Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta enfilant una mica més el turó de la seu vella. Ordena per data Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta enfilant una mica més el turó de la seu vella. Ordena per data Mostra totes les entrades

dijous, 15 de maig del 2025

Enfilant una mica més el Turó de la Seu Vella ( 1 )...

A l'entrada anterior dedicada a la ciutat de Lleida vàrem passejar pel carrer Ronda de la Seu Vella, un carrer sense cases que ens permet observar a vista d'ocell la transformació del que fou el barri del Canyeret.  


Avui us proposo apropar-nos a la Torre de Comunicacions per agafar un dels seus ascensors per pujar una mica més, fins a la passarel·la que ens permetrà accedir al baluard de la Llengua de Serp. Anem fins a la Torre de Comunicacions, un prisma de formigó de planta triangular de quaranta-dos metres d'alçària, per enfilar-nos fins a la passarel·la que veieu a la fotografia anterior.
 
 
Quan sortim de l'ascensor la llarga passarel·la, que ens pot recordar  un pont llevadís, ens convida a apropar-nos a la Seu Vella per accedir-hi des de el baluard de la Llengua de Serp.
 
 
A la dreta de la fotografia següent, feta des del carrer Ronda de la Seu Vella en angle de càmera contrapicat, podeu veure l'inici d'aquesta passarel·la i a l'esquerra el mirador que ens regala unes vistes espectaculars de la ciutat. Abans d'anar cap a la passarel·la us proposo gaudir una mica d'aquest mirador.
 
 
A tocar de la barana faig la fotografia amb l'església de Sant Joan d'estil neogòtic a la part central esquerra. A la part superior dreta es veuen  la canalització del riu Segre i els Camps Elisis.
 
 
Dirigint la mirada a l'esquerra podem gaudir del coronament del Turó de la Seu Vella. D'esquerra a dreta: la Suda o Castell del Rei ( 1 ), la Porta dels Bernats ( 2 ), la Seu Vella ( 3 ), la falsa braga ( 4 ), el baluard de la Reina ( 5 ), el carrer Ronda de la Seu Vella ( 6 ) i els Jutjats ( 7 ).
 
 
Anant a l'extrem dret del mirador puc ensenyar-vos les dues cúpules de l'Antiga Banca Llorenç, un edifici historicista amb elements clàssics construït l'any 1.930 per Ramon Argilés. Aquestes cúpules ( una a cada façana ) tenen forma de templet i estan decorades amb rajoles de ceràmica vidrada blava i groga.
 
 
Deixem el mirador i la Torre de Comunicacions, creuem la llarga passarel·la i anem fins a la porta de la falsa braga. La petita fortificació consistent en una muralla baixa davant la muralla principal s'anomena falsa braga.
Durant la nostra passejada constatareu en diferents fotografies com els dropos malmeten el patrimoni de la ciutat amb les seves pintades.
 
 
Després entrar a la falsa braga camino uns metre i em giro per mostrar-vos la passarel·la que uneix la Torre de Comunicacions amb la porta de la falsa braga. Sota la passarel·la podeu veure la seu del COAC ( Col·legi d'Arquitectes de Catalunya ) de Lleida, un projecte de Francisco Burgos i Lluis de Pereda ( 1 ), el carrer del Canyeret ( 2 ) i el carrer Ronda de la Seu Vella ( 3 ).
 
 
La falsa braga envolta tot el recinte pels vessants sud, oest i nord. Nosaltres hem començat a passejar-hi pel vessat sud.
A més a més de la falsa braga el Turó de la Seu Vella està envoltat de baluards, semibaluards, contrabaluards i contraguàrdies en els que hi ha una colla de portes: la de la falsa braga ( per la que acabem de passar ), la dels Bernats, la del Castell Principal i la de la Suda. Aquesta fortificació suposà la destrucció dels habitatges nobles que hi havia al voltant de la Seu Vella a l'edat mitjana.
 
 
A l'entrada d'avui i a la propera dedicada al Turó de la Seu Vella passejarem per la falsa braga en la que malauradament trobarem desperfectes a la muralla, alguns de molt preocupants al vessant nord. Està clar que les esquerdes i esllavissades són un problema, però la falta de manteniment és imperdonable. Si volem que algun dia declarin el Turó de la Seu Vella Patrimoni de la Humanitat cal posar-se ràpidament les piles perquè amb les fortificacions atrotinades i la deixadesa ho tenim molt difícil...
 
 
Veureu durant aquesta llarga passejada que als vessants sud i est de la falsa braga no té tants desperfectes, però al vessant nord el risc d'esllavissada és més que evident. Fixeu-vos en l'estat de la muralla a tocar dels pous de gel. Sobren les paraules.
 
 
Però tornem al començament de la falsa braga per gaudir de la passejada que ens regala vistes d'ocell sobre la ciutat i la bellesa de la maltractada catedral vella de Lleida. 


És emocionant mirar i admirar una de les joies de l'arquitectura medieval catalana de la que es col·locà la primera pedra l'any 1.203 però els treballs s'allargaren fins a ben entrat el segle XV.  La propera fotografia és de la làpida commemorativa que trobareu al mur nord de l'absis major.
 

Els moments de màxima esplendor de la Seu Vella foren els segles del gòtic i els primers decennis del segle XVI. Però a la Guerra dels Segadors ( 1.640-1.659 )  començaren a maltractar-la fins gairebé destruir-la.
 
 
Fou hospital i magatzem d'armes durant la Guerra dels Segadors. La van tancar al culte l'any 1.707 durant la Guerra de Successió per ordre de Felip V i poc després transformada en caserna militar. Excepte el campanar, la resta d'espais es van compartimentar construint-hi diferents pisos destrossant bona part del su patrimoni artístic.
 
 
Per si no n'hi havia prou, durant la Guerra del Francès ( 1.808-1.814 ) patí noves mutilacions. Malgrat tot fou declarada monument històric l'any 1.918 però al 1.936 va ser un camp de concentració i fins al 1.948 caserna. Pobra Seu Vella !
 
 
Un tram d'escales em permet baixar fins a la petita sendera que hi ha entre la falsa braga i el carrer Ronda de la Seu Vella.
 
 
Dirigint la mirada a l'esquerra es veu la Torre de Comunicacions i part de la muralla de la falsa braga. Mirant a la dreta el protagonisme és per la resta de la muralla de la falsa braga del vessant sud. A la part superior, a l'esquerra del xiprer, podem observar la contraguàrdia de la Reina i darrere el baluard de la Reina.
 
 
Acabo de baixar el tram de l'escala i per la petita sendera m'apropo per fer la fotografia següent de la torre de base circular d'aquest vessant de la falsa braga.
 
 
Giro cua per tornar fins a l'escala, pujar-la i continuar passejant per la falsa braga. Però abans us regalo una perspectiva diferent de la Seu Vella que ens permet veure en primer terme la falsa braga.
 
 
Pujant les escales torno a la part superior de la falsa braga en el punt que la muralla principal gira en angle recte cap a la dreta. A la fotografia es veu part del cimbori (1) , la torre del Rellotge (2), part de la capella de Jesús (3), part de la capella de l'Epifania (4) i la porta de l'Anunciata (5) . A la dreta hi ha la contraguàrdia de la Reina (6).
 

Abans d'anar cap a la dreta per fer l'últim tram del vessant sud veiem com treuen el nas per sobre de la muralla principal la capella de Jesús o de la família Sescomes (1), la Porta dels Fillols ( 2 ), la capella de l'Epifania o de la família Requesens ( 3) i la Torre del Rellotge (4). Quan després de passejar per tota la falsa braga ens enfilem en una propera entrada fins a la muralla principal observarem detalladament les dues capelles i la porta.
 
 
Quan la falsa braga gira cap a l'esquerra comencem a passejar pel vessant est del Turó de la Seu Vella. Al fons de la propera fotografia es veu el baluard de Louvingny.
 
 
Avanço uns metres més i dirigint la mirada a la dreta puc ensenyar-vos en primer terme l'Auditori Municipal Enric Granados (1) i a la seva esquerra els edificis La Gremial (2) construïts en l'espai on hi havia La Gremial S.A. una fàbrica de gel, begudes carbòniques, xarops, licors i magatzem de vins a l'engròs fundada l'any 1.917. He subratllat fàbrica de gel perquè només girar cap al vessant nord, a tocar de la falsa braga hi ha els pous de gel construïts al segle XVII que veurem a la propera entrada dedicada a la Seu Vella.
 

El baluard de Louningny ens queda nomes a quatre passes. Resseguint les seves cantonades arribarem al vessant nord de la falsa braga, en el que les muralles estan més atrotinades.
 
 
Al centre de la fotografia anterior podeu observar la part de la muralla del baluard de Louvingny orientat al vessant est. Caminant uns metres més i girant a l'esquerra ja veurem la muralla d'aquest baluard orientada al vessant nord.
 
 
A la part inferior dreta de la fotografia anterior i al centre de la següent es veu l'ascensor que s'enfila des del Parc de Santa Cecília que ens recorda un dels tres setges que va patir la ciutat de Lleida durant la Guerra dels Segadors. Concretament el de  l'any 1.646 que durà sis llargs mesos i que es recorda com "el setge de la fam".
 
 
A la fotografia anterior, a tocar de la muralla, hi ha una tanca que prohibeix mel pas de vianants pel perill de despreniments en tot el peu de les muralles. La podeu veure millor a la propera fotografia de detall.
 
 
El zoom de la càmera fotogràfica em permet donar la raó al cartell de prohibició perquè el perill de passejar a prop de les muralles és molt evident.
 

A la propera entrada dedicada a Lleida acabarem de passejar per la falsa braga, concretament per l'atrotinat vessant nord, per acabar de resseguir les fortificacions de la Seu Vella del vessant oest fins arribar a la porta de la falsa braga en la que hem començat la passejada d'avui.
Atentament.
Senyor i

dimecres, 2 de setembre del 2026

Cúpules lleidatanes.

Avui donarem un cop d'ull des del Turó de la Seu Vella a les cúpules que coronen alguns dels edificis de la capital del Segrià. A les entrades "Enfilant una mica més el Turó de la Seu Vella" vaig ensenyar-vos gràcies al zoom de la càmera fotogràfica, les dues cúpules de l'Antiga Banca Llorenç, un edifici historicista amb elements clàssics construït l'any 1.930 per Ramon Argilés.
 
 
Aquestes cúpules amb forma de templet (una a cada façana), decorades amb rajoles de ceràmica vidrada blava i groga són les protagonistes dues primeres fotografies. La primera està feta des del Mirador de la Torre de Comunicacions, un prisma de formigó de planta triangular de quaranta-dos metres d'alçària en la que hi ha dos ascensors. La segona des de la seu lleidatana del COAC (Col·legi d'Arquitectes de Catalunya).
 
 
Les dues façanes ( plaça de la Paeria i avinguda de Blondel ) són de composició similar: planta baixa, planta d'entresol, pis principal i tres plantes d'habitatges coronades per una planta àtic rematada per una rotonda amb cúpula.
 
 
A la fotografia anterior podeu veure la façana de la plaça de la Paeria, que a la dreta té una de les façanes de l'Ajuntament de Lleida ( Paeria ), i a la propera la de l'avinguda de Blondel.
 
 
Com podeu constatar a les dues primeres fotografies, la cúpula de la plaça de la Paeria està sostinguda per columnes i la de l'avinguda de Blondel per columnes aparellades. A més a més, a la de Blondel hi ha tres escultures inspirades en el món clàssic.
 
 
Tornant al Turó de la Seu Vella, des del Mirador de la Torre de Comunicacions però dirigint una mica la mirada a l'esquerra, puc fotografiar un dels blocs d'habitatges que es van construir després de la Guerra Civil quan s'obrí el carrer Santa Marta, coronat per una cúpula.
Fou projectat per Lluís Domènech i Torres l'any 1.949, que llavors era arquitecte de Regiones Devastadas. S'hi pot accedir pel número trenta-u de l'avinguda de Francesc Macià i pel número quatre del carrer Santa Marta. L'edifici acollí la Immobiliària Colonial i el Banc Central.
 
 
A la fotografia anterior no ho podeu apreciar, però a la propera es veu una mica, a l'interior de la circumferència groga que he dibuixat, la petita cúpula de la Casa Vilà que observarem detalladament després.
 
 
Deixo el mirador de la Torre de Comunicacions, creuo la llarga passarel·la, i a la dreta trobo la porta de la falsa braga. Hi accedeixo amb l'objectiu de fotografiar la cúpula des d'una perspectiva diferent.
 
 
Ja vaig explicar-vos quan hi vàrem passejar que la falsa braga és una petita fortificació consistent en una muralla baixa davant de la muralla principal, Començo a caminar-hi i faig la fotografia següent en la que constatareu que la petita cúpula de la Casa Vilà ( interior de la circumferència groga ) no està tan a prop com sembla de l'edifici del carrer Santa Marta cantonada avinguda Francesc Macià.
 
 
Continuo avançant per la falsa braga fins que, uns metres després de passar per davant de l'edifici, em giro i faig la propera fotografia de detall de la cúpula.
 
 
Constatareu a les fotografies que a cadascuna de les vuit divisions del tambor hi ha una finestra i a la cúpula un òcul a cada secció. La cúpula, coberta amb ceràmica vidrada està coronada per un llanternó.
L'espai sota la cúpula era propietat de Frederic Vilà i Tormos i la seva esposa Marta Trepat. L'arquitecte i catedràtic d'Història de l'Art de la Universitat de Lleida fou regidor de Cultura de la Paeria entre els anys 1.991 i 1.995. Van llogar aquest espai a Jaume Fresquet i Folch que hi tenia el seu estudi d'arquitectura. 
Deixo la falsa braga per mostrar-vos l'edifici des de la plaça de la Pau, a tocar de l'avinguda de Francesc Macià. Al centre hi ha el carrer Santa Marta que s'enfila fins a l'església de Sant Joan. Darrere, el campanar de la Seu Vella i a la dreta el bloc d'habitatges coronat per la cúpula.
 
 
A només dos-cents trenta metres, darrere de l'edifici de correus, a la confluència dels carrers Comerç i Alcalde Fuster hi ha la Casa Vilà, un edifici historicista de base clàssica que fou dissenyat l'any 1.929 per Ramon Argilés.
Enfilat al campanar de la Seu Vella i gràcies al zoom de la càmera fotogràfica, puc mostrar-vos a vista d'ocell la petita cúpula.
 
 
L'element més destacat de l'edifici és la cantonada que a partit de la primera plata es transforma en un volum cilíndric coronat per una rotonda.
 
 
L'edifici té planta baixa (ocupada per locals comercials), quatre plantes d'habitatges i coberta plana transitable. Està arrebossat i pintat de color crema-rosat. Les quatre plantes d'habitatges estan emmarcades per la balustrada correguda de la primera planta i el ràfec recolzat sobre mènsules que corona l'edifici.
 
 
A tocar del ràfec, com podeu constatar a les fotografies de detall anterior i propera, hi ha un fris d'esgrafiats amb motius vegetals. La cúpula de ceràmica vidrada groga està sostinguda per quatre columnes amb capitells jònics. A la fotografia  podeu les volutes d'aquests capitells.
 
 
Deixem la cúpula de la Casa Vilà i tornem al campanar de la Seu Vella per observar les rotondes de la Casa Vilella, anomenada anteriorment Casa Montull. 
 

A la fotografia anterior podeu veure les dues rotondes amb columnes aparellades que sostenen un entaulament llis però sense cúpula. A la part inferior central de la fotografia es veu parcialment el campanar de l'església del Carme.
Aquest edifici historicista del primer terç del segle XX el trobem a l'encreuament dels carrers del Carme, Democràcia i rambla de Ferran. La Casa Vilella està formada per dos edificis que configuren el número trenta-set de la rambla de Ferran. Tenen planta baixa dedicada al comerç i quatre plantes d'habitatges. L'edifici té la protecció de Bé Cultural d'Interès Local a l' Inventari del Patrimoni Cultural Català.
 

A la fotografia anterior podeu veure les façanes de la rambla de Ferran i del carrer Democràcia i a la propera una imatge frontal de la façana del carrer Democràcia amb les dues rotondes amb columnes aparellades.
 
 
La fotografia següent de detall ens permet observar la rotonda amb les columnes aparellades que sostenen un entaulament, però sense cúpula de la cantonada del carrer Democràcia amb el carrer del Carme. 
 

A les dues cantonades coronades per rotondes, entre les pilastres estriades, s'hi obren balconades protegides per balustrades o baranes de forja. 
 

Tornant al campanar de la Seu Vella i dirigint la mirada una mica a l'esquerra puc fer la propera fotografia en la que el protagonisme és per a l'estació ferroviària Lleida-Pirineus. En primer terme es veu parcialment l'edifici noucentista dissenyat per Adolf Florensa i construït entre els anys 1.915 i 1.929. Darrere l'espectacular marquesina  d'acer i vidre que és l'element més destacat de la reforma del 2.003 per adaptar l'antiga estació a l'activitat del Tren d'Alta Velocitat ( AVE ). Darrere de les cases es veu al fons el bosc de ribera de La Mitjana.
 
 
A la dreta de la fotografia anterior hi ha un edifici coronat per una cúpula que podeu observar millor a la fotografia següent de detall.
 
 
És la Casa Pàmies ubicada al número cinquanta-tres de la rambla de Ferran. Aquest edifici historicista de mitjans del segle passat serà el protagonista de la propera entrada dedicada a Lleida.
 
 
A la fotografia anterior, gràcies al zoom de la càmera fotogràfica, podeu veure una perspectiva diferent de la cúpula fotografiada des de la plaça de Berenguer IV que està davant de l'estació ferroviària Lleida-Pirineus..
Atentament.
Senyor i