Sortint de la catedral cal anar fins a la Torre dell'Orlogio ( Torre del Rellotge ), on es troben Corso Garibaldi i la Piazzeta de Ferraris. Amb la torre a l'esquerra anem a la dreta i pugem per unes escales que ens ajuden a enfilar-nos fins al petit turó on hi ha la chiesa bizantina di San Pietro en la que s'oficià en ritus grec fins al segle XVIII.
Com podeu constatar a les fotografies la petita església està envoltada pels edificis del centre història de la ciutat. A la fotografia anterior podeu observar la façana sud i a la propera de detall el campanar de cadireta d'un ull i una campana.
Comencem a resseguir perimetralment l'església anant a la dreta on trobem els tres petits absis de la façana est amb les cases gairebé a tocar...
L'edifici, construït amb carreus regulars de pedra calcària, té reforços a les cantonades i inserció de fragments de maó i rajola en alguns indrets. Al llarg dels segles s'hi han fet modificacions importants.
La datació ha estat un debat entre els estudiosos però la seva estructura, les pintures al fresc i les inscripcions en grec indiquen que podia atribuir-se al segle IX - X.
Després dels absis, girant a la dreta, trobem la façana nord que és la protagonista de la fotografia següent. A l'arc cec central d'aquesta façana hi havia una porta que es tapià durant la restauració.
L'església, de plata quadrada de creu grega inscrita, segueix les pautes de l'arquitectura religiosa bizantina.
Quan acaba la façana nord, girant cap a l'esquerra trobem la façana de ponent on, després de la restauració, tornem a trobar l'accés original recuperat després d'una colla d'anys tapiat.
A les dues fotografies anteriors podeu veure parcialment la cúpula que s'alça a la intersecció dels braços de la creu grega de la planta. Des de l'exterior no s'aprecia la forma de la cúpula perquè queda amagada per una petita estructura cilíndrica que no és un tambor ( element arquitectònic que serveix de base a una cúpula ).
Com podeu constatar a les fotografies anteriors l'església té tres façanes iguals( nord, sud i oest ) amb tres grans arcs cecs, el central més alt i amb una finestra. La coberta de la creu de dues aigües, les altres quatre cobertes més baixes d'una aigua i la de la cúpula són de teula àrab. Les dels tres absis estan fetes de pedra.
Només apropar-nos a la porta ens adonem que si l'exterior és molt auster, l'interior està ricament decorat amb pintures al fresc creades en diferents períodes entre els segles X i XIV i ampliades al segle XVI. Moltes de les pintures al fresc s'han perdut però intenteu imaginar com era la chiesa di San Pietro quan la cúpula, les voltes, els absis i les columnes estaven totalment pintats al fresc...
Les més antigues, datades al segle X, representen les escenes del rentat de peus i l'últim sopar situades a la volta de canó de la Pròtesi ( la de l'absis esquerre ).
A l'escena del rentat de peus, que podeu observar millor a la propera fotografia de detall, hi ha una inscripció amb caràcters grecs del passatge de Joan ( XII, 8-9 ): Simó Pere li diu: "No em rentaràs mai els peus !". Jesús li respongué: "Si no et rento, no tens part de mi". I Simó Pere li contesta: "Senyor, no només els peus sinó també les mans i els cap".
La fotografia següent fotografia, també de detall és de l'escena de l'últim sopar en la que Judes està a la part inferior representat sense aurèola.
A l'esquerra de la volta del braç nord està representada l'escena de la vergonya després del pecat. Adam i Eva nus davant de Déu Pare. A l'esquerra es veu la serp enroscada a l'arbre.
A l'absis esquerre, sota les escenes del rentat de peus i de l'últim sopar hi ha la pintura al fresc de La Pieta' que representa a Maria amb el cos del seu Fill sense vida assegut a la falda. Aquest tema no el trobem als Evangelis sinó a la literatura i la mística bizantina dels segles XIII i XIV.
L'església té tres naus i tres absis, dotze columnes inserides als murs i quatre columnes lliures al centre que sostenen la cúpula en la que hi ha quatre finestres que foren modificades en època barroca.
A la propera fotografia feta des de la Naos ( l'espai central de l'església ) es veu la cúpula amb les quatre finestres i les quatre petxines ( els elements constructius triangulars que hi ha al punt on es troben la base circular de la cúpula i l'espai quadrat inferior.
Com podeu constatar a la fotografia anterior en dues d'aquestes petxines es conserven les pintures al fresc, en una n'hi ha un petit fragment i a la quarta no en queda gairebé res.
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc ensenyar-vos una mica millor les dues pintures al fresc més ben conservades a les petxines que possiblement representen als evangelistes i que també formen part de les més antigues de l'església.
A la volta de canó i als murs de la Bema ( l'espai sagrat per excel·lència de les esglésies bizantines ) hi ha escenes de la Pentecosta, l'Anastasi ( Resurrecció de Crist ) i Naixement. Aquestes pintures són del segle XIV.
Al centre de l'absis central, a la part superior entre els dos finestrals, hi ha un petit òcul que permetia que els raigs de sol naixent inundessin de llum natural l'interior de l'església on es reunia la comunitat per pregar.
Malauradament actualment ja no podem gaudir d'aquest regal lluminós perquè l'església està envoltada d'edificis que no permeten que els raigs del primer sol del nou dia il·luminis la façana est de la chiesa di San Pietro. A la tercera fotografia de l'entrada d'avui, feta al migdia, constatareu la proximitat dels edificis als absis.
El cicle es completa amb l'Anunciació col·locada a la lluneta del mur de l'absis central i per la Theotokos ( Mare de Déu en grec ) entre dos àngels agenollats a la volta de l'absis.
Al centre de l'escena de l'Anunciació hi ha Déu Pare, a l'esquerra l'arcàngel Gabriel i a la dreta la Mare de Déu.
A l'arc absidal hi ha una inscripció en caràcters pseudocúfics blancs sobre fons de color blau lapislàtzuli. L'escriptura cúfica és l'estil cal·ligràfic més antic en llengua àrab, una forma modificada de l'escriptura dels nabateus. A la propera fotografia de detall en podeu veure la part més ben conservada, a l'esquerra de l'arc.
Les dues pintures al fresc originals ( l'Anunciació i la Theotokos ) es van perdre i foren substituïdes al segle XVI per les que podem veure actualment.
A la cúpula probablement hi havia la pintura al fresc del Pantocràtor acompanyat dels Quatre Evangelistes que com hem vist abans es conserven parcialment a les petxines.
A l'esquerra de la volta de la Bema trobem les representacions de la Resurrecció de Crist ( en grec Anàstasi ), que podeu observar al centre de la fotografia següent. A sobre els sis Apòstols d'aquest costat de la volta de la Pentecosta ( els altres sis estan a la dreta ).
Al braç sud ( dret ) de la creu donarem un cop d'ull a les pintures al fresc del Battesimo di Cisto ( 1 ), la Madonna del latte ( 2 ) i a l'statua di San Pietro ( 3 ). A les esglésies bizantines l'espai que hi ha a la dreta de l'absis central s'anomena Diacònicon.
Al centre de l'escena del Battesimo di Cristo ( el Baptisme de Crist ) Jesús està representat nu, immergit en les aigües del riu Jordà. La figura de San Joan Baptista ( actualment desapareguda ) possiblement estava a l'esquerra de Crist. Dels tres àngels agenollats de la dreta el més proper a Crist sosté roba perquè s'eixugui després del baptisme i el més llunyà la roba perquè es pugui vestir. Part del fresc s'ha perdut i no es veuen Déu Pare ni el colom que representa a l'Esperit Sant.
La Madonna del latte ( La Mare de Déu de la llet ) és un tema molt estès en l'art cristià entre els segles XI i XVIII. Aquesta iconografia la van introduir els croats quan al tornar d'Orient dugueren icones que representaven la Galaktotrophousa, la Mare de Déu que alimenta al Nen Jesús donant-li el pit. Encara s'invoca per protegir a les noves mares. Galaktotrophousa ve del grec γάλα -gala- ( llet ) i τροφειν -trophein - ( menjar ).
La statua di San Pietro la va fer l'any 1.635 el mestre picapedrer Cesare Penna amb pedra de Lecce pintada. Té les característiques típiques de les estàtues dels anomenats "altars de Lecce", uns altars barroca ricament decorats amb estàtues de sants.
Als capitells hi ha pintures al fresc que representen sants. Els podem identificar gràcies a la iconografia dels sants que ens explica els seus atributs. En alguns hi ha pintat el seu nom o les inicials. Molts sants sostenen una palma que és una clara referència al seu martiri donant testimoni de la fe en Crist.
A la fotografia anterior podeu veure a Sant Lleonard, patró dels presos amb una gran cadena que li penja de l'espatlla. També hi ha pintades les inicials S i L.
La propera fotografia de detall és del capitell amb la pintura al fresc de Santa Llúcia amb els seus ulls posats en una plata.
Les investigacions fetes durant les diverses restauracions documenten la superposició de fins a cinc capes pictòriques als murs de l'església.
La tradició explica que la construcció de l'església es va fer al segle I quan Sant Pere camí d'Antioquia a Roma desembarcà a Otranto per celebrar el sacrifici de l'eucaristia als esclaus convertits al cristianisme gràcies a la seva predicació.
Deixem l'edifici sagrat que probablement fou la primera basílica de la ciutat que fou escollida metròpoli l'any 968 i depenia directament de la seu patriarcal de Constantinoble.
Marxem d'Otranto per acabar a la propera entrada dedicada a Itàlia la passejada per la Puglia anant a Santa Maria di Lecua, l'extrem més meridional del Salento.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada