Juan Muñoz , primera entrega.

Si passegeu per Lleida aprofiteu per visitar el Centre d'Art La Panera, on fins al 5 d'octubre podeu gaudir de l'exposició Interfície. Veureu una selecció de cinc obres d'art contemporani reunida per la Fundació Sorigué i obres de la Col·lecció d'Art Contemporani de l'Ajuntament de Lleida.

Una de les instal·lacions és d'en Juan Muñoz. ( Madrid 1953 - Eivissa 2001) . Els quatre personatges dobles ens produeixen diferents sensacions. Camineu entre ells, mireu les expressions dels seus rostres, ens fan riure o ens fan por?...

Aquesta és de les darreres escultures de Juan Muñoz. La seva obra ha estat una referència en la renovació de l'escultura contemporània internacional. Les seves escultures et conviden a relacionar-te amb elles...
Si un cop visitada l'exposició teniu ganes d'aprofundir en les instal·lacions de Juan Muñoz i voleu viatjar i visitar un dels museus més impactants de tot l'Estat per gaudir de la millor retrospectiva feta fins ara sobre l'artista... Molt aviat ,...Juan Muñoz, segona entrega.
Atentament.
Senyor i

Contes, contes, contes,.....

T'agraden els contes? Vols llegir-ne una bona colla ? Si ets un enamorat dels contes i de les genialitats d'en Pere Calders, labutxaca ha editat el magnífic llibre: Pere Calders. Tots els contes. Labutxaca està fent un esforç important per posar al nostre abast una bona colla d'autors, títols, gèneres,... Realment cal agrair aquest cop de timó als llibres de butxaca. Fins i tot tenen una campanya on demanen als lectors quin llibre ens agradaria llegir; el més votat a la web s'editarà en les properes campanyes.

Remeneu la vostra biblioteca, gairebé segur que no els teniu tots: El primer Arlequí, Cròniques de la veritat oculta, Gent de l'alta vall, Demà, a les tres de la matinada, Contes diversos, Aquí descansa Nevares, Invasió subtil i altres contes, Tot s'aprofita, De teves a meves, Un estrany al jardí,i L'honor a la deriva.Cal aclarir, però, que és un volum de 984 pàgines,... com és de gran la vostra butxaca?
Atentament.
Senyor i

L'armari i les bosses. Val d'Aran segle XVIII

Passejant per Vielha, capital de la Val d'Aran vaig descobrir la Torre del General Martinhon. Aquesta casa senyorial del segle XVII és la seu central del Musèu dera Val d'Aran. El altres equipaments del museu són la Casa Joanchiquet a Vilamòs i l'església de Sant Joan a Arties.
Sempre és una bona idea entrar , obrir els ulls , i aprendre.
Avui volia parlar de dues curiositats del funcionament dera Val al segle XVIII: L'armari dels privilegis i les bosses per a l'elecció del Síndic i els consellers del Conselh Generau d'Aran.

Els privilegis de la Val d'Aran es guardaven a la sagristia de l'església de Vielha dins d'aquest armari tancat amb sis claus. Cada conseller tenia una clau.

Entre el 1613 i 1835, l'elecció dels consellers del Consell General es feia per insaculació. Dintre de les bosses es posaven els noms dels candidats per cada terçó i l'escollit era nomenat conseller.
Les terres de Lleida, sempre sorprenents.
Atentament.
Senyor i

Palomares. Més sac de paraules.

Tot passejant per l' immensitat dels camps i cels castellans, pots descobrir aquests edificis, avui sense coloms. Molts lluitant per no caure a terra, en el seu moment eren importants ...

En Pascual Izquierdo ens diu a la seva Guía Turística y Monumental de la Ribera del Duero:
Palomares: Algunos son rotundos, circulares, solitarios. Y se alzan como un soplo de tristeza en medio de los campos. Con prestancia de edificio antiguo se afanan por mostrarse íntegros y erguidos, a pesar de que tan sólo el aire puebla sus entrañas.Al bell mig dels rostolls, trencant l'horitzó de grocs i blaus el palomar ens parla d'un altre temps.
El Diccionario de la Real Academia Española de la Lengua ens defineix molt clarament quina era la seva funció: Edificio donde se recogen y crían las palomas campesinas, o aposento o paraje donde se crian y tienen las caseras. Parlem del temps en que els coloms eren part de la nostra alimentació.
Atentament.
Senyor i

Pans i pans. Més sac de paraules.

Passejant per les terres de Castella, al mig de La Ribera del Duero, he entrat en un forn de pa de Roa. Escoltant a la la gent que comprava... he descobert una colla de paraules noves!

Demanaven: torta, leticia, lechuguino, fabiola, espiga, panete,...

Com sempre, molt amablement m'han deixat fer unes fotografies i m'han donat força explicacions.

L'any 1999 l'Ajuntament d' Aranda de Duero va editar el Vocabulario de la Ribera del Duero ( Biblioteca 14 . Estudio e investigación), de l' Arturo Martín Criado, que és un magnífic recull de llenguatge popular. Evidentment ens defineix alguns dels pans.

La torta : Pan redondo, fino, con la cara superior untada de aceite. Si en lloc de ser rodó, la forma és de barra es diu leticia El panete: Pan redondo como la hogaza pero que sólo pesa una libra. Si al panete hi ha un forat al mig es diu lechuguino. Pan sobao: Pan compacto y suave, por estar bregado o sobado. Si en lloc de ser rodó, la forma és de barra es diu fabiola.Si la fabiola te dibuixos trenats es diu espiga.

Nens i nenes cal anar amb els ulls i les orelles ben obertes. Hi ha tantes coses per descobrir!

Algú coneix més noms i tipus de pans?

Atentament.

Senyor i

Museu Egipci de Barcelona

Avui volia proposar a les famílies de l'escola una escapadeta a Barcelona per visitar el Museu Egipci. En aquest museu, amb un fons monogràfic únic a Espanya, podeu veure gairebé un miler de peces que ens permeten fer-nos una idea de la vida i costums de la civilització dels faraons.

El museu és de la Fundació Arqueològica Clos, una entitat cultural centrada en l'estudi, investigació i difusió de l'antic Egipte.
Cal anar al carrer València 284 de dilluns a dissabte de 10 del matí a 8 del vespre; i els diumenges de 10 a 2.
El museu te una oferta d'activitats de cap de setmana : Descobrim el món de l'arqueologia per adults i nens a partir de 10 anys; i Els secrets dels antics egipcis per a nens de 5 a 9 anys. A l'estiu també hi ha tallers i casals infantils i juvenils al mateix museu.
Fins al 30 de setembre podeu gaudir de l'exposició temporal : Sarcòfags de l'Antic Egipte. Jardiners d'Amon a la Vall de les Reines.
Al 1903 una expedició italiana dirigida per l'arqueòleg Ernesto Schiaparelli va descobrir a la Vall de les Reines dues tombes plenes de sarcòfags i mòmies. Si voleu veure part d'aquesta magnifica troballa i sentir-vos per uns moments uns grans arqueòlegs,...visiteu l'exposició temporal .
Atentament.
Senyor i

Aran per sa Lengua

Del 26 de juliol al 30 de setembre podeu veure al Conselh Generau d'Aran l'exposició Quinze ans pera lengua organitzada per la Fondacion Privada Musèu Etnologic dera Val d'Aran i el col·lectiu Lengua Viua -que forma part d'aquesta fundació-.
 Les fotografies ens parlen dels quinze anys de la cursa per la llengua que es fa cada darrer diumenge de juliol; i de l'acte central a la plaça dera glèsia de Vielha. En aquesta cursa-festa es reivindica l'ús social de l'aranès.
Com cada any la caminada comença des de tres punts: Montgarri,la boca Nord del túnel de Vielha i Les. Tots els participants coincideixen a la Plaça de l'església de Vielha on es celebra l'acte central.
Els tres grups de caminants col.loquen el terçó.
Desprès l'alcalde de Vielha, el president del Conselh Generau d'Aran i un representant de Lengua Viua col.loquen la clau de cada un dels terçons.
Per acabar recital i ball.
Si voleu viure la festa,... la propera, l'últim diumenge de juliol del 2009.
Atentament.
Senyor i

Bibliotèca Generau de Vielha.Biblioteques 4

Passejant i passejant per la capital de la Val d'Aran he anat a donar un cop d'ull a la Bibliotèca Generau de Vielha. Amb molta amabilitat l' Anna, la bibliotecària, m'ha explicat el seu funcionament . Els aranesos poden gaudir d'aquest servei públic els dilluns, dimecres i divendres de 3 a 9 del vespre; els dimarts i els dijous de 9 del matí fins a les 3. El dissabte de 5 a 9 també està oberta. Com podeu endevinar els diumenges i dies de festa està tancat. Dies de hèsta barrat.

A la Val d'Aran parlen aranés, un idioma diferent al català; i evidentment a la biblioteca tenen un important fons de llibres en aquest idioma. Hi ha uns racons pensats per als nens i nenes: el de contes clàssics - Eth cornèr des classics -, o el de còmic - Eth cornèr deth comic-.





















 
















































Un dels nous serveis que ofereix la biblioteca és la possibilitat de parlar amb el síndic mitjançat una vídeo conferència.
Tot l'espai és zona wifi i podeu remenar i remenar per internet amb els vostres portàtils o amb els ordinadors de la mateixa biblioteca.

És molt interessant donar un cop d'ull a les prestatgeries de literatura occitana o la de colleccion locau.
Si volteu per Vielha, cal anar a l'Avinguda Garona 33.
Atentament.
Senyor i

El genet blau. Més oficis antics.

Aquest curs amb els nens i nenes de cicle inicial hem treballat una bona colla d'oficis antics. Avui parlarem de l'ofici de llibreter, però d'una mena de llibreries molt especials i màgiques, les llibreries de llibres antics.

A Lleida cada cop hi ha menys llibreries, i encara menys de llibres vells. Avui parlaré de la llibreria El genet blau on podeu comprar i vendre els vostres llibres vells. Si passegeu pel Carrer Ballester cal aturar-se i entrar al número 13 hi ha una colla de sorpreses!

Llibres, revistes, làmines, molts dels quals ja fa una bona colla d'anys que estan editats. És el lloc perfecte per remenar i buscar aquell llibre exhaurit, o el llibre de col·leccionista, o... Llibres molt diferents dels que fem anar cada dia. Lloms de mil colors, lletres fetes amb or, olors.

Qui els va comprar i llegir? Li van agradar?...

Si no teniu sort en la vostra recerca, no heu de defallir. Uniliber és l'associació nacional espanyola del llibre antic, vell, usat i exhaurit. També dels professionals del col·leccionisme. Amb el seu cercador general podeu trobar el vostre llibre en qualsevol de les llibreries de vell de tot Espanya, i ràpidament el tindreu a casa.

En un petit moble podreu veure una colla de tresors per als amants dels llibres antics i de col·leccionista.

Fins hi tot hi ha qui diu que en els dies de tempesta, en el moment de més llamps i trons, en Harry Potter apareix per El genet blau i compra alguns llibres màgics!

Atentament

Senyor i

Els secrets de la Seu Vella.

Avui volia recomanar la magnífica col·lecció de contes Els Secrets ela Seu Vella de Núria i Josep Piqué (pare i filla). Coeditats per l'Associació Amics de la Seu Vella i el Departament de Cultura en els seus cinc primers llibres; i a a partir del sisè s'hi afegeix el Museu d'Història de Catalunya.

Aquests contes ens presenten un grupet de nens i nenes amb moltes ganes d'aprendre. Un dia el Pedro i l'Aleix, entren a la Seu Vella,... la porta es tanca de cop i i una veu molt dolça els convida a passar. A partir 'aquest moment es fan molt amics de l'Ànima Maria, l'ànima de la nostra Catedral Vella. L'Alba, la germana d'en Pedro i l'Emma germana de l'Aleix; s'afegiran a partir del tercer llibre a la gran aventura de la descoberta dels secrets del monument més estimat pels lleidatans.
Al final de cada llibret hi ha plànols i un petit diccionari que introdueix als nens i nenes en el món de l'art.
Els llibrets són:
1.- Una visita especial.
2.- La construcció de l'església.
3.- La construcció del claustre.
4.- Els vitralls de colors.
5.- El campanar i les campanes.
6.- La llegenda del Sant Drap.
7.- De catedral a caserna.
Aprofiteu per descobrir els secrets amagats de la Seu Vella.
Atentament.
Senyor i

Romeria dels fanalets.

Nens i nenes del Sant Jordi, si avui esteu per Lleida, i no heu vist mai la Romeria dels Fanalets de Sant Jaume, a les 9 del vespre sortirà de davant de l'església del Carme, a la Rambla de Ferran.
A la festa hi ha el ball de bastons, els gegants de la Paeria,la banda municipal de música de Lleida, la carrossa amb la imatge de Sant Jaume, i nens i nenes amb els fanalets.
Cada any s'organitza un concurs de fanalets, aquí teniu fotografies d'alguns dels d'aquest any.

Els que participen al concurs de fanalets han d'estar fets a mà, sostinguts a l'extrem d'un bastó o d'una canya, i no pesar gaire
Altres nens compren el fanalet.Fet o comprat segur que Sant Jaume estarà molt content al poder-se treure la punxa.

Un cop acabada la festa dels fanalets, Sant Jaume torna a la Capella del peu del Romeu.
Nens i nenes si aneu a la romeria potser descobrireu on és la capella misteriosa.
Atentament.
Senyor i

El peu del Romeu

Aquesta llegenda lleidatana ens explica que l'apòstol Jaume va arribar a Lleida on s'aturà per menjar una mica i reposar forces. Reprengué el camí , ja era fosc i de cop va sentir un dolor intens al peu.
Pobre Jaume, s'havia clavat una punxa al peu i li feia molt mal!
En aquell moment es va produir un fet excepcional, les nenes i nens de Lleida van acudir amb uns fanalets a fer llum a l'apòstol. Gràcies als petits lleidatans, en Jaume va poder treure la punxa i continuar el seu camí.

Per recordar aquest fet es va construir una capella on hi ha una imatge en la que veureu a Sant Jaume en el moment de treure's la punxa . Un angelet li fa llum amb el fanalet. És obra de l'escultor lleidatà Jaume Gort Farré.
Si mireu la façana de la capella veureu una imatge de l'apòstol que ens recorda el seu pas per Lleida. La nostra ciutat forma part d'un dels camins de Sant Jaume.
Cada any,al capvespre de la vigília de Sant Jaume es recorda aquest fet. Si esteu per Lleida el proper dijous dia 24, podeu veure la tradicional romeria dels fanalets.
Nens i nenes dels Sant Jordi: On és la Capella del Peu de Romeu?
Atentament.
Senyor i

L'íntim plaer de llegir

Fins al dia 7 de setembre podeu visitar a l'Espai Cultural Caja de Madrid (plaça Catalunya 9 - Barcelona) l'exposició del fotògraf hongarès André Kertész " L' íntim plaer de llegir".
André Kertész és una de les figures més importants de la història de la fotografia, un gran mestre. Ens presenta seixanta fotografies en blanc i negre fetes entre 1912 i 1984, on el tema central és la lectura.

Hi ha gent llegint en un jardí, en un cafè, al carrer, al llit, al mig de la guerra...Tos els protagonistes estan gaudint de l'íntim plaer de llegir.
Aquesta exposició ha estat organitzada per el Jeu de Pomme amb el concurs de la delegació d'Arts plàstiques i la direcció d'Arquitectura i Patrimoni del ministeri de Cultura i Comunicació de França.
Si aneu Barcelona....
Atentament
Senyor i

La Verge del Blau

Aquesta llegenda lleidatana ens parla del mestre arquitecte de la Seu Vella i escultor Jordi Safont que l'any 1447 va rebre l'encàrrec d'esculpir una imatge de la Verge per col·locar-la a la Porta dels Apòstols.
El temps passava, i a fi de tenir-la enllestida en el termini fixat va fer treballar al seu aprenent.L'aprenent va fer-li una cara molt bella i formosa. El mestre es va enfadar molt, no podia ser que la feina de l'aprenent fos perfecta.

Un cop acabada, el mestre agafà el seu martell i el va llençar amb molta força contra el rostre de la Verge. Però no es va trencar i al lloc on havia impactat el martell va aparèixer un blau - nens i nenes recordeu que quan us feu un cop surt un blau-.

 

La noticia corregué per tot Lleida i tothom li va dir la Verge del Blau.
A la nostra ciutat hi ha nenes que es diuen Blau.
Fins aquí la llegenda, però realment Jordi Safont va fer-la i l'any 1448 la van col·locar a la porta dels Apòstols de la Seu Vella; on hi va ser fins al 1707.
Per ordre de Felip V la Seu Vella va deixar de ser Catedral i es convertí en caserna.
Al 1749 fou traslladada a Sant Pau al carrer La Palma, però l'any 1936 durant la guerra civil van cremar Sant Pau, i van trencar-la.
Nens i nenes, on és ara la Verge del Blau?
Atentament.
Senyor i

100 entrades del senyor I

Cal.ligrafies

Estava passejant i de cop vaig veure un senyor que en una petita tauleta hi tenia uns pinzells, uns potets de tinta, uns papers,... Agafa el pinzell i comença a escriure. Cal dir que fa molt bona lletra. El senyor em mira i somriu , potser somriu al veure la meva cara de sorpresa...

Quedo bocabadat al contemplar els seus moviments ràpids i segurs. Cada signe és una petita obra d'art. Va omplint fulls i fulls, i ...sempre somriu.

Cada cop que omple un full, posa un altra mena de paper al damunt per eixugar la tinta.
Està clar que no escriu ni en català, ni en castellà. Potser en francès o en anglès. No, no serà alemany!
Nenes i nens em podeu ajudar? En quin idioma escriu aquest misteriós senyor?
Atentament.
Senyor i

Més i més botigues antigues.

Aquest curs amb els nens i nenes de cicle inicial hem visitat virtualment botigues lleidatanes amb molta història. Avui volia ensenyar-vos botigues antigues d'altres ciutats. Ja vaig dir que les de barrets em sorprenien molt; en el seu moment importants si volies acaronar l'elegància i ara molt oblidades. Aquí en teniu un parell de fotografies fetes passejant pel centre d'Iruña ( Pamplona) i Donostia ( San Sebastián).

Si el passeig el feu per Donostia, doneu un cop d'ull a l'aparador; encara que no ho sembli,... estem al 2008.

Si el passeig és pel casc antic d'Iruña, no deixeu de visitar Casa Gutierrez. És genial la publicitat de Boinas Elósegui ( a la dreta de la fotografia): Super lujo impermeabilizadas...
Si encara teniu més ganes de botigues antigues la revista Descobrir d'aquest juliol ens parla de les millors botigues centenàries de Barcelona: Queviures J.Múrria, Casa Parramon-Luthiers, Herboristeria del Rei, Guanteria i complements Alonso, Casa Gispert,.....
Algú en coneix més ?
Atentament.
Senyor i

Biblioteques 2

Passejant i passejant per Lleida, tot pujant la Rambla d'Aragó, m'ha cridat l'atenció un edifici. Preguntant i remenant mireu el que he descobert. L'any 1889 es posa en servei com a nou hospici, mentre que l'antic hospici del Sant Esperit, al carrer del Carme, es transformà en la seu de la Diputació Provincial. L'edifici està dividit en dos cossos - un per a nens i l'altre per a nenes- amb pati interior i un gran pati exterior. Els arquitectes foren Agapito Lamarca i Joan Soler.Al gener del 1998, i desprès dels treballs de rehabilitació (del 1991 al 1997) , es transforma en una magnífica biblioteca. L'arquitecte lleidatà, Daniel Gelabert, és l'autor del projecte, i transforma l'edifici en un espai ple de llum, de línies sòbries i molt acollidor,... ideal per llegir!

A la segona planta de la biblioteca hi ha l'Espai del llegat Màrius Torres. L'any 2001 al saló de plens de la Paeria es va fer l'acte de donació del llegat Màrius Torres a la ciutat de Lleida, repartit entre la Biblioteca i la Universitat.

Demaneu als responsables de la biblioteca que us ensenyin aquest espai i veureu coses i cosetes del gran poeta lleidatà.
Nens i nenes de quina biblioteca estic parlant?
Atentament.
Senyor i

Muntañola, l'art de viure, l'art de riure

Als serveis territorials de Cultura - Rambla d'Aragó 8 - podeu veure fins al 28 d'agost aquesta exposició antològica sobre la vida i l'obra del dibuixant Joaquim Muntañola ( Barcelona 1914).
Hi ha una bona colla d'il·lustracions, unes 40 d'originals.

Els que tenim uns anyets, no recordeu els seus dibuixos al Patufet, al TBO,.."Josechu el vasco"?
Dibuixant en moments difícils, mai li ha faltat la capacitat crítica.

Aprofiteu per gaudir de l'edifici del 1905 que va ser: Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat, Escola Normal, el col.legi Pleyan de Porta. Durant la guerra civil fou oficina de correus i dipòsit del Banc d'Espanya.
L'edifici és de Francesc Lamolla Morante, que va ser arquitecte municipal de Lleida entre 1902 i 1906.
Al 1950 al lloc on hi havia el jardí i el pati es va edificar la Clínica Montserrat.
Atentament
Senyor i

El balcó del serraller

Avui explicaré una història d'amor lleidatana. Fa uns 250 anys en un taller de forja treballava un jove que feia molt bé el seu ofici. Tothom al taller li reconeixia la feina.
La filla de l'amo s'havia fixat en ell, i ell en la noia; però eren de classes socials molt diferents.
Però l'amor va guanyar i el noi va demanar al pare de la noia casar-se amb ella. El pare li va dir que només es podia casar amb la seva filla aquell que demostrés ser un magnífic serraller...
El noi no es va desanimar i cada dia després de la feina del taller, anava a una casa vella on va fer, amb molt esforç, el balcó de forja.
 El pare de la noia va afirmar que ni ell mateix seria capaç de fer un balcó tant bonic, i va dir al noi que podia casar-se amb la seva filla, perquè havia demostrat que era el millor serraller de la ciutat.
Fins aquí la llegenda; però nens i nenes :
On és el balcó del serraller?.
Aquest preciós treball de forja lleidatana és de l'any 1761.
Aprofiteu la fresqueta per passejar i descobrir el misteri del balcó.
Atentament
Senyor i