dilluns, 29 de novembre de 2021

Baptisteri enrajolat.

A la segona entrada dedicada a l'església modernista del Sagrat Cor de Raïmat vàrem donar un cop d'ull al baptisteri que trobem entrant, a l'esquerra. Un espai de planta rectangular de 4,34 X 3,10 metres.


Recordeu que Manuel Raventós i Domènech encarregà a l'arquitecte reusenc Joan Rubió i Bellver la construcció de l'església després d'ntentar convèncer a Antoni Gaudí i Cornet. Però Gaudí, molt enfeinat amb les obres de la Sagrada Família, refusà l'encàrrec i li proposà a Manuel Raventós el nom del seu deixeble, Joan Rubió.


La família Raventós va fer donació de l'església, catalogada Bé Cultural d'Interès Local ( BCIL ), al bisbat de Lleida l'any 1.999.
Tornem al baptisteri, per observar detalladament l'arrambador ceràmic, datat l'any 1.935, que ocupa part de les parets del lloc destinat a l'administració del primer dels sagraments del cristianisme, el baptisme.
L'arrambador ceràmic té 1,75 metres d'alçària i una superfície enrajolada de 23,5 metres quadrats. Està fet amb rajoles rectangulars ( 14 X 6,5 centímetres ) amb decoració vegetal o geomètrica que emmarquen els dibuixos, i rajoles quadrades ( de 13,5 centímetres de costat ) en les que a més a més d'una frondosa vegetació l'artista pintà una colla de petits animalons.


Als quatre murs enrajolats, el de la porta d'accés en dos fragments més petits que mesuren 0,85 X 1,75 metres com el de la fotografia anterior, la decoració vegetal és la protagonista gairebé absoluta. La fotografia està feta des de la pica baptismal i és el de la dreta. A la propera fotografia de detall de la part inferior podem llegir "Cerámicas Vda Lluís Diví. Esplugues de Llobregat".


Si observem l'arrambador de l'esquerra, mirant des de la pica baptismal, la decoració és molt semblant a la del l'atre. Al centre també hi ha una papallona llimonera.


Si  la part inferior de l'arrambador anterior ens explicava qui fou el terrissaire que va coure les rajoles, en aquest podem llegir el nom del pintor: " Josep Vinyals. Pint ".


A més a més de la decoració vegetal i les papallones llimoneres  (Gonepteryx rhamni) que podem veure  en tots els arrambadors del baptisteri, si els observem detalladament trobarem altres petits animalons ( insectes, mol·luscs, rèptils i amfibis ).


A l'arrambador que hi ha darrere de la pica baptismal ( fotografia anterior ) que fa 3,10 X 1,75 metres, a més a més de gaudir de la frondositat representada, entre les plantes i les flors trobareu , a més de la papallona llimonera, dos escarabats volant, un cargol, una libèl·lula i dos vespes. La fotografia següent de detall ens permet observar entre les plantes en flor, una de les papallones llimoneres.


Al desembre del 2.009, a l'entrada "Rajoles plenes d'oficis", us presentava l'exposició Oficis Enrajolats i explicava com es feien aquestes rajoles. Si ho voleu recordar cliqueu sobre l'enllaç anterior. La ceràmica vidrada fou molt emprada en l'arquitectura modernista.


A l'arrambador de la fotografia anterior ( 4,34 X 1,75 metres ), si observem atentament trobarem entre la vegetació, a més de la papallona llimonera, quatre vespes, una granota, un grill, una formiga, una libèl·lula, un escarabat volant i dos a les fulles, i una sargantana. A la propera fotografia de detall el protagonisme és per un dels escarabats.


Esplugues de Llobregat és una ciutat amb una llarga tradició ceramista en la que podeu visitar dos museus dedicats a la ceràmica: Can Tinturé i La Rajoleta. A Esplugues de Llobregat es van coure rajoles que encara avui podeu mirar i admirar al Park Güell o al Recinte Modernista de l'Hospital de Sant Pau.


He trobat poca informació sobre Cerámicas Vda Lluís Diví. A l'Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Esplugues de Llobregat. a la pàgina tres podem llegir: " També s'ha de destacar la pèrdua del ric patrimoni industrial de bòviles, rajoleria i ceràmica d'Esplugues, som la fàbrica Pujol i Bausis, la de Lluís Diví, la Marimon i la de Cal Tomba".


A la pàgina 145, en el capítol dedicat al Patrimoni industrial. Les bòviles d'Esplugues podem llegir: " Lluís Diví i Canut ( 1.886 - 1.924 ), situada al carrer Laureà Miró 19, prop de Can Clota ( barri Can Clota )" . A la pàgina 146 l'empresa ja s'anomena Vda Lluís Diví i Canut ( 1.916 - 1.940 ).
Vaig fer un correu electrònic a l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat per demanar més informació del forn de Lluís Diví. La Roser Vilardell, directora de Patrimoni i Memòria Històrica MEL - Museus d'Esplugues de Llobregat, em contestà l'endemà explicant-me que no tenien gaires dades de la Terrisseria de Lluís Diví malgrat ser un centre productor força remarcable . M'envià dues pàgines escanejades per la gent de l'Arxiu Municipal d'Esplugues del llibre "Tornar a mirar. Esplugues des del 1.900" de Pasqual Juan i Lloret editat per l'Ajuntament l'any 1.990. Les pàgines quaranta-dos i quaranta-tres estan dedicades al forn de Cal Diví.


Explica Pasqual Juan que al segle XIX un terrissaire conegut com En Pau de la Perilla va muntar un forn on feia plats, soperes, tasses i altres peces de la vaixella. Cap al 1.910 el forn passà a Lluís Diví, més bon coneixedor de les tècniques per treballar la ceràmica. Diví estava en contacte permanent amb altres ceramistes. Amb Josep Quer i el director del Faianç Català ( un taller ceràmic creat l'any 1.891 a Sabadell que tingué dues filials a Barcelona ), van anar a València l'any 1.918 per ampliar coneixements i aprendre nous procediments.


Però mentre aprenien, il·lusionats, es van contagiar de "La Passa" ( la grip espanyola ) i tornaren ràpidament a Catalunya. Lluís Diví va morir dos dies després de tornar a casa...


El seu gendre, Constantí Campamà, El Tino, es va fer càrrec del forn però va morir l'any 1.935. L'altra filla de Lluís Diví seguí algun temps el negoci però aviat va tancar.
Aquest arrambador enrajolat i els vitralls superiors de l'església, afortunadament no foren destruïts durant la Guerra Civil.
Atentament.
Senyor i.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada