Després de sortir de la Central Library d'Edinburgh vàrem donar un cop d'ull des de George IV Bridge al carrer Cowgate. El magnífic pont, construït entre 1.829 i 1.832, acull milers de llibres a les Biblioteces Nacional i Central - a les que hem entrat virtualment a les entrades anteriors dedicades a la capital d'Escòcia. Si continuem passejant per George IV Bridge, quan arribem a l'altura del Museu Nacional d'Escòcia, trobem l'estàtua més popular d'Edingurgh...
A la fotografia anterior, al centre dreta, podeu veure el campanar d'Agustine United Church i al fons de George IV Bridge, la cúpula del Museum on the Mound, antiga seu del Banc d'Escòcia. Aquest museu explica la història de la moneda escocesa des dels orígens fins avui. Però el protagonista de l'entrada d'avui el tenim al costat del fanal on hi ha la gent...
Parlo d'una petita estàtua que recorda al gosset Bobby, un Skye Terrier que fou la mascota de John Gray, un policia local encarregat de la vigilància nocturna. Un homenatge a la fidelitat...
John Gray morí de tuberculosi l'any 1.858 i fou enterrat al cementiri de Greyfriars, al costat de l'església construïda entre 1.602 i 1.620 ( Greyfriars Kirk ), un dels edificis més antics de la capital d'Escòcia. Bobby no es va moure mai més del costat de la tomba d'en Jonh i estigué catorze anys acompanyant-lo.
Tota aquella colla d'anys la gent d'Edinburgh s'emocionà amb el Bobby i li van portaven aliments. Quan va morir, l'any 1.872, diuen que el van enterrar al costat del John.
Un any després de la seva mort, Angela Burdett-Coutts, primera baronessa Burdett-Coutts, gran filantropa que dedicà part de la seva fortuna a educació, sanitat, lluita contra el maltractament infantil, rehabilitació de prostitutes i defensa dels animals; va encarregar un estàtua i una font dedicada al Bobby que està al costat sud de George IV Bridge per homenatjar en Bobby. Diferents llibres i pel·lícules recorden aquesta bonica història. L'any 2.011 una investigació de la Universitat de Cardiff feta per Jan Bondeson explica que la història és falsa i que va ser un muntatge de les empreses locals de l'època victoriana per atreure el turisme. Sigui com sigui, Bobby es transformà en un heroi per als ciutadans d'Edinburgh.
A més a més de l'estàtua, podeu visitar al cementiri de Greyfriars la tomba que el recorda que podeu veure a la fotografia següent. El gos realment està enterrat al costat d'un dels murs exteriors. Al Museu d'Edinburgh hi ha exposats el plat i el collaret del Bobby.
L'any 1.867 el nombre de gossos sense amo creixia a Edinburgh. Per això s'aprovà la norma que obligava a registrar tots els gossos de la ciutat i eliminar els que no ho estiguessin. Sir William Chambers, Lord Provost d'Edinburgh entre 1.865 i 1.869, pagà la llicència del Bobby i li va fer un collaret amb una placa de bronze en la que es pot llegir: " Greyfriars Bobby from the Lord Provost - 1.867- licenssed". El Lord Provost és un Conseller de l'autoritat local- un paper semblant al d'alcalde.
Com podeu observar a la fotografia anterior, la gent deixa pals i joguines per gossos a la tomba recorda la fidelitat del petit gos.
Però no marxeu després de visitar la tomba del Bobby i aprofiteu per passejar pel cementiri més cèntric i visitat d'Edinburgh. Un espai on, quan en poden gaudir, la gent de la capital d'Escòcia passeja gaudint del sol. A la fotografia anterior, a l'esquerra de l'arbre central podeu veure el Castell d'Edinburgh i a la dreta el campanar de l'església neogòtica d'Highland Tolbooth construïda entre 1,842 i 1.845. Ja no és una església i actualment acull les oficines centrals del Festival d'Edinburgh. La seva curculla és la més alta de la ciutat.
Abans de continuar el nostre periple per Edinburgh podeu observar a l'esquerra de la fotografia anterior, la Central Library vista des del cementiri.
Atentament.
Senyor I
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada