La porta i la clau (5).

En la descoberta de la Biblioteca de Poblet ja vam explicar que és el pergamí i qui era el pergaminarius ( l'encarregat de preparar el pergamí posant les pells en aigua i calç, raspar-les i tallar-les).

El Jesús de Documenta va visitar-nos a l'escola i ens va ensenyar moltes coses sobre els pergamins.

Ja hem dit que hi ha 12.000 pergamins al nostre arxiu. Hem vist el testament d'Arnau Mir de Tost, però el pergamí més antic de l'Arxiu Capitular ,es el de la Consagració i titulació de la Catedral de Roda.

En aquesta foto de detall podeu llegir l'any en que es va escriure el pergamí. anno dcccc.LvII ( any 957 ). La data exacta és del 1 de desembre del 957. La veritat és que està una mica atrotinat, però penseu que té 1.053 anys !. Les mides són de 465 mm X 200 mm. El pergamí ens explica que Ramon I , comte de Pallars i Ribagorça i la seva esposa Elisenda, edifiquen a Roda un temple.


Aimeric, arquebisbe de Narbona el consagra. Ramon I i Elisenda donen un casal davant del temple, una terra i una vinya.

També donen un calze, una creu de plata, un segell metàl·lic i diversos llibres i vestits.
Però l'arxiu té una sorpresa per als nens i nenes de l'escola. Hi ha un pergamí "gegant" de tres metres de llarg . En la foto següent la Rosana, companya de l'Anna, ens ensenya aquest pergamí.

Fotografia: Font ACL

I per acabar amb la descoberta dels pergamins un treballat amb filigranes i dibuixos pintats amb colors.

Fotografia:Font ACL

Ara nens i nenes ja sou uns experts en pergamins. No deixeu de visitar el blog de la biblioteca per entrar en el món màgic dels còdex, manuscrits,incunables,cantorals,...
Atentament.
Senyor i

La porta i la clau (4).

L'Arxiu actual disposa d'un espai de 355 metres quadrats repartits en onze sales. Hi ha 990 metres lineals de prestatgeries, dels quals 693 estan ocupats. Diuen els especialistes que l'Arxiu Capitular és el més ric dels arxius eclesiàstics de Catalunya. Podem reconstruir, gràcies als documents, 1.000 anys de la nostra història. Història de Lleida, de Roda , d'Àger i de la Corona Aragonesa.
Hi ha 12.000 pergamins, milers de documents ( còdex, incunables, facsímils, impresos,...). La biblioteca té més de 13.300 volums. Disposa d'una hemeroteca, un fons musical ( en el que destaquen 45 cantorals), i una secció de plànols i fotografies.

L'Anna obre un dels armaris metàl·lics i en treu un pergamí.

.- Mira Senyor i . Ara tens a les mans un pergamí del segle XI , és el testament d'Arnau Mir de Tost, El Senyor de la Guerra.
.- I qui era Arnau Mir de Tost?

.- Un gran cavaller que va lluitar contra els musulmans i els va fer retirar del Montsec.El castell i la vila d'Àger va ser finalment reconquerida pel Senyor de la Guerra l'any 1.046. Va ser nomenat senyor d'Àger pel comte d'Urgell i es va dedicar a repoblar i ordenar el territori conquerit.

.-En aquest pergamí anomena vescomtes a la seva filla Letgarda i al seu gendre Ponç Guerau. El matrimoni de Letgarda i Ponç suposà la creació del vescomtat d'Àger.

Va fundar La col·legiata de Sant Pere d'Àger.Va morir l'any 1.071, any en que el seu gendre, Ponç Guerau, va ser un dels convocats per promulgar els Usatges de Barcelona.

Quina casualitat! Als pocs dies de fotografiar i parlar del testament d'Arnau Mir de Tost, TV3 va començar el nou programa Sota Terra , que ens permet ser arqueòlegs per una estoneta. I en el primer capítol, el personatge històric centre de la recerca era Arnau Mir de Tost, el primer croat!
M'emociona agafar aquest pergamí ple d'història, i només és un dels milers de pergamins de l'arxiu.
Voleu veure un pergamí de més de mil anys? I un de tres metres de llarg? I un a "tot color"?. No deixeu de visitar el blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

L'home que sabia que era escriptor.

Cova pregunta al seu company amb qui parlava per telèfon. Hugo li explica que era Nieves , una antiga amiga. Fa vint-i-cinc anys que una colla d'amics van estar en un refugi de muntanya. Per celebrar-ho han decidit tornar-hi per recordar temps passats.
Hugo, Cova, María, Ginés, Nieves, Amparo, Ibáñez, Maribel, Rafa,... Eva,...Andrés...
Com totes aquestes festes, la reunió segueix unes pautes concretes, parlar dels records, riure, tornar a discutir,..; fins que un fet al mig de la festa altera totalment els plans.
L'amenaça i l'angoixa van guanyant espais i transformen la situació en irrespirable.
Aquest és, en una pinzellada, l'argument de Fin, la primera novel·la que ha aconseguit publicar David Monteagudo.

Gran lector, escriptor, gallec establert a Catalunya, casteller i treballador en una fàbrica de caixes de cartró ondulat. Darrera d'aquest primer llibre publicat hi ha moltes lectures i molt esforç literari. Amb les seves anteriors obres es va desanimar força. Li deien que estaven ben escrites però ningú li publicava. Fins i tot; en un moment de la seva vida es va plantejar deixar d'esforçar-se per publicar. Apostar per un autor desconegut és molt arriscat. El Acantilado se l'ha jugat, i és tot un èxit. I és que El Acantilado tria molt bé el que publica.
Fin és un llibre personal i estrany. No sabem si és literatura fantàstica, negra, de misteri,... La veritat és que t'enganxa i fins i tot t'angunieja . Vas llegint i no tens gens clar el que passarà.
El final és molt obert. Potser massa obert?
Ara que l'estiu ja treu el nas, no deixeu de posar a la maleta Fin, no us decebrà.
Perquè us feu una idea de l'atmosfera del llibre, el director de cinema Alejandro Amenábar, ja ha comprat els drets per fer una pel·lícula.
Un petit regal, si teniu una estona , el vídeo de l'hora del lector us ajudarà a descobrir a David Monteagudo.
Si antics amics us conviden a una trobada després d'una colla d'anys, cal pensar molt bé la resposta. Els protagonistes de Fin no ho van fer ...
Gaudiu de la lectura.
Atentament.
Senyor i

La porta i la clau (3).

L'Arxiu Capitular de Lleida ha patit molts canvis al llarg del temps. Una història marcada per guerres, trasllats, incendis... Ramon Berenguer IV i Ermengol VI, comptes de Barcelona i d'Urgell van recuperar la ciutat de Lleida l'any 1.149.

L'any 1.168, Guillem Pere de Rabidats, bisbe de Roda, va ser proclamat bisbe de Lleida; i gràcies a ell es va fer la primera organització del Capítol de la Catedral. Els documents ens expliquen que un dels primers llocs que va ser seu de l'Arxiu Capitular es trobava al pis superior de l'absis principal de la Seu Vella, que va ser Catedral fins l'any 1.707.


Entre l'any 1.441 i 1.444 es van fer reformes, i l'Arxiu es va traslladar a l'edifici de la Canonja que és per on ara entrem a visitar la Seu Vella.Però l'any 1.707, Felip V va transformar la Catedral en caserna. Els militars van ocupar la Seu Vella fins al 1.948.


La biblioteca i l'Arxiu Capitular es van traslladar a l'església de Sant Llorenç que va ser la Catedral de Lleida fins al 1.781. Aquest any, ja acabada la Catedral Nova, tot l'arxiu va anar al nou edifici. En aquest edifici va patir dos incendis.


A la Guerra Civil, entre el 18 de juliol i el 25 d'agost del 1.936, gràcies al senyor Grau, funcionari de l'Ajuntament de Lleida, l'arxiu és va salvar, ja que la Catedral va patir els efectes devastadors de la guerra. Es va recollir el material de l'arxiu i el van amagar als soterranis de la Paeria, on també es van amagar documents d'altres arxius. Durant la guerra es va portar l'arxiu a l'ermita de Butsenit i d'allà a Saragossa. En acabar la guerra l'arxiu torna a Lleida, al Palau Episcopal fins al 1.955 en que es trasllada a les dependències reconstruïdes de la Catedral Nova. Quines aventures li ha tocat viure a l'Arxiu Capitular!
Però, com és l'arxiu avui?
No deixeu de visitar el blog de la biblioteca per descobrir-ho. Atentament.

Senyor i.

L'home de La Franja.

Des de fa pocs dies a la xarxa podem sentir l'olor de l'Ebre, del carbó de les mines, dels cafès i les places de Mequinensa.

Els seguidors de Jesús Moncada , ( Mequinensa, Baix Cinca 1.941 - Barcelona 2.005), tenim un gran regal si volem estar una estona a internet. Els creadors de la pàgina web ens conviden a descobrir els llocs que va novel·lar en Jesús. També podeu aprofundir en el coneixement de l'autor , donar un cop d'ull a l'àlbum de fotos o veure una colla de vídeos.

Remeneu als deu espais literaris proposats:

1.- De Lleida a Mequinensa.
2.- Dins la vila de Mequinensa.
3.- El castell.
4.- Del castell estant.
5.- La vida social i festiva de la vila.
6.- De la vila vella a la vila nova.
7.- Miners i pagesos.
8.- La navegació.
9.- De Mequinensa a Tortosa.
10.- De Mequinensa a Lleida.

Font: Àlbums / Espais literaris / foto 1
http://www.jesusmoncada.cat/albums/

Tota una descoberta mirar amb tranquil·litat les 216 fotografies, 55 de les quals fetes pel mateix Jesús Moncada: Racons de Mequinensa.
També podem gaudir de 31 imatges sobre l'obra pictòrica del novel·lista.
No oblideu la visita als vídeos, un magnífic recull per conèixer millor l'autor de Mequinensa.
Atentament.
Senyor i

La porta i la clau (2).

Quina emoció nens i nenes, l'Anna ja m'espera i ens descobrirà moltes coses del nostre arxiu. Primer m'explica que un arxiu és un lloc on tracten, conserven, inventarien i divulguen un conjunt de documents. Al parlar d'arxius hi ha dos grans grups: els administratius i els històrics.

L'Arxiu Capitular de Lleida és un arxiu eclesiàstic, capitular i històric.

Els documents que ha fet l'església formen l'arxiu eclesiàstic. Els llibres, papers, lligalls,... que ha fet al llarg de la història el capítol dels canonges formen l'arxiu capitular. Aquests documents ens parlen de la Catedral i dels seus drets i béns. La documentació que forma l'arxiu històric fa referència al patrimoni cultural i històric.

L'arxiu, recentment reformat, ha modernitzat i remodelat tot l'espai annex a la Catedral. Aquesta ampliació i modernització de les instal·lacions permetrà conservar tot el llegat documental en condicions òptimes.

Dipòsit calaixos antics. Font: ACL

S'han canviat prestatges i calaixos de fusta per mòduls metàl·lics. Les carpetes velles s'han substituït per caixes per poder conservar millor la documentació. S'han planxat i tractat els pergamins i s'han col·locat en mòduls metàl·lics. S'ha desinfectat la documentació. Ara hi ha calefacció i aparells deshumidificadors.

Hi ha una sala de consulta per a estudiosos i investigadors on podem veure aquests experts treballar conjuntament amb un còdex del segle XI i amb l'ordinador del segle XXI .


L'Arxiu Capitular de la Catedral de Lleida ha viscut una sèrie de canvis condicionats pels fets històrics de moment. Els voleu descobrir? No deixeu de visitar el blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

La porta i la clau.

Tot passejant per la plaça de l'Almodí Vell, on acaba l'edifici de la Catedral Nova, m'aturo davant d'una porta molt misteriosa.

El que veig darrere de la reixa és un passatge estret i unes grans finestres amb uns reixats contundents.

La curiositat fa que m'apropi molt a la reixa de la porta per investigar i , just en aquell moment , una veu em reconeix:
.- Hola, senyor i , agafa la clau que tens a la dreta i entra. Descobriràs l'Arxiu de la Catedral.
Em quedo bocabadat, no hi ha ningú...

Una mica més tranquil veig l'altaveu d'un porter automàtic i la càmera de seguretat que m'ha vist.
.- No t'espantis, sóc l'Anna. Agafa la clau i puja si us plau.
Agafo la clau màgica i entro. Al mur hi ha una petita porta, força atrotinada. En veure-la ningú diria que amaga un gran tresor.


Pujo escales i escales en un silenci total. Un cop fet el cim ... , una nova porta i l'Anna que amb molta amabilitat ens ensenyarà aquesta joia lleidatana.


L'Arxiu Capitular de la Catedral de Lleida és impressionant: Cantorals, còdex, incunables, "libri pretiosi", pergamins, privilegis reials, documents,llibres, llibres, llibres...
Nens i nenes del Sant Jordi, voleu entrar?
Atentament.
Senyor i

Petit comerç.

S'ha acabat el mes de maig i amb ell la vida d'un petit comerç que ens ha acompanyat cinquanta-cinc anys. Si avui passegem per Pi i Margall, just a l'alçada de l'Auditori Enric Granados, la botigueta Despar Descompte ja no ens oferirà els seus productes.

Ja no veurem les caixes de bolets de temporada: múrgoles, carreretes, camagrocs, rovellons, ceps, fredolics,....Ni podrem comprar carquinyolis de l'Espluga de Francolí, ni una bosseta de pets de monja, ni vinagre de tòfona, ni llegums seleccionades, ni.....

Els petits botiguers es jubilen i amb ells s'acaba una manera de veure i viure el comerç. Moltes hores amb el negoci obert, una feina que no vol continuar ningú.

En aquesta petita botiga oberta l'any 1.955 hi podies trobar "de tot ", i gaudir del tracte personal i acollidor dels botiguers.

L'ofici de botiguer. Adéu Víctor i Mª Alba, que tingueu sort.
Atentament.
Senyor i

Dissabtes poesia: Cartes, cartes, cartes....

Nens i nenes, tots vosaltres en els tallers de llengua a cicle inicial heu escrit cartes als pares, padrins, germans,... Quina feinada fer bona lletra, començar amb la lletra lligada, pensar el que voleu explicar, escriure l'adreça al sobre, enganxar el segell i donar-la al company que li toca fer de carter.

Però de cartes escrites a mà, amb el seu segell, cada dia en veiem menys. Ara tot són emails i missatges de mòbil... Avui volia recomanar a les famílies que els hi agrada la poesia dos epistolaris.
I em direu:
.- Senyor i, que és un epistolari?. Doncs un epistolari és un recull de cartes escrites per una persona o a una persona.
I la persona que us ajudarà a descobrir aquests dos epistolaris és un dels millors poetes en llengua castellana del segle XX , Jaime Gil de Biedma.
Andreu Jaume, editor de Lumen, és el responsable de la feinada que suposa buscar tota aquesta colla de cartes: "Jaime Gil de Biedma . El argumento de la obra. Correspondencia".

Aquest llibre recull la correspondència literària del poeta entre 1.951 i 1.989. Llegint aquestes cartes coneixereu millor l'home i el poeta. Cartes on presenta poemes al seus amics i demana la seva opinió. El valor de canviar alguna paraula, algun signe de puntuació,... La dificultat de fer un bon poema. Cartes on comparteix la seva intimitat amb : Carlos Barral, Joan Ferraté, Ángel González, Juan Goytisolo, Esther Tusquets, María Zambrano, Gustavo Duran, Luis García Montero, .... Tot un món per descobrir!

La segona proposta epistolar és de El Acantilado: " Juan Ferraté. Jaime Gil de Biedma. Cartas y artículos".
Juan i Jaime parlen dels canvis socials , però per damunt de tot parlen de poesia. El llibre inclou dos articles que Ferraté sobre l'estudi formal de la poesia de Jaime Gil de Biedma i també de Carlos Barral; així com un facsímil d'una carta del poeta barceloní.
Voleu conèixer millor al gran poeta?
Atentament.
Senyor i

Heu vist el borinot de l'olivereta !

És evident que els nens i nenes de cicle inicial heu gaudit d'uns dies de colònies fantàstics a Can Gort a la Pobla de Cérvoles. Jo, com sempre, molt ben amagat, us he vist treballar, escoltar, descobrir, jugar, xalar,...

Un matí, abans d'esmorzar, al costat de la casa de colònies, els vostres mestres us ensenyaven la diferència entre els falciots i les orenetes que en aquell moment volaven esverats per damunt vostre...
Al terra uns nens i nenes van descobrir un estrany insecte. Una de les vostres gorres la va agafar un mestre per fer pujar una papallona enorme i ensenyar-la a tothom.

El seu nom científic és Sphinx ligustri , coneguda popularment com borinot de l'olivereta. L'olivereta ( Ligustrum vulgare) és un arbust que podem trobar en els alzinars pels que vau passejar. Si mireu els dos noms científics, veureu que la papallona com que va a una planta anomenada ligustrum, s'anomena ligustri.

Fotografia: web Institució Catalana d'Història Natural

Al món de les papallones, pertany al grup dels bombicoïdeus, d'activitat habitualment nocturna.Dins d'aquest grup forma part dels esfíngids ( borinots i esfinx). Són papallones molt grans i robustes. En aquest grup tenim la coneguda com a borinot de la calavera, cap de mort o papallona de la mort. No cal que tingueu por, encara que les paraules esfinxs i papallona de la mort espanten una mica, no us faran res de res.
Aquestes papallones poden agafar el nèctar de les flors mentre no paren de volar davant d'elles.
Si voleu descobrir moltes coses dels insectes a la magnífica biblioteca de la vostra escola podeu consultar els llibres següents:

Insectes, Com observar i comprendre el complex món dels insectes. Editorial Cruïlla. 

Els animals invertebrats. Editorial Parramón.


El borinot de l'olivereta, quin goig gaudir de la seva elegància !
Atentament.
Senyor i

Mirades estranyes.

Un dia del mes de maig estava passejant plàcidament per la ciutat de Solsona, i de cop i volta, vaig sentir-me angoixat. Uns ulls estranys em miraven fixament... Aquelles mirades d'éssers desconeguts, van inquietar-me.

Vaig deixar de preocupar-me en el moment en el que em van explicar que estava a la Fira de Sant Isidre i que el que tenia al davant no eren els ulls d'insectes gegants impossibles, sinó els fars dels tractors antics exposats .
La capital del Solsonès us ofereix aquest dissabte 15 i diumenge 16 de maig la possibilitat de visitar una de les fires de llarga tradició on descobrireu molts aspectes de la vida i la feina de pagès.
Podeu veure: vaques, ovelles, cavalls, vedells, Es celebra un concurs molt important de vaques de raça bruna dels Pirineus.

Passejareu entre animals seleccionats , veureu la XXI demostració d'oficis antics, i si us animeu fins i tot podreu participar en un concurs de munyir vaques.
No deixeu de donar un cop d'ull a la trobada de tractors antics on veritables peces de museu, molt ben cuidades, encara funcionen perfectament.

De llarguíssima tradició , l'any 1.953 va revifar i es va transformar en una de les fires ramaderes més importants. Aquest cap de setmana podeu visitar la cinquanta-vuitena Fira de Sant Isidre de Solsona.
Concursos de tala de troncs, ferrar cavalls, esquilar ovelles, passejades a cavall i en poni, tasts d'oli, demostracions d'agafar ovelles amb ganxo, tastets de carn de xai del Solsonès, i fins i tot una demostració d'esports rurals bascos a càrrec de Eibarko Euskal Jokoak.
La feina serà triar!
Atentament.
Senyor i

Bolets de primavera?

Aquesta tardor passada, la secció de micologia l' I.E.I va organitzar la XX Exposició de bolets de tardor de les Terres de Lleida. Però, nens i nenes, no només hi ha bolets a la tardor. Si voleu descobrir els bolets de primavera els propers 24 i 25 de maig passegeu fins al pati de l'Institut d'Estudis Ilerdencs.

La secció de micologia organitza la XVI Mostra de bolets de primavera de les Terres de Lleida.
Mireu quins noms : Tifaldó, múrgola, carrereta, cassoleta, camperol,escarlet de primavera, moixernó, bolet de tinta,...

Un pati del gòtic civil català ple de bolets.
Atentament.
Senyor i

Parlar amb Enric Botel.

Entre raig i raig, típic del mes de maig, he anat passejant fins a l'Institut d'Estudis Ilerdencs. A la Sala Montsuar, i fins al 23 de maig, podeu visitar l'exposició La maquinària de la lectura. La impremta a Lleida de Botel al segle XXI.

No hi havia ningú i el cel es tornava més i més fosc. Espantat pels llamps i trons entro a la sala i una estranya figura surt, com per art de màgia, entremig de les antigues impremtes...

.- Hola Senyor i.
.- Hola, qui sou vos?
.- No em coneixeu? Sóc l'Enric Botel.
.- Perdoneu, però no us conec.
.- Ai, ai, ai, senyor i !. Una persona enamorada de Lleida i dels llibres no em coneix?. L'any 1.479 vaig imprimir el primer llibre a Lleida, el Breviarium Ilerdensis, el voleu veure?

Estava astorat, en ple segle XXI, ara que comença el camí del llibre digital, parlo amb l'Enric Botel el primer impressor de Lleida!
Anem al fons de la petita sala i l'Enric em senyala dos llibres.

.- Mireu, aquí teniu el manuscrit del Breviarium Ilerdensis copiat per Pere Guixau l'any 1.451

.- Ara contempleu el primer llibre imprès a Lleida . Vaig imprimir aquest Breviarium Ilerdensis l'any 1.479, ja fa cinc-cents trenta-un anys... Els dos llibres es conserven a l' Arxiu de la Catedral de Lleida.

.- L'Arxiu de la Catedral de Lleida?
.- Ja veig, senyor i, que encara no heu descobert aquest magnífic arxiu. Parleu amb l'Ana, ella us ensenyarà aquest arxiu on veureu: pergamins, còdex, cantorals, llibres i més llibres...

Sembla que ha deixat de ploure, és el moment de marxar. Vull agrair a l'Enric Botel les seves explicacions, però...no hi ha ningú! M'ho he imaginat tot ?
No, en un paperet l'Enric Botel ha escrit: "Parla amb l'Ana, ella t'obrirà l'arxiu de la Catedral de Lleida".Nens i nenes, voleu descobrir l'arxiu de la Catedral?
Atentament.
Senyor i