Amb el propòsit de complementar el nostre periple per Lleida gaudint de les seves cases singulars, començo avui una sèrie d'entrades dedicades a un tècnica decorativa que embelleix algunes de les façanes d'aquests edificis, l'esgrafiadura. L'art i la tècnica d'esgrafiar, amés a més de les façanes, s'aplicà en alguns interiors: voltes, sòcols, arrimadors... És una tècnica molt antiga que ja empraven les civilitzacions del quart mil·lenni abans de Crist.
El moment històric més àlgid de l'esgrafiadura es donà a Itàlia a l'època del Renaixement. Fou des d'Itàlia, a partir del barroc, que la tècnica del sgraffiare s'escampà pels països europeus. Joaquim Juncosa i Domadell, nascut al Priorat l'any 1.631 fou l'importador a Catalunya de l'esgrafiat. A partir del segle XVIII va ser una tècnica decorativa molt emprada per decorar façanes. El millor moment de l'esgrafiat català cal buscar-lo durant el modernisme i el noucentisme.
Els esgrafiats més antics de la ciutat de Lleida són del segle XVIII, d'estil barroc, datats entre 1.704 i 1.706. Els podeu admirar a l'Antic Convent de Santa Teresa. A l'entrada "Cases singulars de Lleida ( 15b )" del passat mes de febrer els varem observar detalladament. Si ho voleu recordar cliqueu a l'enllaç anterior.
L'any 2.003 la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Lleida publicà el número vuit de la col·lecció Nadales: "La pell de les cases. L'esgrafiat a Lleida, del barroc al noucentisme" de Carme Bosch Carrera. Llibre fonamental per descobrir l'esgrafiat lleidatà.
Aquesta tècnica mil·lenària es basa en la superposició de capes de morter pigmentades amb diferents colors. Es calca a la façana que es vol fer l'esgrafiat el dibuix, i amb un instrument tallant retirem la capa més superficial de morter abans que s'assequi totalment. El tall ha de ser oblic perquè l'aigua de la pluja no s'acumuli i faci malbé l'esgrafiat.
Al proper vídeo de tres minuts podeu veure com els artesans esgrafiadors Carles i Núria Casadevall fan un esgrafiat al seu taller centenari.
C.Casadevall Estucs 1.881 S.L estan especialitzats en restauració patrimonial i estucs-esgrafiats des de 1.881. Els pigments emprats per fer esgrafiats han de ser permanents i resistents als factors atmosfèrics. El morter està fet amb calç, pols de marbre, pigment i aigua.
Però comencem a passejar per la capital del Segrià, concretament anem a la Plaça de la Paeria on ens espera l'esgrafiat més conegut de la ciutat.
Obra del 1.931 de Francesc Canyellas i Balagueró, posterior a la rehabilitació de l'edifici de la Paeria dirigida l'any 1.929 per l'arquitecte Ramon Argilés Bifet. S'enderrocà la casa cantonera que tocava a la Paeria, fet que suposà l'ampliació de l'edifici romànic amb la torre de la dreta. A la nova paret lateral es va fer el popular esgrafiat.
El protagonista d'aquest gran esgrafiat noucentista és un nen que està sobre un núvol i que porta a les mans una gran diadema en la que podem llegir: PLAÇA DE LA PAHERIA ANY MCMXXXI. També podeu obsevar tres ocells i motius vegetals
L'any 1.982 es va restaurar amb l'objectiu de netejar-lo, fixar-lo i impermeabilitzar-lo. Es respectà l'ortografia emprada al 1.931, per això podeu llegir PAHERIA en lloc de PAERIA. A la propera fotografia podeu veure la part superior amb la rosa dels vents i l'escut de la ciutat de Lleida.
La rosa dels vents està flanquejada per dos nens que duen una flor en una mà i amb l'altra sostenen una gran garlanda amb pàmpols i raïm que acaba penjant a esquerra i dreta de la part superior . Al costat de la mà que sosté la garlanda i sobre un dels peus de cada nen, hi ha un ocell. L'escut de Lleida està envoltat de decoració vegetal amb diferents fulles i flors.
Fou l'arquitecte Ramon Argilés Bifet, responsable de la rehabilitació de la Paeria del 1.929, qui s'encarregà d'encomanar el disseny del gran esgrafiat a Francesc Canyelles i Balagueró. Van col·laborar amb ell els estucadors Joan Marco i Enric Garcia.
Deixem la Plaça de la Paeria per donar un cop d'ull a altres esgrafiats dels edificis singulars de Lleida. La majoria en edificis modernistes, però altres molt poc coneguts pels passejants lleidatans.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada