La Galerie Dior.

A les tres entrades anteriors dedicades al Palau Garnier vàrem mirar i admirar el que fou un dels projectes emblemàtics del règim de Napoleó III, l'últim rei de França. Construït entre 1.862 i 1.875 acull l'Opéra National de Paris.

Al final de la tercera entrada, en la que vam veure la Bibliothèque-musée de l'Opéra, vaig explicar-vos que el nostre proper destí parisenc seria la Galerie Dior.

 

 

Durant la passejada de mitja hora per anar fins a la Galeria Dior podem donar un cop d'ull a l'Église de la Madeleine construïda entre 1.763 i 1.842 en estil neoclàssic ( fotografia anterior ) i el Grand Palais construït en estil eclèctic a partit del 1.897 per a l'Exposició Universal del 1.900 ( propera fotografia ).

 

 

A només cinc minuts del Grand Palais ens esperen els edificis que fan cantonada amb l'Avenue Montaigne i la rue François Premier que acullen la Galerie Dior.

Aquesta avinguda, que al segle XVIII s'anomenava Alleé del Veuves ( carreró de les vídues ) actualment acull botigues d'alta costura i joieries de luxe.

 

 

Al número onze de la rue de François Premier trobarem l'entrada a la Galerie Dior que en les seves tretze sales temàtiques ens permet observar bocabadats dissenys, esbossos originals, peces gairebé escultòriques... Tornà a obrir les portes al març del 2.022 després del nou disseny de l'arquitecte americà Peter Marino. Al museu de la Galerie Dior, de dos mil metres quadrats, podem fer un recorregut pels setanta-cinc anys de la Casa Dior. 

 

A les parets-diorama de l'espectacular escala de caragol, de marbre blanc, hi ha una col·lecció de gairebé mil cinc-cents objectes miniaturitzats, dissenyats amb impressions 3D, en una gamma de colors que van del blanc a la part inferior, al negre a la part superior.

 

 

Mentre enfilo l'escala faig la fotografia anterior de detall podeu observar millor alguns dels objectes miniaturitzats en 3D que l'envolten. 

 

D'aquestes impressions 3D, quatre-centes cinquanta-dues són miniatures de vestits dels set modistes oficials de la casa: Christian Dior, Yves Saint Laurent, Marc Bohan, Gianfranco Ferré, John Galiano, Raf Simons i Maria Grazia Chiuri.

 

 Chistian Dior quedà seduït per la mansió ubicada al número trenta de l'Avenue Montaigne i el dia 15 de desembre del 1.946 hi inaugurà la maison Dior.

 

 Christian Dior ( 1.905 - 1.957 ) deia: "Sigui el que sigui que facis, per feina o per plaer, fes-ho amb passió. Viu amb passió".

Després de l'espectacular escala de caragol ens dóna la benvinguda el vestit Bar, de la seva primera col·lecció, que per al fotògraf de moda i dissenyador alemany Peter Lindberg representa "l'essència de París". 

 

 

En aquesta sala podem donar un cop d'ull a la vida de Christian Dior, nascut en una família de notables normands, i que des de molt jove fou un apassionat per l'art i la natura.

 

 

A París es relacionà amb artistes i intel·lectuals, i als vint-i-tres anys ja era galerista. A principis dels anys trenta la fallida de la família Dior l'obligà a trobar una nova feina. Inicialment fou il·lustrador de moda i al 1.938 aprengué l'ofici de patronista de Robert Piguet i després de Lucien Lelong.

 

Fundà la seva casa de costura l'any 1.946, creant la firma Dior i, com us he explicat abans, inaugurà la primera botiga d'alta costura al petit palauet ubicat al número trenta de l'Avenue Montaigne.

 El 12 de febrer de 1.947 presenta la seva primera col·lecció de primavera-estiu, a la que pertany el vestit Bar. El mateix any tingué lloc el llançament del perfum "Miss Dior" homenatge a la seva estimada germana Catherine. Al 1.948 creà la societat de perfums de la marca Christian Dior New York. Monsieur Dior del 1.947 al 1.957, any de la seva mort, revolucionà els codis de l'elegància i construí un imperi.

 

 

A la fotografia anterior podeu veure tres imatges ( 1.955, 1.949 i 1.946 ) de la seva primera botiga. La propera fotografia de detall és del medalló prisat per al perfum"Miss Dior" dissenyat pel decorador Victor Grandpierre per a Christian Dior l'any 1.950.

 

 

A la sala Els jardins encantats podem gaudir de l'estètica floral inspirada en la seva vil·la familiar Les Rhumbs de Granville ( Normandia ).

 

 

Poncelles de rosa amb branquetes de lliri d'aquelles valls és un símbol molt estimat per Dior. Peces adornades amb brodats sumptuosos i estampats poètics omplen la sala.

 

 

Afirmava Dior: "Vaig dissenyar roba per a dones florals, amb espatlles arrodonides, busts femenins i amples i cintures amples sobre enormes faldilles amples". 

Al sortir dels jardins encantats, hi ha una mostra de vestits amb els elements florals preferits de Dior. La casa que es veu al fons de la fotografia següent és la vil·la familiar Les Rhumbs.

 

 

Peter Lindberg captà a les seves fotografies l'encant de Dior, que convertia un vestit en una arquitectura efímera que exaltava les proporcions del cos femení.

 

 El fotògraf de moda i dissenyador alemany Peter Lindberg emprà un llenguatge visual únic amb els contrastos espectaculars entre el blanc i el negre.

 

 

La visita a la galeria ens permet veure el seu despatx en el que uns dies abans de cada desfilada de moda l'escriptori s'omplia de petites fitxes roses en les que Dior determinava el preu de cada vestit.

 

Gràcies al terra de vidre podem observar, a vista d'ocell els seus ateliers. Quan obrí la maison Dior només tenia tres ateliers ( dos couture flou i un tailleur ) que estaven ubicats sota el ràfec de la teulada i en els que hi treballaven vuitanta-cinc empleats.

Després del gran èxit de la primera col·lecció tingué que crear ràpidament dos tallers nous per atendre les comandes. Al 1.948 i 1.952 encara va crear més tallers ( ateliers ).

 

 

A cada taller hi treballaven entre vuit i quaranta persones, però només hi havia tres màquines de cosir que tenien que compartir. Les aprenents es formaven durant tres anys i mig. 

Els tallers d'una maison d'alta costura eren de dos tipus. En el que es creaven els dissenys més fluids ( bruses o vestits fins ) amb teixits lleugers s'anomenaven couture flou. El dedicats a peces més estructurades ( vestits masculins i abrics ) s'anomenen tailleur.

 

 

Als ateliers, mans expertes estaven especialitzades en transformar els esbossos del dissenyador en espectaculars vestits modelant, tallant, acoblant, ajustant, cosint i sobrefilant.

 

 La gran escala era la columna vertebral de la maison Dior. Quan es mostraven les col·leccions els salons quedaven petits per acollir als convidats que seien als graons de l'escala per veure la desfilada de moda com si fossin les grades d'un amfiteatre. 

 

 

Les fotografies de Gérad Uféras són dels didals que pertanyen a les persones que treballen als ateliers de la maison Dior.

 

 

Costa una mica acostumar-se a l'atelier emblanquinat en el que hi ha vestits de cotó cru blanc ( una toile ) que serveixen com a punt de partida del que acabarà sent un vestit d'alta costura. A més a més podreu gaudir en directe d'un artesà treballant.

 

 

La visita acaba a la sala Bal Dior on hi ha una mostra espectacular dels vestits de nit més glamurosos de tota la història de la maison Dior. 

 

Com podeu constatar a les fotografies anterior i propera l'espai és un gran podi esglaonat amb una il·luminació animada de fons que canvia d'una nit estelada, a una pluja de purpurina i a un cel ennuvolat.

 

 

Si aneu a París i us agrada el món de la moda cal que guardeu una estona per visitar la Galerie Dior i descobrir la passió de Christian Dior per la feina ben feta.

Atentament.

Senyor i