dissabte, 31 de gener del 2026

Assaborir las Tierras del Burgo ( i 2 ).

A l'entrada anterior dedicada a Calatañazor, un dels vint-i-nou municipis de la comarca soriana Tierras del Burgo, vàrem observar detalladament l'ermita de la Soledat. Edificada al segle XII, de nau única, conserva de l'època romànica la planta, l'absis amb un magnífic carreuat i la portalada nord. La nau i algunes reformes de la capçalera són del segle XVIII. 
 

Després ens enfilàrem fins a la Calle Real on gaudírem de l'arquitectura popular de les seves cases. A mig carrer hi ha l'església de Nuestra Señora del Castillo que serà la protagonista principal de l'entrada d'avui. Us la mostrava des de la Travesia del Tirador, carrer que uneix la Calle Real amb la Calle Tirador.


L'església de planta rectangular, té una nau de dos trams i la capçalera quadrada. Al costat de l'Evangeli, el costat esquerre des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar, hi ha un cementiri adossat. Està ubicada al centre de la Calle Real, entre aquest carrer i la muralla. Al fons del turó hi ha el riu Milanos.
 
 
Aixecant la mirada puc fer la fotografia següent de la part superior del campanar ( esquerra ) i  del frontispici ( dreta ).


De l'església romànica del segle XII només queda una part del frontispici que es pot diferenciar bé perquè els carreus, ben escairats, són d'un altre color. La resta del frontispici està fet amb carreuó i maçoneria.


La portalada, amb tres arquivoltes lleugerament apuntades, està emmarcada per un arrabà decorat amb una garlanda ondulada. L'arrabà és una motllura ornamental, generalment de forma rectangular, emprada en l'art islàmic.


Aixecant una mica la mirada puc mostrar-vos detalladament els tres arcs que hi ha sobre l'arrabà que emmarca la portalada. El central, que sembla tetralobulat, es recolza en dues petites columnes amb capitells decorats amb motius vegetals. Els laterals estan lleugerament rebaixats.


Emprant el zoom de la càmera fotogràfica podeu observar millor aquests tres arquets i constatar que les peces que hi ha sobre els capitells estan intercanviades perquè a les dues es veu  una lobulació i a l'altre costat la petita decoració dels arquets laterals.


Gairebé a tocar dels arcs hi ha un gran òcul atrompetat format per tres cercles concèntrics i un guardapols. A les fotografies en les que es veu tot el frontispici veureu que aquest òcul està desplaçat de l'eix de la façana.


Tornem a la portalada romànica emmarcada per l'arrabà per observar-la  detingudament. De les tres arquivoltes lleugerament apuntades només està decorada la central en la que frontalment té esculpits motius vegetals i a l'intradós petites boles. A la tercera arquivolta hi ha un bossell llis i el guardapols està decorat amb motius vegetals. A les fotografies també podeu veure la garlada ondulada que decora l'arrabà.


Dues de les arquivoltes es recolzen en columnes amb capitells esculpits que com veieu a les fotografies estan molt erosionats.


Malgrat el mal estat de conservació es poden apreciar figures d'aus amb el cap girat, grius, harpies, el que sembla una figura humana lluitant amb un animal ( Samsó i el lleó ?) i decoració vegetal.


Les dos fulles de la vella porta de fusta estan reforçades antigues i tosques ferramentes que podeu observar millor a la fotografia següent.


Enfilo la Travesia del Tirador per poder mostrar-vos l'església des d'una altra perspectiva en la que en primer terme podeu veure una xemeneia pinariega i al fons la part superior del campanar i una part de la nau amb dos finestrals.


Emprant el zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos millor l'església. Si us fixeu bé en la teulada més propera a Nuestra Señora del Castillo treu el nas una xemeneia pinariega.


Giro cua per tornar a la Calle Real, eix vertebrador de Calatañazor, que continua enfilant-se fins a la Plaza Mayor.


Pujant els últims metres ja veiem el castell que es construí en el sector més occidental al segle XII i que fou reformat posteriorment entre els segles XIV i XV per adequar-lo a residència palatina.


De l'antic castell en queden alguns fragments de murs i torres. Anomenat també Castillo de los Padilla, des del 1.949 està catalogat com a Bé d'Interès Cultural ( BIC ).


La torre de l'homenatge, de planta rectangular amb entrada elevada, es la resta millor conservada. Alguns estudiosos afirmen que aquesta torre es construí sobre les restes d'una altra torre d'origen musulmà.
La propera fotografia ens permet observar una perspectiva diferent del castell i part de les muralles, Està feta des dels camps de gira-sols que hi ha a prop de la ermita de la Soledad.
 
 
Si en giro puc fotografiar frontalment els camps de gira-sols que a l'estiu omplen de color els peus del turó coronat per Calatañazor.


Deixem l'entorn de l'ermita de la Soledad, que vàrem observar detalladament a l'entrada anterior dedicada a Calatañazor i tornem a la Plaza Mayor.
 

Giro cua i torno per la part més alta de la Plaza Mayor amb l'objectiu de poder fotografiar d'esquena a l'Ajuntament l'edifici que us mostrava abans d'ensenyar-vos el castell des d'un a perspectiva que ens permetés veure les chimeneas pinariegas que estan coronades per un adornament metàl·lic anomenat chipitel. A la dreta de la fotografia hi ha el rollo, anomenat també picota. Aquesta columna representava la categoria administrativa del lloc indicant el règim al que estava sotmès i marcava el límit territorial. Era un monument commemoratiu de la concessió del títol de villa i també podia emprar-se per exposar públicament als malfactors a vergonya pública.
 

A més amés d'aquestes funcions el rollo de Calatañazor podria simbolitzar l'autoritat de Don Juan de Padilla, Adelantado Mayor de Castilla y señor de la Villa y Tierra de Calatañazor  al 1.460.
Abans de marxar us recomano passejar per la Calle Tirador que articula la part alta de Calatañazor. Pel carrer Travesia del Tirador podeu tornar a baixar fins a l'aparcament.
Atentament.
Senyor i

dimecres, 28 de gener del 2026

D'Alberobello a Locorotondo.

Sense marxar del Valle d'Itria deixem Alberobello, que vàrem observar detalladament a l'entrada anterior dedicada a la Puglia, per anar fins a Locorotondo; un poble amb el centre històric format per un conjunt de cases blanques disposades en anelles concèntriques.

 
Us recomano aparcar a la part baixa del poble i anar pujant els carrers i carrerons per accedir al centre històric enfilat dalt d'un turó,  en els que el color blanc és el protagonista.
 
 
En un d'aquest carrers vaig trobar la placa  de l'Associazione nazionale fra mutilati ed invalidi di Guerra que podeu veure a la propera fotografia de detall. Una placa que ens recorda als ferits durant les dues guerres mundials.
 
 
Després de passejar per aquesta circumferència gairebé perfecta d'un diàmetre de dos-cents cinquanta metres que forma el centre històric arribem a la piazza Vittorio Emanuele i al seu jardí amb una gran balconada des de la que podem mirar i admirar el Valle d'Itria.
Però l'objectiu de l'entrada d'avui és el Monumento ai caduti  de marbre i pedra, del 1.930, que podeu veure al centre i al fons del jardí de la fotografia següent. Darrere del monument hi ha la gran balconada.
 
 
Malgrat en contrallum a la propera fotografia podeu veure la part del Monumento ai caduti orientada a la piazza Vittorio Emanuele.
 
 
A la part superior hi podem llegir AI CADUTI DI TUTTE LE GUERRE i a la part central el protagonisme és pel relleu d'un soldat amb el seu fusell abraçat pel darrere per la Pàtria, una al·legoria de la Victòria premiant a un soldat.

 
Sota l'al·legoria de la Victòria premiant a un soldat del relleu central, a la base del monument hi ha un escrit en el que hi podem llegir :
 
QUI
DOVE IN VIGILIA DI GLORIA E DI MORTE
CON ANIMA INTENTA
ROMANAMENTE SOGNARONO
LA PATRIA PIÙ GRANDE
LOCOROTONDO
ESALTA I SUOI EROI
 
Com que només puc fer-vos una traducció literal del text de la base del monument als caiguts li he demanat a la Rose que m'ajudi. Aquí teniu el resultat:

Locorotondo exalta als seus herois aquí
on en la vigília de la glòria i de la mort,
 somiaren romànticament en la pàtria més gran,
amb valentia romana.


Als altres tres costats del monument hi ha la terrible llista de morts de Locorotondo a les dues guerres mundials. A la base del monument hi ha els noms dels que van morir a la Segona Guerra Mundial, entre 1.940 i 1.945 ( Itàlia hi participà a partir del juny de 1.940 ). A la part superior -frontal i a les dues laterals- la llista és dels morts a la Primera Guerra Mundial entre 1.915 i 1.918 ( Itàlia hi participà a partit del 1.915 ). A la propera fotografia podeu veure la llista de trenta noms d'una de les làpides laterals de la part superior del monument. A la làpida de l'altra lateral hi ha trenta noms més.


Però la llista de morts al costat del monument orientat al Valle d'Itria és molt més llarga. A la part superior del monument hi ha cent quaranta-cinc noms en dues columnes i a la base del monument  cinquanta dos noms en quatre columnes.

 
Entre els noms de la part superior, corresponents als soldats morts durant la Primera Guerra Mundial, hi ha vint Palmisano: Angelo Dom./ Angelantonio / Donato fu Franc / Donato di Mart / Donato di Vitant / Donato di Vitrant / Francesco / Giuseppe fu Franc / Giuseppe di Giov / Giuseppe Oronzo / Giuseppe Domen / Giuseppe fu Piet/ Giuseppe di Vitant / Giuseppe di Vitant / Giuseppe fu Vito / Martino / Silvestro / Stefano / Vito i Vitantonio.
 
 
A la segona Guerra Mundial Itàlia lluità entre el juny del 1.940 i l'estiu del 1.943 al costat de l'Alemanya nazi. A partit del derrocament de Mussolini l'estiu del 1.943, el rei Vittorio Emanuele III di Savoia i el seu govern signaren un armistici i s'alinearen amb els aliats mentre els alemanys controlaven gran part del país. 
El 12 de setembre del 1.943 Mussolini fou alliberat per paracaigudistes de la SS alemanya i creà una república feixista al nord d'Itàlia. Entre 1.943 i 1.945 hi havia tropes italianes als dos bàndols en conflicte que van arribar a lluitar entre elles en el que fou una Guerra Civil dintre de la Segona Guerra Mundial... 
A la propera fotografia de detall podeu veure la base del monument on hi ha el nom dels cinquanta-dos soldats de Locorotondo morts a la Segona Guerra Mundial.


Dels cinquanta-dos soldats morts, set eren Palmisano: Alfredo / Francesco / Giovanni / Giuseppantonio / Giuseppe / Ignazio  i Vito Antonio. Entre les dues guerres mundials van morir vint-i-set Palmisano de Locorotondo.
 
 
Recordeu que a l'entrada anterior dedicada a la Puglia vàrem llegir al Monumento in memora dei caduti della Grande Guerra d'Alberobello el nom de tres Palmisano: Giuseppe / Leonardantonio i Nicola. Al final de l'entrada us comentava que a la d'avui us explicaria perquè ens hem fixat amb els Palmisano...
Sempre que Rafel Nadal i Farreras ( Girona 1.954 ) presenta un dels seus llibres a Lleida gaudeixo de les seves explicacions. El vint-i-quatre de setembre del 2.015 fou un plaer escoltar-lo parlant del seu llibre La Maledicció del Palmisano editat per Columna. 


Des del primer moment vaig quedar bocabadat quan explicava el seu viatge a la Puglia. Al començament del pròleg del llibre explica que quan va arribar amb la seva dona Anna a les dues del migdia del 24 d'agost del 2.012 a Bellorotondo ( que evidentment és Locorotondo ) el termòmetre fregava els trenta-nou graus. Després de recuperar-se de la calorada diu que s'apropà al monumento ai caduti i quedà molt sorprès de la quantitat de Palmisano que hi havia a la terrible llista de soldats morts. Al final del pròleg afirma que quan li explicava a la seva dona i li dei en veu alta el nom dels Palmisano un home vell que hi havia assegut al banc del costat el va interrompre per dir-li el nombre exacte dels Palmisano morts per afegir després, Tots víctimes de la Primera Guerra Mundial. La maledizione dei Palmisano!
No us diré res d'aquesta novel·la que explica una espectacular història d'amor i que és tot un viatge literari al sud d'Itàlia i al fons de les passions humanes. Però si no l'heu llegit, no trigueu a fer-ho.

 
El jardí de la piazza Vittorio Emanuele ens omple d'emocions. A la tristesa per tots el morts a les dues guerres mundials cal afegir-hi la bellesa del paisatge que ens regala la gran balconada.

Un mar d'oliveres i de vinyes fins a l'infinit ens anima una mica després d'observar detalladament el Monumento ai caduti. Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos una mica millor les construccions de pedra seca que envolten Locorotondo.

 
El Valle d'Itria també es coneix com Valle dei Trulli. Com podeu constatar a la fotografia anterior als peus de Locorotondo hi ha una colla d'aquestes construccions de pedra seca, els trulli, dels que es veuen perfectament les seves cobertes còniques.
Sortim del jardí de la piazza Vittorio Emanuele, tornem a entrar al centre històric per la Porta Napoli i baixem a buscar el cotxe amb l'objectiu de donar un cop d'ull a la propera entrada dedicada a la Puglia a Ostuni conegut com la Città Bianca ( la ciutat blanca ) que també està al Valle d'Itria.
Atentament.
Senyor i

diumenge, 25 de gener del 2026

El claustre de la Seu Vella ( i 3 ).

Amb la d'avui tanco la sèrie d'entrades dedicades al claustre de la Seu Vella en la que mirarem i admirarem alguns dels seus capitells. Com vaig fer al ensenyar-vos els de l'església de l'antiga catedral lleidatana per explicar-vos alguns dels capitells he consultat la Tesi doctoral "L'escultura del segle XIII de la Seu Vella de Lleida" Volum II de Meritxell Niñá Jove. Els dos volums de la tesi estan penjats a internet.
Com a l'entrada anterior comencem a tocar de la Porta de les Fonts, amb els del pilar cantoner amb columnes adossades de les galeries nord i est que estan a l'interior de la circumferència groga que he dibuixat a la fotografia següent.
 
 
Des de la galeria nord faig la propera fotografia en la que, d'esquerra a dreta, als capitells hi ha esculpits: dos rèptils aculats amb les cues entrellaçades entre tiges perlades / els Apòstols ( dels set que es veuen a la fotografia quatre estan decapitats ) / tiges perlades que acaben en pinyes o fruits d'àrum / personatges nus amb criatures mitològiques entre tiges perlejades.
 

Col·locant-me just a la cantonada puc fotografiar els tres capitells protagonistes de la propera fotografia en el que, d'esquerra a dreta veiem esculpit: als angles hi ha una caps que perboques tiges perlejades que omplen de rínxols els capitells / fulles d'acant amb volutes als angles / personatges nus amb criatures mitològiques entre tiges perlejades ( el de l'esquerra de la fotografia anterior ).
 
 
I avançant unes passes per la galeria est puc ensenyar-vos els altres capitells d'aquest pilar cantoner. D'esquerra a dreta als capitells hi ha esculpits: una tija vegetal perlejada que acaba en pinyes o fruit d'àrum / àguiles aculades amb les cues acabades en palmeres / les escenes de l'Anunciació i de la Visitació /  als angles hi ha una caps que perboques tiges perlejades que omplen de rínxols els capitells.

 
Entro al pati del claustre per ensenyar-vos a la propera fotografia els capitells del mateix pilar amb les seves columnes adossades.
 
 
D'esquerra a dreta als capitells hi ha esculpit: personatges nus amb criatures mitològiques entre tiges perlejades ( és el capitell que a la primera fotografia età a la dreta ) / dracs als angles amb cues que es tornen tiges perlades / dracs afrontats amb les cues que caben amb semipalmeres i flors d'àrum ( els podeu veure millor a la propera fotografia de detall ) / una tija perlejada que acaba en un fruit d'àrum o pinyes.
 
 
Aixecant la mirada faig la propera fotografia en la que podeu veure una de les deu gàrgoles que hi ha al pati del claustre.
 
 
Tornant a la galeria nord faig les dues properes fotografies del segon pilar amb columnes adossades, el que hi ha entre el primer i el segon finestral.
D'esquerra a dreta als capitells hi podem veure: una lluita d'homes i animals / veremadors collint raïm / figures humanes nues entre tiges perlades amb éssers alats a la part inferior / dues persones afrontades atacades per rapinyaires / dracs afrontats als angles. 
 
 
Avançant unes passes a la dreta faig la fotografia següent del mateix pilar en el que podeu veure els altres capitells: dues persones afrontades atacades per rapinyaires / dracs afrontats als angles ( aquests dos capitells són els de la dreta de la fotografia anterior ) / entrellaçat de tiges perlejades amb animals amb cos d'ocell / entrellaçat de tiges perlejades amb fulles.
 

Tornat al pati del claustre vull ensenyar-vos dos capitells de les columnes entre pilars del primer finestral. Al de l'esquerra hi ha esculpides fulles d'acant al capitell i motius animalístics i persones entre roleus vegetals al cimaci ( motllura superior corba  que corona el capitell). A les cantonades del cimaci hi ha caps monstruosos. Al capitell de la dreta hi ha dracs amb cues que es transformen en tiges perlejades i al cimaci criatures mitològiques entre tiges perlejades. Només en aquest finestral hi ha cimacis treballats escultòricament.
 
 
Anant pel pati del claustre unes passes a la dreta m'aturo al segon contrafort de la galeria nord per mostrar-vos el treball escultòric amb decoració vegetal al fris i el capitell de la cantonada en el que Sant Miquel Arcàngel ( decapitat ) amb l'espasa ( trencada ) lluita amb el dimoni.
 

Continuant a la dreta pel pati del claustre al pilar cantoner amb columnes adossades de les galeries nord i oest  hi predomina la decoració vegetal. 
 
 
Com podeu constatar a la propera fotografia de detall a la part inferior del capitell de l'esquerra hi podeu veure animals esculpits.
 
 
Observant el mateix pilar cantoner des del claustre veiem que els capitells també estan esculpits amb motius vegetals. Al de l'esquerra hi ha un ocell entre pàmpols.
 

Tornant al pati del claustre faig la fotografia de detall de tres capitells de les columnes entre pilars del primer finestral de la galeria oest amb decoració vegetal. Als capitells de l'esquerra i de la dreta, a més a més de la decoració vegetal,  hi ha esculpits animals.
 
 
Anant pel pati del claustre fins al pilar amb columnes adossades de la cantonada de les galeries oest i sud podem gaudir de la seva decoració d'animals afrontats i tiges perlades.
 

Constatareu a la fotografia anterior que alguns dels capitells d'aquest pilar tenen problemes d'erosió. Anant una mica a l'esquerra us ensenyo el mateix pilar des d'una perspectiva diferent.
 

Si les dues fotografies anteriors estan fetes des del pati del claustre a la propera podeu veure els capitells d'aquest pilar des de la cantonada de les galeries.
 

Tornant al pati del claustre constatem que els tres primers capitells de les columnes entre pilars del primer finestral de la galeria sud tenen decoració vegetal. Darrere seu es veu part de la traceria d'un dels finestrals oberts a la ciutat.


A la cantonada esquerra del mateix finestral trobem dos capitells amb caps monstruosos a les cantonades, amb la boca oberta, de la que surten tiges perlades.
 
 
Al fris del contrafort hi ha esculpits dos éssers fantàstics afrontats amb cues que es transformen en tiges perlejades.
 

Les tiges perlejades també són protagonistes de l'altre costat del fris i del primer capitell del segon finestral. Al segon capitell i al fris, a més a més hi ha animals mitològics afrontats amb cos d'ocell i amb les cues transformades en tiges perlejades.
 

 A l'esquerra del tercer finestral, en dos dels capitells del pilar cantoner de les galeries sud i est, el protagonisme és per lleons aculats que amb la cua dibuixen una fulla ( esquerra ) i dracs que giren el coll cap al centre de cada cara del capitell amb la cua transformada en tiges.
 
 
La propera fotografia és dels capitells i el fris d'aquest pilar cantoner en el que podem veure esculpits els capitells, d'esquerra a dreta: fulles i tiges perlejades formant roleus acabats en semipalmeres / animals afrontats  a l'angle amb la cua fent dos rínxols acabats en palmetes / i els dos de la dreta són els de la fotografia anterior detall.
 

 Surto del pati per anar a la galeria sud per fotografiar alguns dels capitells de l'interior d'aquesta galeria de vuit finestrals ( tres al pati del claustre i cinc oberts a la ciutat ).
 

Al costat del pilar cantoner orientat a la galeria sud, després del fris hi ha els dos capitells que protagonitzen la fotografia anterior. A la part superior del de l'esquerra la decoració esculpida és de grans roleus i a la part inferior quadrúpedes afrontats amb els caps girats cap a l'angle de cada cara del capitell mossegant-se la cua. Als angles del capitell de la dreta hi ha éssers fantàstics aculats entre tiges perlades i decoració vegetal.
A la propera fotografia de la cantonada els dos primers capitells de l'esquerra són els de la fotografia anterior el de la seva esquerra, ja orientat a la galeria est, està esculpit amb tiges perlejades i fruits d'àrum i al de la dreta hi ha ocells aculats que giren el cap cap al centre de la cara del capitell. Les seves cues es transformen en tiges perlejades que acaben en palmetes.
 

Anat a l'esquerra, al pilar amb columnes adossades que hi ha entre el primer i el segon finestral podeu constatar que alguns capitells i una petita part del fris han perdut part de la seva decoració escultòrica.
 

A la propera fotografia podeu veure el fris i els capitells del pilar amb columnes adossades que hi ha entre el segon i el tercer finestral obert a la ciutat. Hi domina la decoració vegetal, les tiges perlades i els ocells.
 

A l'esquerra de la fotografia següent podeu veure les traceries del quart finestral de la galeria sud obert a la ciutat i dos dels capitells amb decoració floral de les columnes entre pilars. A la dreta, el fris i els capitells del pilar entre el quart i el cinquè finestral ( el que està a tocar del campanar ) de la galeria oberta a la ciutat.
 
 
Deixo ja la galeria sud i els seus vuit finestrals per acabar de resseguir perimetralment el claustre i ensenyar-vos els de la galeria est. Però quan hi vaig m'aturo per fer l'última fotografia de detall de tres capitells de la galeria sud.
 
 
Des de la galeria est m'aturaré per mostrar-vos el fris i els capitells dels pilars centrals amb columnes adossades perquè els cantonera ja us els he ensenyat abans. Els capitells de les columnes entre pilars els veurem millor des del pati del claustre.
 

 A la fotografia anterior podeu veure des de l'esquerra el pilar amb columnes adossades entre el primer i el segon finestral. D'esquerra a dreta als capitells hi ha esculpit: capitell doble composicions vegetals amb fulles acabades en volutes i a l'altre tiges perlejades que formen grans roleus que acaben en semipalmetes / al centre de cada cara del capitell hi ha un cap amb la boca oberta de la que surten tiges perlejades / fulles i tiges perlejades que gran grans roleus que acaben en semipalmetes/ dos dracs afrontats amb cues transformades en tiges.
La propera fotografia és dels tres capitells centrals del pilar. Els dos de l'esquerra són els dos últims de la fotografia anterior i al de la dreta hi ha esculpides fulles d'acant.
 
 
Avanço una mica a la dreta fins al pilar entre el segon i el tercer finestral i faig la fotografia següent en la que als capitells hi podeu veure esculpit: ocells / figures humanes nues entre tiges perlejades / éssers afrontats amb cos de rèptil i cap d'ocell que giren els els colls cap als angles del capitell per picotejar-se la cua transformada en una tija perlejada / a l'angle del capitell hi havia  caps perbocant tiges perlejades entre les que a la part inferior hi ha lleons.
 

Avançant una mica a la dreta faig la propera fotografia dels tres capitells del centre del pilar. En el del centre, que és el de la dreta de la fotografia anterior en el que us he dit que als angles hi havia caps perbocant tiges perlades, podeu constatar que el cap de l'angle dret va ser trencat. Al capitell de la dreta hi ha esculpides figures nues entre tiges perlejades que formen rínxols.
 
 
Faig unes passes a la dreta fins al centre del tercer finestral i aixecant la mirada en fotografio la part superior en la que podeu observar els capitells de les columnes entre pilars i la traceria. Al fons, a l'esquerra, es veu parcialment el campanar.
 
 
Torno al pati del claustre per ensenyar-vos alguns dels capitells de la galeria est. Començant pel pilar cantoner de les galeries sud i est faig la fotografia següent dels tres capitells de les tres columnes centrals entre pilars del primer finestral. D'esquerra a dreta hi ha esculpits: fulles i grans tiges perlejades / grans fulles d'acant al centre de les cares del capitells i fulles més petites als angles / parelles d'ocells aculats amb el cap girat per mirar-se entre tiges perlejades.
 
 
La  propera fotografia és dels capitells de les semicolumnes del contrafort del pilar entre el primer i el segon finestral. Als carreus de les semicolumnes es veuen les marques del picapedrer.
Als dos capitells simètrics, als angles hi ha esculpides sirenes ocell que treuen la llengua. Estan coronades, tenen les ales desplegades i les cues es transformen en tiges perlejades que formen rínxols i acaben en palmetes i flors d'àrum.
 
 
La propera fotografia de detall és de dos dels capitells de la dreta de les columnes entre pilars del segon finestral. Al de l'esquerra hi ha esculpits diferents animals entre tiges perlejades i al de la dreta a la part superior tiges perlejades fent rínxols que acaben en fruits i a la part inferior porcs senglars afrontats.
 
 
Però en aquest segon capitell, com podeu constatar a la fotografia següent de detall, a l'angle de la dreta hi ha un home muntant un lleó al que li obre la boca. Pot ser Samsó? A l'Antic Testament s'explica que Samsó fou atacat per un lleó i el jutge d'Israel el va matar obrint-li amb les mans la mandíbula fins a esquinçar-li.
 
 
Deixo el segon finestral per anar fins al contrafort amb una semicolumna adossada que trobareu entre el segon i el tercer finestral.
 
 
Als angles del capitell hi ha dues parelles de monstres coronats, amb llargs cabells i colls i amb cues que es transformen en tiges perlejades acabades en fruits.
 

 Als dos capitells protagonistes de la propera fotografia de detall hi ha esculpits: animals que giren els colls per mossegar tiges perlejades ( esquerra ) / genets nus que cavalquen dracs que els mosseguen en un braç. Els genets claven al coll dels dracs les llances que agafen amb l'altre braç. Les cues dels dracs es transformen en tifes perlejades ( dreta ).
 

 Al capitell de la primera columna del finestral hi ha esculpides harpies o sirenes-ocell encarades que estan muntades sobre dracs que giren el cap per mossegar-se les ales.
 

Surto del pati per tornar a la cantonada de les galeries oest i sud on m'espera l'escala de caragol que em permetrà enfilar-me al campanar a la propera entrada dedicada a la Seu Vella.
Atentament.
Senyor i