Tornem a l'Itsamuseum Bilbao ( 1 ).

Al desembre del 2.023 i gener del 2.024 en una sèrie de tres entrades vaig mostrar-vos les peces exposades als que foren els antics dics d'Euskalduna inaugurats l'any 1.868 i actualment són l'espai exterior del Museo Marítimo Ría de Bilbao - MMRB-  ( Itsasmuseum Bilbao ). Si cliqueu sobre l'enllaç anterior ho podreu recordar.

 

 

L'Itsasmuseum Bilbao, té una superfície total de 23.500 metres quadrats dividida en dos espais. L'espai exterior, de 20.000 metres quadrats és el que ja us vaig ensenyar i l'interior, de 3.500 metres quadrats, serà el protagonista de dues entrades més.

 

 

En aquelles primeres tres entrades vàrem fer un cop d'ull als antics dics on hi ha part de la col·lecció d'embarcacions del museu, la Casa de bombas  amb la funció de buidar l'aigua dels dics i mantenir-los secs, la Grua Carola, cadenes, àncores, boies...

 

 

Avui entrarem a l'espai interior del museu que acull l'exposició permanent i les exposicions temporals.  L'Itsasmuseum Bilbao és el punt de partida que ens permet descobrir la història i la cultura marítima des de la Ría fins al Golf de Bizkaia.

A Territorio marítimo hi ha exposades peces, mapes, cartes de navegació, textos relacionats amb el Golf de Bizkaia i la costa que ens demostren l'estreta relació de les persones de Bizkaia amb la mar.

Mentre les observem ens acompanya la chalupa "ballenera" construïda l'any 1.966 per Ignacio Aldecoa per encàrrec de la Escuela de Náutica y Máquinas Navales de la Universidad del País Vasco.

El seu disseny és una evolució de les xalupes emprades tradicionalment en la caça de la balena. Per la seva robustesa a finals del segle XIX les armades europees les van incorporar com bots auxiliars i de servei. Durant dècades la xalupa exposada s'emprà en la formació de l'alumnat de la Escuela de Náutica y Máquinas Navales de la Universidad del País Vasco.

 

Continuem la visita per l'espai La Ría de Bilbao que ens permet comprendre4 la connexió que històricament Bilbao ha tingut amb la mar i reivindica el seu caràcter portuari.

A més a més de documents i gravats històrics en els que podem veure les primeres il·lustracions i representacions de Bilbao i la seva Ría, hi ha monedes romanes trobades a la Villa de Bilbao que demostren l'activitat portuària des de l'antiguitat.

La propera fotografia és del gravat A West View of the Town of Bilbao in Vizcaya de l'editorial Edward Nairne. Londres 1.756. 

Després de segles en els que les modificacions foren bàsiques, a finals del segle XIX finalitzà el dragat de la Ría i la construcció del Muelle de Hierro de Portugalete. Aquesta fou la primera obra moderna de transformació del Port de Bilbao i la solució a la barra de sorra de Portugalete.

A l'espai Juan de Arratia podem aprofundir en la història de la Villa amb l'audiovisual que s'hi projecta. El nom de la sala és un  homenatge al grumet de Bilbao que fa cinc-cents anys completà la primera volta al món amb Juan Sebastián Elcano. 

A l'espai El Consulado de Bilbao podem gaudir d'una part important del mobiliari del vell Consulado que fou enderrocat l'any 1.896. El Consulado de Bilbao fou una institució que es remunta al 1.511 i que va desaparèixer l'any 1.829. El sis d'abril del 1.886 es creà la Cámara de Comercio, Industria y Navegación de Bilbao.

La seu del Consulado estava en una casa adossada a l'església de San Antón. L'edifici del segle XVII que fou l'última seu del Consulado, acollí l'Ajuntament.

 

 

A l'entrada del passat mes de juny "L'escut de Bilbao" vàrem donar un cop d'ull a l'església de San Antón, al puente de San Antón amb els seus llops esculpits i a la Ría, protagonistes de l'escul de la capital de Bizkaia. Ho podeu recordar clicant sobre l'enllaç anterior.

Els armaris arxivadors de fusta i ferro els va fer l'ant 1.761 el fuster bilbaí Joaquín de Echeverria i la policromia el pintor, també bilbaí, Ramón de Villalón. A la fotografia anterior, a més a més dels armaris, hi podeu veure els bancs de la Sala d'Audiències i taula presidencial feta d'una sola peça de fusta cap al 1.700.

A la fotografia anterior de detall podeu observar millor el globus celeste fet a Londres per William Cary l'any 1.820 i a sobre de la taula el missal romà del 1.760 procedent de la parròquia de San Antón on el Consulado hi tenia una capella pròpia. La propera fotografia, també de detall és de l'urna i les boles que s'empraven per fer les votacions.

El Consulado de Bilbao regulava i controlava la navegació i el comerç de la Villa de Bilbao i de la Ría. La seva funció reguladora de les relacions mercantils tenia l'objectiu de convertir Bilbao en una plaça comercial segura i atractiva del comerç marítim internacional. També desenvolupava funcions en l'àmbit de l'obra pública i de l'ensenyament.

En aquest gran espai de tres-cents metres quadrats hi trobareu exposats nou cassetons de fusta de castanyer policromats.

En aquestes petites taules rectangulars hi ha representades escenes marítimes relacionades amb el comerç.

Procedents del Palau Arana, a les taules de fusta hi podem veure una de les representacions més antigues que es conserven de la falúa.

 

 

Als actes oficials i festivitats de la Villa de Bilbao, la comitiva d'autoritats recorria la Ría amb la falúa, que s'emprà per primera vegada l'any 1.670. 

La fotografia anterior és del cartell de l'exposició Consulado 500 aniversario i a la propera de detall del mateix cartell podeu observar millor la comitiva d'autoritats recorrent la Ría amb la falúa i darrere el puente de San Antón amb els dos llops.

 

Just davant dels mobles i objectes del Consulado de Bilbao hi ha l'espectacular falúa, tot un símbol de poder local. Cada any el Consulado feia una processó per la Ría amb la falúa per afirmar el seu territori marítim.

Com podeu constatar a la fotografia anterior, a tocar de la falúa hi ha diferents maquetes. La de la propera fotografia recrea la Villa de Bilbao al segle XVI. A l'interior de la circumferència groga que hi he dibuixat hi ha l'església de San Antón. Adossat a l'església hi havia el Consulado de Bilbao.

Les dues fotografies següents són de la maqueta de fusta que l'any 2.000 va fer Jaime Laita en la que podeu observar l'església de Sant Antón i l'Ajuntament de Bilbao que ocupava l'edifici on hi havia el Consulado.

A la propera entrada dedicada a l'Itsasmuseum Bilbao continuarem visitant l'exposició permanent per l'espai dedicat a Salvamento en el Mar. Entre el milagro y la técnica.

Atentament.

Senyor i

Església de Santa Maria de l'Alba de Tàrrega ( 1 ).

Comencem l'entrada d'avui a la plaça Major de Tàrrega contemplant la part central del frontispici de l'església parroquial de Santa Maria de l'Alba que fou projectada pel tracista Fra Josep de la Concepció ( 1.626 - 1.690 ).  En aquesta austera part central del frontispici coronada per un frontó triangular hi ha la portalada i un gran òcul.

Fra Josep de la Concepció, membre de la congregació dels Carmelites Descalços, es considera l'arquitecte barroc classicista més important de Catalunya. 

L'actual església, d'estil barroc classicista, es construí sobre l'església romànica anterior que era més petita. El 15 de febrer del 1.672 s'enfondrà el campanar sobre la nau antiga. L'església romànica quedà molt malmesa i Fra Josep de la Concepció projectà una església nova.

Abans d'entrar-hi donem un cop d'ull a la Creu de Terme del Pati, d'estil gòtic florit, atribuïda a l'escultor Pere Joan i feta al voltant del 1.430. La que hi ha a la plaça Major és una rèplica exacta de l'original. L'any 1.862 una forta ventada l'enderrocà malmetent la creu però no tant el nus.

L'any 1.955 l'escultor Carles Anadón la reconstruí i restaurà. Al 2.013 es retirà el nus per restaurar-lo i conservar-lo al Museu Comarcal de l'Urgell on també podeu veure les restes de la creu original.

A la creu floronada les figures de Crist crucificat i la Verge flanquejada per dos àngels, estan situades en dosserets amb pinacles. Al nus hi ha les imatges de quatre sants i quatre santes també situades en dosserets amb pinacles.

Deixem la Creu de Terme del Pati per entrar a l'església, però abans ens aturem un moment a observar la portalada del segle XVII atribuïda a Pere Costa. L'any 1.742 Pere Costa dissenyà el cor de l'església però no el finalitzà. El que sí va acabar fou la portalada del cor que es va quedar durant dos-cents anys darrere de la senzilla porta d'accés a l'església, ja al seu interior.

Sobre grans podis decorats amb escuts hi ha dos parells de columnes que sostenen un entaulament amb gran protagonisme de les línies corbes. A la petita fornícula hi ha una imatge de la Verge.

Només entrar a l'església quedareu bocabadats amb les pintures murals al fresc que omplen els seus murs obra dels pintor targarí  Josep Minguell i Cardenyes ( Tàrrega 1.959 ). El seu pare, Jaume Minguell i Miret ( Tàrrega 1.922 - 1.991 )  va pintar les pintures murals al fresc de la capella de la Verge de Montserrat i la capella del Santíssim i de la Mare de Déu dels Dolors que veurem a les dues properes entrades dedicades a Tàrrega.

 

 

Pare i fill van fer aquests murals al fresc en dos períodes. Jaume Minguell i Miret entre els anys 1.959 i 1.966 pintà els de la capella de la Verge de Montserrat i les de la capella del Santíssim i de la Mare de Déu dels Dolors, i Josep Minguell i Cardenyes entre als anys 2.004 i 2.022 pintà els murs del transsepte, les voltes de la nau central i les del presbiteri.

Apropant-me al presbiteri, fent mitja volta i aixecant la mirada puc fotografiar les pintures mural que Josep Minguell i Cardenyes va fer entre els anys 2.009 i 2.011 a les voltes de la nau central.

 

Les pintures al fresc de la nau central, de quatre-cents metres quadrats, les va fer en dues fases. La primera, que culminà al 2.009, que tracta del Llibre del Gènesis està formada per les dues pintures més properes a la porta d'accés ( les del fons de la fotografia anterior i les protagonistes de la fotografia següent ).

La més propera a la porta ( a la part inferior de la propera fotografia ) és la volta de la creació on es representen la creació dels animals, l'Univers i d'Adam i Eva. L'altra volta ( la de la part superior de la fotografia anterior ) representa el Diluvi Universal i Caín i Abel.

Faig mitja volta per fotografiar les pintures murals de la segona fase feta al 2.011. La tercera volta ( part superior de la fotografia següent )  representa els patriarques, Abraham i Sara a les Alzines de Mambré, el Sacrifici d'Isaac i el somni de Jacob.

A la volta més propera al transsepte ( part inferior de la propera fotografia ) trobem el Sol Càntic de Zacaries amb Moisès separant les aigües del mar Roig i l'arbre de Jessé. 

Però les pintures al fresc de la volta de la nau central no són les primeres que Josep Minguell i Cardenyes va fer a l'església de Santa Maria de l'Alba. Al 2004-2.005 inicià el seu immens projecte al mur esquerre del transsepte i la seva volta que ens permet entrar a la capella de les Santes Espines. Resurrectio és la seva interpretació de la resurrecció.

La pintura mural Resurrectio té una superfície de cent vuitanta metres quadrats i una alçària de cent vint metres i setanta centímetres. Fou necessària una bastida de divuit metres d'alçària i nou metres d'amplària.

 

 A la pintura mural  hi ha la representació del moment de la descoberta del sepulcre buit del que surt la llum. Al centre veiem una llosa a terra i els sudaris, a la seva esquerra tres guàrdies desconcertats i a la dreta una olivera.

A la volta el pintor targarí representà dues figures bíbliques relacionades amb la mort i la resurrecció: Jonàs i el monstre marí ( esquerra ) i els cavalls de fos d'Elies ( dreta ).

Al mur i la volta de la banda dreta del transsepte hi va pintar els anys 2.006 - 2.007 els murals al fresc del conjunt Nativitas de les mateixes mides que Resurrectio ( cent vuitanta metres quadrats de superfície i una alçària de vint metres i setanta centímetres ).

 

 

Josep Minguell pintà en aquest mur la seva interpretació del naixement de Crist en un paisatge d'hivern de la comarca de l'Urgell. A la part esquerra, de dalt a baix, podeu veure el bou i la mula, la Verge davant del bressol i Sant Josep amb la vara florida.

Aixecant la mirada, a l'esquerra de la volta veiem al profeta Isaïes purificant-se els llavis amb la brasa acompanyat de serafins. A la dreta el protagonista és Sant Joan Baptista que clama al desert i s'alimenta de llagostes i mel. A la part central hi ha l'estel i l'àngel anunciador.

Al maig del 2.022, en el marc de la Festa Major de Tàrrega, es van presentar les pintures mural al fresc que Josep Minguell va fer al presbiteri culminant així el projecte que l'artista targarí començà entre els anys 2.004-2.005 amb Resurrectio.

Aquestes pintures mural al fresc ocupen una superfície de dos-cents catorze metres quadrats al voltant de l'altar. El conjunt de pintures mural al fresc que Josep Minguell i Cardenyes ha pintat a l'església parroquial de Santa Maria de l'Alba sumen una superfície de mil catorze metres quadrats.

Les pintures mural al fresc que culminen el projecte del pintor targarí plasmen com la primera llum del dia, a trenc d'alba, omple el paisatge de l'Urgell. Les pintures comparteixen l'espai amb el baldaquí de l'església i l'escultura de la Mare de Déu de l'Alba.

Com us he explicat abans, a les dues properes entrades dedicades a la capital de la comarca de l'Urgell observarem detalladament les pintures murals al fresc que el targarí Jaume Minguell i Miret va fer en dues de les capelles de l'església.

Atentament.

Senyor i

Edificis singulars de Mollerussa ( i 3 ).

Tanco amb l'entrada d'avui la petita passejada per Mollerussa per observar tres dels edificis singulars de la capital de Pla d'Urgell: Cal Niubó ( 1.905 - 1.906 ), Cal Duch ( construït entre 1.911 i 1.921 ) i Casa Rembler ( principis del segle XX ).

Al final de l'entrada anterior, dedicada a Cal Duch, us vaig dir que passejant només dos minuts pel carrer del President Macià arribaríem a la Casa Rembler.

 

 

La fotografia anterior és de la petita porta d'accés del número onze del carrer del President Macià. Aquesta petita cantonada és un dels vèrtex de la finca de planta triangular on hi havia l'habitatge i les quadres del propietari que era tractant de cavalleries.

A la planta baixa de la façana est hi ha la porta d'accés i una finestra a la seva dreta. A la primera planta destaca un balcó corregut que gira a l'esquerra cap a la façana sud amb una galeria de fusta pintada de color verd que trobem només girar. A la façana nord ( carrer d'Anselm Clavé )  mitgera es troba a la vista.

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos millor la galeria de fusta amb peces quadrades de ceràmica vidrada decorades amb motius florals a la part inferior.

L'edifici de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos a la part cantonera té un volum de maó vist coronat per cornises de maó i pinacles ceràmics als extrems. Aquest volum és un afegit a l'habitatge original.

Si deixo el carrer del President Macià i vaig cap a la dreta pel carrer de la Muralla puc fer la propera fotografia en la que ja es veu parcialment el portal d'entrada al gran pati de Cal Rembler.

Abans d'observar parcialment l'interior del pati des del portal d'entrada de ferro forjat avanço pel carrer de la Muralla, em giro perquè pugueu constatar les grans dimensions d'aquest pati.

Torno al portal del pati flanquejat per dos pilars que a la part superior estan decorats amb rajoles de ceràmica vidrada amb motius florals. Malauradament al pilar de la dreta algun dropo li ha fet una pintada...

Sota la decoració de rajola hi ha a cada pilar un esgrafiat decorat també amb motius florals i, més avall, un medalló amb el cap d'un cavall esgrafiats. Els dos caps de cavall estan enfrontats.

M'apropo a la reixa de ferro forjat del portal del pati per mostrar-vos amb més detall la façana orientada al gran pati obert. A la primera fotografia, a la dreta del portal, a la planta baixa hi podeu veure una de les petites obertures quadrades amb porticons de fusta pintats de color verd.

A l'esquerra del portal, a la planta baixa, hi ha grans portes corredisses de fusta també pintades de color verd. Un balcó corregut ressegueix les façanes de la primera planta que té les obertures rectangulars emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Els porticons de fusta estan pintats de color verd.

A la segona planta hi ha una terrassa amb una barana de ferro pintada de color blanc que la ressegueix fins al volum de maó vist de la part cantonera.

La Casa Rembler conserva les característiques d'habitatge unifamiliar aïllat amb una activitat comercial ja desapareguda. La feina de tractant de cavalleries fou substituïda per la maquinària. El que en el seu moment foren quadres actualment tenen funció de magatzem.

Atentament.

Senyor i