Després de visitar virtualment Aínsa, les gorges d'Escuaín, els miradors de Revilla i el màgic poble de Tella deixem el Sobrarbe per anar a la comarca veïna de la Ribagorza, concretament a Roda de Isábena.
Al segle X, aquest petit poble cap del municipi d'Isábena, era un lloc fortificat. Situat en un turó de 907 metres d'altitud, a la dreta del riu Isábena, era una talaia entre la Taifa de Zaragoza i el comtat de la Ribagorza. A mitjans del segle X fou seu del bisbat de Roda.
A la fotografia anterior podeu veure la torre del Palacio fortificado del prior, una torre de tres pisos de planta rectangular ( 6,45 X 5,60 metres ) amb uns murs de gairebé un metre de gruix. Construït a la primera meitat del segle XVI, aquest palau té set-cents metres quadrats. A la tercera planta hi ha tres finestrals amb arc de mig punt. El finestral central ( el més gran ) té un matacà per defensar l'entrada del palau.
Passejar pels carrers medievals de Roda de Isábena té premi com podeu veure a la fotografia següent.
Als segles XI i XII s'edificà la catedral romànica de San Vicente mártir, que fou seu del bisbat entre els anys 887 i 1.149. Al segle XVIII es varen fer importants reformes: el pòrtic sud i el campanar. És un temple de planta basilical i tres naus. A la propera fotografia de detall podeu observar dos dels tres absis semicirculars de la capçalera amb la seva decoració llombarda de lesenes i arcuacions cegues.
A la façana sud hi ha la portalada del segle XII, protegida per un pòrtic construït entre 1.724 i 1.728, formada per un arc de mig punt amb sis arquivoltes abocinades amb guardapols de punta de diamant. Té influències de la portalada dels Fillols de la Seu Vella de Lleida.
La propera fotografia de detall és d'un dels capitells del costat esquerre de la portalada en el que el bisbe Raimundo Guillermo, futur San Ramón de Roda,està beneint acompanyat de dos diaques.
Ara ens fixem en un parell de capitells del costat dret de la portalada. El de l'esquerra representa la fugida a Egipte, i al de la dreta un cavaller armat amb espasa i escut lluita amb un lleó.
A tocar de l'ala nord del claustre hi ha una sala de planta rectangular que fou el refetor de la comunitat de canonges agustins de la Catedral. Tot un luxe menjar en aquesta sala gòtica veient el claustre.
L'antiga Casa Abadía va ser dels primers establiments de la xarxa Hospederias de Aragón, inaugurada l'any 1.995. Al menjador de la Hospederia, per seixanta comensals, s'accedeix pel claustre de la Catedral.
El claustre, de planta quadrangular, es construí entre els anys 1.136 i 1.143, durant el pontificat del bisbe Gaufred. Gairebé tots els capitells estan decorats amb motius geomètrics i vegetals, molt pocs són figuratius.
El tipus de claustre, amb un aljub al mig del pati per recollir l'aigua de pluja de les teulades i amb les quatre galeries cobertes amb un embigat formant un porxo, és habitual el romànic català del segle XII. Als porxos hi ha una successió d'arcs de mig punt.
A la següent fotografia de detall podeu veure l'aljub que a la llinda del brocal té escrita la data 1.608. El claustre comunica amb diferents dependències: la infermeria, el refetor, la Sala Capitular, el dormitori i la capella de Sant Agustí.
Resseguint tot el perímetre del claustre, si aixequem la mirada quan passegem pels quatre porxos, veurem que entre els arcs de mig punt i l'embigat de la coberta un fris escacat ( taqueado jaqués ).
Però el que més us sorprendrà d'aquest claustre ribagorçà són les cent noranta-una laudes necrològiques datades entre els segles XII i XV.
En veureu a l'intradós cara interior d'un arc ), als cimacis, als salmers i als murs. És el conjunt d'inscripcions lapidàries més importants. Aquestes laudes estan dedicades als canonges que van viure a la catedral.
Algunes d'aquestes impressionants laudes conserven la policromia original. A les laudes s'inscriu el nom i la data de la seva mort.
La funció de les laudes era que els canonges mentre passejaven pel claustre, poguessin recordar i resar per aquells difunts. Es tracta d'una necrologia litúrgica per resar pels difunts de la pròpia església.
Abans de marxar del claustre donem un cop d'ull al xiprer de la Ex Catedral de San Vicente mártir, declarada l'any 1.924 Monumento Nacional.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada