dijous, 18 de setembre del 2025

Palazzo Vecchio (2).

Després d'observar detalladament els tres patis de la planta baixa i il Salone dei Cinquecento de la primera planta continuem a l'entrada d'avui la visita al Museo di Palazzo Vecchio per Il Quartiere di Leone X


Aquest conjunt d'habitacions estan ubicades al costat est del palau, anomenades també Quarteri Nuovi, foren un encàrrec per Cosimo I de' Medici. L'ampliació de l'antiga seu del Capità i de l'Executor de les Ordres de Justícia fou Battista del Tasso
No veurem totes les habitacions dels diferents Quarteri sinó que donarem un cop d'ull a algunes d'elles.l La primera és la Sala di Cosimo il Vecchio. Al centre de l'enteixinat del sostre ( fotografies anterior i propera ) podem observar el retorn de Cosimo de l'exili amb els seus folls Piero i Giovanni.
 

Cosimo il Vecchio (1.389-1.464), el fundador de la branca principal dels Medici, dirigí l'ascens polític i econòmic de Florència. Per aquest motiu l'anomenàvem Pater Patriae ( Pare de la Pàtria ).
La sala fou decorada entre 1.556 i 1.558 amb pintures al fresc realitzades per Giorgio Vasari i Marco Maechetti da Faenza.


La segona és la Sala di Lorenzo il Magnifico de la que a la fotografia anterior podeu veure part de les pintures al fresc de la paret. Lorenzo de' Medici era nebot de Cosimo il Vecchio. L'anomenaven "il Magnifico" pel seu refinat gust estètic i la seva intel·ligència.


Al centre del sostre de la sala es representa a Lorenzo il Magnifico rebent homenatge d'ambaixadors italians i estrangers. Entre els regals que rep hi podem veure una girafa i el barret de cardenal del seu fill Giovanni, futur papa Lleó X.


A les parets de la tercera sala, la Sala di Leone X, hi ha tres pintures al fresc obra de Giorgio Vasari i Giovanni Stradano que ens mostres tres episodis de la vida de Leone X.
Entre les finestres de la fotografia següent hi ha dues pintures al fresc. La de l'esquerra representa a Alessandro de' Medici ( primer duc de Florència ) i la de la dreta a Cosimo I de' Medici ( segon duc de Florència).
 

De les tres pintures, la protagonista de la propera fotografia és Elezione da parte di Leone X di numerosi cardinali, sota la que hi ha una gran llar de foc de marbre dissenyada per Bartolomeo Ammannati. A l'esquerra hi ha el bust de Climent VII i a la dreta el de Lleó X.

 
Aixecant la mirada podem veure l'enteixinat del sostre amb fusta tallada i daurada i amb panells en els que Giorgio Vasari pintà alguns episodis de la vida de Giovanni de' Medici ( papa Lleó X ).


Al centre de la fotografia anterior i a la propera més detalladament veiem com Giovanni de' Medici cau presoner dels francesos i és testimoni de la derrota durant la batalla de Ravenna.


Aixecat una mica més la mirada trobem el panell amb la pintura que representa a les tropes aliades de Lleó X reconquerint Milà.


Si deixo de mirar el sostre i baixo la mirada puc fotografiar el paviment de la sala que està fet de terracota vermella i blanca. Obra de Santi de Michele Buglioni, el seu disseny inclou l'anell de diamants que és emblema dels Medici.


Després de donar un cop d'ull a Il Quartiere di Leone X, pugem per l'escala coberta amb volta de canó, amb rampes i petites cúpules, decorada amb pintures al fresa de Giorgio Vasari i Marco Marchetti da Faenza.


A la pintura al fresc es veuen Putti ( nens nus amb ales ) jugant amb les boles de l'escut dels Medici, la corona i el collaret del Toisó d'Or ( fotografia anterior ). 
La fotografia següent, feta amb angle de càmera nadir ( totalment perpendicular al terra ) és de les pintures al fresc d'una de les petites cúpules.


Moltes parts de l'"Scala Grande" estan pintades al fresc amb grotesques i històries d'Hèrcules. Al primer replà de l'escala hi ha un fresc de Giovanni Stradano en el que es poden veure els Focs de Sant Joan del 1.558 a la Piazza della Signoria. Constatareu a la propera fotografia que no hi ha la font del Neptú, que s'inaugurà l'any 1.565.


A l'entrada anterior dedicada al Palazzo Vecchio quan visitàrem virtualment il Salone dei Cinquecento en una de les fotografies es veia un grup de persones observant el gran salone des de la galeria del museu que va des de il Quartiere degli Elementi fins a il Quartiere di Eleonora.


Vaig dir-vos que observaríem il Salone dei Cinquecento a vista d'ocell. Les quatre properes fotografies estan fetes des de la barana de la fotografia anterior. 


Al centre de la fotografia anterior hi podeu veure un nivell una mica elevat anomenat Tribuna dell' Udienza que acollia el tron ducal. Davant de la gran fornícula hi ha l'escultura de marbre del papa Lleó X.


A la fotografia anterior el protagonisme és per a les tres grans pintures al fresc de la paret est: "La presa di Siena con l'assalto alla Fortezza presso Porta Camollia", "La conquista di Porto Ercole" i "La Vittoria di Cosimo I a Marciano in Val di Chiana".
La fotografia següent, de la paret oest, ens mostra les pintures al fresc: "Pisa attaccata dalle truppe fiorentine" , "Massimiliano d'Austria toglie l'assedio a Livorno" i "La Sconfitta dei Pisani alla Torre di S.Vincenzo".
 
 
Aixecant la mirada puc fotografiar parcialment l'enteixinat del sostre que sembla que es pot tocar amb la punta dels dits només estirant el braç.

 
Il Quartiere degli Elementi està format per cinc habitacions i dues lògies en les que bàsicament hi van treballar Giorgio Vasari, Cristofano Gherardi i Marco Marchetti da Faenza.
La primera sala d'aquest Quartiere és la Sala degli Elementi on s'ha volgut representar l'origen dels quatre elements. El panell central del sostre està dedicat a l'Aire i a les tres parets sense finestres les pintures fan referència a l'Aigua, la Terra u el Foc.
 
 
Nosaltres donarem un cop d'ull a la paret nord, amb la llar de foc de marbre, que està dedicada al Foc. Vulcà, déu del foc, forja les fletxes de Cupido ajudat per la seva dona Venus i un grup de cupidells.
 
 
A la seva dreta els Cíclopes forgen els llamps de Júpiter, déu suprem del cel, déu del llamp i pare de Vulcà.
 

Als medallons que flanquegen la pintura al fresc hi ha pintures monocromes en les que estan representats Vulcà sorprenent a Venus i Mart ( a la dreta ) i Dèdal forjant armes per a Aquil·les ( a l'esquerra ).
La visita al Museu del Palazzo Vecchio continua per il Quartiere di Eleonora. La primera sala que trobem és la Sala Verde, nom que ve del color de la pintura amb la que actualment estan pintades les parets. Abans les parets estaven decorades amb paisatges i la sala semblava una lògia.


A la fotografia anterior podeu observar la volta pintada al fresc amb l'escut Medici-Toledo i amb els grotescos pintats entre 1.540 i 1.542 per Didolfo del Guirlandaio. Podeu apreciar millor l'escut a la fotografia següent de detall.


Eleonora de Toledo, filla del virrei de Nàpols Pedro de Toledo, es va casar amb Cosimo I de' Medici l'any 1.539. La parella es traslladà al Palazzo Vecchio l'any 1.540. Cosimo vivia al primer pis del palau i Eleonora al segon.


A la Sala de Penèlope hi ha el dormitori de la duquesa Eleonora. Penèlope ajornava l'elecció d'un pretendent que substituís al seu marit Ulises, rei d'Itaca, al que esperà fidelment dutrant vint anys després de la Guerra de Troia. Deia que es casaria quan acabés la tela que teixia durant el dia. Astutament durant la nit desfeia la feina feta durant el dia...


Al centre del sostre del dormitori el protagonisme és per a Penèlope al teler envoltada de divinitats fluvials. Ho podeu apreciar millor a la propera fotografia de detall.


A la propera i última entrada dedicada al Palazzo Vecchio, acabarem de visitar-lo. Continuarem la visita al museu per la Sala dei Priori  i l'acaberem al penell que corona la Torre d'Arnolfo.
Atentament.
Senyor i

dilluns, 15 de setembre del 2025

Chiharu Shiota a Planta.

Als mesos de  desembre del 2.015 i gener del 2.016 a les entrades "Chiharu Shiota a Lleida ( 1 )" i "Chiharu Sihota a Lleida ( i 2 )" us recomanava visitar la sala d'exposicions de la Fundació Sorigué ubicada al carrer Alcalde Pujol número dos de Lleida. Si cliqueu sobre els enllaços anteriors ho podreu recordar.
 
 
A la primera d'aquestes entrades ja us anunciava que l'artista nascuda a Osaka al 1.972 seria una de les artistes convidades per ocupar un site-specific a PLANTA, al complex industrial de La Plana del Corb que Sorigué té a Balaguer.


En aquest espai d'aspecte lunar hi conviuen l'activitat extractiva i els processos industrials tradicionals, centres d'investigació, espais artístics i arquitectònics anomenats site-specific i plantacions agrícoles.

 
La Fundació Sorigué ha anat convidant a diferents artistes per crear obres per exposar-les als diferents site-specifis del complex industrial.


En entrades anteriors us he ensenyat els espais dedicats a l'escultor madrileny Juan Muñoz i la seva obra Double Bind que creà per a la Sala de Turbines del Tate Modern de Londres i que després de setze anys de la seva mort en podem gaudir en terres lleidatanes ( fotografia anterior ). També he compartit amb vosaltres les tres obres gegantines del site-specific dedicat al pintor i escultor alemany Anselm Kiefer ( fotografia següent ).


Per gaudir de PLANTA és imprescindible concertar una visita al telèfon 600600003 o fer un correu electrònic a reservas@fundaciosorigue.com
 
 
Avui donarem un cop d'ull al site-specific que acull la proposta de Chiharu Sihota que té el mateix títol que l'exposició temporal que va fer a la seu de la Fundació Sorigué l'any 2.015, In the beginnin was...
 
 
L'edifici de set metres d'alçària que acull la instal·lació de Chiharu Sihota, de set metres d'alçària,  està annex al centre de Mineralogia del complex industrial La Pana del Corb.


Primer entrareu a Mineralogia, un espai que ens permet conèixer la geologia, l'origen dels materials i els diferents processos que es desenvolupen al complex industrial de la Plana del Corb.


Mineralogia és el centre d'interpretació creat pel grup Sorigué i la Universitat de Barcelona en el que podem veure la procedència, formació, cronologia i característiques d'aquests àrids. També ens explica quines són les seves aplicacions.
 

A més a més de gaudir d'aquest espai de coneixement i reflexió sobre els processos geològics podem veure un vídeo de l'espectacular feinada que suposa el muntatge d'aquesta instal·lació de l'artista japonesa.

 
La fotografia anterior és del moment que la broca forada un dels moltíssims còdols que emprarà Chiharu Sihota i a la propera l'inici del treball amb el fil de llana negra que crearà un espai molt misteriós...

 
A la tercera fotografia del vídeo l'artista japonesa ja ha avançat molt en la seva instal·lació i està col·locant els últims còdols.
 

L'obra, inspirada en l'entorn industrial de la gravera Sorigué, està feta amb els còdols extrets de les mateixes instal·lacions i fil de llana negra. En una de les visites que va fer a les instal·lacions de Planta li va impressionar el soroll de les pedres corrent per les muntanyes de grava i inspirà a l'artista.


Deixem el centre d'interpretació Mineralogia i entrem a l'edifici annex, el site-specific que acull permanentment la instal·lació In the beginnin was...

 
L'ús de la pedra fa referència a l'origen per partida doble. A l'origen de l'univers amb la trama de fils i pedres i a l'origen del grup empresarial Sorigué vinculat al moviment de terres.
 
 
La seva obra, molt lligada a la noció japonesa del destí, fa referència a la fragilitat de l'ésser. Sihota teixeix complexes xarxes de fils que s'entrellacen al voltant d'objectes, en aquesta instal·lació amb còdols de la gravera.


És impressionant caminar entre elements tan pesats com les pedres que estan atrapades per fràgils fils de llana negra.


L'artista d'Osaka que des de 1.996 viu i treballa a Berlín ha redefinit el concepte de memòria i consciència recollint objectes comuns com sabates, finestres, cadires, vestits, claus, llits per inserir-los en immenses estructures de fil.


El site-specifis de Chiharu Sihota és un dels que podem gaudir a PLANTA on també podrem visitar els de Juan Muñoz, Anselm Kiefer, Bill Viola i William Kentridge. A tocar de les oliveres ens esperen els dos caps monumentals de nadó "Carmen despierta- Día" i "Carmen dormida- Noche" de l'artista de Tomelloso Antonio López.


A l'entrada "Bill Viola a Planta", del febrer del 2.019, vàrem baixar al refugi antiaeri del Camp d'Aviació Militar Republicà que acollia l'obra del 2.007 de Bill Viola "The return". A tocar del refugi us explicava que estaven construint un edifici amb les parets de tàpia de terra per acollir tres propostes més del videoartista novaiorquès que va morir el dotze de juliol de l'any passat. A la popera entrada dedicada a PLANTA us ensenyaré aquest edifici acabat.
Atentament.
Senyor i

divendres, 12 de setembre del 2025

Les façanes nord i oest de la Seu Vella.

Després de mirar i admirar a les entrades anteriors dedicades a la Seu Vella els cinc finestrals oberts a la ciutat de la galeria sud-est del claustre, la Porta de Sant Berenguer ( a l'extrem del braç nord del transsepte ), la Porta de l'Anunciata ( a l'extrem del braç sud del transsepte ) i la Porta dels Fillols de la façana sud, a l'entrada d'avui observarem les façanes nord i oest.
 
 
A la dreta de la porta de Sant Berenguer ( la primera que es construí, a principis del segle XIII ) hi ha una inscripció que podeu veure a l'interior de la circumferència groga que he dibuixat a la fotografia anterior i més detalladament a la fotografia següent.
Mossèn Tarragona va traduir aquesta inscripció del segle XIII escrita en català antic que diu: "Lo pare d'en Pere de Bonaventura Gavassa fou mort en els calendes de juliol".
 
 
Des del mateix indret, dirigint la mirada a la dreta, puc mostrar-vos la façana nord de l'antiga catedral. Els edificis que veieu a la dreta de la catedral són els de la Canonja. Aquest conjunt d'edificacions, que acolliren les estances del Capítol i els seus òrgans de govern i de gestió, es construïren des de la segona meitat del segle XII fins al segle XVI.
 
 
A la propera fotografia frontal podeu veure  la façana nord, entre el braç nord del transsepte i els edificis de la Canonja, A la dreta hi ha un cotxe aparcat i a l'espai central enfosquit sembla que no hi ha res...
 
 
Però apropant-m'hi puc ensenyar-vos la Porta del Lavacrum de la que la documentació en dóna molt poques referències sobre la seva funció.
 
 
En un document de l'Arxiu Capitular del 1.452 en el que s'acorda la construcció del sepulcre de pedra de Berenguer Gallart que s'ubicà damunt de la porta per la que es va al pou però no s'ha trobat cap resta del que fou el lavatori de la catedral.
Aixecant la mirada, sobre la porta es veu un dels finestrals de la nau de l'Evangeli, el costat esquerre des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar.
 
 
La Porta del Lavacrum, com heu constatat a les fotografies anteriors, queda parcialment amagada per les capelles de Sant Vicenç i de Sant Erasme, les dues del segle XIII. A la propera fotografia, feta des de la Suda, podeu veure aquestes dues capelles a vista d'ocell aquestes capelles de la nau de l'Evangeli i la nau central ( més alta ), A la dreta, la coberta del claustre i en primer terme part dels edificis de la Canonja.
 
 
La porta no presenta cap tipus de decoració escultòrica i, com la porta de Sant Berenguer, té dos arcs adovellats de mig punt en degradació ( l'exterior en pitjor estat de conservació )  i una cornisa sostinguda per mènsules que està molt restaurada.
 
 
A la dreta de la façana nord el protagonisme és pel conjunt d'edificis de la Canonja en els que s'han recuperat les restes de l'església de Santa Maria l'Antiga, la Sala Capitular, la Pia Almoina, la Llibreria o Arxiu Notarial, el Deganat, la la Casa de la Volta i diferents capitells. 


Tornant a la Suda puc mostrar-vos a la fotografia següent una perspectiva diferents de parts del conjunt d'edificis de la Canonja.
 
 
Baixant resseguint perimetralment el conjunt d'edificacions de la Canonja hi ha l'accés a la fortificació principal, però abans d'arribar-hi cal pujar cap a la dreta i passar per sobre de la muralla anant a l'esquerra s'accedeix a la façana de ponent de la Seu Vella.
 
 
Només girar faig la propera fotografia en la que, d'esquerra a dreta, podeu veure el braç nord del transsepte amb la porta de Sant Berenguer, el cimbori octogonal del creuer i part del conjunt d'edificis de la Canonja.
 
 
Al centre de la propers fotografia hi ha la porta d'accés a la Seu Vella per la Canonja. A la seva dreta es veu un dels contraforts del claustre i el mur de la capella de Sant Mateu de la galeria de ponent del claustre.
 
 
Dirigint la mirada a l'esquerra el protagonisme és per al Castell del Rei, conegut popularment com la Suda, construït entre finals del segle XII i el segle XIV en el lloc on hi havia la fortalesa andalusina del segle IX,  a la part més alta del turó, la Roca Sobirana.
 

 Però tornem a la façana de ponent de la Seu Vella que al centre té la Porta dels Apòstols construïda als segles XIV i XV per diversos escultors i per la que s'accedeix des de l'exterior al claustre.
 

Edificada seguint el model de l'arquitectura gòtica francesa, té quatre grans arquivoltes apuntades que es recolzen en brancals. 
 
 
Les arquivoltes, els seus suports inferiors i el mainell estan plens de dossers i dosserets de pedra que aixoplugaven una colla d'estàtues.
 

Malauradament la gran majoria d'aquests dossers i dosserets no aixopluguen cap escultura, i els pocs que ho fan al mainell les imatges estan mutilades...

 
Als espais, actualment buits, hi havia les grans escultures de la Verge del Blau ( al mainell ) i els dotze Apòstols ( als brancas ), i a les petites peanyes de les  arquivoltes i del mainell les estatuetes de profetes i angelets.
 
 
A l'exposició permanent del Museu de Lleida podeu mirar i admirar el cap de l'Apòstol Sant Jaume el Major obra de Rotllí Gautier, escultor normand que fou mestre d'obres de la Seu Vella entre 1.436 i 1.441. Va fer aquesta escultura entre 1.436 i 1.437. 


A finals del segle XIV Guillem de Solivella inicià les escultures dels brancals de la Porta dels Apòstols i Rotllí Gautier les finalitzà.
 
 
Al timpà hi ha la representació del Judici Final amb Crist entronitzat flanquejat per relleus amb els símbols de la Passió.
 
 
A les properes cinc fotografies podeu observar detalladament el timpà que fou restaurat l'any 2.020. En aquesta restauració es van recuperar restes de policromia blava i vermella. Tot un miracle si penseu en el maltracte salvatge que ha patit al llarg de la història l'antiga catedral de la ciutat de Lleida.
 

El mainell o trencallums de la Porta dels Apòstols era el lloc que ocupava la Mare de Déu del Blau. Aquesta escultura gòtica presidia la que fou la bellíssima porta com Regina Apostolorum.
 
 
La fotografia anterior és del dibuix de la Mare de Déu del Blau que Joseph Manegat va fer al segle XVII quan l'escultura encara estava presidint la porta. Aquest dibuix està custodiat a l'Arxiu Capitular de Lleida.
 
 
Les fotografies anterior i propera són d'aquesta escultura. A l'anterior, del 1979 de l'Arxiu de les Avellanes, es veu la primera restauració que li va fer Ramon Borràs després dels desperfectes que patí al 1.936. L'any 1.989 es torna a restaurar recol·locant el cap del Nen Jesús i afegint les parts que li faltaven. S'observa perfectament a la pobra Mare de Déu del Blau amb els trossos recuperats empegats, però ni hi ha ni el cap del Nen ni la mà dreta de la Verge amb el colom.
Afortunadament la feina dels restauradors ens permet gaudir actualment de l'escultura de pedra policromada, de 217 X 74 X 57 centímetres, que al segle XV Jordi Safont esculpí. La podeu mirar i admirar al presbiteri de la Catedral Nova de Lleida.
 
 
També de l'Arxiu Gavín de les Avellanes es la propera fotografia en la que es veu parcialment la façana de ponent amb la Porta dels Apòstols quan la Seu Vella fou una caserna militar fins al 1.948. La fotografia és de l'any 1.910.


M'allunyo una mica  per poder fer la fotografia següent amb prou perspectiva en la que podeu observar parcialment la façana de ponent amb la Porta dels Apòstols a l'esquerra i el campanar de seixanta metres d'alçària, de planta octogonal, construït entre la segona meitat del segle XIV i el primer terç del segle XV a l'angle sud-oest del claustre.
 
 
Deixem el campanar i la Porta dels Apòstols per tornar al conjunt d'edificis de la Canonja al que entrarem molt aviat per donar un cop d'ull a les seves dependències i anar al claustre per la porta vella de Santa Maria l'Antiga ( del segle XIII ) anar al claustre per mirar i admirar més portes romàniques de l'Escola de Lleida.
Atentament.
Senyor i