Sant Serni de Besora.

Tornem avui a la comarca del Solsonès, concretament a la carretera C-26 ( Eix Prepirinenc ) en la que ,venint de Solsona en direcció a Berga, uns metres després del quilòmetre 114 veurem un indicador a l'esquerra en el que hi podem llegir Besora 3 Busa 15. Enfilant l'estreta carretera primer trobarem el cementiri de Besora ( propera fotografia ), després l'església de Sant Serni i una mica més amunt el castell de Besora. Besora és una de les nou entitats de població del municipi de Navès.

Deixem el cementiri i mentre continuem pujant aprofitem per gaudir del paisatge. Al centre de la fotografia següent, a la llunyania, podeu veure Montserrat.

Després de pocs minuts pujant el camí fa una corba tancada des d'on ja veurem l'església de Sant Serni de Besora, una parròquia que ja està documentada en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell de finals del segle X.

El camí gira a l'esquerra i aprofito per fer la propera fotografia en la que, malgrat les construccions annexes, podeu veure la façana principal de Sant Serni.

És evident que l'església que estem veient no és la del segle X. La primitiva església estava a prop del castell ( que visitarem en una propera entrada ). L'estat de conservació de l'església primitiva a mitjans del segle XVII era molt dolent per això en van construir una de nova més avall aprofitant les pedres de la vella. Es començà el dia dos d'abril de 1.651 i s'acabà al 1.655.

 

 A la fotografia anterior podeu observar, d'esquerra a dreta, la capçalera recta i quadrada, la nau, una de les capelles que hi ha a banda i banda de la nau i part de la coberta de teula àrab. Les dues capelles laterals acullen quatre dels sis retaules del templa fets entre el segle XVI i finals del XVIII. 

A l'esquerra també podeu veure una petita part de la senzilla porta metàl·lica que ens permet accedir a la façana principal de Sant Serni. La propera fotografia de detall és de la part superior d'aquesta porta en la que hi podem llegir 1.901.

Afortunadament l'església no fou destruïda durant la Guerra Civil i conserva tots els seus altars barrocs. A l'Arxiu Diocesà de Solsona es custodia un còdex que hi havia a Sant Serni. Les vistes que ens regala aquest llogaret són espectaculars. Des de la llunyania ens observa el massís muntanyós de Montserrat.

A la fotografia següent podeu observar parcialment la façana principal, l'altra capella lateral i el campanar. La "nova" església de Sant Serni, és d'una nau amb coberta de volta de canó i té un cor amb coberta de volta de creueria.

A la propera fotografia de detall podeu veure els dos finestrals de la nau que estan a la dreta de la capella lateral sobre la que hi ha un òcul.

A tocar d'aquesta capella lateral que sobresurt de la nau, hi ha la portalada neoclàssica que és lateral. Té brancals de pedra i llinda motllurada. El timpà, trapezoïdal, té al centre una fornícula sense imatge. Com podeu constatar a la fotografia, entre la llinda i el timpà, hi ha una teuladeta.

Com podeu veure a la fotografia anterior, a l'esquerra de la portalada hi ha un petit faristol informatiu amb el plànol de planta de l'església que podeu observar detalladament a la fotografia següent de detall. S'hi pot llegir "Navès Sant Serni de Besora Segle XVII ( 1.651 ) Barroc".

Si m'apropo a la portalada puc fer la fotografia de detall de la llinda en la que hi ha escrit el nom Pedro Condó S-T-D Rector, que era el rector de l'església l'any 1.651.

Prop de la portalada, aixecant la mirada, veiem a l'esquerra el campanar construït al segle XVIII  en estil barroc. De planta quadrada ( 3,35 metres de costat ) està coronat per una cornisa amb gàrgoles als angles i un terrat que té una barana de carreus amb pinacles de bola als caires. El campanar, de dos cossos, té una alçària de 17,14 metres. A la cel·la ( l'espai de les campanes ) hi ha quatre finestres d'arc de mig punt, una a cada cara del campanar.

Girem cua per sortir del petit espai tancat de la façana principal i anem fins al xiprer. A la seva esquerra hi ha la porta metàl·lica per la que hi hem entrat.

 

 

Continuem enfilant el costerut camí i ens pocs minuts arribarem al castell de Besora. Però abans de començar a pujar, em giro i faig una última mirada a l'església de Sant Serni, una mica amagada els edificis adossats.

A la propera entrada dedicada al Solsonès ens enfilarem fins al castell que corona l'extrem nord de la Carena de Besora, a 850,3 metres d'altitud.

Atentament.

Senyor i

Arrencar per salvar...

Al març del 2.010, a l'entrada " Papelgel ? ", us explicava que l'any 1.919 les pintures romàniques de l'església de Santa Maria de Mur foren arrencades i venudes per set mil pessetes a l'antiquari i marxant nord-americà Ignacio Pollak  i traslladades al Museum of Fine Arts de Boston.

El restaurador italià Franco Steffanoni, un expert en la tècnica de l'strappo, arrencà les pintures murals de l'absis de Santa Maria. Aquesta venda alertà a la Mancomunitat de Catalunya que inicià la campanya de Salvament del Romànic Català. Amb aquesta campanya les pintures al fresc de les esglésies romàniques del Pirineu foren comprades per les autoritats catalanes i arrencades. La intervenció de la Junta de Museus de Catalunya no va poder evitar, malgrat tots els esforços fets, que les pintures anessin a Boston...

Us explicava a l'entrada que, per encàrrec del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, I+DPapelgel va fer una copia exacta d'aquesta pintura mural a partir de les imatges rebudes des del museu de Boston. Aquesta "calcomania" gegantina s'aplicà sobre una estructura separada uns centímetres de l'absis original.

Gràcies a la Campanya de Salvament del Romànic Català actualment podem gaudir al Museu Nacional d'Art de Catalunya ( MNAC ) d'una de les millors col·leccions de pintura romànica del món. Malauradament per veure els originals cal anar a Barcelona...

A l'entrada donarem un cop d'ull a una petita part de les pintures mural que fa un segle es van arrencar de les esglésies romàniques del Pirineu.

A la fotografia anterior i a la propera podeu observar diverses de les estructures que reprodueixen fidelment els absis de cada església on es custodien els originals de les pintures murals que foren arrencades perquè no es venguessin ...

Entre la tardor de 1.919 i 1.923 gràcies a l'actuació ferma de la Junta de Museus i del que en aquell moment n'era el director, Joaquim Folch i Torres, es van comprar les pintures, les van arrencar de les esglésies per traslladar-les al Palau Nacional de Montjuïc de Barcelona.

A la fotografia següent podeu veure una altra de les curioses estructures centenàries en les que es van fixar les pintures per exposar-les.

Per fer l'arrencament a strappo de les pintures mural primer es netejava la pintura per aplicar després un aïllant. S'adherien les teles d'arrencament amb cola orgànica per posteriorment separar-les del mur. Posteriorment calia fer la neteja i preparació dels fragments per aplicar després l'adhesiu ( caseïnat càlcic ). S'adherien les teles de traspàs al revers del fragment i es retiraven les teles d'arrencament. Continuava el procés amb la preparació d'un suport rígid de les mateixes característiques del suport on hi havia la pintura original i aquesta s'instal·la al nou suport per exposar-la.

A les properes fotografies us mostraré primer l'església d'on es van arrencar les pintures mural i després l'original conservat al MNAC i la reproducció que hi ha a l'església. Començaré per Santa Maria de Ginestarre. 

L'absis, de la segona meitat del segle XII s'arrencà de la petita església d'Esterri de Cardós ( Pallars Sobirà ). Si voleu recordar la visita que hi vàrem fer al blog cliqueu sobre el proper enllaç "L'altre romànic ( i 2 )".

A les dues properes fotografies de detall podeu comparar la màndorla ( ametlla mística o vesica piscis ) amb forma d'ametlla on s'inserien personatges sagrats. Recordeu que la primera fotografia és de la pintura original custodiada al MNAC i la segona de la reproducció que hi ha a l'església on fou arrencada la pintura mural.

La propera comparació la faré amb l'original i la còpia de la pintura mural de l'església de Sant Miquel d'Engolasters de les Escaldes ( Andorra ). Podeu recordar la visita virtual clicant sobre el proper enllaç "Romànic andorrà ( 2 )".

Aquesta església del segle XII d'una sola nau té un campanar de planta quadrada de 17,5 metres d'alçària coronat per una coberta piramidal de pissarra.

A les properes fotografies podeu observar la màndorla envoltada del tetramorf i a sota diferents apòstols.

L'església de Sant Joan de Boí és la que conserva més elements arquitectònics del primer romànic ( segle XI ). Podeu recordar la detallada visita que hi vam fer clicant sobre l'enllaç següent "Gaudir del romànic de la Vall de Boí ( 4 a )" i "Gaudir del romànic de la Vall de Boí  ( 4 b )".

El fresc que compararem és el de la Lapidació de Sant Esteve, un dels primers exemples de l'interès de l'art romànic per la vida dels sants. El sant està agenollat i pregant amb les mans alçades. A la part superior dreta la mà de Déu il·lumina al sant amb raig de llum i a l'esquerra de Sant Esteve tres personatges l'apedreguen. L'original és de cap al 1.100.

Per acabar, l'església edificada el primer quart del segle XII reaprofitant alguns murs d'un edifici anterior del segle XI. Parlo de Sant Climent de Taüll que podeu tornar a veure clicant sobre el proper enllaç "Gaudir del romànic de la Vall de Boí ( 6 )".

De l'absis de Sant Climent us mostro quatre fotografies seguides. La primera de l'original que podeu veure al MNAC seguida de la de les pintures romàniques conservades al mur de l'església, la projecció de les pintures que foren arrencades i actualment estan al MNAC i la del final del Mapping Pantocàtor que ens mostra com eren totes les pintures mural de l'absis central l'any 1.123.

La Junta de Museus optà per negociar amb Ignacio Pollanck la compra, arrencament i transport de les pintures mural. Franco Steffanoni fou l'encarregat de fer-ho amb la tècnica de l'strappo. La Junta de Museus tenia clar que mentre treballava per a ells, no podia fer-ho per a altres...

Atentament.

Senyor i

La Catedral de Málaga.

Després de recordar  a l'entrada anterior dedicada a Málaga la mítica Imprenta Sur, on va néixer l'any 1.926 la revista Litoral de la mà dels poetes Emilio Prados Sush i Manuel Altolaguirre, i donar un cop d'ull a la seva última ubicació a l'Alameda Principal, avui ens apropem pel carrer Molina Lario a la catedral.

A la fotografia anterior podeu veure aquest carrer preparat per acollir el pas de les processons de Setmana Santa. Al centre, en primer terme, la torre inacabada de la catedral i darrere la torre amb el campanar. La propera fotografia de detall ens permet apreciar-ho millor.

L'edifici no es va acabar i la torre sud és una de les parts més evidents d'aquesta interrupció sobtada de les obres. Els malaguenys per aquest motiu li donen el malnom de "La Manquita". Gairebé a tocar de la catedral, la perspectiva ens permet veure la torre inacabada sense el campanar de l'altra torre. A l'esquerra podeu observar una petita part del Palau Episcopal que visitarem en una propera entrada.

 

Ja als peus de la torre inacabada faig la fotografia de la façana sud , la del carrer Postigo de los Abades. La gran rampa permet als tronos entrar a la catedral per la Puerta del Sol, construïda al segle XVIII per José de Bada, substituït a la del segle XVI .

 

Aquesta porta és igual que la Puerta de las Cadenas de la façana nord, obra també de José de Bada, però la de la Puerta del Sol està precedida per una doble escalinata. La portalada té un gran arc de mig punt i acull al seu interior la porta d'entrada, també de mig punt, formant una mena de porxo.

A la fotografia de detall podeu observar els baixos relleus de dues virtuts teologals ( les altres dues les veurem a la Puerta de las Cadenas ). A l'esquerra L'Esperança (1) representada per una matrona amb una àncora i a la dreta La Justícia ( 2 ) en aquest cas la una matrona agafa amb una mà una espasa i amb l'altra una balança.

 

Continuem resseguint perimetralment la Santa Iglesia Catedral Basílica de la Encarnación girant a l'esquerra pel carrer Cañón que ens permet observar l'absis poligonal del segle XVI.

 

 

A la part de baix de l'absis hi ha triples arcs i a la superior arcs simples i òculs. La catedral es començà a construir per la capçalera l'any 1.528 sobre el solar de l'antiga mesquita Major. Pedro López dirigí les obres dissenyades per Diego de Siloé.

Després de resseguir la capçalera, ja al carrer Císter trobem la façana nord amb la Puerta de la Cadenas, idèntica a la Puerta del Sol de la façana sud. Les dues entrades estan flanquejades per dues estilitzades torres circulars. 

 

 

Als carcanyols de l'arc major hi ha els baixos relleus de les altres dues virtuts teologals que podeu veure millor a la propera fotografia. A l'esquerra La Fe ( 3 ) representada per una matrona amb una creu i un calze i a la dreta La Caritat ( 2 ) amb la matrona alletant a dos nens.

Continuem resseguint perimetralment la catedral i ja al carrer Santa María trobem la Puerta del Perdón, també anomenada Puerta del Sagrario. Aquesta era la porta d'entrada a l'antiga mesquita cristianitzada. És l'únic element arquitectònic que queda de la vella catedral-mesquita.

D'estil gòtic tardà té alguns elements decoratius de l'incipient renaixement. Es construí entre els anys 1.514 i 1.526.

A la fotografia anterior podeu veure les quatre arquivoltes de la portalada d'arc de mig punt. Sobre la clau de l'arc hi ha la figura del Salvador amb ceptre i la bola del món flanquejada per l'escut ( esquerra ) i el segell ( dreta ) del bisbe César Riario.

A la zona més elevada del registre superior, a l'esquerra hi ha el cardenal Mendoza protegit per un àngel i a la dreta el bisbe Pedro Díaz de Toledo y Ovalle assistit per Jaume el Major.

Només arribar al carrer Molina Lario faig la fotografia anterior en la que podeu observar en primer terme la torre de les campanes i, al fons, la torre inacabada. Com podeu constatar la torre, de vuitanta-quatre metres d'alçària, té quatre cossos. Els tres primers quadrangulars i el quart octogonal sobre el que hi ha un petit cos cilíndric tancat per una cúpula semiesfèrica amb un cupulí a sobre.

A la propera fotografia, feta des del carrer Salinas, podeu observar els tercer i quart cossos ( amb les campanes ), el cos cilíndric, la cúpula i el cupulí.

M'apropo a la façana principal, la de ponent, per fer la fotografia següent. Aquesta façana la començà a construir l'any 1.721 José de Bada en estil barroc.

Com podeu constatar a la fotografia anterior, a l'alçada de l'inici del tercer cos, queda aturada la construcció de la torre de la dreta. Els fusts de los columnes no estan acabats.

A la propera fotografia nocturna podeu veure les tres portes del frontispici. La central fou dissenyada per Antonio Ramos i les laterals per Ventura Rodríguez.

Entrem a la catedral renaixentista-barroca de planta rectangular, tres naus cobertes amb voltes semiesfèriques nervades a excepció de les capelles laterals que tenen volta de canó. La capçalera, de plata poligonal, té un deambulatori ( passadís que encercla el presbiteri ). A quest passadís també es pot anomenar girola.

A la fotografia següent podeu veure la Capella Major, obra del 1.541 de Diego de Vergara, amb columnes corínties estriades i coberta amb una espectacular volta nervada.

 

Aixecant la mirada podem gaudir d'aquesta volta nervada i de les voltes bufades o de quatre punts. Les petxines de la volta que hi ha sobre el creuer estan decorades amb relleus policromats amb la figura de la Mare de Déu, un àngel, un gerro amb assutzenes i un calze amb la Sagrada forma.

Sota el gerro amb les assutzenes gràcies al zoom de la càmera fotogràfica es pot llegir la data 1770, que no fa referència al moment de la construcció de la volta sinó a les reformes que aquell any es van fer al creuer.

A la propera fotografia podeu observar la coberta del deambulatori, els finestrals triforats d'arc de mig punt i els òculs amb els seus vitralls.

Abans de sortir del deambulatori vull mostrar-vos el magnífic retaule gòtic, el més valuós de la catedral, que hi ha a la Capella de Santa Bàrbara. Construït l'any 1.524 en el taller de l'escultor flamenc Nicolás Tiller, ja estava a l'antiga mesquita-catedral. 

Sortim de la catedral per anar, caminant només unes passes, al Palau Episcopal on ens espera Mr. Günter per acompanyar-nos pel conjunt d'edificis dels segles XVI - XVIII de diferents estils arquitectònics. El nostre guia, Mr. Günter, és un gat molt especial...

Atentament.

Senyor i