Després d'observar detalladament Bari Vecchia, el barri antic emmurallat de Bari, a les set primeres entrades dedicades a la Puglia, a l'entrada d'avui anem fins a la regió veïna de la Basilicata, concretament a Matera una ciutat que està a molts poc quilòmetres de la Puglia.
Us proposo aparcar a la Via Tommaso Stigliani i començar a baixar per gaudir del centre històric de la ciutat que està format per quatre barris: els dos barris dels Sassi ( Caveoso i Barisano ), el barri de Civita ( coronat per la catedral ) i el de Piano (
el barri planer que fou ocupat pel clergat i la noblesa amb edificis d'estil romànic, barroc i
rococó, des del que observarem els Sassi ) en el que comencem la descoberta de Matera.
Quan aquesta via troba la via San Biagio fem la primera parada de la gran passejada per descobrir Matera i donem un cop d'ull a la petita chiesa di San Biagio.
L'església fou construïda l'any 1.642 per substituir l'antiga església rupestre abandonada a causa de la humitat. La portalada està flanquejada per dues fornícules en les que hi ha les estàtues de Santa Àgata i Santa Llúcia. A la llinda de la porta s'hi pot llegir l'any en el que es fundà l'església i en un escrit en llatí s'insta als devota a visitar-la perquè el sant fa grans miracles... Dos campanars de cadireta, d'un ull i una campana, flanquegen el coronament del frontispici.
Si continuem per la via San Biagio en un minut passejant arribem a la chiesa di San Giovanni Battista en la que sobre la portalada d'entrada hi ha una fornícula amb una estàtua de pedra policromada de San Joan Baptista sostenint l'Evangeli i sobre aquesta fornícula una petita rosassa ricament decorada.
L'església s'edificà sobre d'una antiga capella anomenada Santa Maria Nuova que va pertànyer als benedictins fins al 1.212. Les nou monges penitents de Santa Maria di Accon, vingudes de Palestina, van arribar a Matera abans del 1.193 i al 1.220 se'ls concedí aquesta capella.
L'església de San Giovanni representa juntament amb la catedral, un dels exemples més importants de l'arquitectura romànica pugliana de Matera. Abans de mostrar-vos més detalladament la magnífica portalada vaig a la dreta i faig la fotografia següent de la façana absidal, la que menys modificacions estructurals ha tingut.
Corona la façana l'escultura d'un àngel, a sota hi ha un finestral d'arc de mig punt flanquejat per unes mènsules que sostenen escultures d'elefants. Més avall un altre finestral d'arc de mig punt amb vitralls està flanquejat per columnes suportades per mènsules. A la part inferior també hi ha mènsules amb figures zoomòrfiques. La decoració d'aquest finestral recorda la de la portalada d'accés a l'església. Ho podeu apreciar millor a la propera fotografia.
Va ser el primer edifici sagrat aixecat fora de les muralles però l'església fou abandonada l'any 1.480 durant la Guerra d'Otranto perquè es considerava un lloc perillós per a les monges. Reobrí al culte l'any 1.695 amb advocació a Sant Joan Baptista. Al llarg dels segles l'estructura ha patit diversos canvis.
Torno al frontispici per fer la fotografia següent en la que podeu observar el magnífic treball decoratiu de la portalada i comparar-lo amb el del finestral inferior de la façana absidal.
En aquesta portalada, obra dels mestres picapedrers Michele Del Giudice i Marco Di Lauria, podeu observar la decoració vegetal i els caps esculpits que recorden la porta lateral de la catedral coneguda com a Porta del Lleó.
Afortunadament quan entrem a l'església podem observar la sobrietat de la pedra calcària perquè l'any 1'any 1.926 l'abat Marcelo Morelli va fer treure els estucs del segle XVII que amagaven la bellesa romànica del temple. La planta és de creu llatina amb tres naus separades per vuit pilars quadrangulars amb semicolumnes adossades amb espectaculars capitells.
Els capitells, que estan decorats amb motius antropomòrfics, zoomòrfics i vegetals, suporten grans arcs transversals que formen la coberta de volta de creuria.
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos alguns dels capitells que coronen les semicolumnes dels pilars quadrangulars.
Deixem San Giovanni i continuem passejant dos minuts per la via San Biago fins a la Piazza Vittorio Veneto, considerada el centre de la ciutat.
A la fotografia anterior podem observar parcialment la chiesa e conveto di San Domenico que data de l'any 1.230. El que veieu en primer terme és la cupola delle capella del Rosario. La cúpula d'aquesta capella octogonal està coronada per un senzill llanternó que omple l'interior de llum natural.
Vaig una mica a l'esquerra per poder fer la propera fotografia en la que també es veu el frontispici i en la que podeu constatar que la part superior de les dues façanes està embellida amb arcs cecs de mig punt. A l'esquerra del frontispici hi ha l'edifici de l'antic convent que actualment és la Prefectura de Matera.
A la fotografia de detall del frontispici podeu constatar que sobre el portal arquitravat fi ha la figura de Telamó ( un personatge de la mitologia grega que fou un dels argonautes que acompanyaven Jàson ) que suporta una rosassa ricament decorada que representa la roda de la vida. Sobre la rosassa hi ha una imatge de Sant Miquel i als laterals dos diaques sostenint-la amb força.
Si faig mitja volta el protagonisme és per al palazzo dell'Anunziata dissenyat l'any 1.734 per l'arquitecte Vito Valentino de Bitonto i construït l'any 1.748 per l'arquitecte Mauro Manieri de Nardò. L'edifici, restaurat al 1.997, acull la Biblioteca Provincial Tommaso Stigliani que té un fons de 250.000 volums dels quals 30.000 són del Fons Antic. També hi ha el Cinema-Teatro Gerardo Guerrieri.
A tocar del palazzo dell'Anunziata, a la mateixa piazza Vittorio Veneto ( a esquerra i dreta de les baranes que veieu a la fotografia anterior ) hi ha el Palombaro Lungo que és la cisterna més gran de la ciutat consistent en una excavació artificial feta en diferents fases a partir del segle XVI. Amb una fondària de setze metres i una longitud de cinquanta metres té una capacitat de cinc milions de litres d'aigua.
A la fotografia anterior podeu veure l'entrada a l'espectacular cisterna i a la part superior esquerra, darrere de la barana el palazzo dell'Anunziata. La fotografia la vaig fer des de la chiesa rupestre del Santo Spirito que té els seus orígens entre els segles VIII i IX.
Si vaig cap a l'entrada del Palombaro Lungo i faig mitja volta puc fer la fotografia següent de la chiesa rupestre del Santo Spirito.
La gran cisterna i l'església rupestre les visitarem detalladament en una de les properes entrades dedicades a Matera.
Torno a girar cua i aixecant la mirada, darrere de la barana podeu observar a la propera fotografia el campanar de cadireta de la chiesa di Materdomini construïda al 1.650 i ubicada entre el barri Sasso Barisano i la piazza Vittorio Veneto. Pugem a la plaça i a la dreta d'aquesta església trobem un dels miradors dels barris Sassi.
Aquest és el primer dels miradors que us mostraré en la sèrie d'entrades dedicades a Matera. És el Belvedere Luigi Guerricchio anomenat també dei Trei Archi perquè hi podem accedir per tres arcs de mig punt i gaudir de les espectaculars vistes des de la seva petita terrassa. El Sasso Barisano és el que està a la zona nord ( cap a Bari, d'aquí el seu nom ). En aquest Sasso la majoria dels edificis estan construïts no excavats a la roca.
Al fons podeu veure la Basilica Cattedrale Maria Santissima dell Bruna que serà el final de la gran passejada que comencem avui i que visitarem detalladament en properes entrades. Des del mateix indret, baixant una mica la mirada, puc mostrar-vos la bellesa del Sasso Barisano.
Dirigint la mirada a la dreta podeu observar el laberint de petites cases del Sasso Barisano que s'ubica al llarg de la carretera que sortia de la ciutat cap a Bari. Els Sassi de Matera no fan referència a un monument concret sinó a una manera de viure, a un paisatge cultural.
Aquest mirador en té un altre a sota, al fons de la chiesa rupestre del Santo Spirito, evidentment amb les mateixes vistes però amb una perspectiva una mica diferent. A la fotografia en la que us he ensenyar abans aquesta església rupestre si la mireu bé veureu que al fons hi ha dues persones amb paraigües que estan en aquest segon mirador.
Deixem el mirador i passejant cinc minuts per la via del Corso i la via Domenico Ridola arribem a la curiosa chiesa del Purgatorio, a la que donarem un cop d'ull a la propera entrada dedicada a Matera i després continuarem la passejada fins a la catedral.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada