Matera, Città dei Sassi ( 1 ).

Després d'observar detalladament Bari Vecchia, el barri antic emmurallat de Bari, a les set primeres entrades dedicades a la Puglia, a l'entrada d'avui anem fins a la regió veïna de la Basilicata, concretament a Matera una ciutat que està a molts poc quilòmetres de la Puglia.

Us proposo aparcar a la Via Tommaso Stigliani i començar a baixar per gaudir del centre històric de la ciutat que està format per quatre barris: els dos barris dels Sassi ( Caveoso i  Barisano ), el barri de Civita ( coronat per la catedral ) i el de Piano ( el barri planer que fou ocupat pel clergat i la noblesa amb edificis d'estil romànic, barroc i rococó, des del que observarem els Sassi ) en el que comencem la descoberta de Matera.

Quan aquesta via troba la via San Biagio fem la primera parada de la gran passejada per descobrir Matera i donem un cop d'ull a la petita chiesa di San Biagio.

L'església fou construïda l'any 1.642 per substituir l'antiga església rupestre abandonada a causa de la humitat. La portalada està flanquejada per dues fornícules en les que hi ha les estàtues de  Santa Àgata i Santa Llúcia. A la llinda de la porta s'hi pot llegir l'any en el que es fundà l'església i en un escrit en llatí s'insta als devota a visitar-la perquè el sant fa grans miracles... Dos campanars de cadireta, d'un ull i una campana, flanquegen el coronament del frontispici.

 

 Si continuem per la via San Biagio en un minut passejant arribem a la chiesa di San Giovanni Battista en la que sobre la portalada d'entrada hi ha una fornícula amb una estàtua de pedra policromada de San Joan Baptista sostenint l'Evangeli i sobre aquesta fornícula una petita rosassa ricament decorada.

L'església s'edificà sobre d'una antiga capella anomenada Santa Maria Nuova que va pertànyer als benedictins fins al 1.212. Les nou monges penitents de Santa Maria di Accon, vingudes de Palestina, van arribar a Matera abans del 1.193 i al 1.220 se'ls concedí aquesta capella.

L'església de San Giovanni representa juntament amb la catedral, un dels exemples més importants de l'arquitectura romànica pugliana de Matera. Abans de mostrar-vos més detalladament la magnífica portalada vaig a la dreta i faig la fotografia següent de la façana absidal, la que menys modificacions estructurals ha tingut.

Corona la façana l'escultura d'un àngel, a sota hi ha un finestral d'arc de mig punt flanquejat per unes mènsules que sostenen escultures d'elefants. Més avall un altre finestral d'arc de mig punt amb vitralls està flanquejat per columnes suportades per mènsules. A la part inferior també hi ha mènsules amb figures zoomòrfiques. La decoració d'aquest finestral recorda la de la portalada d'accés a l'església. Ho podeu apreciar millor a la propera fotografia.

Va ser el primer edifici sagrat aixecat fora de les muralles però l'església fou abandonada l'any 1.480  durant la Guerra d'Otranto perquè es considerava un lloc perillós per a les monges. Reobrí al culte l'any 1.695 amb advocació a Sant Joan Baptista. Al llarg dels segles l'estructura ha patit diversos canvis.

Torno al frontispici per fer la fotografia següent en la que podeu observar el magnífic treball decoratiu de la portalada i comparar-lo amb el del finestral inferior de la façana absidal.

 

En aquesta portalada, obra dels mestres picapedrers Michele Del Giudice i Marco Di Lauria, podeu observar la decoració vegetal i els caps esculpits que recorden la porta lateral de la catedral coneguda com a Porta del Lleó.

Afortunadament quan entrem a l'església podem observar la sobrietat de la pedra calcària perquè l'any 1'any 1.926 l'abat Marcelo Morelli va fer treure els estucs del segle XVII que amagaven la bellesa romànica del temple. La planta és de creu llatina amb tres naus separades per vuit pilars quadrangulars amb semicolumnes adossades amb espectaculars capitells.

Els capitells, que estan decorats amb motius antropomòrfics, zoomòrfics i vegetals, suporten grans arcs transversals que formen la coberta de volta de creuria.

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos alguns dels capitells que coronen les semicolumnes dels pilars quadrangulars.

 

Deixem San Giovanni i continuem passejant dos minuts per la via San Biago fins a la Piazza Vittorio Veneto, considerada el centre de la ciutat. 

A la fotografia anterior podem observar parcialment la chiesa e conveto di San Domenico que data de l'any 1.230. El que veieu en primer terme és la cupola delle capella del Rosario. La cúpula d'aquesta capella octogonal està coronada per un senzill llanternó que omple l'interior de llum natural.

Vaig una mica a l'esquerra per poder fer la propera fotografia en la que també es veu el frontispici i en la que podeu constatar que la part superior de les dues façanes està embellida amb arcs cecs de mig punt. A l'esquerra del frontispici hi ha l'edifici de l'antic convent que actualment és la Prefectura de Matera.

A la fotografia de detall del frontispici podeu constatar que sobre el portal arquitravat fi ha la figura de Telamó ( un personatge de la mitologia grega que fou un dels argonautes que acompanyaven Jàson ) que suporta una rosassa ricament decorada que representa la roda de la vida. Sobre la rosassa hi ha una imatge de Sant Miquel i als laterals dos diaques sostenint-la amb força.

Si faig mitja volta el protagonisme és per al palazzo dell'Anunziata dissenyat l'any 1.734 per l'arquitecte Vito Valentino de Bitonto i construït l'any 1.748 per l'arquitecte Mauro Manieri de Nardò. L'edifici, restaurat al 1.997, acull la Biblioteca Provincial Tommaso Stigliani que té un fons de 250.000 volums dels quals 30.000 són del Fons Antic. També hi ha el Cinema-Teatro Gerardo Guerrieri.

A tocar del palazzo dell'Anunziata, a la mateixa piazza Vittorio Veneto ( a esquerra i dreta de les baranes que veieu a la fotografia anterior ) hi ha el Palombaro Lungo que és la cisterna més gran de la ciutat consistent en una excavació artificial feta en diferents fases a partir del segle XVI. Amb una fondària de setze metres i una longitud de cinquanta metres té una capacitat de cinc milions de litres d'aigua.

A la fotografia anterior podeu veure l'entrada a l'espectacular cisterna i a la part superior esquerra, darrere de la barana el palazzo dell'Anunziata. La fotografia la vaig fer des de la chiesa rupestre del Santo Spirito que té els seus orígens entre els segles VIII i IX.

Si vaig cap a l'entrada del Palombaro Lungo i faig mitja volta puc fer la fotografia següent de la chiesa rupestre del Santo Spirito.

La gran cisterna i l'església rupestre les visitarem detalladament en una de les properes entrades dedicades a Matera.

 

 

Torno a girar cua i aixecant la mirada, darrere de la barana podeu observar a la propera fotografia el campanar de cadireta de la chiesa di Materdomini construïda al 1.650 i ubicada entre el barri Sasso Barisano i la piazza Vittorio Veneto. Pugem a la plaça i a la dreta d'aquesta església trobem un dels miradors dels barris Sassi. 

Aquest és el primer dels miradors que us mostraré en la sèrie d'entrades dedicades a Matera. És el Belvedere Luigi Guerricchio anomenat també dei Trei Archi perquè hi podem accedir per tres arcs de mig punt i gaudir de les espectaculars vistes des de la seva petita terrassa. El Sasso Barisano és el que està a la zona nord ( cap a Bari, d'aquí el seu nom ). En aquest Sasso la majoria dels edificis estan construïts no excavats a la roca.

Al fons podeu veure la Basilica Cattedrale Maria Santissima dell Bruna que serà el final de la gran passejada que comencem avui i que visitarem detalladament en properes entrades. Des del mateix indret, baixant una mica la mirada, puc mostrar-vos la bellesa del Sasso Barisano.

 

Dirigint la mirada a la dreta podeu observar el laberint de petites cases del Sasso Barisano que s'ubica al llarg de la carretera que sortia de la ciutat cap a Bari. Els Sassi de Matera no fan referència a un monument concret sinó a una manera de viure, a un paisatge cultural.

 

 

Aquest mirador en té un altre a sota, al fons de la chiesa rupestre del Santo Spirito, evidentment amb les mateixes vistes però amb una perspectiva una mica diferent. A la fotografia en la que us he ensenyar abans aquesta església rupestre si la mireu bé veureu que al fons hi ha dues persones amb paraigües que estan en aquest segon mirador.

 

Deixem el mirador i passejant cinc minuts per la via del Corso i la via Domenico Ridola arribem a la curiosa chiesa del Purgatorio, a la que donarem un cop d'ull a la propera entrada dedicada a Matera i després continuarem la passejada fins a la catedral.

Atentament.

Senyor i

La Basilica di San Lorenzo.

Passejant des del Palazzo Vecchio, que hem vist detalladament a les tres últimes entrades dedicades a Firenze, fins a la Basílica di San Lorenzo m'aturo un moment als números quatre i sis de la via Camillo Cavour per mostrar-vos un detall de la decoració del Palazzo Capponi-Covoni. 

 

 

El banquer Girolano Piero Capponi comprà la propietat l'any 1.623 i encarregà el palau a l'arquitecte Guerardo Silvani. En aquell solar ja estava documentada una gran casa l'any 1.727. L'any 1.730 l'arquitecte Luigi Orlandi unificà els palaus adjacents ( Capponi-Covoni i Milanesi ).

A la planta baixa de l'edifici barroc del segle XVII, que actualment acull les oficines del Consiglio Regionale della Toscana, en quatre de les sis finestres "agenollades" ( anomenades així per la seva semblança amb un reclinatori ) encara es conserven els caps alats d'éssers demoníacs que hi ha sota els grans finestrals enreixats coronats per gablets semicirculars.

Durant la Segona Guerra Mundial l'edifici fou ocupat per l'exèrcit alemany i a les dècades dels cinquanta i seixanta del segle passat fou la seu d'un club maçònic.

Però deixem aquesta curiosa decoració per anar fins a la Basílica di San Lorenzo que només està a un centenar de metres. És una de les esglésies més grans de Florència i possiblement la més antiga. L'edifici primitiu va ser consagrat al màrtir Llorenç l'any 393 com a Catedral. Fou catedral de Florència durant tres-cents anys. D'aquest edifici no s'ha conservar res, del que encara hi ha algunes restes és de la reconstrucció encarregada pel papa Nicolau II feta l'any 1.059.

 

La renovació radical de l'església romànica fou iniciada l'any 1.418 per Giovanni di Bicci, patriarca de la família Medici que encarregà a Filippo Brunelleschi la construcció d'una capella funerària ( el que avui és l'antiga sagristia ). L'inici de la intervenció de Brunelleschi cal situar-la al 1.421, ell dirigí la gran transformació en església renaixentista fins a la seva mort l'any 1.446. 

 

 

A la fotografia anterior, en primer terme hi ha el monument a Gionanni delle Bande Nere ( Ludovico di Giovanni de' Medici ). Darrere seu a l'esquerra, el frontispici de la basílica i a la seva dreta -al fons- treuen el nas la cúpula de la Cappelle medicee ( el mausoleu dels Medici annex a la Basílica di San Lorenzo ) , il campanile i la cúpula de la Sagrestia Nuova.

El frontispici de la basílica té el mateix aspecte des del 1.480, mostrant-nos només els toscos maons de terracota, cada vegada més malmesos pel pas del temps...

El papa Leone X, fill de Lorenzo di Piero de' Medici ( conegut com Lorenzo il Magnifico ), encarregà la façana principal de la basílica l'any 1.518 a Miquel Àngel. Malauradament el projecte de Miquelangelo no es va realitzar. Es conserven molts dibuixos i una maqueta de fusta del malaguanyat projecte.

La Basílica di San Lorenzo fou molt important per a la família Medici, era la seva parròquia i acull el seu mausoleu.

Després de comprar l'entrada, s'accedeix al Claustre dels Canonges ( Chiostro dei Canonici ), dissenyat per Brunelleschi i construït entre 1.457 i 1.462 pel seu deixeble Antonio Manetti Ciaccheti.

A la fotografia anterior, a la planta inferior del claustre podeu observar les columnes jòniques que sostenen arcs de mig punt. La coberta és de volta d'aresta. La planta superior del claustre és arquitravada. A la part inferior esquerra, al fons hi ha la porta d'accés des de la Piazza di San Llorenzo.

Darrere del claustre treuen el nas les construccions més altes del Duomo, la Cupola di Brunelleschi ( esquerra ) i Il Campanile di Gioto ( dreta ).

Si vaig fins a la cantonada que hi ha darrere del taronger puc mostrar-vos una perspectiva diferent del Claustre dels Canonges. Antigament s'hi ubicaven les cases dels canonges i els diferents espais de la vida monàstica.

A la fotografia anterior es veu parcialment el final de la cúpula de la Cappelle medicee , mausoleu de la família Medici.

Des del claustre es pot entrar al  museu amb la col·lecció d'instruments litúrgics i religiosos de la basílica. En aquest soterrani està enterrat Donatello.

Darrere d'aquest claustre n'hi ha un de més petit i més antic, de planta rectangular, que acull l'arxiu parroquial.

 

 

La fotografia anterior és del monument fúnebre del 1.574, de marbre de Carrara, del vescovo ( bisbe ) Paolo Giovio obra de Francesco Da Sangallo. A la base de l'estàtua s'hi pot llegir la signatura de l'escultor.

 

Des del claustre s'accedeix a la Biblioteca Medicea Laureziana, antigament anomenada Libreria Laurentiana, que acull una de les principals col·leccions de manuscrits del món. El nom de la biblioteca fa referència a la col·lecció de llibres del Medici que foren els seus inicis ( Medicea ) i  la seva ubicació, al claustre dels Canonges de la Basilica di San Lorenzo ( Laurenziana ).

Conté 68.405 volums impresos, 406 incunables, 4.058 manuscrits del segle XVI i, sobretot, 11.044 manuscrits molt apreciats, així com la col·lecció italiana més gran de papirs egipcis.

 

El primer tram d'escala puja fins a la part superior del claustre, però malauradament no puc mostrar-vos-la  perquè el dia que vaig visitar la basílica la biblioteca estava tancada.

 

 

Giro cua, torno al claustre per entrar a la que es considera la primera església plenament renaixentista. La llum natural entra a la nau central per petites finestres i a les naus laterals per òculs.

 

 

Les naus laterals estan cobertes per voltes de creueria i la central, malgrat que  Filippo Brunelleschi hi projectà una volta de canó, el sostre és de cassetons amb rosetes daurades sobre fons blanc. Fent mitja volta i alçant la mirada puc mostrar-vos bona part d'aquesta coberta en la que es veuen tres dels quatre cassetons amb l'escut dels Medici.

 

 

A banda i banda de la nau central s'alcen columnes corínties amb els seus capitells sobre els que hi ha arquitrau, fris i cornisa en els que es recolzen els arcs de mig punt.

 

 

Brunelleschi dissenyà un edifici innovador en el que el llenguatge de l'antiga Roma està enllaçat amb un estudi rigorós de la geometria i les proporcions. La Basilica di San Lorenzo fou el primer projecte de Brunelleschi a Florència.

Apropant-me al creuer i aixecant la mirada faig la fotografia anterior en la que veiem la cúpula semiesfèrica sobre petxines. Brunelleschi recuperà aquest sistema de transició entre una construcció de planta quadrada i una coberta semiesfèrica. El fresc "Gloria dels sants florentins" és obre de Vicenzo Meucci. Baixant la mirada puc mostrar-vos l'altar major de la basílica, que té l'absis quadrat.

Anant a l'esquerra pel transsepte ( la nau transversal que creua perpendicularment a la nau central ), després de dues petites capelles trobem la Sagrestia Vecchia, de planta quadrada, construïda per Brunelleschi seguint la perfecció geomètrica, entre els anys 1.419 i 1.422. Al seu interior hi ha vuit tondos ( element decoratiu de forma circula, esculpit o pintat ) de Donatello, quatre a les petxines ( amb la història de Sant Joan Evangelista ) i quatre a les llunetes ( que representen als Evangelistes ). 

A la fotografia anterior podeu observar la cúpula semiesfèrica, amb el llanternó al centre, dividida per dotze nervis. A la part superior de la fotografia i a la propera de detall hi ha la cúpula decorada al fresc que cobreix l'absis quadrat de la Sagrestia Vecchia.

A l'interior de la cúpula hi ha pintat un petit planetari que sembla que reprodueix la ubicació dels cossos celestes sobre Florència la nit del quatre de juliol de 1.442. El blau fosc i l'or en són els protagonistes. La pintura al fresc és obra de Giuliano d'Arrigo conegut com Pesello.

El fris de serafins i querubins que ressegueix tota la Sagrestia Vecchia el va fer amb terracota policromada Luca Della Robbia.

Sobre una base d'atzurita i emprant només l'or i el clarobscur es representa l'hemisferi nord amb els planetes coneguts en aquell moment. La precisió astronòmica és excel·lent.

Deixem la Sagrestia Vecchia per tornar a la nau central, a tocar del transsepte, on entre els pilars i les primeres columnes hi ha els púlpits o trones de San Llorenç  obres fetes cap al 1.460  amb les que Donatello va acabar la seva activitat artística.

A la fotografia anterior, feta des del costat de l'Evangeli ( el costat esquerre des del punt de vist dels fidels mirant a l'altar ), podeu veure en primer terme el Púlpit de la Passió i entre les columnes de marbre que el sostenen, al fons el Púlpit de la Resurrecció. Foren dissenyats per Donatello que els va fer en bronze amb l'ajuda de Bartolomeo Bellano i Bertoldo di Giovanni. Els púlpits li encarregà el seu amic Cosimo il Vecchio.

El Púlpit de la Passió fou el segon que es va fer i per aquesta raó la col·laboració dels ajudants va ser més important. És difícil saber que va fer Donatello i quina part els seus ajudants. Sense comptar les columnes, el púlpit mesura cent trenta-set centímetres d'alçària per dos-cents vuitanta centímetres de longitud.

 

En aquest púlpit hi ha set panells que representen: l'Oració de l'hort, Crist davant Pilat i Caifàs, Crucifixió, Davallament de Crist i Sant enterrament ( aquestes cinc de bronze ),  La flagel·lació i Sant Joan Evangelista ( aquestes dues de fusta són del segle XVII ).

A tocar del costat de l'Epístola ( el costat dret des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ) hi ha el Púlpit de la Resurrecció, que podeu veure a la fotografia anterior i a les cinc properes.

Fou el primer que va acabar Donatello i en el que els seus ajudants hi van treballar poc. Sense les columnes mesura cent vint-i-tres centímetres d'alçària per dos-cents noranta-dos centímetres de llarg.

A diferència del Púlpit de la Passió en el que la separació de les escenes dels panells està marcada per pilastres acanalades, en el Púlpit de la Resurrecció aquesta separació està feta amb petits edificis en perspectiva.

Al fris superior hi ha representats putti collint el raïm, erotes, i centaures enfrontats. El fris dels dos púlpits els va fer l'ajudant de Donatello després de la seva mort.

La fotografia anterior de detall és del relleu amb l'escena Crist davalla als Llims i a la propera, també de detall, el relleu és de la Resurrecció en la que podeu veure que els guàrdies armats estan adormits i Crist duu un estendard amb la creu.

A la part del fris que hi ha sobre aquesta escena, dos centaures enfrontats sostenen un medalló circular en el s'hi pot llegir " OPVS DONATELLO FLO".

La fotografia següent de detall és del relleu amb l'escena de l'Ascensió en la que, a tocar de la barana del balcó, Crist comença a ascendir envoltat de la Mare de Déu i dels Apòstols.

La resta de les escenes amb els relleus de bronze són: Dones a la tomba de Crist, Pentecosta i Martiri de Sant Llorenç ( en la que es pot llegir la data del quinze de juny del 1.465 ). Al segle XVII s'hi van afegir dues escenes fetes en fusta: La coronació d'espines i Sant Lluc Evangelista.

El protagonisme de la fotografia de detall següent és per a un dels capitells jònics sobre els que hi ha els púlpits.

 

Sortim de la que es considera la primera església plenament renaixentista per anar passejant fins a la Basilica di Santa Maria Novella que visitarem a la propera entrada dedicada a Firenze.

Atentament.

Senyor i