diumenge, 25 de gener del 2026

El claustre de la Seu Vella ( i 3 ).

Amb la d'avui tanco la sèrie d'entrades dedicades al claustre de la Seu Vella en la que mirarem i admirarem alguns dels seus capitells. Com vaig fer al ensenyar-vos els de l'església de l'antiga catedral lleidatana per explicar-vos alguns dels capitells he consultat la Tesi doctoral "L'escultura del segle XIII de la Seu Vella de Lleida" Volum II de Meritxell Niñá Jove. Els dos volums de la tesi estan penjats a internet.
Com a l'entrada anterior comencem a tocar de la Porta de les Fonts, amb els del pilar cantoner amb columnes adossades de les galeries nord i est que estan a l'interior de la circumferència groga que he dibuixat a la fotografia següent.
 
 
Des de la galeria nord faig la propera fotografia en la que, d'esquerra a dreta, als capitells hi ha esculpits: dos rèptils aculats amb les cues entrellaçades entre tiges perlades / els Apòstols ( dels set que es veuen a la fotografia quatre estan decapitats ) / tiges perlades que acaben en pinyes o fruits d'àrum / personatges nus amb criatures mitològiques entre tiges perlejades.
 

Col·locant-me just a la cantonada puc fotografiar els tres capitells protagonistes de la propera fotografia en el que, d'esquerra a dreta veiem esculpit: als angles hi ha una caps que perboques tiges perlejades que omplen de rínxols els capitells / fulles d'acant amb volutes als angles / personatges nus amb criatures mitològiques entre tiges perlejades ( el de l'esquerra de la fotografia anterior ).
 
 
I avançant unes passes per la galeria est puc ensenyar-vos els altres capitells d'aquest pilar cantoner. D'esquerra a dreta als capitells hi ha esculpits: una tija vegetal perlejada que acaba en pinyes o fruit d'àrum / àguiles aculades amb les cues acabades en palmeres / les escenes de l'Anunciació i de la Visitació /  als angles hi ha una caps que perboques tiges perlejades que omplen de rínxols els capitells.

 
Entro al pati del claustre per ensenyar-vos a la propera fotografia els capitells del mateix pilar amb les seves columnes adossades.
 
 
D'esquerra a dreta als capitells hi ha esculpit: personatges nus amb criatures mitològiques entre tiges perlejades ( és el capitell que a la primera fotografia età a la dreta ) / dracs als angles amb cues que es tornen tiges perlades / dracs afrontats amb les cues que caben amb semipalmeres i flors d'àrum ( els podeu veure millor a la propera fotografia de detall ) / una tija perlejada que acaba en un fruit d'àrum o pinyes.
 
 
Aixecant la mirada faig la propera fotografia en la que podeu veure una de les deu gàrgoles que hi ha al pati del claustre.
 
 
Tornant a la galeria nord faig les dues properes fotografies del segon pilar amb columnes adossades, el que hi ha entre el primer i el segon finestral.
D'esquerra a dreta als capitells hi podem veure: una lluita d'homes i animals / veremadors collint raïm / figures humanes nues entre tiges perlades amb éssers alats a la part inferior / dues persones afrontades atacades per rapinyaires / dracs afrontats als angles. 
 
 
Avançant unes passes a la dreta faig la fotografia següent del mateix pilar en el que podeu veure els altres capitells: dues persones afrontades atacades per rapinyaires / dracs afrontats als angles ( aquests dos capitells són els de la dreta de la fotografia anterior ) / entrellaçat de tiges perlejades amb animals amb cos d'ocell / entrellaçat de tiges perlejades amb fulles.
 

Tornat al pati del claustre vull ensenyar-vos dos capitells de les columnes entre pilars del primer finestral. Al de l'esquerra hi ha esculpides fulles d'acant al capitell i motius animalístics i persones entre roleus vegetals al cimaci ( motllura superior corba  que corona el capitell). A les cantonades del cimaci hi ha caps monstruosos. Al capitell de la dreta hi ha dracs amb cues que es transformen en tiges perlejades i al cimaci criatures mitològiques entre tiges perlejades. Només en aquest finestral hi ha cimacis treballats escultòricament.
 
 
Anant pel pati del claustre unes passes a la dreta m'aturo al segon contrafort de la galeria nord per mostrar-vos el treball escultòric amb decoració vegetal al fris i el capitell de la cantonada en el que Sant Miquel Arcàngel ( decapitat ) amb l'espasa ( trencada ) lluita amb el dimoni.
 

Continuant a la dreta pel pati del claustre al pilar cantoner amb columnes adossades de les galeries nord i oest  hi predomina la decoració vegetal. 
 
 
Com podeu constatar a la propera fotografia de detall a la part inferior del capitell de l'esquerra hi podeu veure animals esculpits.
 
 
Observant el mateix pilar cantoner des del claustre veiem que els capitells també estan esculpits amb motius vegetals. Al de l'esquerra hi ha un ocell entre pàmpols.
 

Tornant al pati del claustre faig la fotografia de detall de tres capitells de les columnes entre pilars del primer finestral de la galeria oest amb decoració vegetal. Als capitells de l'esquerra i de la dreta, a més a més de la decoració vegetal,  hi ha esculpits animals.
 
 
Anant pel pati del claustre fins al pilar amb columnes adossades de la cantonada de les galeries oest i sud podem gaudir de la seva decoració d'animals afrontats i tiges perlades.
 

Constatareu a la fotografia anterior que alguns dels capitells d'aquest pilar tenen problemes d'erosió. Anant una mica a l'esquerra us ensenyo el mateix pilar des d'una perspectiva diferent.
 

Si les dues fotografies anteriors estan fetes des del pati del claustre a la propera podeu veure els capitells d'aquest pilar des de la cantonada de les galeries.
 

Tornant al pati del claustre constatem que els tres primers capitells de les columnes entre pilars del primer finestral de la galeria sud tenen decoració vegetal. Darrere seu es veu part de la traceria d'un dels finestrals oberts a la ciutat.


A la cantonada esquerra del mateix finestral trobem dos capitells amb caps monstruosos a les cantonades, amb la boca oberta, de la que surten tiges perlades.
 
 
Al fris del contrafort hi ha esculpits dos éssers fantàstics afrontats amb cues que es transformen en tiges perlejades.
 

Les tiges perlejades també són protagonistes de l'altre costat del fris i del primer capitell del segon finestral. Al segon capitell i al fris, a més a més hi ha animals mitològics afrontats amb cos d'ocell i amb les cues transformades en tiges perlejades.
 

 A l'esquerra del tercer finestral, en dos dels capitells del pilar cantoner de les galeries sud i est, el protagonisme és per lleons aculats que amb la cua dibuixen una fulla ( esquerra ) i dracs que giren el coll cap al centre de cada cara del capitell amb la cua transformada en tiges.
 
 
La propera fotografia és dels capitells i el fris d'aquest pilar cantoner en el que podem veure esculpits els capitells, d'esquerra a dreta: fulles i tiges perlejades formant roleus acabats en semipalmeres / animals afrontats  a l'angle amb la cua fent dos rínxols acabats en palmetes / i els dos de la dreta són els de la fotografia anterior detall.
 

 Surto del pati per anar a la galeria sud per fotografiar alguns dels capitells de l'interior d'aquesta galeria de vuit finestrals ( tres al pati del claustre i cinc oberts a la ciutat ).
 

Al costat del pilar cantoner orientat a la galeria sud, després del fris hi ha els dos capitells que protagonitzen la fotografia anterior. A la part superior del de l'esquerra la decoració esculpida és de grans roleus i a la part inferior quadrúpedes afrontats amb els caps girats cap a l'angle de cada cara del capitell mossegant-se la cua. Als angles del capitell de la dreta hi ha éssers fantàstics aculats entre tiges perlades i decoració vegetal.
A la propera fotografia de la cantonada els dos primers capitells de l'esquerra són els de la fotografia anterior el de la seva esquerra, ja orientat a la galeria est, està esculpit amb tiges perlejades i fruits d'àrum i al de la dreta hi ha ocells aculats que giren el cap cap al centre de la cara del capitell. Les seves cues es transformen en tiges perlejades que acaben en palmetes.
 

Anat a l'esquerra, al pilar amb columnes adossades que hi ha entre el primer i el segon finestral podeu constatar que alguns capitells i una petita part del fris han perdut part de la seva decoració escultòrica.
 

A la propera fotografia podeu veure el fris i els capitells del pilar amb columnes adossades que hi ha entre el segon i el tercer finestral obert a la ciutat. Hi domina la decoració vegetal, les tiges perlades i els ocells.
 

A l'esquerra de la fotografia següent podeu veure les traceries del quart finestral de la galeria sud obert a la ciutat i dos dels capitells amb decoració floral de les columnes entre pilars. A la dreta, el fris i els capitells del pilar entre el quart i el cinquè finestral ( el que està a tocar del campanar ) de la galeria oberta a la ciutat.
 
 
Deixo ja la galeria sud i els seus vuit finestrals per acabar de resseguir perimetralment el claustre i ensenyar-vos els de la galeria est. Però quan hi vaig m'aturo per fer l'última fotografia de detall de tres capitells de la galeria sud.
 
 
Des de la galeria est m'aturaré per mostrar-vos el fris i els capitells dels pilars centrals amb columnes adossades perquè els cantonera ja us els he ensenyat abans. Els capitells de les columnes entre pilars els veurem millor des del pati del claustre.
 

 A la fotografia anterior podeu veure des de l'esquerra el pilar amb columnes adossades entre el primer i el segon finestral. D'esquerra a dreta als capitells hi ha esculpit: capitell doble composicions vegetals amb fulles acabades en volutes i a l'altre tiges perlejades que formen grans roleus que acaben en semipalmetes / al centre de cada cara del capitell hi ha un cap amb la boca oberta de la que surten tiges perlejades / fulles i tiges perlejades que gran grans roleus que acaben en semipalmetes/ dos dracs afrontats amb cues transformades en tiges.
La propera fotografia és dels tres capitells centrals del pilar. Els dos de l'esquerra són els dos últims de la fotografia anterior i al de la dreta hi ha esculpides fulles d'acant.
 
 
Avanço una mica a la dreta fins al pilar entre el segon i el tercer finestral i faig la fotografia següent en la que als capitells hi podeu veure esculpit: ocells / figures humanes nues entre tiges perlejades / éssers afrontats amb cos de rèptil i cap d'ocell que giren els els colls cap als angles del capitell per picotejar-se la cua transformada en una tija perlejada / a l'angle del capitell hi havia  caps perbocant tiges perlejades entre les que a la part inferior hi ha lleons.
 

Avançant una mica a la dreta faig la propera fotografia dels tres capitells del centre del pilar. En el del centre, que és el de la dreta de la fotografia anterior en el que us he dit que als angles hi havia caps perbocant tiges perlades, podeu constatar que el cap de l'angle dret va ser trencat. Al capitell de la dreta hi ha esculpides figures nues entre tiges perlejades que formen rínxols.
 
 
Faig unes passes a la dreta fins al centre del tercer finestral i aixecant la mirada en fotografio la part superior en la que podeu observar els capitells de les columnes entre pilars i la traceria. Al fons, a l'esquerra, es veu parcialment el campanar.
 
 
Torno al pati del claustre per ensenyar-vos alguns dels capitells de la galeria est. Començant pel pilar cantoner de les galeries sud i est faig la fotografia següent dels tres capitells de les tres columnes centrals entre pilars del primer finestral. D'esquerra a dreta hi ha esculpits: fulles i grans tiges perlejades / grans fulles d'acant al centre de les cares del capitells i fulles més petites als angles / parelles d'ocells aculats amb el cap girat per mirar-se entre tiges perlejades.
 
 
La  propera fotografia és dels capitells de les semicolumnes del contrafort del pilar entre el primer i el segon finestral. Als carreus de les semicolumnes es veuen les marques del picapedrer.
Als dos capitells simètrics, als angles hi ha esculpides sirenes ocell que treuen la llengua. Estan coronades, tenen les ales desplegades i les cues es transformen en tiges perlejades que formen rínxols i acaben en palmetes i flors d'àrum.
 
 
La propera fotografia de detall és de dos dels capitells de la dreta de les columnes entre pilars del segon finestral. Al de l'esquerra hi ha esculpits diferents animals entre tiges perlejades i al de la dreta a la part superior tiges perlejades fent rínxols que acaben en fruits i a la part inferior porcs senglars afrontats.
 
 
Però en aquest segon capitell, com podeu constatar a la fotografia següent de detall, a l'angle de la dreta hi ha un home muntant un lleó al que li obre la boca. Pot ser Samsó? A l'Antic Testament s'explica que Samsó fou atacat per un lleó i el jutge d'Israel el va matar obrint-li amb les mans la mandíbula fins a esquinçar-li.
 
 
Deixo el segon finestral per anar fins al contrafort amb una semicolumna adossada que trobareu entre el segon i el tercer finestral.
 
 
Als angles del capitell hi ha dues parelles de monstres coronats, amb llargs cabells i colls i amb cues que es transformen en tiges perlejades acabades en fruits.
 

 Als dos capitells protagonistes de la propera fotografia de detall hi ha esculpits: animals que giren els colls per mossegar tiges perlejades ( esquerra ) / genets nus que cavalquen dracs que els mosseguen en un braç. Els genets claven al coll dels dracs les llances que agafen amb l'altre braç. Les cues dels dracs es transformen en tifes perlejades ( dreta ).
 

 Al capitell de la primera columna del finestral hi ha esculpides harpies o sirenes-ocell encarades que estan muntades sobre dracs que giren el cap per mossegar-se les ales.
 

Surto del pati per tornar a la cantonada de les galeries oest i sud on m'espera l'escala de caragol que em permetrà enfilar-me al campanar a la propera entrada dedicada a la Seu Vella.
Atentament.
Senyor i 

divendres, 23 de gener del 2026

Església de Sant Vicenç del Castell de Lluçà.

Després de sortir del monestir de Santa Maria de Lluçà, que hem vist detalladament a les tres entrades anteriors dedicades a la comarca del Lluçanès, anem a l'aparcament que hi ha a tocar de monestir i anem cap a la dreta per la BV4341 direcció nord cap a Santa Eulàlia de Puig-oriol. A uns cinc-cents cinquanta metres cal anar a l'esquerra, vigilant perquè la corba és molt tancada. Veureu indicadors cap a Casa Castell, Sant Vicenç del Castell, El Castell de Lluça...


Comencem a enfilar el camí de terra i a uns set-cents cinquanta metres trobem una espectacular masia abandonada, el Mas del Castell. Podem deixar el cotxe a la gran era que hi ha davant de la masia. 
Mas del Castell té un volum principal amb planta baixa, primer pis i golfes. Al nord  del volum principal hi ha un volum adossat i una pallissa al sud. L'antiga masia està feta amb murs de maçoneria de pedra amb carreus ben escairats a les cantonades.


La trobem documentada en el fogatge de l'any 1.553 i en el cadastre de cases de Lluça de l'any 1.716. La masia actual és dels segles XVIII - XIX.
Just davant de la masia veureu una pista forestal que puja cap al turó. A l'indicador de fusta, amb força líquens, hi podem llegir: "Lluçà. Deixeu el cotxe a descansar i aneu a caminar".


Començo a pujar per la costeruda pista forestal  que en quinze minuts ens durà dels peus del turó fins al Castell de Lluçà i a l'església de Sant Vicenç del Castell de Lluçà. Em giro un moment als pocs metres de començar a caminar perquè constateu com s'enfila la pista.


A tocar de la pista forestal, a la dreta amagada entre la vegetació, trobem quan entrem al bosc la font del Castell. La font és de bassal en la que en l'estructura rectangular s'hi acumula l'aigua. Feta de carreus de pedra, estava coberta amb una volta de lloses, de les que algunes han caigut.


Ja al tram final de la pujada, en una corba molt pronunciada cap a l'esquerra, deixem un moment la pista forestal per observar a vista d'ocell el monestir de Santa Maria de Lluçà


Podeu veure el monestir a la fotografia anterior a l'interior de l'el·lipse groga que he dibuixat i amb més detall a la següent, gràcies al zoom de la càmera fotogràfica. 


Girem cua i tornem a la pista forestal per fer l'últim esforç que ens deixarà a tocar de la sorprenent església romànica de Sant Vicenç del Castell de Lluçà.


Documentada l'any 988 i reedificada als segles XI-XII és una església d'una nau, de planta circular, amb un diàmetre de sis metres i mig i amb una alçària, al centre, de cinc metres.


El document en el que es cita per primera vegada fa referència al jurament sacramental de Sunifred I, senyor del Castell de Lluçà. L'any 1.006, Guisard I, fill de Sunifred I, va fer un jurament similar al deu seu pare en la mateixa església.


Resseguint perimetralment la curiosa església, una de les poques que hi ha a Catalunya de planta circular, veiem que a l'est està capçada per un absis semicircular ( fotografia anterior ). Com podeu constatar a la fotografia no puc continuar resseguint l'absis perquè hi ha un risc de caiguda evident. Abans de girar cua per resseguir-la a partir de la porta d'arc de mig punt  que hi ha a l'oest, m'enfilo una mica al turó perquè vegeu millor la coberta de pedra.


Anant una mica a l'esquerra  puc fer la fotografia següent en la que podeu observar a l'esquerra de l'església ( oest ) la porta d'accés d'arc de mig punt i a la dreta la finestra de doble esqueixada de la part sud.


Dues finestres de doble esqueixada il·luminen l'interior de l'església, l'altra està al centre de l'absis. Gràcies a la forma divergent dels bancals o l'ampit, les finestres de doble esqueixada augmenten la quantitat de llum natural que entra de l'exterior. Torno a baixar per apropar-me a la finestra per poder fer-ne la fotografia següent de detall.


A les primeres cinc fotografies de l'església constatareu que a la part superior els carreus són més grossos i d'un altre color. Sembla que indiquen la represa d'obra després d'una aturada.
Vaig a l'esquerra fins a la porta adovellada d'arc de mig punt i faig la propera fotografia en la que al fons es veu la finestra de doble esqueixada de l'absis.


Entrant a Sant Vicenç del Castell de Lluçà el protagonisme és per l'absis semicircular amb coberta de quart d'esfera que s'obre a l'est de la plata circular.


Posant-me al centre de la circumferència i aixecant la mirada puc mostrar-vos la coberta de la nau, una espectacular cúpula de pedra totalment circular. L'any 1.987 la Generalitat de Catalunya començà la primera fase de restauració de l'església.


Es consolidà l'església i es construí una nova teulada de pedra. L'arquitecte Manel Anglada s'encarregà de la primera fase de restauració de Sant Vicenç del Castell de Lluçà.


Dirigint la mirada a esquerra ( fotografia anterior ) i dreta ( fotografia següent ) podem observar les fileres de petits carreus de pedra i l'abundant morter de calç que els uneix.


La propera fotografia de detall és de la finestra de doble esqueixada que hem vist abans des de l'exterior de la petita església romànica.


Sortint de l'església vaig cap a la dreta per intentar arribar a l'absis des de l'exterior perquè abans ja hem constatat que no es podia pel risc de caiguda.


Aixecant la mirada faig la fotografia següent en la que a la part superior podem veure també els carreus més grossos i d'un color diferent. Trenta-nou anys després de la restauració la vegetació torna a ser un problema per garantir la conservació.


Com podeu constatar a la propera fotografia per aquesta banda tampoc ens podem apropar a l'absis i no puc ensenyar-vos l'altra finestra de doble esqueixada.


Girant cua, a la dreta de l'església, coronant el turó de vuit-cents noranta-sis metres, es veu el mur nord del Castell de Lluçà que conserva l'alçària de dos pisos.


El primer document que fa referència al castell és de l'any 905 quan Idalguer, bisbe de Vic, va anar a Lluçà per consagrar l'església de Santa Maria de Lluçà. Era un castell totalment adaptat a la topografia del cim del turó i de planta gairebé triangular.


A més a més del pany del mur nord de dos pisos d'alçària en el que hi ha una finestra geminada ( amb dues obertures dividides verticalment per una columneta o pilastra central anomenada mainell ) al sud queden restes de dues estances de planta rectangular. La finestra geminada del mur nord ha perdut el mainell.


Si continuo anant a l'esquerra puc fer la fotografia següent de la cantonada dels mur nord i el poc que queda del mur est, que ja fa segles que es resisteixen a perdre la verticalitat...


El tipus de carreus uniformes disposats en filades molt uniformes lligades amb morter de calç s'emprà en totes les dependències del castell. Sembla que les restes són del segle XII i una part dels segles XIII - XIV que correspondria a l'ampliació del sector nord-est.


Deixem el castell i l'església però al començar a caminar per la pista forestal per baixar del turó aixecant la mirada al tornar a entrar al bosc dic adéu al poc que queda del Castell de Lluçà.
Atentament.
Senyor i