bastides per restaurar-lo.


Quan arribo al transsepte sud faig la fotografia central en la que constatareu que està flanquejat per bastides per poder-lo restaurar. A baix hi ha els arcs cecs de mig punt i a sobre d'ells les obertures que donen llum natural a l'interior.


El zoom de la càmera fotogràfica ens permet observar amb detall els dos finestrals biforats d'arc de mig punt emmarcats amb decoració de grani di rosario i la rosassa. Sobre la cornisa hi ha un altre finestral que es veu parcialment.


Si continuem resseguint perimetralment la catedral a l'esquerra trobem la façana est que gairebé està tapada per les bastides col·locades per restaurar-la però que ens deixen veure l'absis central i el seu espectacular finestral absidal. 

 
A la façana est del transsepte hi ha tres absis de molta alçària i dotze obertures de diferents mides que donen llum natural a l'interior de la catedral. D'aquestes obertures la més espectacular és el gran finestral absidal de l'absis central que podeu observar millor a la propera fotografia.


Interiorment està emmarcat amb la decoració de grani di rosario. A la part inferior el finestral absidal està flanquejat per dos lleons, a la part superior per dos bous i el coronava un grifó o una esfinx que s'ha perdut.Com que encara no l'han restaurat a la fotografia constatareu que hi ha males herbes, molses i força brutícia.
A la façana nord, com hem vist abans a la sud, hi ha grans arcs cecs de mig punt. Com podeu observar a l'esquerra de la fotografia següent al transsepte nord també està en procés de restauració durant la meva visita. A la dreta, al fons, es veu el castello svevo.

Només ens cal anar fins al fons d'aquest façana i girar a l'esquerra per tornar al frontispici on hem començat a resseguir perimetralment l'espectacular edifici. A la propera i última entrada dedicada a Trani entrarem a la catedral i tindrem una agradable sorpresa...
Atentament.
Senyor i