L'altre romànic ( i 2).

Si deixeu la carretera principal de la Vall de Cardós i us enfileu fins a Esterri de Cardós per visitar l'església de Sant Pere i Sant Pau; animeu-vos a pujar un parell de quilòmetres més fins arribar a Ginestarre.
En aquest petit poble del Pallars només hi viuen dues persones durant l'any... Cal anar a Casa Nilló, on hi ha un taller d'artesania tèxtil, demaneu que us ensenyin l'església de Santa Maria de Ginestarre.

Escolteu molt bé les explicacions i les històries que explica l'Andreu. Podreu descobrir amb ell molts secrets de l'església, del poble i de la vall de Cardós en general...Tot un plaer escoltar-lo.
L'any 1.069, l'església de Santa Maria de Ginestarre ja apareix esmentada en un document.

En un altre document del 1.785 podem llegir que l'edifici està en bon estat i que té un campanar d'estil "antiguo".
La decoració pictòrica de l'absis és una reproducció que es va fer amb el Pla de Dinamització Turística de Trienni 2.001-2.003. Com ja us vaig explicar a l'entrada anterior, amb aquest mateix Pla es van fer les reproduccions de l'església de Sant Pere i Sant Pau d'Esterri de Cardós.

Els originals estan al Museu Nacional d'Art de Catalunya ( MNAC). Aquestes pintures murals són probablement del segle XII. El Crist en Majestat envoltat del tetramorf, no us deixarà indiferents.El tetramorf, nenes i nens, és el dibuix que representa els quatre animals que tradicionalment simbolitzen els evangelistes units en una sola figuració.

La decoració de l'absis i un fris d'arcuacions sense lesenes ens indica que es va construir al segle XI. Una part del paviment està fet amb còdols amb motius geomètrics. Una línia de plom separa la part original de la reconstruïda.

Aquest dipòsit per guardar l'oli que veieu a la fotografia , no és una copia, és l'original. El frontal d'altar de l'església de Ginestarre està al Metropolitan Museum de Nova York.

Frontal d'altar de Santa Maria de Ginestarre.
Font fotografia: Web Metropolitan Museum de Nova York

L'Andreu m'explica content , en el moment de dir-nos adéu, que per la festa major seran trenta persones al poble!
Començo a baixar per la carretera plena de corbes amb una sensació ambivalent . La gent del Pirineu estima els pobles, però cada dia menys persones hi viuen... Deixo la Vall de Cardós pensant en la gran dispersió que pateix el nostre patrimoni...
Atentament.
Senyor i