dissabte, 28 de novembre del 2020

Un tomb per Olius ( 1 ).

Tornem avui al Solsonès, comarca a la que he dedicat una colla d'entrades al blog perquè ja fa anys que m'ha robat el cor. Anem a Olius, una de les quatre entitats de població ( Brics, el Castellvell, Olius i el Pi de Sant Just ) que formen el municipi d'Olius amb 961 habitants l'any 2.018. L'ajuntament del municipi està al Pi de Sant Just. A només sis quilòmetres de Solsona ens està esperant, impacient, l'església de Sant Esteve.


A tocar de l'església trobareu un aparcament. Molt aviat veureu un petit plafó informatiu en el que hi ha representada la planta de l'església de la segona meitat del segle XI, una mostra solsonina de romànic llombard.


L'antiga portalada principal situada al frontispici, amb arc de mig punt adovellat, avui és una gran porta de vidre normalment tancada ( la podeu veure a la primera fotografia ). La porta actual d'accés, posterior al romànic, també d'arc de mig punt adovellat, és al mur sud.


L'església es construí sobre una petita capella preromànica que ja està documentada al segle X. Sant esteve fou consagrada l'any 1.079 per Bernat Guillem, bisbe de la Seu d'Urgell a petició del comte Ermengol.


Sant Esteve és una església d'una sola nau, amb volta de canó sostinguda per quatre arcs faixons ( també anomenats torals ). A la fotografia anterior podeu veure que per accedir a la capçalera i l'espai presbiteral cal pujar un tram d'escales perquè a sota del presbiteri hi ha una cripta semi-soterrada. La propera fotografia és del frontispici, on podeu observar l'antiga porta principal del temple.


Entre els arcs faixons els murs laterals estan reforçats per arcs formers encastats que ajuden a suportar la volta de canó. A l'exterior de l'església els murs estan reforçats amb contraforts ( primera fotografia, a la dreta del campanar ).


La fotografia següent de detall ens permet veure un parell d'arcs formers que, a més a més de reforçar, embelleixen el mur.


L'església té dos altars, el del presbiteri en honor a Sant Esteve i el de la cripta semi-soterrada en honor de Santa Maria. Les escales centrals que ens permeten baixar a la cripta són del segle XVI.


Originalment s'hi accedia per dues escalinates laterals de les que encara es conserva algun testimoni. A la propera fotografia de detall podeu veure, des de la cripta, part de l'escalinata lateral dreta.


Unes baranes de ferro fotjat amb decoració de volutes pugen al presbiteri i en protegeixen la part lateral. En podeu valorar el magnífic treball de forja a la fotografia següent de detall.


La cripta està formada per tres petites naus separades per sis columnes i amb coberta de volta d'aresta ( la que es forma per la intersecció de dues voltes de canó iguals que es creuen perpendicularment ).


Les sis columnes tenen fust i capitells desiguals. Algunes d'aquestes columnes podrien ser reaprofitades d'una església anterior. La propera fotografia és de la nau de l'esquerra de la cripta.


La cripta, d'una alçaria de 3,20 metres, està il·luminada per tres finestres obertes a la part baixa de l'absis. La propera fotografia és de la nau dreta.


S'apaga la il·luminació, que funciona amb monedes, i quedo gairebé a les forques. Preparats per sortir de la cripta podem apreciar perfectament l'arc rebaixat que permet l'accés actual. Els arcs rebaixats ( també anomenats de punt furtat ) són aquells en que la fletxa ( alçada de l'arc ) és menor que la semi llum ( amplada de l'arc ).


Pugem el tram d'escala i sortim de l'església de Sant Esteve per anar a contemplar l'absis semicircular decorat amb arcuacions llombardes i lesenes, i amb coberta de quart d'esfera. El campanar de torre de planta quadrada, adossat al costat nord de l'espai presbiteral, té finestres sageteres i a la part superior quatre amb arc de mig punt.


A l'absis hi ha sis finestres. Les tres inferiors, situades a la part central del sòcol, són més petites. La fotografia de detall ens permet veure aquestes tres finestres d'arc de mig punt adovellat i de dues esqueixades excèntriques que donen llum natural a la cripta.


A pocs metres d'aquest edifici romànic llombard trobem el cementiri modernista d'Olius totalment integrat al paisatge i la natura. Ben aviat hi entrarem.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada