Continuem la gran passejada per la Puglia a la ciutat més oriental d'Itàlia, Otranto. L'estret d'Otranto separa les penínsules Itàlica i Balcànica. Al nord de l'estret hi ha la mar Adriàtica i al sud la mar Jònica.
El cap d'Otranto, també anomenat Punta Palascia, està a només setanta quilòmetres del Cap Gjuhezes ( abans anomenat Linguetta ) d'Albània.
Comencem al costat de la mar Adriàtica donant un cop d'ull al Castello Aragonese redissenyat per Ciro Ciri amb la col·laboració de Francesco di Giorgio Martini entre 1.485 i 1.498 a petició del rei Ferran II de Nàpols.
Aquesta "nova" estructura incloïa les primeres fortificacions de l'època sveva i les millores introduïdes pels turcs que van ocupar Otranto al juliol del 1.480. La ciutat estigué en mans turques fins al dia deu de setembre del 1.481.
De planta de pentàgon irregular amb un pati interior quadrangular té un esmolat bastió en forma de punta de diamant que podeu observar a les fotografies anteriors. El castell està envoltat per un gran fossat i té tres torres cilíndriques.
Quan acabo d'enfilar la via Guglielmotto D'Otranto puc fer la fotografia següent en la que es veu una de les tres torres cilíndriques i part del fossat.
Uns metres més i ja puc ensenyar-vos dues de les torres del castell, el fossat i el pont que ens permet creuar-lo per la via Nicola d'Otranto. La que veieu al fons, darrere del pont, és una de les torres de la muralla.
Quan començo a caminar per la via Nicola d'Otranto per creuar el pont que ens permet creuar el fossat ja veig les tres torres del castell.
L'escriptor, historiador, literat, antiquari i polític anglès Horatio Walpone - quart comte d'Orford- publicà anònimament l'any 1.764 la que es considera la primera novel·la gòtica "The Castle of Otranto". Una novel·la en la que el medievalisme i el terror es fusionen.
La propera fotografia és de la xilografia del castell d'Otranto que l'any 1.899 va fer Franz Robert Richard Brend'amour. És una de les il·lustracions de l'obra "La patria, geografia dell'Italia" de Gustavo Strafforello.
Font fotografia: Wikimedia Commons.
L'any 1.980 Bompiani edità la novel·la "Il nome della rosa" del semiòleg, filòsof i escriptor italià Umberto Eco. Al maig del 1.985 es publicà la traducció al català feta per Josep Daurella per a "Llibres a mà" d'Edicions Destino-Edicions 62.
El frare franciscà Guillem de Baskerville i el seu deixeble el novici benedictí Adso de Melk arriben l'any 1.327 a un monestir benedictí de domini cluniacenc perdut a les muntanyes dels Apenins toscans. Hi van per assistir a un concili entre la cúria papal de Joan XXII i els representants de Ludovic IV de Baviera en el que es parlarà sobre la suposada heretgia d'una nova branca de l'ordre franciscà.
Però quan hi arriben l'abat els encarrega investigar la mort d'un jove monjo. Durant la seva estada al monestir més monjos moren en estranyes circumstàncies. La primera víctima d'aquests assassinats, mort abans de l'arribada de Guillem i Adso, és el novici il·lustrador miniaturista Adelmo da Otranto. El seu cadàver aparegué al fons del barranc que hi ha davant de l'edifici, però totes les finestres estaven tancades...
Deixem les novel·les que fan referència a Otranto per tornat al seu castell, concretament a la piazza Castello, on anirem a l'esquerra per la via Cenobio Basiliano. En només tres minuts passejant aquest carrer ens deixa a la piazza Basilica. En aquesta plaça podem observar el frontispici de la cattedrale di Santa Maria Anunziata.
La catedral està construïda sobre les restes d'un poble messapi ( els messapis foren un poble que habità la regió de la Puglia ), una domus romana i un temple paleocristià. Va ser fundada l'any 1.068 pel bisbe normand Guglielmo i l'actual cripta fou consagrada el primer dia d'agost del 1.088 durant el papat d'Urbà II pel llegat papal Roffredo arquebisbe de Benevento. La finalització de l'estructura superior es va fer al segle XII.
Com podeu constatar a la fotografia anterior la part central del frontispici, corresponent a la nau central de la catedral, té la coberta a dues aigües. Està flanquejada per dues parts més baixes simètriques amb coberta a una aigua, que només estan decorades amb una finestra d'arc apuntat amb traceries.
Hi trobem diferents estils arquitectònics, amb parts bizantines, paleocristianes, romàniques, gòtiques i barroques. Del frontispici medieval, reformat al llarg dels segles, cal destacar el portal barroc i la rosassa.
Els turcs van conquerir la ciutat després de dies de setge i l'onze d'agost del 1.480 entraren a la catedral i exterminaren al clergat i als civils que s'hi havien refugiat. Van transformar-la en estable i després en mesquita destruint totes les pintures al fresc del segle XIII a excepció de les que representen a la Mare de Déu, figura que també està reconeguda a l'islam.
Després de l'alliberament d'Otranto l'any 1.481 per part de les tropes d'Alfonso, duca di Calabria el temple fou remodelat i el frontispici es reconstruí.
Quan finalitzà l'ocupació turca es construí al segle XV l'elegant rosassa amb fina traceria gòtica que té setze columnes que convergeixen al centre. Quatre de les setze traceries que hi ha sobre els capitells de les columnes estan trencades.
L'any 1.674 s'afegí un portal barroc amb una semicolumna i una columna estriades a cada costat que sostenen un arquitrau amb l'escut de l'arquebisbe Gabriele Adarzo di Santander flanquejat per dos àngels. Al final de l'epígraf que hi ha sobre la porta s'hi pot llegir l'any d'execució del portal.
El campanar està en un edifici separat de la catedral a l'esquerra del frontispici a la via Basilica. Les campanes foren retirades, una va ser fosa al segle XVI i l'altra es col·locà a la torre del rellotge municipal.
A la via Basilica hi ha la façana nord de la catedral amb un portal de marbre, que Nicolò Ferrando va fer a petició de l'arquebisbe Serafino da Squillace, al que cal enfilar-s'hi per unes escales.
A la propera entrada dedicada a Otranto entrarem a la catedral per donar-li un cop d'ull mirant i admirant l'impressionant paviment de mosaic que cobreix les naus central i laterals, el presbiteri i l'absis.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada