La bibliothèque-musée de l'Opéra.

A la primera Acadèmia de l'Òpera, fundada l'any 1.669 per Lluís XIV, hi havia un departament que feia còpies de partitures per als músics de l'orquestra. Aquestes partitures conservades formaven una biblioteca musical que parcialment es va perdre. 

 

 

El llibretista Charles Nuitter aconseguí que el setze de maig de 1.866 es creés oficialment, mitjançant un decret, la Bibliothèque de l'Opéra. Fou nomenat arxiver de l'òpera i es dedicà a classificar i catalogar documents.

 

 

L'any 1.877 Nuitter aprofità els espais inacabats del Pavelló de l'Emperador per ubicar-hi la Bibliothèque-musée de l'Opéra. Aquesta biblioteca no forma part de l'òpera de París sinó del Departament de Música de la Bibliotheque Nacional de France.

 

Des de la seva creació els investigadors poden treballar a la sala de lectura. L'any 1.935 s'incorporà a la Biblioteca Nacional que incrementa regularment les seves col·leccions.

 

 

L'any 1.942 es creà el Departament de Música de la Biblioteca Nacional, al que va quedar inscrita la Bibliothèque-musée de l'Opéra.

 

 

A la part inferior central de la fotografia següent podeu veure el quadre del 1.890 "Mademoiselle Sandrini dans le rôle de Lilia" del pintor Édouard Debat-Ponsan.

 

 La biblioteca custodia 600.000 documents, 30.000 llibres, 1.680 publicacions periòdiques, 30.000 llibrets, 10.000 programes, 25.000 cartes, 110.000 fotografies, 25.000 esbossos de vestuari i decorats...

 

 

El primer catàleg de les col·leccions musicals el va fer l'any 1.878 el compositor i crític musical Théodore de Lajarte i el titulà "Biblioothèque musicale du théâtre de l'Opéra".

 

 

La Bibliothèque-musée de l'Opéra s'instal·là a l'antiga sala de fumadors, un dels espais que inicialment estaven reservats per a l'emperador.

A les fotografies anterior i següent podeu veure alguns dels espais que acollien maquetes mb l'escenografia de diferents òperes.

 

 

Al museu hi ha una selecció d'obres iconogràfiques sobre dansa, arquitectura teatral i escenografia. La propera fotografia de detall és de la maqueta per l'Acte III de "L'Africana" de Giacomo Meyerbeer, feta l'any 1.877 pel pintor, paisatgista i dissenyador teatral Jean-Baptiste Lavastre. 

 

 

A l'entrada anterior dedicada a l'Opéra National de Paris ja vaig ensenyar-vos l'esbós del sostre original de la Sala d'Espaectacles pintat per Jules-Eugène Lenepveu, pintor favorit de Napoleó III, que des del 1.964 està tapat per la de Marc Chagall. A "Les Muses et les Heures du jour et la nuit" hi ha pintades seixanta-tres figures que les representen.

 

A la propera fotografia podeu veure la vitrina amb una petita mostra del vestuari que l'escenògraf, dissenyador d'escenaris i dissenyador de vestuari Georges Wakhévitch va fer per Faust que s'estrenà a l'Opéra de Paris el 13 d'abril de 1.956. 

 

 

Amb la important renovació de la Bibliotèque-musée del 1.992 els espais del museu es van ampliar a la rotonda inferior del costat del jardí que Charles Garnier dissenyà per a l'arribada dels carruatges imperials.

 

 

En aquest espai es programen regularment exposicions temporals que presenten les peces més destacades de les col·leccions de la Bibliothèque-musée. A la fotografia anterior el protagonisme és pel cartell de l'exposició temporal "Bijoux de Scène" i la propera de detall podeu observar la còfia del 1.899 feta de llautó, pedres de vidre i tissú emprada a l'òpera "Cendrillon" de Jules Massenet.

 

Per les necessitats escèniques al taller de l'òpera es van dotar d'una "joieria" i una "armeria". Inicialment els materials més emprats foren el llautó i el vidre per, posteriorment, incorporar-hi el plàstic.

 

 

A la vitrina de la fotografia anterior podeu observar diferents "joies" del 1.880 fetes amb  llautó daurat, pedres de vidre, perles de colors i pedreria de l'òpera Aida de Giuseppe Verdi.

A l'esquerra de la fotografia següent hi ha el casc d'acer i coure del 1.893 que Wotan portava a l'òpera de La Valquíria de Richard Wagner. A la dreta hi ha l'escut, la llança, el casc i la cota de malla ( acer, zinc, llautó, fusta, llana i plomes de gall ) que portava Brünnhilde a la mateixa òpera.

 

Sortim del Palau Garnier per, a la propera entrada dedicada a París, anar fins a la Galerie Dior, una visita  imprescindible per als amants de la moda.

Atentament.

Senyor i