El quart dels sis volums de l'obra Geografia General de Catalunya, publicada entre 1.908 i 1.918 i dirigida per l'historiador Francesc Carreras i Candi, està dedicat a la Província de Lleyda. En aquest volum, escrit per Ceferí Rocafort i Sansó, a les pàgines 228, 229 i 230 trobem els dibuixos de les peces del Joch d'escachs de crestall de roca del segle XII a XIII, que fóu dels abats d'Àger.
Els volums, dedicats a: Catalunya, Província de Barcelona, Província de Tarragona, Província de Gerona i Ciutat de Barcelona, foren publicats per l'Establiment Editorial d'Albert Martín de Barcelona.
La propera fotografia és del joc d'escacs de cristall de roca procedent de l'excol·legiata de Sant Pere d'Àger custodiat al Museu de Lleida. L'any 1.068 aquest joc està documentat en l'inventari dels bens d'Arnau Mir de Tost, senyor d'Àger, i de la seva dona Arsenda d'Àger.
A la fotografia següent en primer terme, d'esquerra a dreta, hi ha les figures de cristall de roca de l'alfil, el cavall, el rei, la reina i l'alfil i darrere nou peons.
Vaig a l'altre costat de la vitrina on hi ha el joc d'escacs i faig la propera fotografia en la que en primer terme, d'esquerra a dreta, podeu veure l'alfil, el cavall, el rei, la reina i la torre. Darrere, els nou peons.
Arnau Mir de Tost ( 1.000 - 1.072 ), senyor d'Àger, al mitjans del segle XI conquerí la Conca de Tremp, les valls limítrofes a la serra del Montsec i la Vall d'Àger desplaçant la frontera a pocs quilòmetres al nord de Balaguer.
Al volum de Ceferí Rocafort, abans dels primers dibuixos de les peces de cristall de roca, s'afirma que el joc d'escacs és del segle XII a XIII, però realment és del període fatimita dels segles X-XI.
La propera fotografia és dels dibuixos de la pàgina 228 del llibre de Ceferí Rocafort amb les figues número u corresponent al rey i a sota la figura número dos corresponents a la reyna.
Font fotografia: Geografia General de Catalunya ( 1.908-1.918 ), volum quatre Província de Lleyda, pàgina 228.
L'any 2.008 el diari La Mañana, amb la col·laboració del Museu de Lleida, publicà l'àlbum "El retaule de les meravelles. Observa, descobreix, imagina" que calia completar amb dos-cents tres cromos de peces del museu lleidatà.
De la pàgina divuit a la vint-i-u a l'àlbum el protagonisme és pel joc d'escacs d'Àger. A les pàgines divuit i dinou, que podeu veure a la fotografia següent, s'explica l'origen dels escacs i l'arribada a Àger del joc provinent d'Egipte. L'explicació va acompanyada de la fotografia de les peces de cristall de roca custodiades al Museu de Lleida.
Les pàgines vint i vint-i-u calia completar-les amb els cromos del trenta-quatre a quaranta-cinc. Al costat del cromo amb una peça de cristall de roca del joc d'escacs calia col·locar el cromo en el que es veia un detall d'alguna de les obres del museu que feien referència al rei, la reina, l'alfil, el cavall, la torre i el peó.
Si compareu la propera fotografia de detall amb la de les figures del rey i la reyna del llibre del Ceferí Rocafort veureu que la reina és diferent. Sembla que les figures del llibre són dos reis.
El joc d'escacs d'Arnau Mir de Tost es considerava un article de luxe perquè estava fet amb cristall de roca. Aquests treballs artesans delicats arribaven a la Península pels circuits comercials amb el nord d'Àfrica i Orient.
Font fotografia: Geografia General de Catalunya ( 1.908-1.918 ), volum quatre Província de Lleyda, pàgina 229.
A la fotografia anterior podeu veure la figura tres, corresponent a l'alfil, i a la propera la figura quatre, la del cavall. Les dues estan a la pàgina 229 del llibre de Ceferí Rocafort.
Font fotografia: Geografia General de Catalunya ( 1.908-1.918 ), volum quatre Província de Lleyda, pàgina 229.
Els escacs foren introduïts a Europa des d'Al-Àndalus i les corts feudals els adoptaren com a joc de previsió i estratègia.
La comunitat científica va conèixer els escacs d'Àger l'any 1.886. L'Associació Catalanista d'Excursions Científiques publicà la seva visita a Àger i explicà l'existència del joc d'escacs. Els antiquaris i col·leccionistes van interessar-se per les peces i , malauradament, començà un procés de venda i dispersió. L'any 1.893 una part del jocs d'escacs entrà als fons de l'antic Museu Diocesà de Lleida.
La propera fotografia és de la nau central i l'absis de l'església de l'excol·legiata de Sant Pere d'Àger. A sota hi ha la cripta.
Part de les peces del joc d'escacs van anar inicialment a París, a la col·lecció de la comtessa de Béhague i posteriorment al Museu Nacional de Kuwait, a la col·lecció Al-Sabar.
A la propera fotografia, de la pàgina web del Museu Kuwaitià, podeu veure la coberta del llibre Escacs i altres jocs de terres islàmiques amb algunes peces del joc d'escacs de cristall de roca d'Arnau Mir de Tost.
Si voleu donar un cop d'ull a l'espectacular col·lecció cliqueu sobre el proper enllaç The Al-Sabah Collection i quedareu bocabadats. A la fotografia següent, del mateix llibre, més imatges de les peces malauradament venudes.
La propera fotografia és de les figures cinc ( la torre ) i sis ( el peó ) que il·lustren la pàgina 230 del llibre de Ceferí Rocafort.
Font fotografia: Geografia General de Catalunya ( 1.908-1.918 ), volum quatre Província de Lleyda, pàgina 230.
A la pàgina 230 del llibre de Ceferí Rocafort hi podem llegir: "Entre altres obgectes procedents d'Ager que han anat a enriquir los musèus estrangers, devèm anotar les peces d'un joch d'escachs, de crestall de roca, que publicàm, lo bàcul de bronzo esmaltat, de les darreríes del segle XI o començaments dels XII, y los guants y sabates de seda que usaba l'Abat quan celebrava de pontifical. Després d'haver sigut descoberts per la "Associació Catalinista s'Excursions científiques", foren degudament estudiats per Don Joseph Brunet y Bellet".
La propera fotografia és de la cripta de l'església de l'excol·legiata de Sant Pere que s'anomena Santa Maria la Vella,, la part més antiga i de tradició preromànica construïda en plena època romànica.
A la mateixa pàgina ens explica com eren algunes de les peces del jocs d'escacs que hi havia a la capsa i a quina de les figures dibuixades a les pàgines 228, 229 i 230 fan referència:
"De les 44 peces que Vilanova vegé en una capsa y que se guardavan en aquella Abadía (provablement pertanyents a mes d'un joch),sols 14 nos han sigut conegudes que semblan correspondre a les següents equivalents a les del nostre joch.
Un Rey... 56 milims.diam. y 70 milims.alçaria ( fig. 1 ).
Una Reyna... 52 " " 66 " " ( fig. 2 ).
Dos Alfils... 45 " " 55 " " ( fig. 3 ).
Dos Alfils... 45 " " 55 " " ( fig. 3 ).
Dos Cavalls.. 45 " " 60 " " ( fig.4 ).
Una Torra.. 46 milims. ample, 40 milims. alt, 19 milims. gruix. ( fig.5 ).
Cinc Peons.. dimensions diferents ( fig.6 )."
De les quaranta-quatre peces de cristall de roca que Vilanova vegé en una capsa al Museu de Lleida només en tenim dinou...
La fotografia següent mostra parcialment les restes del claustre gòtic, que es construí en pedra blanca molt diferent a l'emprada per construir l'església, sobre l'antic claustre romànic.
El rector d'Àger, mossèn Mora, facilità al bibliòfil Josep Brunet i Bellet veure, estudiar i dibuixar les peces del joc d'escacs. A través d'un dels antiquaris més prestigiosos de Barcelona, el senyor Fontdevila nascut a Àger es posaren a la venda...
Al Museu de Lleida, a més amés de les peces de cristall de roca del joc d'escacs també hi podem veure el flascó de perfums del segle X - XI ( període fatimita ) de l'excol·legiata de Sant Pere d'Àger.
Aquest flascó de perfums també fou propietat d'Arnau Mir de Tost, senyor d'Àger, que apreciava molt els productes de luxe islàmics.
Abans de marxar del Museu de Lleida penseu que al comptat d'Urgell, gràcies als àrabs, la noblesa ja jugava als escacs cap a l'any mil...
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada