dimecres, 17 de novembre de 2021

El Castell Palau d'Aspa.

Deixem les peixeres d'Alfés per anar fins a Aspa, un poble del sud-est del Segrià a tocar de la comarca de les Garrigues. Al blog he dedicat una colla d'entrades a la Reserva Natural Parcial de Mas de Melons. Quan hi vaig -per Artesa de Lleida-, al final de la baixada de la LV-7021, abans de creuar el riu Set, giro a l'esquerra  direcció Castelldans. Avui en el mateix punt anirem a la dreta direcció Alfés. En aquest petit encreuament de carreteres sempre em sorprèn l'imponent Castell Palau d'Aspa situat a l'extrem nord oest de la feixa rocosa on hi ha el nucli antic del poble. Estructuralment és un trencaclosques de diferents edificacions construïdes entre el segle XIII i el XVII. D'alguna d'elles només en queden restes com murs, marques de voltes en els murs...

 
Girant a la dreta direcció a Alfés trobem una carretera molt atrotinada, que alguns dies està tallada. Molt aviat girarem a l'esquerra per pujar a Aspa i donar un cop d'ull al seu Castell Palau. Però abans m'aturo per fotografiar la façana nord-est de l'edifici més proper al riu Set. El zoom de la càmera fotogràfica em permet mostrar-vos millor aquesta construcció situada a l'extrem de ponent de l'esperó sobre el que s'enlaira el poble. A la dreta podeu veure la balconada de la planta baixa.


Al Castell Palau trobem elements arquitectònics dels segles XIII - XIV , i  XVI -XVII. Al conjunt d'edificis, de planta trapezoïdal, hi destaca l'estil gòtic. En l'edifici que estem observant hi ha vuit finestres coronelles triforades. Cada finestra tenia tres arquets apuntats, amb dues columnetes amb base àtica i capitell troncocònic llis. Com podeu constatar a la propera fotografia de detall, la façana orientada al riu Set ha perdut bona part d'aquests elements arquitectònics gòtics. És la part més antiga del Castell Palau, construïda entre els segles XIII i XIV.


Un plafó informatiu de l'atrotinada carretera ens recorda que estem a l'Espai Natural Protegit ( ZEPA ) Secans de Mas de Melons-Alfés. El protagonista del dibuix és el gaig blau. Si cliqueu sobre el proper enllaç  podreu recordar l'entrada que vaig dedicar-li al juliol del 2.013: " El gaig blau al costat de casa...". Penseu que el 85% del terme d'Aspa està inclòs en aquesta ZEPA i en l'espai de la Xarxa Natura 2.000 de Mas de Melons.


Vaig una mica més endavant per mostrar-vos una perspectiva diferent del Castell Palau. Al final de la construcció de planta rectangular hi ha un volum poligonal que connecta el primer edifici amb el de la seva dreta, una edificació molt menys decorada, un volum cúbic de pedra carejada i amb les cantonades de carreus. Té planta baixa i dos pisos i coberta d'un sol vessant.

El zoom de la càmera fotogràfica em torna a ajudar per ensenyar-vos la finestra geminada del cos poligonal d'unió i la façana orientada al riu Set d'aquesta segona peça del trencaclosques arquitectònic. A més a més de les cinc finestrals, podeu veure la balconada, amb barana de fotja, des de la que mirar i admirar el bosc de ribera que acompanya al riu Set.

 
 
Torno al cotxe i als pocs metres giro a l'esquerra per enfilar el carrer dels Comellars que ens regala vistes impressionants del Castell Palau.
 

D'esquerra a dreta tenim diferents edificacions. En primer terme les restes de la porxada tancada per un petit mur lateral, que potser era interior perquè com podeu veure els murs estan revestits amb morter de calç. A sobre tenim la construcció cúbica de pedra carejada amb cantonades de carreus que enllaça, al sud, amb una edificació amb la façana barroca. A la fotografia següent podeu apreciar més detalladament l'encaix entre les diferents edificacions.


Acabada la conquesta cristiana de les terres del sud de la ciutat de Lleida, Aspa ( i altres pobles propers com Sunyer o Alcanó ) van passar a mans Capítol de la Catedral de Lleida. El bisbe, al començament del segle XIII ordenà la construcció d'un Castell Palau que fou la residència d'estiu del bisbe de Lleida fins al segle XIX. Els canonges també hi residien sovint.
A la propera fotografia podeu veure la façana barroca orientada al sud-oest amb la majoria dels finestrals tapiats.


Al juny del 2.010, a l'entrada " La porta i la clau ( 6 ) " vaig ensenyar-vos una de les joies de l'Arxiu Capitular de Lleida, el Llibre Verd, un volum del segle XIII de 396 folis de pergamí i 40 de paper.


Tota la documentació sobre la nova organització eclesial sorgida a partir de la conquesta cristiana de Lleida està compilada en el Llibre verd. En aquest manuscrit, concretament en un document del 1.215, ja es fa referència al Castell Palau. En el seu període d'esplendor al Castell Palau d'Aspa  hi havia una biblioteca i un arxiu important.
A la propera fotografia de detall podeu veure un dels folis del Llibre Verd amb les ratlles de pauta ( per poder escriure recte ) i el dibuix de la dreta d'una mà que significa que el copista feia una anotació.
 
 
Tornem al Castell Palau, concretament a la façana barroca. A més a més dels finestrals tapiats, hi ha moltes modificacions de les llindes ( que originalment eren d'arc rebaixat ), finestrals reformats i alguns -potser- afegits.
A la fotografia següent de detall podeu apreciar l'estat, molt atrotinat, d'aquesta part de l'edificació de planta rectangular amb tres nivells ( planta baixa i dues plantes pis ). La coberta, d'una sola vessant té la caiguda a la plaça del Palau que visitarem després.


Gràcies a la gentilesa de l'Ajuntament d'Aspa puc mostrar-vos les dues properes fotografies en les que queda molt clar el greu problema que suposen els esfondraments de la coberta que es va col·locar fa pocs anys. Coberta que com podeu constatar era d'una qualitat qüestionable...


 
Font fotografies: Ajuntament d'Aspa.
 
A les dues fotografies anteriors, per orientar-vos, a la dreta hi ha el carrer dels Comellars ( al mur podeu veure la part interior dels finestrals barrocs ), i a l'esquerra la plaça Palau ( amb façana medieval ).
Com podeu veure a la fotografia següent, la part final d'aquesta construcció dels segles XVI i XVII es va aprofitar per fer habitatges particulars.


Continuo enfilant-me pel carrer dels Comellars fins arribar a la plaça de la Vila. Giro a l'esquerra i vaig pel carrer Major fins al carrer la Torre que, en pocs metres, em deixa a la Plaça Palau.


El trencaclosques d'edificis tenia grans portalades adovellades, una gran galeria gòtica amb vistes al riu Set, un pati interior empedrat amb un antic pou i una capella d'arcades ogivals que fou pràcticament destruïda en la seva totalitat l'any 1.936. En aquesta capella hi havia el retaule dedicat a Sant Julià, obra del pintor lleidatà Jaume Ferrer II.


A l'entrada " El Museu de Lleida ( 8 ) ", del setembre del 2.015, vàrem veure la taula de Sant Julià, una pintura al tremp sobre fusta de mitjan del segle XV en la que el sant està representat gaudint de la cacera amb falcó. A l'Ajuntament d'Aspa tenen una reproducció de la taula.


A la plaça Palau hi ha l'actual porta principal d'accés en la que hi ha un cadenat. A tocar del mirador sobre el riu Set trobem un plafó informatiu que ens il·lustra històricament i arquitectònicament sobre el Castell Palau.


Apropar-se a la barana de vidre de la plaça té premi. Al fons de la feixa rocosa on hi ha el nucli antic d'Aspa, el bosc de ribera acompanya al riu Set. Les escales que veieu a la fotografia són per baixar a la cisterna del pati. El pati amb la cisterna i el pou s'urbanitzà seguint un projecte arquitectònic del 1.995. La superfície urbanitzada és de 559,50 metres quadrats.


Com podeu veure a la fotografia següent la porta d'accés és una porta gòtica que té una llinda de pedra amb un petit arc conopial que està en un mur de carreus afegit a l'interior d'un arc apuntat de grans dimensions més antic. A sobre hi ha una finestra que dóna llum a l'interior. A la dreta del gran arc apuntat podeu veure una porta amb un arc rebaixat adovellat que està tapiada amb carreus de pedra. Com podeu constatar, tot un trencaclosques arquitectònic.


Si ens fixem en l'altra façana de la plaça, la que està a l'esquerra de la porta d'accés, veureu que hi ha quatre portalades, tres tapiades i una amb els batents de fusta en molt bon estat. D'esquerra a dreta trobem les portes: d'arc rebaixat, d' arc de mig punt, de llinda plana amb el vell bastiment de fusta i d'arc carpanell.


A la fotografia anterior podeu veure la segona portalada, la més senyorial, amb un arc de mig punt amb grans dovelles de pedra. La propera fotografia de detall és de la dovella clau d'aquesta portalada, en la que podem llegir 1568.


El Castell Palau està classificat com Monument Històric i té la protecció, des de 1.949, de Bé Cultural d'Interès Nacional. Al 1.994 es va fer una consolidació de l'edifici i, posteriorment, una reconstrucció de cobertes.
Inicialment fou Palau Episcopal i posteriorment Casa Rectoral. Quan els bisbes de Lleida van abandonar la residència, al segle XIX, començà la decadència del Castell Palau.

 
L'edifici va passar a mans de l'Ajuntament d'Aspa l'any 1.989 gràcies a la donació de la seva propietària que l'havia comprat al Bisbat de Lleida als anys 70 del segle XX. Està clar que al Castell Palau li cal una rehabilitació urgent però, vist el seu estat de conservació, és evident que parlem de molts diners per poder fer-la. Primer és molt important que l'Ajuntament pensi quina utilitat tindria l'espectacular edifici.
 
 
Deixem el Castell Palau per visitar, a la propera entrada d'aquest petit periple pel Segrià i les Garrigues, una sorprenent construcció de pedra seca del terme municipal d'Aspa.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada