Tornem a l'Itsamuseum Bilbao ( 1 ).

Al desembre del 2.023 i gener del 2.024 en una sèrie de tres entrades vaig mostrar-vos les peces exposades als que foren els antics dics d'Euskalduna inaugurats l'any 1.868 i actualment són l'espai exterior del Museo Marítimo Ría de Bilbao - MMRB-  ( Itsasmuseum Bilbao ). Si cliqueu sobre l'enllaç anterior ho podreu recordar.

 

 

L'Itsasmuseum Bilbao, té una superfície total de 23.500 metres quadrats dividida en dos espais. L'espai exterior, de 20.000 metres quadrats és el que ja us vaig ensenyar i l'interior, de 3.500 metres quadrats, serà el protagonista de dues entrades més.

 

 

En aquelles primeres tres entrades vàrem fer un cop d'ull als antics dics on hi ha part de la col·lecció d'embarcacions del museu, la Casa de bombas  amb la funció de buidar l'aigua dels dics i mantenir-los secs, la Grua Carola, cadenes, àncores, boies...

 

 

Avui entrarem a l'espai interior del museu que acull l'exposició permanent i les exposicions temporals.  L'Itsasmuseum Bilbao és el punt de partida que ens permet descobrir la història i la cultura marítima des de la Ría fins al Golf de Bizkaia.

A Territorio marítimo hi ha exposades peces, mapes, cartes de navegació, textos relacionats amb el Golf de Bizkaia i la costa que ens demostren l'estreta relació de les persones de Bizkaia amb la mar.

Mentre les observem ens acompanya la chalupa "ballenera" construïda l'any 1.966 per Ignacio Aldecoa per encàrrec de la Escuela de Náutica y Máquinas Navales de la Universidad del País Vasco.

El seu disseny és una evolució de les xalupes emprades tradicionalment en la caça de la balena. Per la seva robustesa a finals del segle XIX les armades europees les van incorporar com bots auxiliars i de servei. Durant dècades la xalupa exposada s'emprà en la formació de l'alumnat de la Escuela de Náutica y Máquinas Navales de la Universidad del País Vasco.

 

Continuem la visita per l'espai La Ría de Bilbao que ens permet comprendre4 la connexió que històricament Bilbao ha tingut amb la mar i reivindica el seu caràcter portuari.

A més a més de documents i gravats històrics en els que podem veure les primeres il·lustracions i representacions de Bilbao i la seva Ría, hi ha monedes romanes trobades a la Villa de Bilbao que demostren l'activitat portuària des de l'antiguitat.

La propera fotografia és del gravat A West View of the Town of Bilbao in Vizcaya de l'editorial Edward Nairne. Londres 1.756. 

Després de segles en els que les modificacions foren bàsiques, a finals del segle XIX finalitzà el dragat de la Ría i la construcció del Muelle de Hierro de Portugalete. Aquesta fou la primera obra moderna de transformació del Port de Bilbao i la solució a la barra de sorra de Portugalete.

A l'espai Juan de Arratia podem aprofundir en la història de la Villa amb l'audiovisual que s'hi projecta. El nom de la sala és un  homenatge al grumet de Bilbao que fa cinc-cents anys completà la primera volta al món amb Juan Sebastián Elcano. 

A l'espai El Consulado de Bilbao podem gaudir d'una part important del mobiliari del vell Consulado que fou enderrocat l'any 1.896. El Consulado de Bilbao fou una institució que es remunta al 1.511 i que va desaparèixer l'any 1.829. El sis d'abril del 1.886 es creà la Cámara de Comercio, Industria y Navegación de Bilbao.

La seu del Consulado estava en una casa adossada a l'església de San Antón. L'edifici del segle XVII que fou l'última seu del Consulado, acollí l'Ajuntament.

 

 

A l'entrada del passat mes de juny "L'escut de Bilbao" vàrem donar un cop d'ull a l'església de San Antón, al puente de San Antón amb els seus llops esculpits i a la Ría, protagonistes de l'escul de la capital de Bizkaia. Ho podeu recordar clicant sobre l'enllaç anterior.

Els armaris arxivadors de fusta i ferro els va fer l'ant 1.761 el fuster bilbaí Joaquín de Echeverria i la policromia el pintor, també bilbaí, Ramón de Villalón. A la fotografia anterior, a més a més dels armaris, hi podeu veure els bancs de la Sala d'Audiències i taula presidencial feta d'una sola peça de fusta cap al 1.700.

A la fotografia anterior de detall podeu observar millor el globus celeste fet a Londres per William Cary l'any 1.820 i a sobre de la taula el missal romà del 1.760 procedent de la parròquia de San Antón on el Consulado hi tenia una capella pròpia. La propera fotografia, també de detall és de l'urna i les boles que s'empraven per fer les votacions.

El Consulado de Bilbao regulava i controlava la navegació i el comerç de la Villa de Bilbao i de la Ría. La seva funció reguladora de les relacions mercantils tenia l'objectiu de convertir Bilbao en una plaça comercial segura i atractiva del comerç marítim internacional. També desenvolupava funcions en l'àmbit de l'obra pública i de l'ensenyament.

En aquest gran espai de tres-cents metres quadrats hi trobareu exposats nou cassetons de fusta de castanyer policromats.

En aquestes petites taules rectangulars hi ha representades escenes marítimes relacionades amb el comerç.

Procedents del Palau Arana, a les taules de fusta hi podem veure una de les representacions més antigues que es conserven de la falúa.

 

 

Als actes oficials i festivitats de la Villa de Bilbao, la comitiva d'autoritats recorria la Ría amb la falúa, que s'emprà per primera vegada l'any 1.670. 

La fotografia anterior és del cartell de l'exposició Consulado 500 aniversario i a la propera de detall del mateix cartell podeu observar millor la comitiva d'autoritats recorrent la Ría amb la falúa i darrere el puente de San Antón amb els dos llops.

 

Just davant dels mobles i objectes del Consulado de Bilbao hi ha l'espectacular falúa, tot un símbol de poder local. Cada any el Consulado feia una processó per la Ría amb la falúa per afirmar el seu territori marítim.

Com podeu constatar a la fotografia anterior, a tocar de la falúa hi ha diferents maquetes. La de la propera fotografia recrea la Villa de Bilbao al segle XVI. A l'interior de la circumferència groga que hi he dibuixat hi ha l'església de San Antón. Adossat a l'església hi havia el Consulado de Bilbao.

Les dues fotografies següents són de la maqueta de fusta que l'any 2.000 va fer Jaime Laita en la que podeu observar l'església de Sant Antón i l'Ajuntament de Bilbao que ocupava l'edifici on hi havia el Consulado.

A la propera entrada dedicada a l'Itsasmuseum Bilbao continuarem visitant l'exposició permanent per l'espai dedicat a Salvamento en el Mar. Entre el milagro y la técnica.

Atentament.

Senyor i

Itsasmuseum Bilbao ( 1 ).

El canvi que ha transformat radicalment la ría de Bilbao i el seu entorn és espectacular. Un dels llocs on es pot gaudir d'aquest canvi és al moll Ramón de la Sota on, en el que abans era una vella drassana, actualment hi ha un magnífic passeig al costat de la ría. Ramón de la Sota y Llano  ( 1.857 - 1.936 ) fou un important empresari navilier, advocat i polític del Partit Nacionalista Basc L'any 1.900 fundà en aquests terrenys la Compañia de Construcción y Reparación de Buques Euskalduna.

Avui començo una sèrie d'entrades en les que gaudirem la part exterior del Museo Marítimo Ría de Bilbao -MMRB- ( Itsasmuseum Bilbao ). Aquest museu té una superfície total d'uns 27.000 metres quadrats dividida en dos espais. El que veurem és l'espai exterior dels antic dics on hi ha embarcacions, àncores, boies, la Grúa Carola... 

A la fotografia anterior podeu veure l'Euskalduna zubia ( el pont Euskalduna ), obra de l'enginyer Javier Manterola Armisén. A Lleida també tenim una obra d'aquest enginyer navarrès, el pont de Príncep de Viana.

Si, sense moure'm del lloc des del que he fet la fotografia anterior, em giro puc mostrar-vos parcialment l'Euskalduna jauregia ( el palau Euskalduna ) que observarem detalladament en una propera entrada.

Sota l'estructura del pont Euskalduna podeu veure l'espectacular gigapanoràmica de la capital de Bizkaia que l'any 2.018 va fer Juan Ignacio Llana Ugalde, i a la dreta de fotografia següent l'accés a l'espai interior de l'Itsasmuseum Bilbao

La gegantina fotografia d'altíssima resolució, que mesura 21,32 x 2,77 metres, està impresa sobre el mateix material tèxtil amb el que es fabriquen els globus aerostàtics d'última generació. La propera fotografia deixa molt clar que el palau Euskalduna està a tocar de la gigapanoràmica.

Per fer la gigapanoràmica es van combinar 273 fotografies fetes des del monte Arraiz amb la ròtula robòtica motoritzada GigaPan Epic Pro desenvolupada per la NASA.

La gigapanoràmica està muntada sobre una caixa retroil·luminada ( il·luminada pel darrere ) que ens permet observar-la detalladament malgrat les condicions de la llum natural del moment. Penseu que, a més amés d'estar col·locada sota un pont, a Bilbao són molts els dies grisos.

Podem gaudir d'una àmplia visió de la ciutat de Bilbao i el seu entorn i de la ría fins a la seva desembocadura a l'Abra. 

A la propera fotografia de detall he dibuixat una circumferència groga en la que podeu veure al seu interior el palau Eskalduna. Us podeu fer una idea d'on està ubicat l'Itsasmuseum Bilbao.

Per acabar aquest cop d'ull a la gigapanoràmica a la propera fotografia de detall podeu veure d'esquerra a dreta: l'edifici La Literaria de la Universitad de Deusto ( 1 ) que es va començar a construir l'any 1.883 seguint el projecte de l'arquitecte Francisco de Cubas y González Montes, la torre Iberdrola ( 2 ) de l'arquitecte argentí César Pelli, el Museu Guggenhein ( 3 ) de l'arquitecte canadenc Frank Gehry i el Puente de la Salve ( 4 ) construït a principis dels setanta del segle passat per l'enginyer Juan Batanero i que fou restaurat i ampliat amb "L'arc rouge" ideat per l'artista francès Daniel Buren l'any 2.017.

Al número u del moll Ramón de la Sota trobem l'entrada a la zona interior del museu però, com ja us he explicat abans, en aquesta sèrie d'entrades passejarem al costat de la ría per descobrir la proposta museística exterior.

Avançant uns metres més ja podem començar a gaudir de les peces exposades al que foren els antics dics d'Euskalduna inaugurats l'any 1.868. És el poc que queda, encara que parcialment per les mutilacions que patiren durant la demolició de la mítica Compañia de Construcción y Reparación de Buques Euskalduna , que ens recorda la construcció naval de la villa de Bilbao.

A la fotografia anterior podeu veure a l'esquerra la Casa de bombas ( de color blanc ) que acollia les bombes de buidatge ( las bombas de achique ) que s'empraven per buidar l'aigua dels dics i mantenir-los secs. Darrere de la petita construcció hi ha el pont Euskalduna i en primer terme les espectaculars cadenes i àncores que observarem detalladament a la propera entrada dedicada a l'Itsasmuseum Bilbao.

Atentament.

Senyor i

Itsasmuseum Bilbao ( i 3 ).

Després de quedar bocabadats amb la Grúa Carola, a l'entrada d'avui passejarem pels dics secs d'Euskalduna, construïts l'any 1.868, per donar un cop d'ull a algunes de les embarcacions de la col·lecció de l'Itsasmuseum Bilbao.

 

 Els dics secs foren inaugurats el 20 de juny de 1.868 i la Compañia Euskalduna de Construcción y Reparación de Buques els comprà l'any 1.900. Els primers treballs de reparació i construcció de les drassanes Euskalduna es van fer en aquests dics. En els vuitanta anys de la seva història aquesta companyia van construir més de tres-cents grans vaixells.

Cent cinquanta-sis anys després de la seva construcció al dic sec s'exposa part de la col·lecció d'embarcacions del museu.

A la fotografia anterior i a les dues properes el protagonista és el gánguil Portu que fou la primera embarcació construïda a les drassanes Euskalduna l'any 1.902 per a la companyia Altos Hornos de Vizcaya. El gànguil és una embarcació amb la proa i la popa de la mateixa forma.

Els gànguils fonamentalment s'empren per recollir abocaments que s'emmagatzemen en un gran dipòsit central interior. Aquest tipus d'embarcació té una porta o trapa al fons que es pot obrir des de la coberta. El gànguil exposat recollia l'escòria generada per Altos Hornos de Vizcaya i anava fins a Punta Galea on buidava el dipòsit obrint la trapa.

A la dreta del gànguil Portu hi ha la gabarra "Athletic" construïda l'any 1.960 a les drassanes Celaya d'Erandio ( Bizkaia ).

A la fotografia següent, feta des del fons dels dics secs, podeu veure el gànguil Portu ( 1 ), la gabarra "Athletic" ( 2 ), la Grúa Carola ( 3 ), el palau Euskalduna ( 4 ) i la torre Iberdrola ( 5 ). Encara que no el veieu, més al fons passejant uns minuts des de la torre, trobaríem el museu Guggenhein.

El nom original de l'embarcació fou "Gabarra 1" i la seva funció era de taller flotant per les feines auxiliars i de manteniment del port ( arreglar o traslladar boies, reparació de molls o defenses, pintar vaixells... ).

Però l'embarcació no és una gavarra sinó un pontó, un tipus de vaixell que és una plataforma i no te forats per a transportar la càrrega.

La temporada 1.982-1.983 l'Athletic ( club fundat l'any 1.898 ) va guanyar la lliga de futbol i per primera vegada ho celebrà a la gavarra arrossegada pel remolcador Amaya. La temporada següent ( 1.983-1.984 ) tornà a navegar per la Ría des de Getxo fins a l'Ajuntament de Bilbao per celebrar que l'Athletic havia guanyat la lliga, la copa i la supercopa. En el trajecte per la Ría van acompanyar a la "Gabarra Athletic" prop d'un milió de persones.

L'embarcació, que mesura 18,50 metres d'eslora ( llargària ), 8,51 metres de mànega ( amplària ) i 1,70 metres de puntal ( alçària ) fou donada per l'Autoridad Portuaria de Bilbao l'any 2.013 a l'Itsasmuseum Bilbao.

Com podeu constatar a la fotografia anterior si, sense moure'ns dirigim la mirada a la nostra dreta, podem veure parcialment el nou estadi de San Mamés, inaugurat entre els anys 2.013 i 2.014, obra de l'arquitecte bilbaí César Azcárate. 

Al març del 2.015 a l'entrada "En las campas de Lamiako"  us explicava el naixement de l'Athletic Club. Si us apropeu a Lamiako, un barri del municipi de Leioa molt proper a la capital de Bizkaia, podreu recordar els inicis d'aquest equip de futbol jugant contra la colònia anglesa. El petit camp era, com podeu constatar a la propera fotografia, molt diferent al nou San Mamés.

Tornant pels dics secs ens aturem un moment per donar un cop d'ull a l'Euskadi 93 Europa  del 1.989, el veler de competició amb el que José Luis Ugarte participà, en solitari al voltant de tot el món i sense escales, a la regata Vendée Globe 1.993.

Per acabar ens fixem en el nou Antxustegui construït l'any 1.958 a les drassanes Arriola d'Ondarroa.Aquesta embarcació, de grans dimensions que s'emprava per la pesca costanera ( pesca de bajura ), és la més antiga que es conserva a Bizkaia. 

Aquest tipus d'embarcació, que fins fa poc temps omplia els porta bascos, es dedicava a la captura d'espècies de superfície que es desplacen estacionalment en grans bancs ( seitó, sardina, túnids ).

L'embarcació fou donada per la família Antxustegui al Museo Marítimo de Bilbao l'any 1.997, i al 2.017 mitjançant el projecte ERAIN de recuperació de l'ofici de mestre d'aixa ( carpintero de ribera ) a Bizkaia, s'inicià el procés de restauració del vaixell en el que participen restauradors, historiadors i etnògrafs. El projecte permet continuar la construcció naval al dic com s'ha fet durant més de cent cinquanta anys.

Deixem el dic sec i l'Itsasmuseum Bilbao per tornar a passar per sota del pont Euskalduna i, en una propera entrada, donar un cop d'ull a l'Euskalduna jauregia ( el palau Euskalduna ).

Atentament.

Senyor i

Itsasmuseum Bilbao ( 2 ).

La primera entrada dedicada a l'Itsasmuseum Bilbao la vàrem acabar donant un cop d'ull a la Casa de las bombas. Us vaig dir que continuaríem la visita virtual observant les espectaculars cadenes i àncores que hi ha a pocs metres de la petita construcció que acollia les bombes de buidatge ( bombas de achique ) que s'empraven per buidar l'aigua dels dics i mantenir-los secs.

Les cadenes que podeu veure a les fotografies foren construïdes per l'empresa Vicinay de Sestao, amb més de 270 anys d'història, que és líder mundial en fabricació de cadenes.

Penseu que a la cadena més gran, cada baula pesa quatre-cents quilograms, té una capacitat de càrrega de 2.476 tones i és com les que s'empren per fondejar una plataforma de gas i petroli en el Golf de Mèxic. La cadena més petita, la més comuna durant el segle XX, és similar a les que subministraven les drassanes Eusakalduna fins a la dècada dels vuitanta del segle passat. 

Darrere de les grans cadenes estan exposades sis àncores de ferro forjat. Tenen forma de garfi o ham i estan fixades a l'extrem d'una cadena. Quan es llancen al fons del mar subjecten l'embarcació i impedeixen que els corrents o els vents arrosseguin el vaixell a la deriva.

A la fotografia anterior, gràcies a la gentilesa de l'Egoitz de l'Itsasmuseum Bilbao puc explicar-vos que les àncores, d'esquerra a dreta, són del tipus: Hawkin ( 1 ), Rodger ( 2 ), Hall ( 3 ), Rezón ( 4 ), Trotman ( 5 ) i Wasteney ( 6 ). Kaixo Egoitz. Esquerrik asko!

L'àncora Hawkin ( 1 )  és una àncora articulada  ( els braços es poden moure en angle amb la canya ). La Rodger ( 2 )  és una variant de la del tipus almirallat amb els braços reforçats, les ungles més fines i amb orificis als extrems del cap i a la creu. La Hall  ( 3 ) té dues peces articulades per un pern curt. Una peça és la canya i l'altra els braços, a l'estil de la Trotman, abatibles en un angle màxim de 40º.

 

 L'àncora Rezón ( 4 ) és més petita, té quatre ungles i no té cep. La Trotman ( 5 ) és una àncora articulada en la que els braços es poden moure en angle amb la canya i les ungles tenen forma còncava amb dos extrems. La Wasteney ( 6 ) és un altre tipus d'àncora articulada.

A les tres fotografies anteriors darrere de les àncores el protagonisme és per a la Grúa Carola ( de color vermell ) que només podeu veure parcialment. Als seus peus podeu observar cinc grans boies de color blanc i negre. Les boies poden ser de suro, fusta, plàstic o metall. El seu cos lleuger és capaç de mantenir-se en un punt determinat assenyalant un perill, la posició d'un objecte, l'entrada d'un port...

M'apropo a la barana per poder-vos mostrar l'espectacular grua de seixanta metres d'alçària i trenta tones de pes construïda a l'empresa Talleres de Erandio S.A l'any 1.957. La grua s'utilitzava en la construcció de grans vaixells.

Fou en el seu moment la grua amb més potència de les fabricades a Espanya. Amb la Carola s'aixecaven, traslladaven i voltejaven els elements  del casc o maquinària que havien fet als tallers per acollar-los al vaixell. La Carola podia aixecar fins a seixanta tones de pes!

Inicialment estava col·locada a la capçalera de la grada de construcció número u de l'antiga drassana Euskalduna, però l'única supervivent de les moltes grues que omplien els molls de la ría de Bilbao fou traslladada a tocar de la Casa de las bombas.

 

La Grúa Carola va funcionar fins al tancament de les drassanes Euskalduna l'any 1.984. Els treballadors de les drassanes van batejar la gran grua amb el nom de Carola, que era una dona jove de  Deusto ( Carol Iglesias )  que cada dia creuava la ría amb un "gasolino" per anar a treballar a la plaça Federico Moyúa. La bellesa d'aquesta dona tenia el cor robat als treballadors que l'esperaven per fer sonar les sirenes de les drassanes al seu pas... Si cliqueu sobre l'enllaç anterior podreu enfilar-vos a la grua i veure a vista d'ocell aquesta zona de Bilbao.

Deixem la Carola per anar, en una propera entrada, fins als dics d'Euskalduna i donar un cop d'ull a algunes de les embarcacions de l'Itsasmuseum Bilbao.

Atentament.

Senyor i