Montclar, una petita joia del Berguedà.

Allà on es troben els camins que unien les comarques del Solsonès, el Berguedà i el Bages  hi ha el petit poble de Montclar que ja trobem documentat el segle X. Enfilat dalt d'un turó s'estructura al voltant de la plaça.

A pocs metres d'enfilar la carretera que ens ajuda a coronar el turó trobem un bon aparcament en el que el protagonisme és per l'absis sense ornamentació de l'església parroquial de Sant Martí, d'estil romànic i una sola nau, construïda al segle XII però amb importants modificacions als segles XVII ( l'obertura de les dues capelles a mode de transsepte i la modificació de la portalada d'entrada ) i principi del XVIII ( instal·lació de dos retaules barrocs ).

Al centre d l'absis hi ha una finestra d'arc de mig punt de doble esqueixada que faciliten l'entrada de llum de l'exterior gràcies a l'eixamplament esbiaixat dels brancals i la llinda. Però aquesta funció era no és possible perquè la finestra està cegada. La podeu observar millor a la propera fotografia de detall.

El caminet que s'enfila a tocar de l'absis ens duu a la plaça en la que entre els segles XVII i XVIII es van construir la majoria de les cases que donaven servei als traginers : fonda, forn de pa, ferreria, barber, sastre...

La construcció de noves carreteres durant el segle XIX allunyà Montclar dels eixos de comunicació. Moltes de les cases foren abandonades i als 1.964 només n'hi havia dues d'habitades. Un grup de persones relacionades amb el Centre Excursionista de Catalunya comprà algunes cases i les rehabilità.

Un dels edificis de la plaça és la rectoria, construïda a finals del segle XVII. Té l'estructura d'una masia, amb planta baixa i dos pisos superiors. La coberta a dues aigües es de teula àrab. 

A la fotografia anterior podeu observar-ne la façana orientada a la plaça i a la següent, de detall, el petit balcó protegit amb un ràfec de teula àrab.

A l'esquerra de la rectoria, per la porta que veieu a la dreta de la propera fotografia, podem accedir al jardí que hi ha davant de la porta de l'església i al clos del cementiri adossat a l'angle sud-oest de Sant Martí. L'antic campanar de cadireta posteriorment es transformà en una torre coberta amb teulada a quatre aigües. Aquesta torre probablement tingué la funció de guaita i comunidor ( en el que el sacerdot conjurava amb les seves oracions les tempestes i pedregades).

Un moment abans d'accedir al jardí, aixecant la mirada podem veure la llinda de pedra en la que hi podem llegir l'any 1.690.

Només entrar al jardí si dirigim la mirada a l'esquerra trobem la porta de ferro que ens permet accedir al clos del cementiri.

El zoom de la càmera fotogràfica em permet mostrar-vos detalladament la part superior d'aquesta porta centenària en la que hi podem llegir: 1.912 AVUI JO DEMÀ TU.

Si a l'esquerra de la porta d'accés al jardí trobem la porta del cementiri a la dreta veiem part de la façana sud-oest de la rectoria.

Apropant-me al porxo puc fotografiar-lo frontalment. A la planta baixa hi ha quatre obertures d'arc de mig punt.

Deixem la rectoria i tornem a situar-nos frontalment a la porta d'entrada del mur sud de l'església. Es va fer durant les reformes del segle XVII al mateix lloc on hi havia la porta romànica. A la llinda hi podem llegir l'any 1.678.

Malauradament la porta està tancada i no puc mostrar-vos l'interior. Al sortir del recinte del jardí anant a la dreta resseguint el mur del cementiri i anant a la dreta quan s'acaba aquest mur, trobem la Font del Rector.

Aquest dipòsit d'aigua és una petita edificació de paredat amb cantoneres i marc de la obertura de maó vist. La coberta és una cúpula en forma de casquet esfèric. La font té una aixeta i un abeurador de pedra.

Unes passes més per aquesta petita sendera i arribem a les escales que ens permeten baixar a l'antiga bassa circular tancada per un mur d'uns dos metres d'alçària excepte l'espai de l'escala.

Aixecant la mirada des del fons de la bassa podem observar parcialment el mur oest de l'església que estava coronat pel campanar de cadireta de dos ulls que es reconvertí en una torre amb coberta de quatre aigües que ja us he explicat abans tenia funció de guaita i comunidor.

Sota els dos ulls tapats de l'antic campanar de cadireta hi ha una finestra d'arc de mig punt de doble esqueixada.

Pugem les escales i  tornem a la plaça  per fer-li una última mirada. Aquesta bella plaça era un recinte per recollir l'aigua de pluja que queia per la cinglera i que en part es recollia al pou que hi ha darrere de la rectoria.

Marxem de Montclar i del Berguedà per apropar-nos en properes entrades al Lluçanès per gaudir del seu patrimoni.

Atentament.

Senyor i

El castell de Verdú ( i 2 ).

Després d'observar la Sala gòtica de l'Abat Copons, del segle XIV, magníficament recuperada després de la segona etapa d'obres de consolidació del castell, tornem a la galeria renaixentista de la planta superior amb l'objectiu de pujar a la torre mestra també anomenada torre de l'homenatge.

Abans de fer-ho tornem a gaudir d'una petita part de les vinyes de Verdú apropant-nos a un dels quatre grans finestrals gòtica triforats ( amb dos mainells ) d'arc apuntat amb traceria.

Ja a la galeria ens aturem un moment per observar la porta en la que es veu que el castell, degut a la pressió dels arcs de la gran sala gòtica, tendia a obrir-se. Al nord d'aquesta sala s'hi adossà una torre de planta quadrangular ( la Torre Escapçada ) amb funció de contrafort.

A la fotografia anterior constatareu que la columna de l'esquerra està inclinada i la de la dreta conserva la seva verticalitat. La fotografia de detall ens permet valorar la importància de la construcció dl contrafort.

 

Ara ens cal pujar fins a les golfes per arribar a la porta que ens duu a la passarel·la metàl·lica que les uneix amb l'entrada a la torre de l'homenatge. La podeu veure a la part superior dreta de la fotografia següent.

 

Però abans d'anar-hi, dirigint la mirada una mica a la dreta i gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc ensenyar-vos la petita porta adovellada d'arc de mig punt que ens permetrà accedir a l'escala de caragol interior. Fixeu-vos bé amb la curiosa dovella clau.

La torre mestra està dividida en tres estances. La inferior, amb coberta de falsa cúpula, tenia funció de celler o rebost. A l'estança principal, amb coberta de cúpula, s'hi accedeix per la petita porta adovellada de la fotografia anterior que està a vuit metres d'alçària del pati d'armes. A l'estança superior i al terrat s'hi puja per unes escales metàl·liques.

Ja a la passarel·la que uneix les golfes amb la torre m'aturo un moment per fotografiar la porta  renaixentista i l'escala de pedra que ens permet pujar del pati d'armes a la galeria superior de la casa-palau del castell.

Continuo uns metres més per la passarel·la fins a l'obertura de petites dimensions que ens deixa clar que caldrà acotxar-se per accedir a l'estança principal. A la part superior dreta de la propera fotografia treu el nas el campanar de l'església parroquial de Santa Maria.

Abans d'entrar a la torre, gràcies al zoom de la càmera fotogràfica, apropant-me a la barana de protecció de la passarel·la faig la fotografia següent en la que veureu millor la part superior del campanar de planta quadrada.

En el moment d'acotxar-nos per entrar a la torre es veu en primer terme una petita porta de fusta i, just darrere, una segona porta encara més petita. Són les protagonistes de les dues properes fotografies.

Girant a l'esquerra trobem una estreta escala de cargol que ens permetrà enfilar-nos, amb cura, fins a l'estança superior. Els graons són desiguals i desgastats però al mur de la dreta unes sogues ens ajuden a pujar amb seguretat.

La torre mestre tingué la funció de presó en diferents èpoques històriques. Al pujar per l'escala de caragol i a l'estança superior veureu nombrosos grafits que van fer els presos amb motius religiosos, instruments musicals, eines del camp...

 

 

A la fotografia anterior podeu observar el final de l'escala de caragol que ens deixa a l'estança superior. En molts dels carreus hi ha grafits. La propera fotografia de detall ens permet veure millor alguns d'aquests grafits.

A l'interior de la torre mestra hi ha picats a la pedra dotze grafits de violes de mà que es poden datar al segle XVI. Aquests grafits demostren que la viola de mà fou molt important en aquell moment històric.

Una escala metàl·lica ens permet pujar des de l'estança principal al terrat que està envoltat d'obertures d'arc apuntat.

El regal visual d'aquestes obertures d'arc apuntat és espectacular. Ens hem enfilat a un magnífic mirador d'una part de la comarca de l'Urgell i de tota la Vall dl Corb. A la fotografia següent podeu gaudir de l'església parroquial de Santa Maria, a vista d'ocell.

Anant una mica a l'esquerra puc fotografiar la plaça del Bisbe Comelles. A la dreta es veu una miqueta l'església parroquial.

Continuem anant cap a l'esquerra fins que per una de les obertures d'arc apuntat puc fotografiar la Plaça Major amb els seus arbres i Cal Jan ( 1 ) l'antiga casa pairal del segle XV que acollí l'enyorat Museu de Joguets i Autòmats -Col·lecció Mayoral-, que vàrem visitar detalladament al blog l'any 2.013. Ho podeu recordar clicat sobre l'enllaç anterior.  Cal Jan acollí aquest museu entre l'octubre del 2.002 i el gener del 2.013.

Abans de baixar de la torre mestra aprofitem per fer una última mirada al paisatge que envolta Verdú, les vinyes i el seu cel.

 

Després de gaudir d'aquest magnífic mirador, baixem de la torre mestra i marxem de Verdú per, a la propera entrada dedicada a la comarca de l'Urgell, apropar-nos a Tàrrega i visitar l'església de Santa Maria de l'Alba.

Atentament.

Senyor i

Edificis singulars de Mollerussa ( 2 ).

A la primera entrada dedicada als edificis singulars de Mollerussa vàrem observar detalladament la Casa Niubó ( 1.905 - 1.906 ) amb la torratxa de coberta piramidal de ceràmica vidrada verda a la cantonada del carrer de Prat de la Riba i carrer del Carme.

Al final de l'entrada es explicava al sortit que anant cap a la dreta i passejant dos minuts pel carrer de Prat de la Riba arribaríem a Cal Duch, protagonista de l'entrada d'avui.

A la fotografia anterior podeu veure les façanes del carrer del President Macià ( esquerra ) i del carrer de Prat de la Riba ( dreta ). S'estima que l'edifici es construí entre els anys 1.911 i 1.929.

A la façana del carrer de Prat de la Riba hi ha sis obertures. Al centre de la planta baixa hi ha la porta d'accés amb un treball de forja que podeu apreciar millor a la propera fotografia.

Cal Duch és un habitatge unifamiliar de planta rectangular, amb planta baixa, pis, golfes i teulada a tres aigües. El jardí té una tanca perimetral de pedra amb reixes de ferro forjat.

 

Les façanes són simètriques i tenen ornamentació amb esgrafiats de tipus floral a la motllura de totes les obertures i sota el ràfec de la teulada. Entre els finestrals de l'esquerra s'hi por llegir: "MOLLERUSSA MUSEUM OF ART". 

A la fotografia de detall anterior podeu observar l'esgrafiat floral de la finestra esquerra de la planta baixa i a la següent l'esgrafiat que hi ha sota el ràfec de la teulada.

Vaig una mica a la dreta per fotografia la façana oest en la que podeu observar la decoració de les crestes de la teulada i el reixat de la marquesina de la porta que hi ha en aquesta façana.

 

L'habitatge era propietat de Jaume Duch i Isabel Farran, una família influent de l'època que es dedicava a l'elaboració i comerç de vi i a destil·lar alcohol.

Anant a l'esquerra i girant a la dreta cap al carrer del President Macià puc ensenyar-vos la façana est de l'antic edifici.

 

 

Entre els anys seixanta i vuitanta de segle passat l'edifici es convertí en l'hotel Duch. Es va construir un edifici molt diferent, de maó vist, resseguint en angle recte el jardí de l'antiga casa. El podeu veure parcialment a la fotografia anterior de la façana del carrer del President Macià i del carrer de Prat de la Riba darrere de Cal Duch. En aquest edifici hi havia les habitacions i els serveis.. 

 

 

Anant una mica a l'esquerra puc ensenyar-vos la petita porta de la tanca perimetral de pedra i ferro forjat que a la part superior està flanquejada per pinacles de bola de ceràmica vidrada verda ( fotografia anterior. Vaig una mica més a l'esquerra i creuo el carrer per fer la propera fotografia des de l'altra vorera en la que podeu veure les façanes sud ( esquerra ) i est ( dreta ) de Cal Duch.

Torno a creuar el carrer per apropar-me a la reixa i fotografiar més detalladament les finestres amb el seu esgrafiat floral.

 

Quan tancà l'hotel Duch l'edifici acollí un museu d'art i posteriorment fou provisionalment l'escola Arrels i després institut.

Malgrat el pas dels anys i els diferents usos que ha tingut, l'edifici d'estètica entre modernista i noucentista conserva l'elegància.

A més a més dels esgrafiats altres ornaments de Cal Duch són les crestes de la vora de la teulada, els reixats en les marquesines de les portes, balconades, fanals, portes d'accés, baranes interiors i les reixes que envolten l'edifici, pinacles de bola de ceràmica... 

Des del jardí accedim a la planta baixa on hi ha la recepció i un elegant vestíbul amb mobiliari del primer quart del segle XX. L'escala ens permet accedir al primer pis on trobem tres habitacions i un bany. Malgrat els diferents usos que ha tingut s'ha intentat conservar la distribució original.

L'Ajuntament de Mollerussa vol transformar Cal Duch en centre logístic de creativitat de la capital del Pla d'Urgell. L'any passat, a la planta baixa de l'antic hotel van fer un buc d'assaig destinats als grups de música.

La propera fotografia és gairebé igual a la primera de l'entrada d'avui, però es veu millor l'edifici de maó vist que hi ha darrere de Can Duch, que inicialment fou l'hotel Duch.

Deixem Cal Duch i passejant pel carrer del President Macià, en només dos minuts, arribarem a la Casa Rembler que observarem detalladament a la propera entrada dedicada a Mollerussa.

Atentament.

Senyor i