Tornem avui al carrer La Palma un antic carrer de la ciutat de Lleida que s'enfila des del carrer de L'Almodi Vell fins a pla plaça de Sant Llorenç. En època medieval la paraula almodí feia referència a una mesura d'àrids i també a l'edifici de la ciutat on es guardava i es venien els cereals. Només començar a passejar-hi trobem l'Escola d'Art Municipal Leandre Cristòfol.
A la fotografia anterior podeu veure l'edifici de l'escola dissenyat l'any 2.009 per l'arquitecte Jaume Terés Armillas en el que s'han integrat diferents elements arquitectònics ( l'accés des del carrer La Palma i la façana del carrer Sant Domènec ) de l'antiga església-oratori de Sant Pau. A la dreta de la fotografia podeu veure una petita part de l'Edifici Palma, un dels blocs més importants de l'arquitectura contemporània del centre històric, obra del 2.012 d'Eugènia Rodríguez Segarra i Albert Simó Bayona.
A la fotografia següent podeu observar les dues portes de l'antiga església oratori que s'han conservat integrades a la façana de l'edifici.
Gràcies a l'Arxiu Gavín de les Avellanes podem consultar fotografies de totes les esglésies, catedrals, ermites, santuaris, cartoixes, oratoris... del país. Als seus arxivadors hi ha 26.444 fotografies.
A la propera fotografia podeu veure una de les sis que Josep Gavín Barceló va fer l'any 1.979 d'aquesta església-oratori. A l'arxivador hi ha un paperet mecanografiat en el que hi podem llegir: " Lleida Cp de Sant Pau o Cor de Maria -PP Claretians - any 1.979"
En aquesta església, desconeguda per a molts lleidatans, l'any 1.749 hi traslladaren la Verge del Blau i altres imatges i objectes religiosos de la Seu Vella. Penseu que l'any 1.707 Joan Carles Cristià de Landas - comte de Louvigny - primer Governador de Lleida, ordenà tancar la Seu Vella per convertir-la en caserna...
A mitjans del segle XVIII a l'església s'hi va instal·lar la Congregació de Sant Pau fundada pel canonge Domènec Malegat. El seu objectiu era formar catequistes.
Els missioners del Pare Claret van arribar a Lleida l'any 1.884 i encarregaren la reconstrucció de l'església a l'arquitecte Celestí Campmany. L'objectiu d'aquestes reformes era establir-hi el seu convent. L'església del convent ( avui part de l'Escola d'Art Municipal Leandre Cristòfol ) fou beneïda el 13 d'agost de 1.893.
A la fotografia anterior de detall podeu observar el monograma de Maria format per les lletres M i A que hi ha al timpà de la porta de l'esquerra. La propera fotografia, també de detall, és de la porta principal ( la de la dreta ) en la que podeu veure el cor, una mica trencat, símbol dels claretians, congregació coneguda com Fills de l'Immaculat Cor de Maria o Fills del Cor de Maria.
Abans d'entrar a la que fou església oratori ens apropem un moment al carrer Sant Domènec, paral·lel al carrer la Palma, per donar un cop d'ull a la façana integrada a l'edifici dissenyat per Jaume Terés.
A les dues fotografies anteriors podeu veure les plantes superiors de la façana de maó vist i amb arcs rebaixats de pedra a les obertures i amb la part nova coronant l'Escola d'Art Municipal Leandre Cristòfol. La fotografia següent és de la planta baixa d'aquesta façana.
Tornem al carrer la Palma i, només entrar, constatem que de l'interior de l'antiga església-oratori de Sant Pau no en queda absolutament res.
A la fotografia anterior podeu veure el que era l'església de la que el presbiteri estava al fons de la gran sala actual. A les dues properes fotografies de l'Arxiu Gavín de les Avellanes podeu observar a la primera el presbiteri fotografiat des del cor i a la segona la capella lateral dedicada a Sant Josep.
També podeu comparar les dues fotografies següents en les que a la primera al fons hi ha la porta per la que tornarem al carrer La Palma i a la segona , feta des del mateix indret l'any 1.979 per Josep Gavín Barceló, es veu el cor i l'òcul que encara es conserva a la façana actual i evidentment la porta a la que s'accedia després del cancell.
Sortint de l'església, davant de la porta petita, trobem la porta per accedir al número nou del carrer La Palma. En aquest edifici hi havia l'Escola del Cercle de Belles Arts, nascuda l'any 1.947 i que a finals de la segona dècada d'aquest segle es traslladà al carrer Major. Actualment al primer pis hi ha l'Espai d'Art Borlänsa.
Quan entrem a l'edifici, a la paret de la dreta, trobem una pintura del 2.021 de Rafael Badia Borlänsa que ens recorda un indret del carrer Major molt estimat pels lleidatans que ja tenim una colla d'anys...
A la fotografia anterior i a la propera amb més detall hi ha un interruptor, quadrat i de color blanc, entre la colla de pilotes de El Baratillo Leridano.
La mítica botiga El Baratillo Leridano fou fundada l'any 1.898 al número trenta-sis del carrer Major. La seva façana plena de pilotes i joguines penjades era espectacular. Malauradament va tancar l'any 1.978.
Font fotografia: Audiovisuals I.E.I. Fona Porta.
A més a més Rafel Badia Borlänsa ens recorda en la seva pintura a altres botigues històriques del carrer Major. A l'esquerra del Baratillo hi havia la botiga La Amsitad i al balcó del primer pis s'anunciava un sastre. A la dreta de Baratillo, la botiga tèxtil La Elegancia fundada l'any 1.911. L'any 1.983 els propietaris de La Elegancia van comprar el Baratillo per ampliar el seu negoci.
A l'esquerra de La Amistad hi havia la perfumeria La Estrella de Oro tota una lliçó de l'ofici de botiguer. Juli Daura en fou el propietari i cada Nadal a l'aparador exposava els seus pessebres en relleu fets de porexpan.
Després de pujar el primer tram d'escala faig la propera fotografia en la que podeu veure la pintura del carrer Major i, al fons, el carrer La Palma amb part de la porta petita de l'antiga església-oratori.
Tornem al carrer La Palma i pugem fins al número dinou on hi ha Ca l'Onofre Cerveró. Al segle XV al carrer la Palma hi vivien les famílies importants de la ciutat, la més destacada ho feia al noble casal d'Onofre Cerveró del que es conserven els finestrals gòtics.
Onofre Cerveró ( 1.515 - 1.602 ) fou humanista i catedràtic de l'Estudi General de Lleida, cavaller senyor de Melons ( Castelldans ), Matxerri i Vimfení (Juneda ) i paer en cap de la ciutat de Lleida.
Ca l'Onofre Cerveró, declarat Bé Cultural d'Interès Local, és un edifici del segle XVI d'estil gòtic tardà entre dues mitgeres, dels pocs que es conserven de la trama medieval del nucli antic.
Les dues finestres amb trencaaigües superiors i motllures treballades
donaven llum al gabinet on treballava l'Onofre Cerveró il·luminant la
rica biblioteca del destacat noble lleidatà.
Gràcies ala gentilesa de la propietària de Sadhama Reiki Lleida podrem accedir a l'espai on fa més de quatre-cents anys hi hagué aquesta biblioteca. M'enfilo a l'escala plegable que em deixa, obro la trapa del sostre i ...
Evidentment l'estructura de la casa s'ha modificat però aquest espai, on actualment hi podeu veure les instal·lacions de l'aire condicionat, acollia la biblioteca d'Onofre Cerveró. Les obertures que veieu al fons de les fotografies són els finestrals gòtica de Ca l'Onofre Cerveró.
Deixo Ca l'Onofre Cerveró per tornar al carrer La Palma i continuar gaudint del patrimoni amagat i oblidat de la nostra petita ciutat.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada