Després de donar un cop d'ull a l'església de Santa Maria de Castelló d'Empúries anem fins a Sant Martí d'Empúries, ( una entitat de població del municipi de l'Escala ), concretament al conjunt arqueològic d'Empúries, l'únic jaciment arqueològic de la península ibèrica on es conserven les restes d'una ciutat grega ( Empòrion ) i les d'una ciutat romana ( l'antiga Emporiae ).
L'any 206 aC Indíbil i Mandoni, cabdills ilergetes, encapçalaren la revolta que conjuntament amb lacetans i ausetans contra Roma. L'any 197 aC es produí un aixecament general de les tribus ibèriques, que fou sufocat violentament pel cònsol Marc Ponci Cató que desembarcà a Rhode ( Roses ) l'any 195 aC. L'antiga Emporiae fou creada sobre les estructures del campament romà que Marc Ponci Cató instal·là aquell any.
Al darrer quart del segle I aC, quan August era emperador romà, les dues ciutats es van unir amb el nom de Municipium Emporiae. Tota la ciutat romana i el sector de la Neàpolis de la ciutat grega foren abandonades a la segona meitat del segle III dC. La població en concentrà a Sant Martí d'Empúries.
Deixem el conjunt arqueològic i continuem caminant entre dunes, a tocar del mar, pel passeig del doctor Pi i Llussà que uneix Sant Martí d'Empúries amb l'Escala. Gaudiu d'aquesta fascinant passejada...
En pocs minuts arribem a la Platja del Portitxol que ens regala un entorn espectacular. L'Hostal Empúries és una magnífica opció per allotjar-se, gaudir del paisatge, el silenci, la tranquil·litat, la gastronomia...
L'any 1.907 es construí el primer edifici de l'Hostal, anomenat Villa Teresita, amb la funció inicial d'allotjar els primers arqueòlegs dirigits per Josep Puig i Cadafalch ( arquitecte modernista, arqueòleg, historiador de l'art i polític català ) quan s'iniciaren les excavacions del jaciment greco-romà.
Font fotografia: web Hostal Empúries.
Deixeu-vos seduir per les propostes de l'Hostal Empúries, estic convençut que m'ho agraireu molt. Jo ho vaig fer i he repetit...
L'esforç per ser un allotjament sostenible suposà que l'any 2.010 fos el primer hotel d'Europa en aconseguir el certificat ecològic LEED ( Leadership in Energy and Environmental Design ).
Després de gaudir i descansar continuem pel passeig del doctor Pi i Llussà que ens deixarà a tocar del Museu de l'Anxova i la Sal de l'Escala.
El museu ens presenta la història de la pesca i salaó del peix blau. L'Escala, des del segle XVI fins avui, ha conservat una indústria en la que és difícil superar-la, la salaó d'anxoves.
El museu està ubicat en un edifici del 1.913 que fou l'antic escorxador. Les grans fotografies antigues són espectaculars i ens ajuden a comprendre la gran importància d'aquesta indústria.
Sortim del museu i ens apropem a l'església de Sant Pere, d'estil gòtic tardà i barroc. És una de les dues esglésies parroquials del municipi de l'Escala. L'altra, la de Sant Martí d'Empúries, fou construïda a partit del 1.507.
A la propera fotografia de detall podeu veure la gran rosassa sobre la que hi ha una imatge de Santa Màxima. El coronament de la façana està decorat amb motllures amb motius vegetals.
Mentre passegem pel centre de l'Escala és "obligatori" comprar algun pot d'anxoves, un magnífic producte que - si us agraden les salaons- us entusiasmarà...
Anem al carrer d'Enric Serra número trenta-set on trobem la casa natal de Caterina Albert i Paradís ( 1.869 - 1.966 ). Novel·lista, narradora, autora teatral i poeta és l'autora de la novel·la "Solitud" ( 1.905 ), una de les millors obres del modernisme literari català. Malauradament es va veure forçada a amagar la seva identitat sota el pseudònim masculí de Víctor Català...
L'edifici, de mitjans segle XVIII, va ser reformat a finals del segle XIX. De planta baixa i dos pisos, té les obertures emmarcades en pedra. A la gran balconada del primer pis i als tres balcons del segon podem gaudir del bon treball de forja de les baranes. Està protegida com Bé Cultural d'Interès Local ( BCIL ).
A la dreta de la porta hi ha una placa en la que podem llegir: "Aquesta és la casa on nasqué i morí la il·lustre escriptora Caterina Albert i Paradís ·Víctor Català" 1.869-1.966. Glòria de les lletres catalanes i orgull de la nostra vila. L'Ajuntament de l'Escala en el seu centenari, Any 1.969".
Les dues finestres de la planta baixa també poden presumir del treball de forja de les reixes que les protegeixen.
Deixem el centre de l'Escala per passejar fins al port de la Clota, concretament al carrer Port de la Clota, on agafarem el camí de ronda.
Només començar el camí de ronda trobem la bateria de costa L-6 la Clota que fou construïda pel govern franquista a finals dels anys quaranta. Formava part del conjunt de bateries de la badia de Roses que tenien la missió de defensar-se d'un atac aliat... Els quatre búnquers tenien canons d'acer amb un abast de 8.900 metres. Al de l'extrem de ponent hi havia un niu de metralladores que dominava la badia de la Clota.
Però no parlem més del pitjor invent dels humans, la guerra, i aprofitem per relaxar-nos amb la bellesa que ens regala el camí de ronda. Tot un plaer que estimularà els nostres sentits.
Si feu el camí de ronda a l'estiu podreu gaudir del lliri de mar, una planta que viu als sorrals litorals del Mediterrani. Les seves flors blanques fan una olor molt agradable.
Deixem l'Escala, i l'Alt Empordà, per apropar-nos molt aviat a Torroella de Montgrí - ja al Baix Empordà -on ens espera un autèntic museu al carrer...
Atentament.
Senyor i
Després de gaudir i descansar continuem pel passeig del doctor Pi i Llussà que ens deixarà a tocar del Museu de l'Anxova i la Sal de l'Escala.
El museu ens presenta la història de la pesca i salaó del peix blau. L'Escala, des del segle XVI fins avui, ha conservat una indústria en la que és difícil superar-la, la salaó d'anxoves.
El museu està ubicat en un edifici del 1.913 que fou l'antic escorxador. Les grans fotografies antigues són espectaculars i ens ajuden a comprendre la gran importància d'aquesta indústria.
Sortim del museu i ens apropem a l'església de Sant Pere, d'estil gòtic tardà i barroc. És una de les dues esglésies parroquials del municipi de l'Escala. L'altra, la de Sant Martí d'Empúries, fou construïda a partit del 1.507.
A la propera fotografia de detall podeu veure la gran rosassa sobre la que hi ha una imatge de Santa Màxima. El coronament de la façana està decorat amb motllures amb motius vegetals.
Mentre passegem pel centre de l'Escala és "obligatori" comprar algun pot d'anxoves, un magnífic producte que - si us agraden les salaons- us entusiasmarà...
Anem al carrer d'Enric Serra número trenta-set on trobem la casa natal de Caterina Albert i Paradís ( 1.869 - 1.966 ). Novel·lista, narradora, autora teatral i poeta és l'autora de la novel·la "Solitud" ( 1.905 ), una de les millors obres del modernisme literari català. Malauradament es va veure forçada a amagar la seva identitat sota el pseudònim masculí de Víctor Català...
L'edifici, de mitjans segle XVIII, va ser reformat a finals del segle XIX. De planta baixa i dos pisos, té les obertures emmarcades en pedra. A la gran balconada del primer pis i als tres balcons del segon podem gaudir del bon treball de forja de les baranes. Està protegida com Bé Cultural d'Interès Local ( BCIL ).
A la dreta de la porta hi ha una placa en la que podem llegir: "Aquesta és la casa on nasqué i morí la il·lustre escriptora Caterina Albert i Paradís ·Víctor Català" 1.869-1.966. Glòria de les lletres catalanes i orgull de la nostra vila. L'Ajuntament de l'Escala en el seu centenari, Any 1.969".
Les dues finestres de la planta baixa també poden presumir del treball de forja de les reixes que les protegeixen.
Deixem el centre de l'Escala per passejar fins al port de la Clota, concretament al carrer Port de la Clota, on agafarem el camí de ronda.
Només començar el camí de ronda trobem la bateria de costa L-6 la Clota que fou construïda pel govern franquista a finals dels anys quaranta. Formava part del conjunt de bateries de la badia de Roses que tenien la missió de defensar-se d'un atac aliat... Els quatre búnquers tenien canons d'acer amb un abast de 8.900 metres. Al de l'extrem de ponent hi havia un niu de metralladores que dominava la badia de la Clota.
Però no parlem més del pitjor invent dels humans, la guerra, i aprofitem per relaxar-nos amb la bellesa que ens regala el camí de ronda. Tot un plaer que estimularà els nostres sentits.
Si feu el camí de ronda a l'estiu podreu gaudir del lliri de mar, una planta que viu als sorrals litorals del Mediterrani. Les seves flors blanques fan una olor molt agradable.
Deixem l'Escala, i l'Alt Empordà, per apropar-nos molt aviat a Torroella de Montgrí - ja al Baix Empordà -on ens espera un autèntic museu al carrer...
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada