Deixem el Museo de Bellas Artes de Bilbao construït al 1.945 en els terrenys del Parque de Doña Casilda i ampliat posteriorment l'any 1.970 i fa poc temps seguint el projecte "Agravitas" de Norman Foster guanyador al juliol del 2.021 del concurs internacional convocat per ampliar-lo i reformar-lo.
A un parell de minuts passejant trobem la Plaza Euskadi on ens podrem posar als peus de la torre Iberdrola de l'arquitecte argentí César Pelli per quedar bocabadats.
A l'entrada d'avui no anirem gaire lluny perquè el nostre objectiu, la Biblioteca Universitaria de Deusto, la trobaren passejant cinc minuts més després de deixar la Plaza Euskadi i baixar pel carrer Ramón Rubial. Però abans d'arribar-hi m'aturo un moment al Parc República de Abando per fer la fotografia següent en la que el Museu Guggenheim és el protagonista.
Però tornem al carrer Ramón Rubial en el que baixant uns metres més ja veiem l'edifici del Centro de Recursos para el Aprendizaje y la Investigación ( CRAI ) més conegut com Biblioteca de la Universidad de Deusto.
L'edifici dissenyat per l'arquitecte Rafael Moneo Vallés, inaugurat al gener del 2.009, té façanes al carrer Ramón Rubial ( fotografia anterior ), a l'Avinguda Abandoibarra ( fotografia següent i al Parc de la República de Abando.
Just davant de l'Avinguda Abandoibarra hi ha la passarel·la de vianants Pedro Arrupe, projectada per l'enginyer José Antonio Fernández Ordónez i acabada després de la seva mort pel seu fill Lorenzo Fernández i Francisco Miralles. La passarel·la construïda amb acer inoxidable dúplex, té l'interior de fusta, una llargària de cent quaranta metres, set metres d'amplària i pesa mil tones. Ens permet creuar la Ría i anar fins a l'Avinguda de les Universitats on, només accedir-hi, trobarem l'edifici La Literaria de la Universidad de Deusto.
En primer terme, a la propera fotografia que vaig fer des de la margen derecha de la ría, podeu veure la passarel·la Pedro Arrupe ( 1 ) inaugurada l'any 2.004 i darrere el museu Guggenheim ( 2 ) i el Puente de la Salve ( 3 ).
L'edifici, amb forma de cub, té la façana exterior composta per blocs de vidre amb unes marques paral·leles a la seva superfície que ens recorden el motiu tallat de les columnes dòriques.
El gran cub de vidre acull 800.000 volums, dels quals 60.000 pertanyen al fons antic en el que hi ha els llibres impresos entre els anys 1.550 i 1.830.
El pavès ( vidre translúcid ) fa que l'edifici de la biblioteca sigui un volum monolític i monocrom neutre. Rafael Moneo tenia molt clar al dissenyar-lo que no pretenia competir amb l'espectacular arquitectura del museu Guggenheim.
L'edifici està lleugerament orientat cap al museu Guggenheim que es pot veure des de les sales de lectura de la biblioteca. L'escala principal, oberta a un pati-lluerna, connecta totes les plantes i entreplantes.
Deixem la Biblioteca Universitaria, creuem l'Avinguda Abandoibarra vigilant els cotxes i els tramvies per apropar-nos al museu Guggenheim. Però abans fem un últim cop d'ull a l'edifici dissenyat per Rafael Moneo.
Com podeu constatar a la fotografia anterior, darrere de l'espectacular biblioteca de pavès, treu el nas la torre Iberdrola de cent seixanta-cinc metres d'alçària.
Caminant pocs minuts arribem al museu Guggenheim on començarem la propera entrada dedicada al País Basc.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada