A l'entrada d'avui tornem a la vila d'Agramunt , on en entrades anteriors hem visitat l'Espai Guinovart, l'església de Santa Maria, les cases de Guillem Viladot, Lo Pardal - Fundació Guillem Viladot - i el refugi antiaeri.
Comencem a la plaça de l'Església mirant i admirant altra vegada l'església de Santa Maria iniciada l'any 1.163.
Anant a l'esquerra pel carrer de Sant Joan, creuant la Ronda dels Comtes d'Urgell, seguint pel carrer del Teixidors fins gairebé a tocar del Canal d'Urgell i girant a la dreta cap al carrer dels Safareigs arribarem passejant set minuts als safareigs municipals. Els safareigs estan ubicats als afores de la vila, al camí vell de Mafet.
A l'esquerra de la fotografia anterior podeu observar parcialment una pinça gegantina. Dirigint la mirada a l'esquerra puc fer la fotografia següent de l'escultura "Les agulles" del grup Undetres. Darrere es veuen unes naus abandonades.
Ramon Guixé, Serafina Balasch i Montse Guerrero són els tres artistes del grup Undetres que al 2.003 impulsà la recuperació dels històrics safareigs. Aquesta escultura que ens recorda a les antigues rentadores que anaven als safareigs a rentar la roba es dedicà a l'arquitecte i activista cultural Josep Mora i Castellà que participà en la rehabilitació dels safareigs municipals.
A la pinça de la dreta hi ha una placa en la que hi podem llegir "Undetres. A la Memòria d'en Pepe Mora". Josep Mora i Castellà com arquitecte s'especialitza en la restauració de monuments.
Deixem "Les agulles" per observar detalladament els safareigs que tenen una font central monumental que distribueix l'aigua a l'esquerra i a la dreta cap a dos rentadors que tenen forma de lletra U.
Una de les grans piques de pedra picada era per rentar la roba i l'altra per esbandir-la. La forma de lletra U de les piques permet un màxim aprofitament de l'espai en el que hi podien treballar setanta rentadores.
A la propera fotografia podeu constatar el bon disseny dels safareigs amb les grans peces de pedra picada que encaixen perfectament com si fossin les peces d'un trencaclosques.
Aquestes dues piques de pedra picada estan parcialment protegides per un cobert fet amb columnes de ferro colat, encavallades i una teulada metàl·lica.
A la propera fotografia de detall podeu observar el resultat de la rehabilitació del cobert que hi ha al mig dels safareigs municipals.
La font totalment simètrica s'inspira el l'estil arquitectònic clàssic amb tocs barrocs. De baix a dalt hi ha una petita pica, tres canelles, l'escut de la vila d'Agramunt i un pedestal que la corona en el que hi podem llegir 1.882, l'any de construcció de la font de pedra picada.
Sobre el pedestal hi havia una bola de pedra i a cadascun dels pedestals que flanquegen la font, una copa. En una de les fotografies del plafó informatiu de camins de riella Patrimoni d'Agramunt es veu un ramat de corders que pasturava per la zona i utilitzava els safareigs com abeuradors. A la font hi ha la bola i una de les copes. Les quatre fotografies del plafó són de l'Arxiu de la Revista Sió.
A les tres properes fotografies podeu observar detalladament una de les canelles, l'escut d'Agramunt i la data 1.882 emmarcada per decoració curvilínia.
L'any 1.882 l'Ajuntament d'Agramunt ordenà la construcció d'una font i un safareig. Jaume Metres era l'alcalde i feia vint anys que s'havia construït el Canal d'Urgell.
Al 1.924, durant la dictadura de Primo de Rivera, l'Ajuntament d'Agramunt va fer un petit safareig quadrat per rentar la roba dels malalts. Aquell mateix any també es va fer la coberta metàl·lica que cobreix part dels safareigs grans.
A la part superior dreta de la fotografia anterior ( entre el safareig en forma de lletra U i la pinça tombada de l'escultura "Les agulles" ) i a la propera fotografia podeu veure aquest petit safareig quadrat.
L'aigua corrent va arribar a les cases d'Agramunt l'any 1.902, però fins als anys setanta es mantingué el costum d'anar a rentar la roba als safareigs. Fou el moment en el que a les cases entraren les rentadores automàtiques.
Als anys noranta es començà a plantejar la recuperació dels safareigs i al 2.003 foren restaurats. Al 2.013 foren catalogats com a Bé Cultural d'Interès Local..
Deixem els safareigs i anem passejant uns vuit-cents metres fins al riu Sió per donar un cop d'ull al pont de pedra, també anomenat pont vell, datat als segles XIII-XIV.
El pont, d'origen medieval, manté intacta la seva estructura. Encara que algunes fonts li atribueixen un origen romà, és un pont medieval.
Fins a la riuada del dia de Santa Tecla de l'any 1.874 al seu costat hi havia una creu de terme datada al 1.268 quan aproximadament es va acabar l'església de Santa Maria. L'església i el pont són els dos monuments que es conserven de l'època comtal urgellenca.
El pont es construí amb carreus regulars i molt ben tallats a les voltes i a la base dels tallamars. Als murs els carreus són de mida variable i tallats de manera rústica. A la propera fotografia podeu veure millor un dels tallamars de planta triangular.
El tallamar és el cos sortint, en forma d'angle o de corba, que s'afegeix als pilars d'un pont per disminuir la resistència que oposen al corrent del riu.
El pont, a la part superior, té una longitud d'uns trenta-tres metres i una amplada sota el pont que supera els cinc metres. Una filada de grans blocs rectangulars de pedra fa de barana. El pont té dos ulls lleugerament apuntats.
Com podeu constatar a les fotografies anteriors el riu passa per l'ull del marge esquerre ( amb una llum de deu metres i una alçària sobre la llera de tres metres i vuitanta centímetres ), i per l'ull del marge dret passa el passeig pavimentat amb llambordes.
A mitjans del segle XX es va canalitzar el riu conduint la llera per l'ull del marge esquerre. Si faig mitja volta puc mostrar-vos parcialment la canalització del riu Sió , el Passeig de Josep Brufau. Aquest passeig , la principal zona verda d'Agramunt, transcorre paral·lel al riu Sió des del pont romànic fins a la zona de les piscines.
El pont es construí estratègicament en el lloc on es troben els camins procedents del pla de Lleida, de la Segarra i del mar per anar cap al Pirineu. Un pont magníficament construït que ha suportat durant segles totes les riuades del Sió.
Atentament.
Senyor i
