divendres, 22 de setembre del 2023

El castell de Bellver.

Les últimes setmanes de l'estiu del 2.022, mitjançant tres entrades al blog, ens vàrem enfilar a les terrasses de la Catedral de Mallorca per observar a les dues primeres els elements arquitectònics que teníem a tocar i les vistes espectaculars de Palma a la tercera, que podeu recordar clicant sobre l'enllaç "Passejant per les terrasses de la Catedral ( i 3 )".


En una de les fotografies el castell de Bellver, ubicat a tres quilòmetres del centre de la ciutat, corona un puig de cent dotze metres d'altitud.


Avui ens hi apropem per observar detalladament aquest edifici construït entre 1.300 i 1.311 per ordre de Jaume II de Mallorca, que fou el segon fill de Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria.
Quan ja estic al costat del castell faig la fotografia següent en la que podeu veure, a l'interior de la circumferència groga que he dibuixat, la Catedral de Mallorca. Des de les seves terrasses vaig fer la primera fotografia de l'entrada d'avui.


El castell de Bellver és un edifici d'estil gòtic de planta circular que s'organitza a partir del pati d'armes que, evidentment, també és circular. Té quatre grans torres que estan orientades als quatre punts cardinals.


El castell es construí amb marès, una roca sedimentària detrítica molt emprada en la construcció d'edificis a les Illes Balears. Edificis tan singulars com la Catedral de Mallorca o el Palau de l'Almudaina també estan fets de marès.
A la propera fotografia podeu veure molt bé la planta del castell de Bellver gràcies a la vista d'ocell de Mazmen Fotografia del fullet de l'Ajuntament de Palma.


A la fotografia anterior i a la propera podeu constatar  que la torre major ( orientada al nord ) està aïllada de la resta de la fortalesa i les altres tres torres formen part de l'edifici.


A més a més de ser l'últim reducte de resistència del castell de Bellver, la torre major durant molts anys tingué la trista funció de presó.


Algunes de les sales del castell de Bellver acullen el Museu d'Història de la Ciutat que ens la mostra des dels assentament talaiòtics fins al segle XX. Al museu es pot veure part de la col·lecció d'Antoni Despuig ( 1.745-1.813 ), fill dels comtes de Montenegro. La seva col·lecció de peces escultòriques i epigràfiques la comprà l'Ajuntament de Palma gràcies a la Societat Arqueològica Lul·liana i d'alguns intel·lectuals mallorquins.


El castell, a més a més de fortalesa, fou dissenyat com a residència reial tenint molta cura dels acabats de l'obra. A la planta baixa hi havia les estances dedicades a l'abastiment del castell i a la planta noble s'ubicaven les habitacions i dependències de la família reial, les sales d'oficials i la capella de Sant Marc.

 
A la fotografia anterior, feta des del pati d'armes, podeu veure part dels arcs de mig punt de la planta baixa que estan suportats per vint-i-una columnes quadrades i dels arcs ogivals amb obertura trilobulada de la planta noble suportats per quaranta-dues columnetes octogonals.
Si aixequem la mirada podem veure com la torre major treu el nas sobre la coberta de la galeria de la planta noble.
 
 
Passejant per la galeria de la planta noble un senzill plafó informatiu ens recorda que en aquest castell l'escriptor i polític asturià Gaspar Melchor de Jovellanos, una de les persones més influents en la política espanyola en temps de la il·lustració, hi estigué empresonat gairebé sis anys...
 
 
El text del plafó, Jovellanos presoner il·lustre, acompanya una reproducció parcial de l'oli sobre tela que l'any 1.798 Francisco de Goya y Lucientes dedicà al que fou ministre de Justícia de Carles IV. Però les idees avançades de Jovellanos no agradaven a Manuel Godoy, primer ministre de Carles IV, i ordenà que el desterressin a la Cartoixa de Valldemosa, a la Serra de Tramuntana. 


A l'entrada del juliol del 2.022 "La torre dels hostes i l'església de la cartoixa" vàrem visitar virtualment la torre del hostes on visqué Jovellanos del març del 1.801 al maig del 1.802. Us explicava en aquella entrada que els monjos cartoixans no el van tractar com un pres sinó com un hoste. Ell, agraït, recompensà als monjos finançant part de les obres de la nova església i comprant llibres per a la seva biblioteca.
 
 
Com podeu constatar a la fotografia anterior a la torre dels hostes de la Cartoixa de Valldemosa una làmina que reprodueix el mateix l'oli sobre tela de Goya.
Durant la seva estada s'inspirà per escriure els llibres Memoria sobre la instrucción pública, una Historia de la Cartuja de Valldemosa i un diari. També aprofità per estudiar botànica i ajudat per l'apotecari del monestir, el monjo Marià Cortès, escrigué el Tratado de botànica o Flora medicinal de Valldemosa.
 

Però quan Carles IV descobrí el tracte que rebia Jovellanos ordenà, el cinc de maig de 1.802, el seu trasllat al Castell de Bellver on estigués empresonat amb condicions molt dures fins al 1.806. Posteriorment continuà empresonat en condicions menys estrictes fins al març del 1.808...
Quan caminant per la galeria de la planta noble trobem l'escala, aprofitem per enfilar-nos fins a la coberta dels castell de Bellver.


El castell després de ser residència reial allotjà molts anys a les principals autoritats de l'illa. A partir de la Guerra de Successió es transformà en una de les principals presons de Mallorca. Durant la Guerra Civil s'hi van empresonar més de vuit-cents republicans...


Deixem el castell de Bellver per tornar al centre de la ciutat i entrar novament a la Catedral de Mallorca per veure el poc que queda del corredor dels ciris.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada