dissabte, 13 de novembre de 2021

Arxiu Gavín: Inventari d'Esglésies de Catalunya ( i 15 b ).

A l'entrada anterior dedicada a l'església del Sagrat Cor de Raïmat ens varem quedar mirant i admirant la porta de fusta d'alzina amb tiradors de forja. Avui entrarem a l'església modernista dissenyada fa cent anys pel reusenc Joan Rubió i Bellver. A les dues properes fotografies. la primera de 1.979 i la segona actual, podeu observar el presbiteri.



A l'església, de planta basilical amb capelles annexes, ràpidament veureu el protagonisme dels arcs parabòlics de la nau i de les capelles laterals.


Com podeu constatar a les fotografies els esgrafiats amb motius vegetals i geomètrics, datats al 1.935, decoren bona part dels murs de l'església. Si aixequem la mirada podreu observar esgrafiats pintats, entre la decoració esgrafiada, amb els símbols de la Crucifixió: claus, escala, tenalles, martell, llança i esponja.
Observeu atentament la propera fotografia de detall. Segur que penseu que el sostre és de fusta policromada, però la realitat és molt diferent...


El sostre és de formigó armat i suro pintat. Aquesta combinació dóna a l'església una sonoritat molt bona. Ja vaig explicar-vos a l'entrada anterior dedicada a l'església de Raïmat, que l'arquitecte Joan Rubió construí entre 1.916 i 1.918 el celler del Raventós. Fou el primer edifici d'Espanya amb grans arcades fetes de formigó armat. Fins i tot a Raïmat podeu passejar pel Carrer del Formigó...



A les dues fotografies anteriors, la primera de 1.979 i l'altra actual, fetes des de prop del presbiteri podeu veure el cor de l'església. Li demano al rector si podem enfilar-nos al cor. Ell ràpidament obre la porta amb una de les moltes claus de l'església i mentre pugem el tram d'escales puc veure, gairebé a tocar, els plafons de suro i les bigues de formigó pintades.

 
El vitrall de la rosassa està dedicat a Sant Jordi. Tots els vitralls de la part alta de l'església, situats sobre els arcs parabòlics de les capelles, són originals i la majoria no foren malmesos durant la Guerra Civil. Els pocs que es van fer malbé foren restaurats posteriorment. Estan majoritàriament dedicats als sants catalans. Els altres vitralls, els dels murs de les capelles es van fer després de la Guerra Civil.

 
Deixem el vitrall dedicat a Sant Jordi i ens girem per apropar-nos a la barana del cor per observar diferents detalls de l'església des d'una perspectiva diferent. A la fotografia següent podeu veure de més a prop els arcs parabòlics centrals amb els seus esgrafiats.

 
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc ensenyar-vos detalladament les bigues de formigó pintades i els plafons de suro que donen una sonoritat molt bona a l'església del Sagrat Cor.


Per acabar les fotografies fetes des del cor de l'església, a la propera podeu veure tres dels vitralls originals de la part alta, situats per sobre els arcs parabòlics de les capelles.

 
Baixem del cor i tornem al presbiteri per observar els murals que va pintar Miquel Farré i Albagés l'any 1.934. Aquests murals van ser destruïts a la Guerra Civil i el muralista barceloní els tornà a pintar els anys 1.944 i 1.954.
A la propera fotografia de detall d'una de les pàgines de l'arxivador de l'Arxiu Gavín podeu veure dues imatges del 1.972 amb les pintures murals del presbiteri. La següent, actual, és del mateix indret cinquanta anys després.



També al presbiteri podem observar detalladament un espectacular faristol, diferents canelobres i altres objectes de forja. El faristol que podeu veure a la propera fotografia de detall està signat pel mestre forjador Jacint Cuyàs, deixeble d'Antoni Gaudí.




A les capelles podem gaudir de petits tresors com la talla del 1.945 de Maria Immaculada de Frederic Marès i el Sant Crist de Josep Llimona, considerat un dels millors escultors del modernisme català.


Cal destacar també l'espai del baptisteri on us sorprendrà l'arrambador ceràmic datat l'any 1.935, obra de Josep Vinyals ( pintor ) i l'empresa ceramista de la Vídua de Lluís Diví. En una propera entrada veurem detalladament aquest espai singular de l'església del Sagrat Cor.


L'església, catalogada Bé Cultural d'Interès Local ( BCIL ), fou donada per la família Raventos l'any 1.999 al bisbat de Lleida.
Del 1.972 són les dues imatges que podeu veure a la propera fotografia de detall d'un dels fulls de l'arxivador de l'Arxiu Gavín.

 
Quan li ensenyo al rector les dues imatges de l'arxiu i li dic que no sé trobar aquest espai ell agafa les claus i obre la porta que podeu veure  a la dreta del confessionari de la fotografia següent.
 
 
El Cinto m'explica que és un annex, afegit durant la postguerra, on l'arc parabòlic també és el protagonista. Podeu comparar l'aspecte d'aquest annex amb gairebé cinquanta anys de diferència.
 

A la propera fotografia, feta des del jardí de la rectoria, podeu veure l'exterior d'aquest annex construït a la postguerra. Fixeu-vos en els finestrals parabòlics de la fotografia anterior i la següent. 

 
Emocionat per les descobertes fetes li agraeixo les explicacions al Cinto, el  rector, mentre passegem pel porxo amb murs de tàpia. 
 
 
Podeu apreciar-ne la degradació que presenta en alguns punts. La tàpia està feta amb l'antiga tècnica per construir murs amb terra compactada a cops de piconador.


Abans de marxar torno a agrair al Cinto la seva gentilesa, les explicacions detallades de l'església del Sagrat Cor i el regal que ens va fer al mostrar-nos la seva obra escultòrica. Ho podeu recordar clicant sobre el proper enllaç "El rector escultor..."
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada