dimarts, 26 de setembre del 2023

Passejant per la Serra de Cantaperdius ( 2 ).

A l'entrada anterior us convidava a passejar per la Serra de Cantaperdius situada al municipi de Castelldans a les Garrigues Altes. Vàrem visitar virtualment dues construccions de pedra seca, una cisterna construïda sobre un rocallís a tocar de la Cabana del Bessó de Cantaperdius i una curiosa cabana de planta rectangular amb unes parets adossades que probablement formaven part d'un cobert, una coberta de volta de canó i dos habitacles al fons excavats a la roca. Després d'observar-les detalladament vàrem fer mitja volta per tornar a la Cabana del Bessó de Cantaperdius.
Baixem fins al camí de Matxerri i continuem uns metres fins trobar la primera sendera a l'esquerra que en uns minuts ens deixa al costat de la Cabana d'en Baluard


Com podeu veure a la fotografia anterior, a tocar de la cabana i a la dreta de la fotografia hi ha la ginesta vimetera ( Retama sphaerocarpa ), un arbust que veureu sovint a la Reserva Natural de Mas de Melons. Aquest arbust dificulta la reproducció de la ganga ( Pterocles alchata ) un ocell en perill d'extinció. Per això els Agents Rurals l'estan eliminant de les zones de cria perquè no produeixin més llavors i acabi envaint els guarets on nidifica la ganga. 


Com podeu apreciar a la fotografia anterior l'aparell constructiu de la cabana és de carreus  irregulars excepte a les cantonades i les obertures. A la part superior podeu veure una de les caixes niu que hi ha a la cabana. Aquesta és perquè hi criï l'òliba ( Tyto alba ).


Com podeu constatar a la fotografia anterior la porta més gran de la Cabana d'en Baluard té un arc carpanell de maó vist.
Vaig a la dreta per resseguir perimetralment i mostrar-vos  la cabana que té una coberta a una aigua de teula àrab.


Constatareu a la sèrie de fotografies que mostren totes les façanes de la cabana que les úniques obertures que té estan a la façana principal.


A la fotografia anterior no ho podeu apreciar però gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos algunes de les teules-niu perquè hi criï el xoriguer petit ( Falco naumanni ) que també està en perill d'extinció.


Acabo el recorregut perimetral per mostrar-vos la quarta façana de la cabana. A l'esquerra podeu veure una estructura metàl·lica amb la funció d'impedir que els predadors s'enfilin a la teulada.. Darrere de la cabana treu el nas la Serra de Cantaperdius.


Deixem el recorregut perimetral i tornem a la façana principal per accedir a l'interior de la cabana. A les fotografies següents podeu veure diverses caixes niu i el que fou la llar de fos de la que només queda et sutge enganxat a la paret.



Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica podem constatar que les caixes niu que podeu veure a la part superior de la fotografia anterior, estan ocupades.


Sortim de la cabana d'en Baluard per apropar-nos a una construcció de pedra seca propera. Continuem passejant pel camí de Matxerri en direcció al gran mas. M'aturo un moment i em giro per fer la propera fotografia en la que podeu veure la Vall de Matxerri, la Serra de Cantaperdius i la solitud en la que està ubicada la Cabana d'en Baluard.


En pocs minuts, mig amagada entre la vegetació estepària, trobem les restes d'una construcció de pedra seca que a la fotografia següent podeu veure dins de l'el·lipse de color groc.


Només cal caminar uns metres més per veure clarament el que queda de la cabana que a la Wikipedra té la fitxa 18.392 feta també per Jordi Molina Pérez.


Com podeu veure la cabana està a l'esquerra d'una balma que forma part d'un petit aflorament rocós. En aquesta balma es recolzava la coberta de la construcció de pedra seca.


És una construcció aèria aïllada de planta rectangular amb porta de llinda plana. La petita cabana està orientada a l'est.


La coberta de volta de canó ha caigut però a la façana principal podem veure perfectament les pedres de la volta, algunes falques, la llinda i els muntants de la porta. Quan entrem a la cabana constatem que el seu interior està ocupat per la vegetació.


Surto de la cabana i vaig a la dreta per mostrar-vos la paret lateral que, com podeu veure a la propera fotografia, presenta un petit enderroc.

Tornem al camí de Matxerri per continuar avançant fins al gran mas i en pocs minuts veiem al fons del camí el Mas de Matxerri, que juntament amb el Mas de Melons són les dues masies més importants del terme. 
 
 
La funció actual del mas és guardar els grans ramats, més de set-cents corders, que cada dia els pastors porten a pasturar des del migdia fins que s'acaba la llum solar.


Al febrer del 2.014, a l'entrada "Mas de Melons, una joia a prop de Lleida ( 6 )", vàrem visitar el Mas de Matxerri i veiérem els ramats de corders. Si ho voleu recordar cliqueu sobre l'enllaç anterior.


A la vora del mas hi ha una bassa temporal que es pot arribar a assecar durant l'estiu o en els grans períodes de sequera en la que beuen els corders i la fauna salvatge. És una de les basses més importants de l'Espai Natural Protegit de Mas de Melons-Alfés. L'altra és la que hi ha al costat de l'altre gran mas, el Mas de Melons.

A tocar de la bassa de Matxerri hi ha, com podeu veure a la fotografia següent, uns arbres i arbustos estan protegits per un tancat. Hi ha un aqüífer subterrani, que és el que aporta l'aigua a la bassa i possibilita aquest punt verd. Però els arbres estan molt malmesos, n'hi ha que s'han mort i altres els ha matat una nevada. 
 
 
El tancat es va fer per protegir-los del pasturatge però al seu interior sempre hi ha alguna guineu, algun senglar petit i molts conills.
Deixem la Vall de Matxerri per continuar gaudint en properes entrades de l'Espai Natural Protegit de Mas de Melons-Alfés.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada