dissabte, 12 de març del 2022

La Colònia Industrial de la Mata de Pinyana ( 1 ).

A les dues entrades anteriors dedicades al patrimoni dels pobles de la comarca del Segrià vàrem aturar-nos a Rosselló per donar un cop d'ull a la necròpoli de la Tossa de Baix i a la colònia tèxtil d'Alkanís. Si deixem Rosselló i continuem pujant per la carretera N-230, en deu minuts arribarem al nostre objectiu d'avui la Colònia Industrial de la Mata de Pinyana al terme municipal d'Alguaire, i una petita part al terme d'Almenar.
Al sortir d'Alguaire abans de la primera rotonda, al quilòmetre 17 de la N-230, anirem a la dreta i quan arribem a les cases dels treballadors de la colònia tèxtil, aparcarem el cotxe. 
 
 
A la fotografia anterior feta des del carrer la Mata de Pinyana podeu veure l'ermita de Sant Pere, construïda entre mitgeres a finals del segle XIX principis del XX. Les parets són de tova però hi ha elements de maó vist. La façana està coronada per un petit campanar d'espadanya amb una campana i la coberta és de teula àrab.
Si camino uns metres a l'esquerra pel carrer B i, al trobar el carrer A, vaig a la dreta puc fer la propera fotografia en la que podeu observar parcialment, malgrat el mur que tanca perimetralemnt la gran fàbrica tèxtil, l'absis poligonal de l'ermita i el campanar d'espadanya.


A la Mata de Pinyana segons l'Institut Nacional d'Estadística el dia u de gener del 2.020 hi havia 119 habitants. 
Les colònies industrials tenien dos objectius fonamentals. L'activitat econòmica i productiva era essencial però també hi havia una finalitat social. Aquests petits barris tenien cases per als treballadors, església, escola, casa del director, església...


A la fotografia anterior podeu veure algunes de les cases dels treballadors de la colònia i a la propera de detall la façana d'una d'elles.


Els habitatges dels treballadors foren construïts entre finals del segle XIX i principis de XX seguint una estètica popular andalusa. A la fotografia següent podeu veure part dels habitatges que hi ha a l'altre costat de la carretera N-230.


Girem cua per anar al final del carrer A, on hem deixat el cotxe, i continuar per l'esquerra. Després d'uns horts trobarem un camí de terra, pel que anirem a l'esquerra, i aviat veurem alguns elements de la fàbrica tèxtil.


Abans de la meva visita havia parlat amb la Roser de l'Ajuntament d'Alguaire per preguntar-li com ho podia fer per fotografiar l'antiga fàbrica. Ella em va deixar molt clar que els propietaris actuals no deixen entrar a ningú...
El camí de terra em permet apropar-me fins a la tanca i fer la fotografia següent en la que podeu veure la part de la fàbrica més propera a les cases dels treballadors.


Tornem al lloc on hem deixat el cotxe i continuem pel carrer A en direcció a l'antiga fàbrica. Com que no és possible accedir-hi resseguirem el perímetre per donar-li un cop d'ull. Però abans ens enfilarem a la rotonda perquè com que està una mica més elevada respecte a la fàbrica ens permet veure-la amb millor perspectiva.


Baixem ara fins a la porta d'accés al recinte, evidentment tancada, però abans aprofito per fer la propera fotografia de la casa del director de la fàbrica.

El  dia 7 de febrer del 1.878  Pau Serra i Armengol i el seus fills Jaume, Antoni i Pau Serra Vehil van formar la societat J.Serra i Companyia signant l'escriptura de constitució de la fàbrica amb un capital de 107.000 pessetes. Però la gent la coneixia amb el nom de la colònia d'Alguaire.
 
 
La porta principal no ens convida a entrar. Com podeu veure a la propera fotografia de detall a la part superior hi ha un bonic treball de forja.


Agafo molt bé la càmera fotogràfica i , de puntetes, aprofitant que falta un tros de la reixa de forja faig les properes quatre fotografies de la façana principal de la fàbrica.

A la fotografia anterior i a la següent podeu veure en primer terme els magatzems i els tallers i darrere, més alta, la nau central.
 

Des de finals del segle XIX fins a mitjans del segle XX al nord de la comarca del Segrià s'establiren diferents fàbriques ( Andaní, Alfarràs, Alguaire i Rosselló ) per aprofitar industrialment el Canal de Pinyana. 


Amb la dificultat que suposa estar de puntetes i amb els braços totalment estirats faig les fotografies de detall, anterior i propera, del mateix indret.


Com heu pogut constatar a les fotografies l'estat de conservació de la fàbrica no es gaire bo. Alguns dels maons del mur perimetral que tanca la fàbrica tèxtil deixen molt clar el pas del temps.


Deixem la porta d'accés i continuem a l'esquerra pel carrer A, que aviat es transforma en un camí de terra, per resseguir perimetralment l'antiga fàbrica tèxtil. Quan s'acaba el mur de maó arrebossat i pintat trobem l'edifici d'allotjament dels treballadors.


Quan ens hi apropem constatem, a l'aixecar la mirada, que malgrat l'estat de conservació a la façana entre els tres balcons del primer pis es conserven dos esgrafiats.


Malgrat el tub amb funció de xemeneia que tapa part de l'esgrafiat de l'esquerra, s'hi pot llegir 1.899. L'esgrafiat de la dreta és un rellotge de sol.


L'any 1.921 Fábricas de L.Mata i Pons comprà la colònia industrial tèxtil J.Serra i Companyia. En fou la propietària fins que després de la crisi del tèxtil del darrer terç del segle XX la colònia tèxtil tancà l'any 1.979.
A la propera entrada dedicada a la Colònia Industrial de la Mata de Pinyana continuarem resseguint el tancament perimetral de l'antiga fàbrica tèxtil. Sense adonar-nos del canvi en els propers metres de la passejada passarem del terme municipal d'Alguaire al d'Almenar.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada