L'entrada d'avui, amb la que tanco la sèrie d'entrades dedicades a la Seu Vella, comença al barri de Cappont prop del Pont Vell des d'on podem gaudir d'unes vistes espectaculars de la façana sud ( la més monumental i coneguda ) orientada al riu Segre.
L'ordre de construcció del conjunt d'edificacions de l'antiga catedral, de la que es col·locà la primera pedra l'any 1.203, el podeu veure a la fotografia anterior de dreta a esquerra. Primer s'edificà el gran transsepte en el que s'obria la capçalera amb un absis major flanquejat per quatre absidioles ( una destruïda per l'ona expansiva d'una explosió l'any 1.812 ), la resta de l'església, el claustre i finalment el campanar.
Comparant la fotografia anterior amb la propera de l'any 1.910, custodiada a l'Arxiu Gavín de les Avellanes, constatareu la feinada que han tingut els encarregats de les restauracions després dels grans desperfectes patits per la compartimentació de la Seu Vella per adaptar-la a les funcions de caserna militar...
Avui el protagonisme de l'entrada és pel campanar que es construí entre el segon terç del segle XIII i el primer del segle XIV.
Deixem el barri de Cappont, anem a la Plaça de Sant Joan per pujar fins als jutjats i agafem un dels ascensors de la Torre de Comunicacions.
Des del mirador d'aquesta torre de formigó de planta triangular, de quaranta-dos metres d'alçària, faig la fotografia anterior de la Seu Vella i la propera del campanar. La Torre de comunicacions, el gran edifici serpentejant dels jutjats i la nova escola Cervantes foren dissenyats per
B01arquitectes.
A l'espectacular campanar de seixanta metres d'alçària cal pujar-hi per una estreta escala de caragol que té dos-cents trenta-vuit graons. El regal espectacular quan arribeu al mirador que el corona us deixarà bocabadats.
De planta octogonal està dividit en dos cossos. El primer de quatre plantes amb finestres que tenen traceries calades. A les tres primeres plantes més senzilles i a la quarta més grans i treballades.
El cos superior és més petit, amb grans finestrals calats coronats per
gablets ( elements decoratius en forma de frontó triangular ). L'última planta està coronada amb pinacles, arcbotants i gàrgoles.
A la propera fotografia, feta des dels dipòsits de l'aigua, en primer terme es veu part de la muralla i la garita del Revellí de la Mitja Lluna i darrere l'última planta del primer cos i el cos superior des d'una perspectiva diferent.
Des de la plaça de la Sardana us ensenyo una perspectiva diferent del campanar. En primer terme es veu el Baluard de l'Assumpció i el campanar amb la façana oest de la Seu Vella a la seva esquerra.
A l'interior del campanar no hi trobareu només l'escala de caragol. A la planta baixa hi ha la Capella de Sant Antoni Abat i Sant Pau l'Eremita, que també es coneix com Capella de la Família Safont. S'hi accedeix pel claustre i està al costat de la caixa d'escales.
Ja al claustre trobarem aquesta capella a la cantonada de les galeries sud i oest. Ja us vaig explicar a l'entrada
"El claustre de la Seu Vella ( 1 )"
que al finestral obert a la ciutat més proper al campanar, que podeu
veure a l'esquerra de la fotografia següent, hi havia un dels alquercs
de la Seu Vella. Si ho voleu recordar cliqueu sobre l'enllaç anterior.
Sobre l'arc apuntat de la porta d'accés a la capella de la Família Safont hi ha l'escut que combina l'heràldica de Guillem Safont, que fundà la capella ala segona meitat del segle XIV, i de la seva muller.
Entre la capella de planta octogonal ( esquerra ) i l'escala de caragol ( dreta ) hi ha un làpida de marbre amb el sonet "Lo campanar de Lleida" de l'escriptor i polític lleidatà Magí Morera i Galícia.
La làpida de marbre es col·loca als peus del campanar per la Festa Major de Lleida de l'any 1.912. A la propera fotografia de detall podeu veure els impactes de bala que va rebre la làpida quan veieren que estava escrita en català.
Fem cas al poeta nascut a Lleida el dia sis d'agost de 1.853 que fou Paer en Cap, diputat provincial i diputat al Congreso de los Diputados, quan al primer tercet escriu:
Pugem-hi, doncs...L'escala cargolada
que als ulls dóna mareig i al cor neguit
sembla que estigui des del cel penjada.
L'estreta escala de caragol, de pedra picada, puja adossada a la cara nord del campanar fins a la cel·la ( l'espai reservat a les campanes ) de la quarta planta sobre la Capella de la Família Safont.
Mentre enfileu tranquil·lament l'escala veureu alguns carreus amb les marques de diferents picapedrers. A les fotografies anterior i propera podeu veure aquestes marques de dos picapedrers diferents.
En alguns indrets constatareu que l'eix vertical de l'escala de caragol està erosionat. No patiu pels graons erosionats perquè sobre ells hi ha un graó nou de poc gruix.
Pujant i pujant, si aixequeu la mirada, veureu la part inferior dels graons de pedra. L'estreta escala deixa espai per a les quatre xambres que trobem mentre pugem.
La primera cambra que trobem sobre la Capella de la Família Safont és la dels sonadors, els responsables de fer sonar les campanes. Les altres tres estaven destinades a la maquinària del rellotge i a les campanes.
Una petita placa informativa ens deixa clar que després d'una estona pujant i pujant graons ja em enfilat la meitat de l'escala de caragol però cal pujar-ne cent dinous més...
A la segona cambra sobre la capella hi ha la maquinària del rellotge. Malgrat que la cambra està tancada, gràcies a la porta de vidre, puc ensenyar-vos l'interior.
Aquest rellotge mecànic funcionà fins als primers anys del segle XXI, però del toc de les hores i els quarts se n'encarregava un rellotge electromecànic de precisió. El va fer l'any 1.928
Blasco y Liza, ( Josep Blasco i Manuel Liza ) Fonedors i Rellotgers de Roquetes, ja desapareguts.
Actualment un ordinador BTE6, instal·lat per l'empresa d'Alcoletge Carvajal i Corredera, és l'encarregat dels tocs i la gestió del rellotge. És el sonador del segle XXI.
L'abril del 2.020, a l'entrada
"Un cop d'ull a la planoteca ( 11b )" vaig ensenyar-vos els plànols del
projecte de restauració de la Seu Vella que es va fer a la dècada dels setanta del segle passat, signats per Francisco Pons Sorolla que rea
el arquitecto jefe.
Les fotografies anterior i següent són del plànol d'alçat de la façana oest que es signà a Madrid al febrer de 1.976. A l'anterior podeu veure tot el plànol i a la propera, de detall, el campanar amb la capella i les quatre cambres.
Continuem pujant fins a la tercera cambra sobre la capella en la que trobem cinc campanes foses l'any 1.945 sostingudes per una estructura de ferro. L'any 1.945 el fonedor Benigno Menezo Falla fongué cinc campanes: Jesús, Maria i Santa Bàrbara ( coneguda com la Bàrbara ( 496 quilograms ), Crist ( 224 quilograms ), Marieta ( 190 quilograms ), Meuca ( 96 quilograms ) i Puríssima i Sant Marc ( 368 quilograms ). Com a la cambra de la maquinària del rellotge, la porta de vidre ens permet donar-li un cop d'ull.
Pujant una mica més arribem al final del primer cos del campanar. Quan ja estic a la quarta cambra sobre la capella faig la fotografia de la part final de la primera escala de caragol.
En aquesta última cambra del campanar hi ha la Silvestra, que toca les hores ) i la Mònica, que toca els quarts. Aquestes són les dues úniques campanes que es conserven de les disset documentades entre els segles XV i XIX. De les quinze desaparegudes la més antiga era La Maria de la O. Seny Major, fosa l'any 1.405.
A la fotografia anterior podeu veure en primer terme la Silvestra i al fons a l'esquerra la Mònica. La campana que toca els quarts ( la Mònica ), és la protagonista de la fotografia següent.
La Silvestra, fosa l'any 1.418, pesa 4.632 quilograms i té un diàmetre de 200 centímetres. La Mònica, fosa l'any 1.486, pesa 448,5 quilograms i té un diàmetre de 89 centímetres.
Una escala de caragol encara més estreta, de la que podeu veure el començament a la propera fotografia, ens permet pujar al cos superior.
Malgrat l'estretor de la segona escala de caragol i d'estar ja una mica cansats de pujar, ràpidament es veu el final de la pujada. Des dels últims graons de l'escala podem observar un dels vuit gablets que coronen els finestrals de la cambra on hi ha la Silvestra i la Mònica.
Després de pujar els dos-cents trenta-vuit graons de les estretes escales de caragol sortir a la coberta del campanar és tot un regal visual.
Al mig hi ha un "Vértice Geodésico del Instituto Geogràfico y Catastral". La xarxa de vèrtexs geodèsic és imprescindible per donar alta precisió a la cartografia. Als vèrtex geodèsics hi ha una placa que ens informa "la destrucción de esta señal està penada por la ley". Ho podeu veure a la fotografia de detall.
Descanseu de l'esforç que suposa enfilar-se al campanar i gaudiu de les espectaculars vistes que ens regala el punt més alt de la ciutat de Lleida. Mirant al sud-oest, entre un gablet i un pinacle del cos superior del campanar, el protagonista és el riu Segre. A la part inferior de la fotografia es veu la Torre de Comunicacions amb el mirador des del que he fet la tercera i quarta fotografies de l'entrada d'avui. Després del primer pont, a la riba esquerra del riu, hi ha el Campus de Cappont de la Universitat de Lleida.
El proper vídeo, que comença i acaba al final de la segona escala de caragol del campanar, ens permet veure tota la ciutat de Lleida des del deu mirador més espectacular.
Dirigint la mirada al nord faig la propera fotografia en la que a la part inferior central es veu l'ombra del campanar i al centre el Castell del Rei, conegut popularment com la Suda, coronant el Turó de la Seu Vella.
A la propera entrada dedicada al Turó de la Seu Vella, després de baixar del campanar i sortir de l'antiga catedral, pujarem fins al Castell del Rei per la Porta de la Suda ( 1 ) que podeu veure a l'esquerra de l'ombra del campanar a la fotografia anterior.
Atentament.
Senyor i
