A les dues entrades anteriors dedicades a l'Isasmuseum Bilbao vàrem visitar l'exposició permanent de l'espai interior del museu. A la d'avui donarem un cop d'ull a l'exposició temporal "Selma Huxley. Descubriendo a los vascos en Terra Nova, siglo XVI".
L'exposició proposava un recorregut per la vida de Selma Huxley ( Londres 8 de març del 1.927- Chichester 3 de maig del 2.020 ).
Les seves investigacions pioneres i descobriments arxivístics, històrics i arqueològics reconstruí una part de la historia oblidada de les pesqueries basques de bacallà i balena a Terra Nova, especialment al segle XVI.
Quan va acabar la Segona Guerra Mundial Selma estudià a les universitats de París i Londres. Al 1.950 viatjà a Canadà per motius familiars quedant-se finalment a Montreal on fou professora i bibliotecària de l'Institut Àrtic d'Amèrica del Nord de la McGill University.
L'any 1.953 va conèixer a Brian Barkham , un jove arquitecte anglès coneixedor del País Basc, amb qui es va casar. L'any 1.950 Brian havia sortit d'Anglaterra per anar a Andalucía per estudiar la seva arquitectura rural, però es quedà al País Basc i estudià el caserío, el seu edifici típic del que feu la seva tesi
Al 1.954 Selma i Brian es van mudar a Ottawa i dos anys després van visitar el País Basc. El sacerdot Pío de Montoya, amic d'en Brian, els va parlar de l'antiga presència basca a les costes de Canadà.
Amb només trenta-set anys Selma enviudà amb quatre fills menors de deu anys. Treballà pel govern canadenc a qui plantejà el projecte per investigar en arxius de França i Espanya les expedicions basques a Canadà en els segles XVI i XVII.
A la fotografia anterior podeu veure la maqueta del 1.989 que Jesús Mari Perona va fer d'una nao balenera basca del segle XVI, de set-centes tones.
Selma viatja a México per aprendre castellà i al 1.972 demanà finançament al govern per iniciar el seu projecte. Aquell mateix any amb els seus quatre fills va arribar a Bilbao. Donava classes d'anglès per guanyar-se la vida mentre estudiava a la Universidad de Deusto.
Investigà en uns quarantena d'arxius parroquials, municipals, notarials... de Tolosa, Bilbao, Valladolid, Madrid, Sevilla i Lisboa. Va trobar molts manuscrits dels segles XVI i XVII relacionats amb la presència basca a Terra Nova. Tota aquesta documentació demostrava que els bascos, a més a més de la pesqueria del bacallà al litoral atlàntic de Canadà, hi havien caçat balenes a escala industrial al segle XVI.
El document de la fotografia anterior és del noliejament ( contracte marítim pel qual el propietari d'una nau la lloga totalment o en part per transportar una càrrega ) entre Juanes de Mendizabal i el maestre Martín de Artalecu para ir a la pesca de Terranova. El van signar a Fuenterrabia el vint-i nou de gener de 1.541.
El document de la propera fotografia, datat el vint de febrer de 1.565, és el contracte de noliejament davant notari del galió "Santo Crucifijo" de Bibao per armadors de Donostia per a una expedició balenera a Terra Nova amb cent tripulants i queviures per a vuit mesos.
Les expedicions basques a Terra Nova eren viatges comercials organitzats per dos o més armadors. Els vaixells bacallaners tenien de quinze a quaranta tripulants. Alguna nao balenera podia arribar als cent-quaranta tripulants, sis o set xalupes baleneres i capacitat per carregar dues mil botes d'oli de balena.
La fotografia anterior és d'una de les gerres trobades a l'excavació arqueològica que es va fer a Lekeitio l'any 1.998. Aquestes gerres s'empraven per emmagatzemar greix de balena.
L'exposició estava comissariada per Michael Barkham Huxley, doctor en Geografia per la Universitat de Cambridge i fill de la Selma Huxley. Michael va fer la seva tesi sobre la història marítima d'Euskadi als segles XVI i XVII.
A la part superior de la fotografia següent hi ha la rèplica de tres lanzas sangraderas que els mariners llençaven a la balena després de clavar-li l'arpó. A la part interior, la rèplica de dos arpons.
Selma Huxley cercà proves arqueològiques sobre la presència de baleners bascos a Terra Nova de la que feien referència els documents trobats a diferents arxius. L'any 1.977 organitzà una expedició amb l'arqueòleg James Tuck i l'ajut de la Reial Societat Geogràfica de Canadà, al sud de Labrador ( una regió canadenca de la costa atlàntica al costat de l'illa de Terranova.
Explorà possibles ports a tota la costa i descobrí restes arqueològiques, sobre tot a Real Bay, que confirmaven el que havia trobat als arxius. La xalupa balenera que veieu a la segona i tercera fotografia de l'entrada d'avui és una rèplica feta a partir de les restes trobades.
A la fotografia anterior i a les dues properes amb més detall podeu observar la reproducció dels vuit gravats aquarel·lats de Robert Fotherby publicats en el manuscrit que va escriure al 1.613. Fotherby va anar a l'expedició balenera a Spitzberg organitzada per la companyia anglesa Muscovy Cº. En aquesta expedició també hi anaven vint-i-quatre baleners bascos per ensenyar als anglesos la tècnica de la caça de la balena.
A la fotografia anterior, d'esquerra a dreta, estan representats : la caça de la balena, remolcant la balena morta, l'esquarterament de la balena i el trasllat a terra del lardos de greix.
A sota, als altres quatre gravats ( propera fotografia ) veiem: tallant el greix en trossos petits, forns i calderes per fondre el greix de la balena, refredant l'oli fos calent i la preparació de les barbes de balena.
A les dues properes fotografies podeu apreciar molt millor els gravats corresponents als treballs de forn i calderes per fondre el greix de la balena i la preparació de les barbes de la balena.
Les barbes, situades a la mandíbula superior, serveixen per filtrar l'aigua retenint el zooplàncton. Segons l'espècie de balena mesuren entre mig metre i tres metres i mig.
Els humans les hem utilitzat per fer fuets per cavalls, pals de para-sols i per fer rígides parts dels vestits femenins com les cotilles. Actualment aquesta part de la balena s'ha substituït per plàstic. En una de les vitrines de l'exposició temporal es podien observar les barbes d'una balena.
Les restes arqueològiques descobertes a l'expedició del 1.977 amb James Tuck i les que varen trobar en campanyes posteriors foren el fonament per declarar Red Bay Lloc Històric Nacional de Canadà l'any 1.979.
A La fotografia següent podeu veure rèpliques d'instruments emprats en la caça de la balena i en el seu especejament.
L'any 1.981 Selma Huxley va rebre l'Order of Canada, la màxima distinció civil del país. Al 2.014 el Govern Basc li atorgà el Lagun Onari. Aquest guardó es dóna a persones o organitzacions basques, o no, que hagin donat suport al País Basc. Normalment reconeix la feina feta per promoure l'economia, la historia o la cultura basca a l'estranger. La Sociedad Geográfica Española li concedí el Premio Internacional l'any 2.018. Fou anomenada Cónsul de Bilbao l'any 2.020.
Selma Huxley, que sempre va estar molt lligada a l'Itsamuaeum Bilbao, gràcies al seu esforç constant va canviar la historia marítima de Euskadi i Canadà.
Atentament.
Senyor i
