La Basílica di Santa Maria Novella.

Amb la d'avui tanco la sèrie d'entrades en les que hem passejat per Florència. Si a l'entrada anterior dedicada a la capital de la Toscana vàrem gaudir de la Basílica di San Lorenzo, el primer projecte de Brunelleschi a Florència, avui donarem un cop d'ull a la Basílica di Santa Maria Novella i a la plaça on està ubicada. Les dues basíliques estan gairebé a tocar, només les separen cinc minuts passejant.

 

 

La basílica fou edificada sobre una església de Santa Maria delle Vigne dels monjos dominics que havien arribat a Florència l'any 1.219. Les obres de renovació començaren l'any 1.279 i van acabar, conjuntament amb les del convent annex, a mitjans del segle XIV. Fou consagrada l'any 1.420, però la façana de marbre blanc i marbre verd de Prato no es va fer fins que el mercader florentí Giovanni Rucellai la finançà l'any 1.458 encarregà l'obra a Leon Battista Alberti.

 

Com podeu constatar a la fotografia anterior i a la propera més detalladament, a la part superior del frontispici de la basílica hi ha un gran òcul ( obert l'any 1.367 ), un dels que omple de llum natural la nau central més alta que les laterals on hi ha els finestrals. L'òcul està flanquejat per dues grans volutes i coronat per un frontó triangular amb un Sol al centre. En aquest frontó, a l'arquitrau superior hi ha la següent inscripció en llatí: "IOHA(N) NES ORICELLAURIUS PAV(LI) F(ILIUS) AN(NO) SAL(VTIS) MCCCCLXX"  ( Giovanni Rucellai, fill de Pau, any 1.470 ).

A la part inferior esquerra i dreta de la fotografia anterior es veuen parcialment l'escut dels Rucellai que observareu millor a la propera fotografia en la que aquests escuts estan a l'interior de les circumferències grogues que hi he dibuixat.

 

A la fotografia de detall següent podeu observar el fris que hi ha sobre la portalada principal que decora tot el frontispici de la basílica amb la representació de veles inflades pel vent.

 

 

L'arquitecte, escriptor, matemàtic, humanista, criptògraf, lingüista, filòsof i musicòleg Leon Battista Alberti ( 1.404-1.472 ) inserí el nou estil renaixentista a l'antiga estructura gòtica aconseguint una perfecta harmonia entre els dos estils arquitectònics.

A la segona meitat del segle XVI l'arquitecte, escriptor i pintor Giorgio Vasari intervingué a la basílica adaptant-la als gustos de l'època.

A la fotografia anterior podeu veure les llunetes de les tres portes del frontispici que foren pintades per Ulisse Ciocchi entre 1.616 i 1.618. A la central, que podeu observar millor a la propera fotografia de detall, hi ha representat Sant Tomàs d'Aquino resant davant del crucifix. A la dreta del sant hi ha l'escut dels Rucellai i al fons la processó de Corpus que començava a Santa Maria Novella. A les llunetes laterals estan representats dos personatges de l'Antic Testament. A la de l'esquerra Melquisedec amb els pans, i a la de la dreta Aaron amb el mannà.

Al centre de l'arc de mig punt de la portalada central, com podeu constatar a la fotografia anterior i a la propera més detalladament, hi ha l'escut dels Rucellai. 

 

Al frontispici de la basílica hi ha dos enginys astronòmics que el matemàtic, astrònom, cosmògraf i bisbe Ignazio Danti construí als anys setanta del segle XVI. 

A l'esquerra de la portalada lateral esquerra trobem un armil·lar amb dues circumferències metàl·liques graduades que s'emprava per representar de manera aproximada el moviment dels cossos celestes al voltant de la Terra i el Sol i els moments dels equinoccis i els solsticis.

A la dreta de la portalada lateral dreta hi ha una llosa de marbre perpendicular a la façana, sostinguda per una mènsula, amb sis rellotges de sol. Els sis rellotges donen l'hora itàlica, bohèmia, astronòmica, comuna ultramuntana, planetària i canònica.

El campanar, construït entre 1.332 i 1.333 per Jacopo Talenti utilitzant els fonaments més antics, del segle XIII acull cinc campanes foses l'ant 1.764. D'estil romànic amb finestres d'arc de mig punt està coronat per una agulla gòtica. El campanar, de seixanta-quatre metres i mig d'alçària, té vuit nivells. Les finestres dels quatre nivells superiors, de baix a dalt, són: sense mainell ( cinquè nivell ), bífora - amb un mainell- ( sisè nivell ) i trífores -amb dos mainells- ( setè i vuitè nivell ).

Deixem el campanille per anar fins a la portalada principal per veure l'interior de la basílica. Com podeu constatar els arcs apuntats, les voltes gòtiques i els òculs de les naus estan decorats amb el blanc i el verd, els colors del frontispici. La nau central és molt més ampla i alta que les naus laterals. Els òculs omplen de llum natural la nau central i els finestrals les naus laterals.

 

L'església mesura noranta-nou metres i vint centímetres de llargària i el transsepte fa seixanta-un metres i cinquanta quatre centímetres. Dos graons separen les dues parts en les que estava dividida l'església. La part reservada als frares ( la més propera al presbiteri ) i la dels fidels (la més propera al frontispici ). En aquest antic punt de separació, a una alçària que quatre metres i mig hi ha el Crucifix de Giotto datat entre 1.290 i 1.295.

Al centre de la fotografia anterior podeu veure en primer terme el Crucifix de Giotto i al fons la Capella Tornabuoni, que és la Capella Major de la basílica, amb les seves pintures al fresc que expliquen escenes de la vida de la Verge Maria i de San Joan Baptista. Els van pintar Domenico Ghirlandaio i el seu taller entre 1.485 i 1.490. Ghirlandaio també dissenyà els vitralls. L'altar major de marbre és molt posterior, del 1.860.

 

 

L'any 2.001, després de dotze anys de restauració, el Crucifix de Giotto es penjà lleugerament inclinat cap endavant en la posició que probablement devia estar fins al 1.421. L'estructura metàl·lica que el sosté està ancorada a un torn que permet baixar-lo a terra. L'obra de Giotto di Bondore és un tremp i or sobre fusta que mesura cinc-cents setanta-vuit centímetres l'alçària per quatre-cents sis centímetres d'amplària. Als laterals del braç transversal de la creu estan pintat la Mare de Déu ( esquerra ) i Joan Evangelista ( dreta ).

Surto de la basílica per mostrar-vos alguns detalls de la Piazza di Santa Maria Novella de la que us sorprendran dos grans obeliscs de marbre que foren afegits a la plaça al segle XVI per ordre dels Medici...

A la dreta de la fotografia anterior podeu observar l'obelisc més proper a la basílica i a la propera fotografia el més allunyat, a tocar de l'Ospedale di San Paolo ( Hospital de Sant Pau ) que actualment és la seu del Museo Novecento. En les dues fotografies l'obelisc està a l'interior de l'el·lipse groga que hi he dibuixat.

La plaça, inaugurada a finals del segle XIII inicis del XIV, s'emprà en celebracions i espectacles com Il Palio dei Cocchi, una de les tradicions competitives més importants del Renaixement florentí. Era una cursa de carruatges semblants als carros romans establerta per Cosimo I de'Medici al 1.563. Els obeliscs  assenyalaven el lloc on tenien que girar els carruatges. La trajectòria que feien els carros era rectangular amb els costats menors corbats.

Inicialment els carruatges giraven al voltant d'unes estructures piramidals de fusta, però cap al 1.600 aquestes piràmides foren substituïdes per dos obeliscs de marbre.

La fotografia anterior és de l'obelisc més llunyà a la basílica i la propera, de detall, d'una de les quatre tortugues de bronze fetes per Giambologna sobre les que es recolzen els obeliscs.

Els quatre carruatges de fusta, cadascun tirat per dos cavalls, feien tres voltes a la plaça. Els colors de cada carruatge ( verd, blau, vermell i blanc ) representaven els barris florentins que participaven a la cursa.

No es podia imaginar l'escultor flamenc que les seves tortugues de bronze estarien envoltades, segles després, per punxes d'acer inoxidable contra els coloms...

Il Palio dei Cocchi es celebrava el vint-i-tres de juny, vigília de la festa de San Giovanni Battista patró de Florència. Fou una festa molt popular fins a mitjans del 1.800 quan les vies del primer tramvia de la ciutat van travessar la Piazza di Santa Maria Novella.

Per acabar la visita a la plaça vull ensenyar-vos l'Ospedale di San Paolo que posteriorment fou seu de l'Scuole Leopoldine i des del 2.006 acollí primer el Museu Aliani de fotografia ( que tancà al 2.014 ) i posteriorment el Museo Novecento.

A la llista que l'any 1.901 elaborà la Direzione Generale della Antichità e Belli Arti la loggia apareix com a edifici monumental per ser considerat patrimoni artístic nacional. A l'esquerra de les fotografies anterior i propera podeu observar un dels obeliscs de marbre.

L'hospital es va fundar a principis del segle XIII com a hospici de pelegrins, quan encara no existia la basílica de Santa Maria Novella. L'any 1.451 Benino Benini amplià l'hospital construint la loggia a partir d'un disseny de Michelozzo que s'inspirà en el pòrtic de Brunelleschi de l'Spedale degli Innocenti. S'assemblen tant que durant un temps la loggia de San Paolo s'atribuïa a Brunelleschi.

A la propera fotografia de detall podeu observar el bust de marbre del gran duc Ferdinando I de'Medici, que  Giovanni Bandini va fer l'any 1.590.

A la fotografia anterior, a més a més del bust, als carcanyols ( l'espai entre els arcs ) hi podeu veure dos dels nou tondi i les dues meitats de la loggia. El tondo de l'esquerra està dedicat a San Antonio di Padova i el de la dreta a San Bernardino da Siena. A la propera fotografia de detall podem veure a San Bernardino da Siena amb l'habit de franciscà que duu a la mà el trigrama de Crist (IHS).

La loggia té deu arcs de mig punt sostinguts per nou columnes i dos pilars. Constatareu a les fotografies que a la primera planta sobre cada arc de mig punt hi ha una finestra.

Un tondo ( en plural tondi ) és una obra d'art formada per un baix relleu o una pintura fets sobre un suport de format rodó.

Als nou tondi s'hi representen sants vinculats al mon franciscà i a els de les dues meitats ( als extrema de la loggia ) estan dedicats a Benino Benini. Els va fer amb terracota vidrada Andrea della Robbia entre 1.489 i 1.496. Els tondi de l'Spedale degli Innocenti també són de Andrea della Robbia.

Des del setembre de 1.943 fins al juliol de 1.944 les tropes nazis van requisar les instal·lacions de l'Scuole Leopoldina des d'on deportaven a les víctimes a Alemanya sortint de l'estació de Santa Maria Novella que està al costat...

Atentament.

Senyor i

El castell de Verdú ( 1 ).

Al novembre del 2.020, a l'entrada "Un cop d'ull a Santa Maria de Verdú" vàrem observar detalladament l'exterior de l'església parroquial. Cinc anys després tornem a la plaça del Bisbe Comelles on  hi ha dos dels edificis singulars d'aquest municipi de la comarca de l'Urgell: l'església parroquial de Santa Maria ( a l'esquerra de la propera fotografia ) i el castell ( a la dreta ). 

 

El protagonisme de l'entrada d'avui i de la propera dedicada a Verdú és pel castell, eix a partit del qual es van anar estructurant els carrers i les places del poble. Si el voleu visitar cal que feu una reserva prèvia a l'Oficina de Turisme de Verdú ( telèfon 973347216 ).

 

El castell actual és el resultat de les moltes reformes que s'hi han fet amb el pas dels segles. El recinte d'aquesta fortalesa és de planta poligonal i s'adapta al turonet que corona el poble. Entrem fins al pati d'armes per la porta d'arc de mig punt de grans dovelles sobre la que hi ha el matacà.

Abans d'entrar-hi, aixecant la mirada i malgrat el contrallum faig la propera fotografia del matacà que durant un assalt o un setge era un lloc segur des del qual els defensors de castell podien mirar i atacar a l'enemic. Pels orificis de la base es podien llançar  pedres, materials ardents i tot tipus de projectils.

Només entrar castell, que conserva elements originals del romànic, del gòtic i del renaixement, trobem el pati d'armes a partir del qual s'articulen les diferents estances. 

A la fotografia següent podeu observar les dues galeries del pati amb columnes toscanes. Les de baix amb el fust llis i les de la galeria superior amb el fust estriat. Les dues galeries tenen una estructura d'embigat al sostre.

 

 

Els primers documents que fan referència al castell són del 1.072. A finals del segle XII es començà a construir una primera fortificació al voltant de la torre mestra o de l'homenatge que hi ha al centre del pati d'armes. Aquesta torre cilíndrica construïda al segle XII és la part més antiga que es conserva del castell. Té una alçària de vint-i-cinc metres i s'hi pot pujar.

L'any 1.184 una riuada del riu Cercavins destruí el poblat que hi havia a la seva riba. Aleshores el nucli urbà va créixer al voltant del castell perquè Berenguera d'Anglesola ( després anomenada de Cervera al casar-se amb Guillem III de Cervera ...)  concedí als habitants de Verdú aquest privilegi.

A partir del segle XIII el castell es va transformar en residència-palau dels abats del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet. A l'estructura principal del castell es superposen tres sales.

Des del pati d'armes podem anar a la Sala del Molí per l'obertura d'arc de mig punt que veieu a l'esquerra de la fotografia anterior.

Aquesta sala amb vuit arcs apuntats estava reservada com a dipòsit de gra i per a les picadores de raïm. El most queia a la sala inferior amb volta de canó i sense cap obertura, que probablement es construí a finals del segle XII.

Durant uns sis-cents anys el castell va dependre del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet i es va anar transformant en residència palau dels seus abats.

Si faig mitja volta puc mostrar-vos, al fons,  la part d'aquesta sala que està orientada a l'església de Santa Maria. Malgrat el contrallum  podeu veure tres obertures, dues portes i una finestra, que hi ha el mur que dona al jardí al que sortirem per la porta de l'esquerra.

La propera fotografia, feta al jardí que hi ha entre el castell i l'església parroquial de Santa Maria, és de les tres obertures de la fotografia anterior.

Aixecant la mirada podem observar les dues finestres bífores d'arc apuntat amb traceria de la Sala de l'Abat Copons, del segle XIV, a la que pujarem després.

 

Al jardí hi ha la Creu de les Eres, d'estil gòtic, datada al segle XIV. Es una creu de terme trilobulada que l'any 1.936 fou malmesa. Ha perdut el capitell però s'ha pogut restaurar.

 

Amb la desamortització de Mendizábal ( 1.836 ) el castell es subhastà i el va comprar un particular que posteriorment el vengué per parts. Això suposà el començament de la seva decadència.

Marxem del jardí que hi ha entre l'església i el castell i tornem al pari d'armes per enfilar l'escala de pedra que ens deixa a la galeria renaixentista.

Abans d'entrar a la galeria, aixecant la mirada puc mostrar-vos l'any que està escrit sobre el malmès l'escut, 1.514.

 

 

Fent mitja volta us ensenyo per on harem de passar, a la propera entrada dedicada a Verdú, per poder pujar a la torre del castell...

L'any 1.916 el Patronat Sant Pere Claver va comprar la part més important i noble del castell i la dedicà a centre cultural i religiós. També s'hi va instal·lar el Sindicat Agrícola de Verdú. L'Ajuntament va comprar el castell a finals de la dècada dels vuitanta del segle passat i començà la rehabilitació. Del 2.004 al 2.015 s'han fet obres de consolidació i reforma.

Només entrar amb l'objectiu d'accedir a la Sala de l'Abat Copons, mirant a l'esquerra aquestes reformes són molt evidents.

 

 

Vaig visitar el castell de Verdú a finals de la dècada dels vuitanta del segle passat i l'estat de conservació l'edifici era molt deficient. A l'entrar a la Sala gòtica Abat Copons, el canvi és espectacular.

Els finestrals gòtics triforats ( amb dos mainells ) d'arc apuntat amb delicada traceria s'han rehabilitat. Abans aquestes obertures les havien tapat parcialment la part de l'arc, retirat els mainells per transformar-los en senzilles finestres rectangulars molt més petites... Els quatre finestrals gòtics es van recuperar a la segona etapa de les obres de consolidació. Apropant-nos a un dels finestrals podem observar a vista d'ocell una petita part de les vinyes de Verdú.

 

Girant noranta graus a la dreta us puc ensenyar l'espectacular obertura que s'ha fet en un dels murs curts d'aquesta gran sala de planta rectangular. Una obertura que l'omple de llum natural.

 

 

Fent mitja volta veiem part dels arcs apuntats de la sala gòtica. A la dreta hi ha els quatre grans finestrals triforats i al fons les fues finestres bífores que hem vist abans des del jardí que hi ha entre l'església i el castell.

A la propera entrada dedicada a Verdú ens enfilarem a l'espectacular torre cilíndrica i observarem el poble a vista d'ocell.

Atentament.

Senyor i

A l'església de la Seu Vella ( 2 ).

Entrant a l'església de la Seu Vella per la Porta de les Fonts, anomenada també Porta de l'Evangeli perquè per ella accedim a la nau del costat de l'Evangeli ( el costat esquerre des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ), a l'esquerra -al mur nord- hi havia la desapareguda Capella de les Ànimes o Capella del Santíssim Sagrament que fou l'última que es construí a la catedral.

 

 

La capella, que quedà destruïda l'any 1.812 durant la invasió francesa per l'expansió de l'explosió del polvorí ubicat al castell de la Suda, actualment acull el sepulcre del segle XV de l'ardiaca Pere Moliner atribuït a Pere Seguer. 

A més a més del sepulcre hi ha exposats sobre una taula metàl·lica cinc capitells del segle XIII. A la fotografia de detall podeu veure millor el capitell central.

 

Avançant unes passes per la nau de l'Epístola, entre les capelles de Sant Vicenç i de Sant Esteve, hi ha la Porta del Lavacrum i a sobre el sepulcre de pedra de Berenguer de Gallart que va fer Bertrand de la Borda l'any 1.452 i es col·locà al 1.484.

 

 

Com altres monuments funeraris de la Seu Vella al sepulcre, sota l'arcosoli ( buit en un arc ) hi ha la imatge jacent del finat acompanyada del relleu funerari.

 

Quan arribem al transsepte, anem a la dreta fins a la nau central i pugem els dos petits trams d'escala per accedir al presbiteri. Ja a l'espai preabsidal a la dreta trobem la tomba del canonge Berenguer de Barutell, obra del 1.452 de Rotllí Gautier.

 

 

Berenguer de Barutell fou l'ardiaca major de la catedral i tutor de les filles de l'últim compte d'Urgell, Jaume II "el Dissortat".

 

L'ardiaca major de la catedral va morir assassinat defensant els interessos de la catedral. La fotografia anterior de detall és de l'arc apuntat amb el guardapols conopial amb decoració de fulles i flors que corona la tomba.

 

 

Sota l'arc apuntat amb guardapols conopial hi ha tres parts escultòriques horitzontals, molt malmeses, amb totes les imatges decapitades. A la superior estan esculpides escenes de l'enterrament, a la central la imatge jacent del canonge amb un treball escultòric delicat de les seves vestidures i amb tres àngels, també decapitats, al fons. Els peus de l'ardiaca major estan sobre un lleó.

 

 

Al centre de la part inferior dos àngels sostenen un rectangle amb una inscripció. Aquesta escena està flanquejada per l'escut de Berenguer de Barutell.

Deixant el presbiteri i baixant els dos petits trams d'escala, anem a l'esquerra fins a la Capella de la Concepció o Capella de la Família Colom, del segle XIV, l'última del transsepte sud.

 

Inicialment era la Capella de Sant Miquel però a la primera meitat del segle XIV fou adquirida pel bisbe Ferrer Colom per erigir-hi un solemne espai d'enterrament privat per a ell i la seva família i li donant-li l'advocació a la Immaculada Concepció de Maria. Ara es coneix com Capella de la Concepció o Capella de la Família Colom. 

Del seu sepulcre monumental, atribuït al Mestre d'Anglesola, només se'n conserven fragments del relleu funerari protagonistes de la fotografia següent.

 

 

Durant el seu episcopat s'enderrocà l'absidiola romànica per construir la capella gòtica de nova planta. A la mateixa època l'absidiola de l'esquerra s'enderrocà parcialment però es van aprofitant part dels seus murs per edificar, també en estil gòtic, la Capella de la Família Montcada, que anteriorment era la Capella de Sant Pere.

 

Aixecant la mirada podem veure, a la fotografia anterior, una de les claus de volta. Gairebé amb angle nadir ( amb la càmera fotogràfica perpendicular al terra ) faig la propera fotografia de les claus de volta de la capella.

 

 

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc ensenyar-vos millor la volta en la que està esculpida la Concepció de la Mare de Déu, que dóna nom a la capella.

 

 

A la capella també hi ha exposats els jacents de les tombes d'Ot de Montcada i la seva esposa Teresa de Montcada procedents de la veïna capella de Sant Pere o Capella de la Família Montcada. 

Com podeu constatar a les fotografies anterior i propera els jacents del segle XIV, amb excel·lent treball escultòric, estan luxosament vestides.

 

 

Abans de sortir de la capella faig la propera fotografia en la que, entre el finestral romànic i les dues capelles, es veu el que sembla un finestral tapiat. Però no és un finestral sinó la porta adovellada d'arc de mig punt per la que s'accedia a la Torre del Rellotge.

 

 No s'ha de confondre la Torre del Rellotge amb el Campanar de la Seu Vella. A la fotografia següent, que vaig fer des del campanar podeu veure aquesta torre adossada al braç sud del transsepte.

 

 

Deixem el transsepte per anar a la nau del costat de l'Epístola ( el costat dret des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ). Ens aturem un moment a la base del pilar cruciforme envoltat de columnes que hi ha a la cantonada del transsepte amb la nau de l'Epístola per donar un cop d'ull al sepulcre del segle XIV del bisbe Ponç de Vilamur, del que es conserva el jacent i un relleu funerari.

 

 A la dreta del sepulcre, baixant per la nau de l'Epístola cap als peus del temple, la primera capella que trobem a l'esquerra és la Capella de Sant Tomàs, del segle XIII.

 

 En aquesta petita capella hi ha les pintures mural més antigues de la Seu Vella datades al primer terç del segle XIII.

 

 A més a més dels motius geomètrics d'entrellaçat mudèjar hi ha pintat un Agnus Dei sostingut per dos àngels i una Maiestas Mariae flanquejada pels dotze Apòstols ( sis a cada costat ).

 

 Les fotografies de detall ens permeten observar millor les pintures mural de la volta amb la Verge i el Nen ( Maiestas Mariae  ) amb sis Apòstols a cada costat, i l'Agnus Dei ( Anyell de Déu ) sostingut per dos àngels.

 

A la dreta de la Capella de Sant Tomàs ens espera la Capella de l'Epifania o Capella de la Família Requesens, de finals del segle XIV.

 

 

La dels Requesens és l'única de les grans capelles de la Seu Vella que ha conservar bona part de la decoració escultòrica en tots els nervis de les voltes.

 

 Als nervis es combinen les figuretes de diferents sants amb l'heràldica de la família. Les tres claus de volta tenen un espectacular treball escultòric. A la fotografia de detall podeu veure la clau de volta amb la Mare de Déu amb el Nen i el donant que edificà la capella l'any 1.389, el bisbe Guerau de Requesens.

 

 

A la capella hi ha un gran mirall circular que ens permet gaudir de la volta sense aixecar el cap tota l'estona. El podeu veure a la primera fotografia de la capella i a la propera de detall.

 

 

No es conserva el sepulcre del bisbe fundador de la capella però hi trobareu fragments del sepulcre d'un dels seus descendents.

 

 

El sepulcre de Lluís de Requesens, que fou Governador General de Catalunya, és una obra que els escultors Pedro de Sanabria i Juan de Palacios esculpiren l'any 1.510.

 

 

A la propera fotografia podeu veure un dels molts escuts de la família Requesens que trobareu a l'interior i a l'exterior de la capella.

 

 

En aquest escut hi ha tres rocs formant un triangle encerclats per una bordura dentada. En heràldica el roc és la representació estilitzada de la torre dels escacs. Antigament la torre s'anomenava roc.

Sortint de la Capella del Requesens i girant a l'esquerra per anar als peus del templa per la nau de l'Epístola trobem la Porta dels Fillols i després la Capella de Sant Joan Baptista, del segle XIII.

 

 La capella, que està entre la Porta dels Fillols i els peus del temple, fou l'antic baptisteri. Recordeu que la Porta dels Fillols era l'accés obligat dels nens que es batejaven a l'antiga catedral. Al segle XVI es transformà en la capella funerària de la família Pinell seguint l'estil renaixentista. És de planta quadrada i volta de creueria estrellada.

 

 

A la dreta de la capella, ja als peus del temple, trobem la Capella de Santa Margarida ( segle XIV ) i la Porta de l'Epístola ( segle XIII ).

 

 

La part frontal d'aquestes pintures del 1.330, que podeu veure a la fotografia anterior, són les millor conservades de l'antiga catedral. Hi ha representat un Calvari en el que el fundador de la capella, Guillem Soler, està resant a la dreta de Crist crucificat acompanyat d'altres personatges. Les pintures es completaven als laterals amb Santes Dones i Loginus ( el soldat romà que traspassà el costat de Jesús de Natzaret amb la llança un cop mort a la creu ). Aquestes pintures dels laterals tenen un estat de conservació molt dolent com constatareu a la propera fotografia.

 

 A la propera entrada dedicada a la Seu Vella observarem detalladament la capçalera i alguns dels espectaculars capitells enfilats als pilars cruciformes romànics envoltats de columnes que suporten els arcs torals i forners i els nervis de les voltes de creueria senzilla de l'antiga catedral lleidatana.

Atentament.

Senyor i