Santa María de la Oliva.

Amb la d'avui començo un sèrie d'entrades en les que el protagonisme és el patrimoni asturià. Comencem a Villaviciosa, conceyu, parròquia i poble. Tradicionalment la divisió geogràfica del territori asturià és la parròquia. El Principat d'Astúries està format per setanta-vuit municipis ( conceyus ). 

Santa María de la Oliva, coneguda antigament com Santa María del Conceyu, ens dona la benvinguda a Villaviciosa. A la fotografia anterior en podeu observar el frontispici amb un cos sobresortint i a la següent la portalada. Sobre la portalada hi ha una rosassa del segle XV inscrita dins d'un arc de mig punt. Corona la façana un campanar de cadireta de dos ulls amb dos campanes.

L'església, ubicada al barri de La Oliva és una construcció de transició del romànic al gòtic de l'últim quart del segle XIII feta amb carreus ben escairats. El temple té tres portalades, la més espectacular és la del frontispici ( façana de ponent ) construïda segons els cànons del gòtic però amb iconografia romànica.

Com podeu constatar a les fotografies anterior i propera la portalada està formada per quatre arquivoltes ogivals en degradació esculpides amb motius geomètrics i protegides per un guardapols.

Al mig del timpà calat amb traceries gòtiques hi ha la imatge de la Mare de Déu que agafa al Nen Jesús amb la mà esquerra. Com podeu constatar a la fotografia de detall la imatge policromada està mutilada.

 

 

La imatge de la Mare de Déu del timpà també és gòtica, del segle XV, com la rosassa. Les arquivoltes estan suportades per vuit columnes amb el fust esculpit amb motius geomètrics i amb imatges adossades de sis sants i de l'Anunciació. 

A la fotografia anterior podeu observar les quatre columnes de l'esquerra i a la propera les quatre del costat dret de la portalada.

Com tristament podeu constatar a les dues fotografies, aquestes figures foren greument mutilades durant la Guerra Civil.

 

 

Els capitells que coronen les columnes estan esculpits amb motius vegetals, feres salvatges, cavallers lluitant, castells, músics. A la fotografia anterior podeu veure els quatre de la part esquerra de la portalada i a la següent els quatre de la dreta.

 

 

Abans de resseguir perimetralment l'església, la propera fotografia de detall ens mostra alguns dels carreus de la cantonada amb la façana sud en els que hi ha diferents creus.

Al segle XVII es construí la sagristia adossada al mur sud. Durant aquestes reformes es va fer un pòrtic a les façanes oest i sud que s'enderrocà al segle XIX. El pòrtic actual és construí l'any 1.956.

 

 

A la dreta de la propera fotografia, al final del pòrtic hi ha la sagristia. A la part superior treuen el nas per sobre del pòrtic tres de les quatre finestres geminades de la façana sud.

 

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos detalladament una d'aquestes finestres geminades, anomenades també biforades, amb les dues obertures dividides verticalment per una columneta o pilastra anomenada mainell. La llinda d'aquestes finestres amb arquets de mig punt és única i està decorada amb motius geomètrics.

 

 M'allunyo una mica de l'església per poder fer la fotografia següent amb prou perspectiva que ens mostra la façana sud i la capçalera quadrada pròpia dels temples visigots i preromànics. A la part superior treuen el nas els dos campanars de cadireta de Sant María de la Oliva. El del frontispici amb dos ulls i dues campanes i el més proper a la capçalera, també de dos ulls però sense campanes.

A la capçalera hi ha tres finestres d'arc de mig punt. Les dues laterals són molt senzilles, però la central- protagonista de la fotografia de detall - té una arquivolta sustentada per dues columnes amb capitells decorats amb motius vegetals. L'arquivolta està decorada amb ziga-zaga i l'intradós amb motius florals. Les impostes i el guardapols també tenen decoració floral.

Acabem de resseguir perimetralment l'església a la façana nord en la que també hi ha una porta molt senzilla d'arc de mig punt amb guardapols.

 

Girem cua i tornem al pòrtic de la façana sud per on accedirem a l'església per la porta d'arc de mig punt amb dues arquivoltes adovellades sustentades per dos parells de columnes de fust llis i capitells decorats.

A les dues fotografies següents de detall podeu observar els quatre capitells esculpits amb animals, escenes de caça i homes emmarcats per motius vegetals. La primera fotografia és dels capitells de l'esquerra de la portalada i la segona dels de la dreta.

Entrem a Santa María de la Oliva, església d'una sola nau de planta rectangular capçada amb un absis quadrat. A la transició entre la nau i la capçada hi ha un arc toral doble sobre columnes amb capitells troncopiramidals invertits.

 

La nau està coberta amb una estructura de fusta vista i a la capçalera amb volta de canó al tram anterior i de creuria al posterior.

Apropant-me al presbiteri i aixecant la mirada puc fer la fotografia en la que podeu observar la volta de creueria de la part posterior de la capçalera. Constatareu que un arc toral, també anomenat faixó, decorat en ziga-zaga suportat per capitells zoomorfs  separa els dos trams de l'absis.

L'església fou incendiada i transformada en refugi antiaeri durant la Guerra Civil, fet que la malmeté considerablement. Es van perdre els retaules, els entramats de fusta i les estàtues de la portalada del frontispici foren mutilades.

Torno al centre de la nau per mostrar-vos les arcades dels murs nord ( fotografia anterior ) i sud ( propera fotografia ). A l'esquerra de la fotografia del mur nord es veu parcialment la senzilla portalada d'aquest mur. A l'arc central del mur sud hi ha la talla gòtica policromada de la Mare de Déu de la Oliva.

La construcció del refugi antiaeri suposà la compartimentació de la nau i la demolició de la sagristia construïda l'any 1.658.

L'any 1.956 l'arquitecte asturià Luis Menéndez-Pidal y Álvarez, fill del pintor Luis Menéndez Pidal, s'encarregà de la restauració del temple en la que es van reposar els entramats de la coberta i el cor, es consolidaren els carreus originals, reposaren les peces per completar impostes i arquivoltes. Posteriorment es construí el pòrtic i la sagristia. Aquesta fou una de les dues-centes actuacions restauradores del patrimoni espanyol en les que intervingué. 

Entre els anys 2.006 i 2.007 es va fer una restauració seguint les tècniques tradicionals i reintegrant els materials originals. Es revisà l'estructura, es van renovar les cobertes creant una cambra d'aire ventilada sobre l'empostissat de la nau, s'instal·là us sistema de recollida d'aigua pluvial...

Sortim de Santa María de la Oliva i marxem de la Comarca de la Sidra ( Bimenes, Cabranes, Colunga, Nava, Sariegu i Villaviciosa) per continuar el nostre periple en una propera entrada en la que començarem a assaborir el preromànic asturià.

Atentament.

Senyor i