Renoi quin metro ! ( 1 ).

La primera línia de metro de la capital russa va obrir el 15 de maig de 1.935 però el primer projecte per construir-lo és del 1.902. Malauradament el projecte fou refusat per la Duma ( assemblea ) de la ciutat. Al 1.912 ho tornaren a intentar però aquest cop la Primera Guerra Mundial paralitzà la proposta. Després de la Revolució del 1.917, en un dels plens del Partit Comunista del 1.931, es decidí fer-lo.

De les 194 estacions actuals, 44 estan reconegudes com a Patrimoni Cultural i més de 40 són monuments arquitectònics. Parlo d'un gran metro amb 12 línies i 298 quilòmetres de vies.

Per començar baixem a l'estació de Kievskaya/Koltsevaya de la línia Arbatsko-Pokrovslcaya, inaugurada l'any 1.938. Aquesta línia té una longitud de 45,1 quilòmetres i el temps de viatge és de 67 minuts.

A la fotografia anterior podeu observar l'espai dedicat a Vladimir Ilich Ulianov, de renom Lenin, principal dirigent de la Revolució d'Octubre de 1.917. El que va ser el primer dirigent de la Unió Soviètica està envoltat de motllures amb banderes. La fotografia següent de detall és del mosaic dedicat a Lenin. 

Aquesta estació va ser la última, la que tancà l'any 1.954,la línia número 5 coneguda com la línia circular.

Conegut com "Palau Soterrani" és el metro que transporta més viatgers del món. Les xifres són espectaculars, cada dia l'utilitzen 9,2 milions de persones...

El missatge ideològic que inspirà l'estació de Kievskaya fou el tres-cents aniversari de la reunificació d'Ucraïna i Rússia. És evident que les relacions actuals entre els dos països són molt diferents.

A la fotografia anterior podeu veure el mosaic que recorda l'alliberament de Kiev pels soldats de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ( URSS ) l'any 1.943. 

El mosaic de la propera fotografia representa la unió dels ucraïnesos. Kíev, capital d'Ucraïna, s'estés per les dues ribes del riu Dniéper. Tradicionalment els habitants de cada riba tenen idees polítiques diferents sobre la relació amb Rússia. El mosaic uneix, sota la bandera roja amb el rostre de Lenin, a tots els ucraïnesos...

Si observeu atentament els mosaics constatareu que en tots hi ha símbols comunistes i la exaltació de l'amistat entre els pobles d'Ucraïna i Rússia. Els  pilars de l'estació estan recoberts de marbre i seguint l'estructura de la volta trobem els mosaics dissenyats per A.V. Myzin, emmarcats amb unes motllures amb motius vegetals daurats. Els arcs també tenen aquesta decoració daurada.

A la fotografia anterior podeu veure el mosaic que explica com la URSS és la font que ens fa créixer a tots  i millorar gràcies a les forces comunistes.
L'estació de Kievskaya comunica tres línies  marró ( 5 ), blau clar ( 4 )  i blau fosc ( 3 ). Les tres estacions tenen decoracions diferents però amb un estil arquitectònic similar. Sense canviar d'estació anem a la línia 3 per dirigir-nos  a l'estació de Plóshchad Revolutssi, però abans de pujar al metro donem un cop d'ull a l'estació Kievskaya de la línia 3, també dedicada a Ucraïna.

Els pilars, que també estan recoberts de marbre, acaben amb un fris de ceràmica vidrada. A sobre, seguint la volta de l'estació trobem medallons d'estuc amb murals dedicats a Ucraïna. Del sostre pengen làmpades de cristall amb sis braços per il·luminar-nos. Mentre observem l'estació la riuada de gent és constant.

Per construir cada estació s'organitzaren concursos de projectes arquitectònics, però totes coincideixen en l'objectiu d'exaltar les pàgines de la història de la URSS, els actes de valor dels soldats de l'exercit roig i el treball del poble soviètic.

Els murals estan emmarcats per una motllura de guix pintada de color blanc com la volta de l'estació. Al fris de rajola vidrada, que podeu veure a la fotografia anterior  i a la propera de detall, es repeteix l'estel de cinc puntes que representa l'estel vermell. Aquest és un símbol ideològic i religiós molt estès.

En aquest cas, evidentment, fa referència al comunisme. A la bandera de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques l'estel està col·locat al costat de la falç i el martell. El diari militar de la URSS s'anomenava Krasnaya Zvezda ( L'estel vermell ).

Als murals també podem observar escenes de la vida quotidiana a Ucraïna. com la de la fotografia anterior de la pesca de l'esturió o la següent dels músics abillats amb la indumentària tradicional ucraïnesa.

Deixem l'estació de Kievskaya, que comunica amb tres línies, per agafar la blau fosc i desplaçar-nos fins a la de Plóshchad Revolutsii. La veurem detalladament a la propera entrada dedicada al metro de Moscou.
Atentament.
Senyor i

Romànic amagat al Prepirineu ( 7 ).

Deixem la parròquia de Timoneda, una de les cinc parròquies que formen l'extensíssim municipi de Lladurs ( Solsonès ), on hem donat un cop d'ull a l'església romànica de santa Maria de Timoneda per agafar l'estreta carretera plena de corbes que ens durà en pocs minuts a la veïna parròquia de Llena on ens espera l'església de sant Sadurní de la Llena.

Com la de Timoneda, la parròquia de la Llena també apareix documentada a l'Acta de Consagració i Datació de la Catedral d'Urgell de l'any 839, però d'aquells època no en queda res. L'església apareix documentada al 1.106.

El temple, construït al segle XII, està format per una sola nau coberta amb una volta de canó. A la capçalera hi ha un absis semicircular que s'uneix a la nau amb un arc de mig punt rebaixat. El podeu veure a la fotografia anterior i a la propera.

Al centre de l'absis hi ha una finestra de mig punt de doble esqueixada en la que, com podeu veure a la fotografia següent de detall, el bloc de pedra de l'arc està reaprofitat i no coincideix amb l'estructura de la finestra.

Les finestres de doble esqueixada faciliten l'entrada de llum de l'exterior gràcies a l'eixamplament esbiaixat dels brancals i la llinda. Els carreus, molt ben treballats pels picapedrers,estan perfectament disposats en fileres regulars.

A la fotografia anterior podeu veure la porta d'accés oberta al mur sud en la que destaquen els dos arcs de mig punt en gradació decreixent.

Sant Sadurní, que a les comarques prepirinenques i pirinenques també s'anomena Serni, fou bisbe de Tolosa de Llenguadoc al segle III. A l'època medieval moltes esglésies es van consagrar al bisbe màrtir.

És molt improbable que trobeu algú al visitar-la perquè el municipi de Lladurs té una densitat de 1,4 habitants per quilòmetre quadrat. Seieu una estoneta al banc de pedra que podeu veure a l'esquerra a la propera fotografia, i gaudiu de l'espectacular silenci...

Als segles XVII i XVIII es van construir dues capelles laterals, una a cada costat de la nau, que sobresurten dels murs nord i sud; i una petita torre campanar ( actualment desapareguda ) sobre la porta.

El frontis està coronat per un campanar de cadireta ( també conegut com campanar d'espadanya ) amb dues obertures de mig punt que podeu veure a la fotografia anterior i a la propera de detall.

Deixem el municipi de Lladurs per anar a la Vall d'Ora, una de les nou entitats de població del municipi veí de Navès on en està esperant, impacient, el monestir de Sant Pere de Graudescales una joia romànica impressionant i molt amagada...

Atentament.

Senyor i

Un cop d'ull a la planoteca ( 8 ).

Després de quedar bocabadats amb els trenta-quatre plànols de l'Antic Escorxador Municipal que es conserven a l'Arxiu Morera del Col·legi d'Arquitcetes de Lleida, que hem observat detalladament a les tres entrades anteriors dedicades a la planoteca, avui donarem un cop d'ull a l'altra joia lleidatana d'arquitectura modernista industrial: la farinera La Meta, obra també de l'incombustible Francesc de Paula Morera i Gatell.

La bibliotecària em deixa gentilment els sobres 17/11 ( Farinera la Meta. Projecte de fàbrica de farina. Projecte de casa ) i 16/22 ( Projecte de fàbrica de farina la Meta ). Em poso els guants i començo a desplegar, amb molta cura, els documents...

A la fotografia anterior de detall podeu veure el plànol d'alçat de la porta ( desapareguda ) d'entrada a la farinera amb un magnífic treball de ferro forjat; i a la següent el text - escrit amb llapis a la part de sota del plànol - on podem llegir: "Puerta de entrada al patio de la fábrica de harinas de D.Pedro Llusá. Calle de Noguerola. E de 1:50". Pere Llusà encarregà l'edifici a Morera i Gatell.

L'edifici modernista va ser construït entre els anys 1.913 i 1.915. L'any 1.998 la Comissió d'Urbanisme declarà la farinera Bé Cultural d'Interès Local.

A la fotografia anterior podeu veure desplegat el plànol de planta, una mica trencat, de la farinera. La propera fotografia de detall és d'una de les dependències del mateix plànol.

La "Fábrica de harinas de D. Pedro Llusá" canvià de propietari i de nom l'any 1.956. A partir d'aquell moment s'anomenà La Meta. L'activitat a l'antic edifici finalitzà al 2.012 i des de llavors la farinera funciona al Polígon Industrial el Segre - parcel·la 204- Una gran indústria amb una superfície de 22.453 metres quadrats ( 5.577 edificats ).

L'edifici, de planta rectangular amb semisoterrani i quatre plantes, no es correspon al plànol d'alçada de la fotografia anterior en la que Morera i Gatell dibuixà aquesta estructura a la part esquerra, però a la dreta li falten dues plantes. La fotografia següent de detall és de les finestres de la segona i tercera planta.

Com podeu veure a la propera fotografia la fidelitat de l'edifici, que necessita una urgent rehabilitació, amb el plànol és impecable.

Continuant amb les fotografies de detall del plànol d'alçat de la façana, les finestres de la següent fotografia són les de la quarta planta. També podeu observar una senzilla decoració esfèrica al coronament.

La fotografia ens torna a mostrar el respecte al plànol a l'hora de construir la farinera, però de la decoració del coronament no en queda res, si és que es va fer...

Seguim amb l'observació detallada del plànol d'alçat de la façana per centrar-nos en les finestres del semisoterrani i les de la primera planta.

Compareu vosaltres mateixos la foto de detall anterior del plànol  amb la següent de detall del mateix punt que mostra l'edifici més d'un segle després de la seva construcció.

Als sobres que custodien aquest projecte de Morera i Gatell també hi ha un cianotip del plànol d'alçat de la façana diferent a l'anterior ( mireu les cobertes ). Recordeu que la cianotipia va ser molt popular entre enginyers i arquitectes des del seu invent al 1.842 fins als inicis del segle XX. Era un procediment per fer còpies barates d'un projecte, en color cian blu, però aquestes còpies tenien dificultats per conservar-se perquè la imatge s'esvaïa lentament.

 Morera i Gatell dissenyà fins a l'últim detall de la farinera. Al proper plànol podeu veure dos tipus de finestra a escala 1 : 20. Al costat de la finestra de l'esquerra va escriure amb llapis " 17 iguales ",  i a la de la dreta " 22 iguales ".

La primera fotografia de l'entrada d'avui és del plànol d'alçada de la porta d'entrada al pati de la farinera, porta que actualment no existeix. El següent plànol d'alçat de la façana és d'una part de l'edifici del que ja no podem presumir perquè el degueren enderrocar o està tapat per altres construccions posteriors.

Com tampoc podem gaudir de la bella senzillesa que Francesc de Paula Morera i Gatell ens proposa al proper plànol d'alçat de la façana.

El plànol de secció vertical que podeu veure a continuació ens mostra un tall transversal de l'alçat de la farinera.

La propera fotografia de detall del plànol anterior em permet mostrar-vos les anotacions que l'arquitecte tarragoní escrigué al costat de la columna de la tercera planta.

Escrit amb tinta podem llegir a la dreta de la columna: " 0,16 x 0,124    P a soportar = 10.000 Kgs.   Peso columna 300 Kgs ". Evidentment aquesta és la columna que suporta menys pes. La del semisoterrani suporta 40.000 quilograms ( 30.000 més que la de la tercera planta ), i pesa 330 quilograms ( 30 més ). Les mides de la columna del soterrani també són diferents : 0,20 x 0,16.
Plego amb molta cura els plànols, els guardo als sobres corresponents i li torno a la bibliotecària del Col·legi d'Arquitectes de Lleida.
Atentament.
Senyor i 

La catedral de sant Basili ( 1 ).

El passat mes d'octubre vàrem entrar als magatzems GUM, tota una lliçó d'història i economia russa. L'edifici actual amb elements de l'arquitectura medieval russa, estructura d'acer i sostre de vidre, edificat entre 1.890 i 1.893, és obra de l'arquitecte Alexander Nikanorowitsch Pomerantev i l'enginyer Vladimir Shújov. Aquest gran edifici, de 242 metres de façana, és un dels protagonistes de la Plaça Roja de Moscou. Al sortir dels magatzems vaig dir-vos que a pocs metres ens estava esperant la catedral de Sant Basili. Anem-hi!

Quan Ivan el Terrible, tsar de Rússia entre 1.533 i 1.584, tornà l'any 1.552 de la campanya militar contra el khanat de Kazan ( estat medieval tàrtar que ocupava el territori de l'antiga Bulgària del Volga entre 1.438 i 1.552 ), ordenà la construcció de la catedral per commemorar la conquesta. Així Ivan IV Vassílievitx ( Ivan el Terrible ) deixava molt clar al món el paper de Rússia defensat la fe cristiana.

La catedral es construí amb maó i pels fonaments, el sòcol i alguns elements decoratius s'emprà pedra blanca. La tardor de 1.559 l'obra estava gairebé acabada. S'aprofità la festa del Mantell de la Verge per beneir totes les capelles menys la central que no estava acabada. Al juny de 1.561 es consagrà l'església central i tota la catedral.

L'estructura de la catedral és sorprenent perquè es tracta de nou esglésies independents unides per passadissos interiors. L'església central està coronada per una estructura piramidal sobre la que hi ha una petita cúpula daurada, i les altres vuit esglésies que l'envolten estan coronades per grans cúpules. Totes les cúpules tenen forma de bulb i estan coronades per una creu.

A la fotografia anterior podeu veure detalladament la cúpula en blau i blanc de l'església de sant Cebrià i santa Justina.

La catedral actual és el resultat de la restauració del segle XVIII efectuada després de patir un gran incendi. Sant Basili acollí els altars de quinze petites esglésies que es van cremar a la Plaça Roja, incendi que destruí setze cúpules menors. La policromia que actualment ens deixa bocabadats és fruit d'aquella restauració.
La cúpula de ratlles verdes i grogues és la de la capella de la Santíssima Trinitat. Entre la cúpula de sant Cebrià i santa Justina, i la de la Santíssima Trinitat- en vermell i verd- veiem la de la capella dedicada als sants Alexandre, Joan i Pau. La cúpula verda i groga amb puntets vermells, més baixa, és la de sant Basili Beneït ( al centre de la segona fotografia ).

Totes aquestes curioses cúpules bulboses tenen un diàmetre menor a la línia d'imposta ( on comença la base de la cúpula ), que va creixent fins arribar al diàmetre màxim abans de la meitat de la seva alçada. El diàmetre a partir del seu màxim, va disminuint fins arribar al vèrtex. Les cúpules bulboses, pròpies de l'arquitectura islàmica i bizantina, són més altes que amples.

Si observeu atentament el plànol de planta de la catedral de sant Basili anterior constatareu que les cúpules de les vuit esglésies laterals que envolten l'església central formen dos quadrats superposats que ens recorden un estel de vuit puntes. El vuit és el nombre que simbolitza el vuitè dia, el de la Resurrecció.
Només entrar a la laberíntica catedral ens sentirem com a casa perquè Sant Jordi, el nostre patró, ens dóna la benvinguda...

Es tracta d'una icona del segle XVI pintada amb tremp d'ou sobre fusta coberta amb levkas que representa a Sant Jordi el Victoriós lluitant amb el drac. En la tècnica iconogràfica bizantina i russa el levkas és el fons blanc fet amb alabastre o guix mixt, amb cola de pell de conill que s'utilitza per cobrir la taula de fusta sobre la que es pintarà. Catalunya i Moscou compartim patró.

Una maqueta ens permet comprendre el laberint on estem, El text en anglès i rus explica que fou el tsar Ivan el Terrible qui ordenà la construcció de la catedral de sant Basili. L'església principal i les quatre esglésies laterals més grans són de planta octogonal, i les quatre més petites són de planta quadrada.

Les capelles us deixaran bocabadats amb els seus iconòstasis amb més de quatre-centes icones en total. Les parets estan decorades amb pintures al fresc. Entrem a la petita capella dedicada a sant Basili el Beneït ( 1.468 - 1.557 ), un sant molt venerat a l'església ortodoxa i molt estimat a Rússia. A la propera fotografia podeu veure el seu reliquiari de plata. L'original, del segle XVI, fou destruït durant les revoltes del segle XVII. L'actual és una fidel còpia de l'antic, feta al segle XIX.

Tots els racons de les capelles recorden amb les seves pintures diferents episodis de la vida del sant a la que estan consagrades, en aquest cas a Basili el Beneït. Al centre de la propera fotografia podeu observar el fresc que representa "el Miracle del Mar".

Un vaixell persa estava atrapat en una tempesta quan els passatgers cristians van resar a sant Basili el Beneït perquè els ajudés. De sobte aparegué un home que prengué el timó del vaixell o el dugué a aigües tranquil·les. Els mercaders perses van quedar molt sorpresos al trobar, quan van arribar a  Moscou, el seu salvador al carrer...

El mur d'icones i pintures religioses, iconòstasi, que separa la nau del santuari o presbiteri en les esglésies cristianes de ritus bizantí, principalment a les de tradició ortodoxa, té tres portes que s'obren o tanquen en diferents moments de la litúrgia. La porta central - de dos fulles-, s'anomena santa. Aquest no és l'iconòstasi original, el dissenyà al segle XIX l'arquitecte Paulinov imitant al del segle XVII. Les icones foren pintades amb la supervisió del restaurador i pintor d'icones Osip Chirikov.

Si aixequem la mirada podrem veure la part interior de la cúpula de la capella de sant Basili el Beneït, amb pintures al fresc fins l'últim raconet.

A la propera fotografia de detall podeu mirar i admirar la part exterior de la cúpula bulbosa de la capella de sant Basili el Beneït.

Després de gairebé setanta anys de comunisme, l'octubre de 1.990 es celebrà la primera litúrgia a la catedral de sant Basili.
Sortim de la capella dedicada a sant Basili el Beneït per continuar la descoberta de la laberíntica catedral de la Plaça Roja.
Atentament.
Senyor i