dimecres, 29 de juliol del 2020

Cases singulars de Lleida ( 50 ).

Sortim dels Camps Elisis, el parc urbà inaugurat l'any 1.864, on hem donat un cop d'ull a dues construccions noucentistes: el cafè-teatre i el quiosc de música ( projectades per Joaquim Porqueras i Bañeras i amb Francesc de Paula Morera i Gatell de director d'obres ), i al petit edifici modernista  la caseta de serveis projectada per Francesc de Paula Morera i Gatell.
L'Escola Jardí dels Camps Elisis ens espera a la cantonada del carrer santa Cecília amb l'avinguda de les Garrigues.


A la fotografia anterior podeu veure la façana del carrer Santa Cecília i a la propera la de l'avinguda de les Garrigues.


L'edifici d'estil noucentista, de planta rectangular, fou construït l'any 1.920 seguint el projecte que signà al 1.918 l'arquitecte lleidatà Adolf Florensa i Ferrer. Gràcies a la gentilesa del personal de l'escola puc mostrar-vos la façana que "mira" al pati.


A la propera fotografia de detall podeu veure el capcer del cos central perfilat en pedra de la façana orientada als Camps Elisis, gairebé idèntica a la del carrer santa Cecília però amb les obertures diferents.


Si compareu les fotografies de les dues façanes veureu que al capcer de la del carrer santa Cecília hi ha un medalló i a sota un gran escut de la ciutat. A l'altra façana no hi ha òcul i a l'espai de l'escut trobem una finestra ovalada.


L'edifici segueix l'estil d'historicisme classicista però l'arrimador de rajola vidrada del porxo d'entrada és propi del modernisme. Sota l'escut de la ciutat de Lleida hi ha un esgrafiat posterior al 1.920 en el que podem llegir "Escola Jardí Camps Elisis".


En les fotografies anteriors i propera podeu veure la porta d'accés al porxo i l'arrimador de rajola vidrada. Els panys de paret estan arrebossats i pintats. Les columnes, pilastres, emmarcaments d'obertures i capcer, medallons i balustrades són de pedra. Tots aquests elements són classicistes.


Abans d'entrar al porxo ens fixem en el medalló de la dreta que hi ha sobre la porta d'entrada. Com podeu veure a la propera fotografia de detall, ens recorda l'any en que es construí l'escola, 1.920,  que enguany celebra el seu centenari.


A dreta i esquerra trobem l'arrimador de rajola vidrada i les reixes de forja que tanquen les quatre arcades. L'arrebossat està una mica malmès com podeu constatar a la fotografia següent.


Al porxo i a la terrassa del primer pis hi ha unes petites finestres ovalades com la que podeu observar a la propera fotografia de detall.


L'edifici, perfectament simètric, té planta baixa i primer pis. Sobre el porxo hi ha dues terrasses, separades pel singular cos central, amb balustrades de pedra i pèrgoles ondulants sobre columnes de pedra. La fotografia següent de detall és de les rajoles vidrades de l'arrimador.


La contundent porta de pedra ens convida a entrar a un dels edificis escolars més antics de la nostra estimada ciutat.


Pugem l'escala d'accés a la primera planta perquè vull ensenyar-vos el paviment hidràulic que conserva. Aquest tipus de revestiment artesanal fou molt apreciat des de finals del segle XIX fins a mitjans del segle XX.


Una mica atrotinat, penseu que fa cent anys que el trepitgen mestres i alumnes, encara ens mostra la seva bellesa.


El de la planta baixa es va canviar perquè quedà molt malmès en la riuada del 1.982 que castigà durament al barri de Cappont.
Al sortir de l'Escola dels Camps Elisis aprofito per mostrar-vos una de les dues pèrgoles ondulants sobre columnes de pedra que flanquegen la terrassa amb balustrada del carrer Santa Cecília.


Enfilo l'avinguda de les Garrigues per anar al pont nou i tornar al casc antic per continuar la nostra gran passejada per la ciutat amb l'objectiu de mirar i admirar els seus edificis singulars. Abans, em giro per fer l'últim cop d'ull a l'antiga escola pública.


Els pocs cotxes ens permeten apreciar encara més la singularitat de l'Escola Jardí Camps Elisis. L'òcul del curiós capcer del cos central de la façana ens observa atentament mentre passegem...
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada