Ha arribar el moment d'investigar aquest misteriós nivell inferior de Double Bind. La foscor es trenca i entra la llum des del nivell superior, totalment il·luminat. Aixecant la mirada descobrim un altre espai pel que no podrem passejar, però si observar detingudament.
Al nivell intermedi, en una mena de patis interiors, trobarem diferents elements arquitectònics: portes, finestres, persianes, baranes, aparells d'aire condicionat... A la dreta de la propera fotografia hi ha una de les estructures per la que puja continuament un ascensor.
El grup de visitants no deixem d'al·lucinar contemplant lentament els diferents espais que formen el nivell intermedi de Double Bind, perquè la proposta de Juan Muñoz és encisadora. Una vintena de figures humanes conviuen en aquest misteriós nivell...
Les figures humanes, portes, finestres, persianes, aparells d'aire condicionat, estan fets amb resina, fibra de vidre, tela i pigments naturals.
Mentre descobrim emocionats els secrets de cada pati interior, els únics elements que tenen en comú ela nivells superior i inferior, pugen i baixen -buits- lentament i continuament.
Els ascensors són els únics elements en moviment d'aquesta instal·lació. Observar-los quan estan davant teu i no poder accedir-hi, resulta inquietant. Sensació que s'incrementa amb el somort so que produeixen al funcionar.
Si quan estàvem al nivell superior intuíem, malgrat l'engany òptic, un espai al que accedir, des del nivell inferior veiem aquest espai ( nivell intermedi ), però ens és intransitable. La vintena de figures misterioses habiten en una mena de llimbs...
No tingueu pressa i torneu, si ho considereu oportú, a donar un cop d'ull a les diferents obertures que hi ha al sostre del nivell inferior. L'arquitectura amb l'escultura i la llum amb la foscor s'abracen de manera genial en aquesta instal·lació.
Les figures humanes creades per Juan Muñoz són una mica més petites comparades amb la mida real, i moltes d'elles tenen el rostre del germà de l'escultor madrileny...
En alguns dels patis interiors aquestes figures interactuen i creen una seqüència, com podeu apreciar a la propera fotografia.
Amb trenta-un anys, l'any 1.984, exposà la seva obra per primera vegada a Madrid, a la galeria Fernando Vijande. Les escultures de Juan Muñoz s'han exposat a una colla de museus: Guggenheim de Bilbao i Nova York, l'Art Institute de Chicago, el Museu d'Art Contemporani de Los Ángeles,la Galeria de Turbines del Tate Modern de Londres, el Museu Reina Sofia de Madrid,... i ara a les terres de Lleida en el marc del projecte PLANTA.
Quan Double Bind finalitza, al març del 2.002, la seva estada a la Sala de Turbines del Tate Modern de Londres, es guardà en caixes de cartró en un magatzem de Madrid. Després de tretze anys, l'any 2.015, Vicente Todolí antic director del Tate i amic de Juan Muñoz, va mostrar una versió reduïda d'aquesta instal·lació a l'Hangar Bicocca de Milà.
Els projectes per exhibir Double Bind al Guggenheim de Bilbao i al Reina Sofia de Madrid finalment no van concretar-se. A Cristina Iglesias, escultora i vídua de Juan Muñoz, li agradaria molt que aquesta instal·lació tingués una seu permanent. La Fundació Sorigué s'ha compromès a exhibir-la durant cinc anys en el marc del seu projecte PLANTA.
No hi ha contrapartida econòmica. Sorigué s'encarrega de la producció, assegurances i manteniment d'aquesta joia de l'art contemporani internacional. Com us he explicat abans, desenes de les figures tenen el rostre del germà de Juan Muñoz, però al fons del nivell inferior ens espera una sorpresa...
Aquesta obertura al sostre no gaudeix de la llum que arriba del nivell superior, però el personatge central és el mateix Juan Muñoz.
No deixeu escapar el magnífic regal que fins a finals del 2.022 habitarà al complex industrial de la Plana del Corb de Balaguer.
Atentament.
Senyor I
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada