divendres, 17 de juliol del 2020

Romànic andorrà ( 1 ).

Amb l'entrada d'avui torno a Andorra, el petit país dels Pirineus. L'última és del febrer del 2.013, en la que us recomanava el llibre d'Editorial Andorra " Marbre d'aire" una antologia de poemes de Joan Margarit dedicada a les arts. També vàrem visitar virtualment la Biblioteca Nacional d'Andorra, la Biblioteca Pública del Govern i l'Arxiu Nacional.
Molts visitants  d'Andorra només coneixen el comerç i els esports d'hivern, però el país té molt més per descobrir. A l'entrada "No tot són edificis moderns..." visitàrem virtualment Casa Gillemó i Cal Cintet, i al barri antic d'Andorra la Vella us vaig ensenyar la llibreria la Puça
Passejant pel rec del Solà ens mostrà l'Anella Verda d'Andorra la Vella i veiérem com els andorrans s'adapten als riscos naturals, com les mesures de protecció contra esllavissades de pedres amb grans xarxes.
Avui comencem un periple per tot el país per gaudir de les seves desconegudes esglésies romàniques.


Quan arribeu a Santa Coloma, un nucli de població situat a la parròquia d'Andorra la Vella, el campanar cilíndric de la seva església parroquial preromànica us cridarà poderosament l'atenció. També us sorprendrà l'absis quadrangular que ens parla de l'antiguitat del temple.


Hi podeu aparcar al costat i pujar-hi seguint el caminet que l'envolta. L'església de Santa Coloma es construí en un moment indeterminat entre els segles VIII i IX. En aquell moment Andorra formava part de l'Imperi Carolingi.


Seguint el senderó, veureu que la  joia arquitectònica té al seu costat un dels conreus tradicionals del Principat d'Andorra: el tabac.


L'estructura actual encara correspon a l'edifici primitiu, amb una nau rectangular i l'absis quadrangular diferent als absis romànics semicirculars que es varen construir a partir del segle XI. Al segle XII s'aixecà l'esvelt campanar de planta circular amb finestres geminades als quatre vents. El porxo es va construir en algun moment indeterminat dels segle XVI o XVII.


Dels frescs originals només es conserva in situ una petita part. Gràcies al Vídeo Mapping ( fotografia anterior i propera ) les pintures "retornen"  per un moment al seu emplaçament original. 
L'any 1.932 el controvertit antiquari Josep Badolet ( 1.891 - 1.982 )  va comprar les pintures per 15.000 pessetes. Un especialista italià, Arturo Sividini, les va arrencar i les comprà el banquer belga, el baró Cassel Van Doorn, per instal·lar-les a la seva mansió...


Els nazis li van requisar i les van dipositar en unes mines de sal. Acabada la Segona Guerra Mundial es van quedar en un magatzem de Munic. L'any 1.969 van anar a un museu de Berlín fins que al 2.007 el govern d'Andorra les va comprar a l'hereu del baró.


A l'ala dreta del cap de la nau, dins d'una urna de vidre, hi ha la talla de la Mare de Déu del Remei, de fusta policromada. és de finals del segle XII o principis del XIII.


A la fotografia anterior podeu veure el retaule major construït entre 1.741 i 1.742 pel Mestre d'Adrall i daurat per Simó Ruaix. Fins ben entrat el segle XX havia presidit l'església, adossat a la paret de l'arc triomfal ( que separa la nau de l'absis ) i tapant els frescs.


Sortim de l'església de Santa Coloma i anem a l'aparcament. Just davant veureu l'Espai Columba, inaugurat el 21 de març del 2.019. La nova sala d'exposicions, a pocs metres de l'església, acull el conjunt pictòric del segle XII.


No puc mostrar-vos cap fotografia del seu interior perquè està prohibit fer-ne, però si cliqueu el proper enllaç en podreu veure un tastet: Espai Columba.


L'any 2.011 Andorra i la Unió Europea van signar un acord econòmic en el qual, entre altres temes, es va permetre al Principat encunyar monedes d'euro andorranes. A les de deu, vint i cinquanta cèntims el protagonisme és per l'església de Santa Coloma. A la fotografia anterior podeu veure a l'esquerra la de vint cèntims ( és del 2.017 ) i a la dreta la de cinquanta cèntims ( del 2.018 ).
Deixem el nucli de població de Santa Coloma per anar fins a Escaldes-Engordany per agafar la CS-200 que s'enfila muntanya amunt. El petit nucli d'Engolasters ens espera, impacient, l'església de Sant Miquel.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada