Un cop d'ull al monestir de Santa Maria de Lluçà ( 1 ).

El municipi de Lluçà el dia tres de maig del 2.023 s'integrà a la nova comarca del Lluçanès. Fins aleshores formava part de la comarca d'Osona. El Lluçanès està format per vuit municipis, té 6.197 habitants i ocupa una extensió de 226,6 quilòmetres quadrats. La comarca natural del Lluçanès, situada en un altiplà del centre de Catalunya, té una extensió d'uns vuit-cents quilòmetres quadrats i està formada per tretze municipis.  

Lluçà, un dels municipis més petits, està format per un munt de masies i l'entitat de població de Santa Eulàlia de Puig-oriol.

A la fotografia anterior, que vaig fer enfilat al turó de 896 metres d'altitud coronat pel Castell de Lluçà, podeu veure la carretera BV-4341 flanquejada pel monestir de Santa Maria de Lluçà ( esquerra ) i la petita fonda amb quatre habitacions dobles en la que podeu menjar i dormir ( dreta ). Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos millor el monestir, a vista d'ocell.

Encara que les dues fotografies estan fetes a pocs metres del castell de Lluçà i l'església de Sant Vicenç del Castell a l'entrada d'avui baixarem a observar detalladament el monestir i en una propera entrada ens enfilarem fins al castell i l'església.

Com heu vist a la fotografia anterior, a tocar del monestir hi ha un aparcament on deixarem el cotxa. Apropant-nos a la porta d'accés trobem el cartell protagonista de la propera fotografia que ens anuncia que a Santa Maria de Lluçà veurem l'església i el claustre del se XII i les pintures del segle XIV.

Idelguer, bisbe de Vic, consagrà la primitiva església de Santa Maria de Lluçà el 21 de juny de l'any 905. Aquesta primera església tenia una nau amb un petit creuer amb un absis central i una absidiola a cada extrem. Cap al 1.170 - 1.190 es va fer una reedificació i la nova església es construí en estil romànic. Al segle XVII es va refer la façana en estil barroc. La porta de fusta, que conserva l'antiga ferramenta romànica datada entre els anys 1.1170 i 1.300, està emmarcada pel portal barroc d'arc rebaixat que trobem actualment.

Apropant-me a la porta, gràcies al zoom de la càmera fotogràfica, puc mostrar-vos la part superior el la que hi podem llegir AVE MARIA PURISIMA.

Aixecant una mica la mirada a la fotografia següent veiem l'austera façana del frontispici amb dos òculs. El més gran dona llum natural al cor de l'església.

Entrem a l'església d'una sola nau capçada amb un absis semicircular. Dues capelles obertes als murs nord i sud formen una mena de transsepte. la volta de canó apuntat es va refer desprès dels terratrèmols del segle XV.

A la capella sud hi ha una absidiola semicircular. Cap al 1.765 es mutilà l'absidiola del costat nord per construir la Capella del Santíssim al costat del campanar.

La propera fotografia és de la Capella del Santíssim en la que a les vitrines hi ha una petita exposició d'orfebreria religiosa.

A la dreta de la fotografia anterior i a la propera de detall podeu veure el plafó informatiu Els colors de Lluçà en el que s'explica la policromia de l'altar de l'església. La seva lectura ens explica com feien els daurats i els colors negre, blanc, verd, blau, groc i vermell.

L'altar que hi ha a l'església és una còpia del frontal  romànic d'influència bizantina del primer quart del segle XIII. L'original està al Museu Episcopal de Vic, Museu d'art medieval.

Al centre hi ha la Mare de Déu amb el Nen a la falda envoltada per quatre àngels que al costat tenen el nom dels evangelistes. Els àngels sostenen amb les mans el firmament on hi ha la Mare de Déu i el Nen, el sol i la lluna. Maria duu a la mà dreta la poma de l'arbre del Paradís.

Flanquejant la representació de la Mare de Déu amb el Nen hi ha les escenes de l'anunciació, la Visitació, l'Epifania i la fugida a Egipte.

Al lateral dret ( propera fotografia ) podeu veure a Maria i a Sant Joan asseguts en dos bancs. Set coloms, cadascun a l'interior d'un cercle vermell, envolten a Maria. Els coloms representen els set dons de l'Esperit Sant. A l'altre lateral es representa la Coronació de Maria per Crist.

Al proper vídeo del Museu Episcopal de Vic, Museu d'art medieval ens permet observar l'original de l'altar. Una joia de pintura al tremp sobre fusta feta entre els anys 1.210-1.220.

 

Deixo l'altar i mirant als peus de la nau faig la fotografia següent del cor de l'església i l'òcul que omple aquell espai de llum natural.

Al 1.954 es van descobrir unes pintures al fresc que decoraven l'espai del sotacor i la part anterior al cor. Al 1.961 les pintures foren arrencades i fixades sobre tela i des del 1.963 s'exposen a la Sala de Pintures del mateix monestir a la que s'accedeix des del claustre. Observarem aquestes pintures a la propera entrada dedicada al monestir de Santa Maria de Lluçà.

Quan es construí l'actual façana barroca, el sotacor i la part anterior al cor es recobrí amb una capa de calç i pintura que ocultà les pintures murals fetes entre 1.349 i 1.370. 

A la propera entrada dedicada al Lluçanès observarem detalladament el claustre, la Sala de Pintures, l'antiga cuina del monestir i l'hort del rector.

Atentament.

Senyor i

Tornem a l'Itsamuseum Bilbao ( 1 ).

Al desembre del 2.023 i gener del 2.024 en una sèrie de tres entrades vaig mostrar-vos les peces exposades als que foren els antics dics d'Euskalduna inaugurats l'any 1.868 i actualment són l'espai exterior del Museo Marítimo Ría de Bilbao - MMRB-  ( Itsasmuseum Bilbao ). Si cliqueu sobre l'enllaç anterior ho podreu recordar.

 

 

L'Itsasmuseum Bilbao, té una superfície total de 23.500 metres quadrats dividida en dos espais. L'espai exterior, de 20.000 metres quadrats és el que ja us vaig ensenyar i l'interior, de 3.500 metres quadrats, serà el protagonista de dues entrades més.

 

 

En aquelles primeres tres entrades vàrem fer un cop d'ull als antics dics on hi ha part de la col·lecció d'embarcacions del museu, la Casa de bombas  amb la funció de buidar l'aigua dels dics i mantenir-los secs, la Grua Carola, cadenes, àncores, boies...

 

 

Avui entrarem a l'espai interior del museu que acull l'exposició permanent i les exposicions temporals.  L'Itsasmuseum Bilbao és el punt de partida que ens permet descobrir la història i la cultura marítima des de la Ría fins al Golf de Bizkaia.

A Territorio marítimo hi ha exposades peces, mapes, cartes de navegació, textos relacionats amb el Golf de Bizkaia i la costa que ens demostren l'estreta relació de les persones de Bizkaia amb la mar.

Mentre les observem ens acompanya la chalupa "ballenera" construïda l'any 1.966 per Ignacio Aldecoa per encàrrec de la Escuela de Náutica y Máquinas Navales de la Universidad del País Vasco.

El seu disseny és una evolució de les xalupes emprades tradicionalment en la caça de la balena. Per la seva robustesa a finals del segle XIX les armades europees les van incorporar com bots auxiliars i de servei. Durant dècades la xalupa exposada s'emprà en la formació de l'alumnat de la Escuela de Náutica y Máquinas Navales de la Universidad del País Vasco.

 

Continuem la visita per l'espai La Ría de Bilbao que ens permet comprendre4 la connexió que històricament Bilbao ha tingut amb la mar i reivindica el seu caràcter portuari.

A més a més de documents i gravats històrics en els que podem veure les primeres il·lustracions i representacions de Bilbao i la seva Ría, hi ha monedes romanes trobades a la Villa de Bilbao que demostren l'activitat portuària des de l'antiguitat.

La propera fotografia és del gravat A West View of the Town of Bilbao in Vizcaya de l'editorial Edward Nairne. Londres 1.756. 

Després de segles en els que les modificacions foren bàsiques, a finals del segle XIX finalitzà el dragat de la Ría i la construcció del Muelle de Hierro de Portugalete. Aquesta fou la primera obra moderna de transformació del Port de Bilbao i la solució a la barra de sorra de Portugalete.

A l'espai Juan de Arratia podem aprofundir en la història de la Villa amb l'audiovisual que s'hi projecta. El nom de la sala és un  homenatge al grumet de Bilbao que fa cinc-cents anys completà la primera volta al món amb Juan Sebastián Elcano. 

A l'espai El Consulado de Bilbao podem gaudir d'una part important del mobiliari del vell Consulado que fou enderrocat l'any 1.896. El Consulado de Bilbao fou una institució que es remunta al 1.511 i que va desaparèixer l'any 1.829. El sis d'abril del 1.886 es creà la Cámara de Comercio, Industria y Navegación de Bilbao.

La seu del Consulado estava en una casa adossada a l'església de San Antón. L'edifici del segle XVII que fou l'última seu del Consulado, acollí l'Ajuntament.

 

 

A l'entrada del passat mes de juny "L'escut de Bilbao" vàrem donar un cop d'ull a l'església de San Antón, al puente de San Antón amb els seus llops esculpits i a la Ría, protagonistes de l'escul de la capital de Bizkaia. Ho podeu recordar clicant sobre l'enllaç anterior.

Els armaris arxivadors de fusta i ferro els va fer l'ant 1.761 el fuster bilbaí Joaquín de Echeverria i la policromia el pintor, també bilbaí, Ramón de Villalón. A la fotografia anterior, a més a més dels armaris, hi podeu veure els bancs de la Sala d'Audiències i taula presidencial feta d'una sola peça de fusta cap al 1.700.

A la fotografia anterior de detall podeu observar millor el globus celeste fet a Londres per William Cary l'any 1.820 i a sobre de la taula el missal romà del 1.760 procedent de la parròquia de San Antón on el Consulado hi tenia una capella pròpia. La propera fotografia, també de detall és de l'urna i les boles que s'empraven per fer les votacions.

El Consulado de Bilbao regulava i controlava la navegació i el comerç de la Villa de Bilbao i de la Ría. La seva funció reguladora de les relacions mercantils tenia l'objectiu de convertir Bilbao en una plaça comercial segura i atractiva del comerç marítim internacional. També desenvolupava funcions en l'àmbit de l'obra pública i de l'ensenyament.

En aquest gran espai de tres-cents metres quadrats hi trobareu exposats nou cassetons de fusta de castanyer policromats.

En aquestes petites taules rectangulars hi ha representades escenes marítimes relacionades amb el comerç.

Procedents del Palau Arana, a les taules de fusta hi podem veure una de les representacions més antigues que es conserven de la falúa.

 

 

Als actes oficials i festivitats de la Villa de Bilbao, la comitiva d'autoritats recorria la Ría amb la falúa, que s'emprà per primera vegada l'any 1.670. 

La fotografia anterior és del cartell de l'exposició Consulado 500 aniversario i a la propera de detall del mateix cartell podeu observar millor la comitiva d'autoritats recorrent la Ría amb la falúa i darrere el puente de San Antón amb els dos llops.

 

Just davant dels mobles i objectes del Consulado de Bilbao hi ha l'espectacular falúa, tot un símbol de poder local. Cada any el Consulado feia una processó per la Ría amb la falúa per afirmar el seu territori marítim.

Com podeu constatar a la fotografia anterior, a tocar de la falúa hi ha diferents maquetes. La de la propera fotografia recrea la Villa de Bilbao al segle XVI. A l'interior de la circumferència groga que hi he dibuixat hi ha l'església de San Antón. Adossat a l'església hi havia el Consulado de Bilbao.

Les dues fotografies següents són de la maqueta de fusta que l'any 2.000 va fer Jaime Laita en la que podeu observar l'església de Sant Antón i l'Ajuntament de Bilbao que ocupava l'edifici on hi havia el Consulado.

A la propera entrada dedicada a l'Itsasmuseum Bilbao continuarem visitant l'exposició permanent per l'espai dedicat a Salvamento en el Mar. Entre el milagro y la técnica.

Atentament.

Senyor i

Església de Santa Maria de l'Alba de Tàrrega ( 1 ).

Comencem l'entrada d'avui a la plaça Major de Tàrrega contemplant la part central del frontispici de l'església parroquial de Santa Maria de l'Alba que fou projectada pel tracista Fra Josep de la Concepció ( 1.626 - 1.690 ).  En aquesta austera part central del frontispici coronada per un frontó triangular hi ha la portalada i un gran òcul.

Fra Josep de la Concepció, membre de la congregació dels Carmelites Descalços, es considera l'arquitecte barroc classicista més important de Catalunya. 

L'actual església, d'estil barroc classicista, es construí sobre l'església romànica anterior que era més petita. El 15 de febrer del 1.672 s'enfondrà el campanar sobre la nau antiga. L'església romànica quedà molt malmesa i Fra Josep de la Concepció projectà una església nova.

Abans d'entrar-hi donem un cop d'ull a la Creu de Terme del Pati, d'estil gòtic florit, atribuïda a l'escultor Pere Joan i feta al voltant del 1.430. La que hi ha a la plaça Major és una rèplica exacta de l'original. L'any 1.862 una forta ventada l'enderrocà malmetent la creu però no tant el nus.

L'any 1.955 l'escultor Carles Anadón la reconstruí i restaurà. Al 2.013 es retirà el nus per restaurar-lo i conservar-lo al Museu Comarcal de l'Urgell on també podeu veure les restes de la creu original.

A la creu floronada les figures de Crist crucificat i la Verge flanquejada per dos àngels, estan situades en dosserets amb pinacles. Al nus hi ha les imatges de quatre sants i quatre santes també situades en dosserets amb pinacles.

Deixem la Creu de Terme del Pati per entrar a l'església, però abans ens aturem un moment a observar la portalada del segle XVII atribuïda a Pere Costa. L'any 1.742 Pere Costa dissenyà el cor de l'església però no el finalitzà. El que sí va acabar fou la portalada del cor que es va quedar durant dos-cents anys darrere de la senzilla porta d'accés a l'església, ja al seu interior.

Sobre grans podis decorats amb escuts hi ha dos parells de columnes que sostenen un entaulament amb gran protagonisme de les línies corbes. A la petita fornícula hi ha una imatge de la Verge.

Només entrar a l'església quedareu bocabadats amb les pintures murals al fresc que omplen els seus murs obra dels pintor targarí  Josep Minguell i Cardenyes ( Tàrrega 1.959 ). El seu pare, Jaume Minguell i Miret ( Tàrrega 1.922 - 1.991 )  va pintar les pintures murals al fresc de la capella de la Verge de Montserrat i la capella del Santíssim i de la Mare de Déu dels Dolors que veurem a les dues properes entrades dedicades a Tàrrega.

 

 

Pare i fill van fer aquests murals al fresc en dos períodes. Jaume Minguell i Miret entre els anys 1.959 i 1.966 pintà els de la capella de la Verge de Montserrat i les de la capella del Santíssim i de la Mare de Déu dels Dolors, i Josep Minguell i Cardenyes entre als anys 2.004 i 2.022 pintà els murs del transsepte, les voltes de la nau central i les del presbiteri.

Apropant-me al presbiteri, fent mitja volta i aixecant la mirada puc fotografiar les pintures mural que Josep Minguell i Cardenyes va fer entre els anys 2.009 i 2.011 a les voltes de la nau central.

 

Les pintures al fresc de la nau central, de quatre-cents metres quadrats, les va fer en dues fases. La primera, que culminà al 2.009, que tracta del Llibre del Gènesis està formada per les dues pintures més properes a la porta d'accés ( les del fons de la fotografia anterior i les protagonistes de la fotografia següent ).

La més propera a la porta ( a la part inferior de la propera fotografia ) és la volta de la creació on es representen la creació dels animals, l'Univers i d'Adam i Eva. L'altra volta ( la de la part superior de la fotografia anterior ) representa el Diluvi Universal i Caín i Abel.

Faig mitja volta per fotografiar les pintures murals de la segona fase feta al 2.011. La tercera volta ( part superior de la fotografia següent )  representa els patriarques, Abraham i Sara a les Alzines de Mambré, el Sacrifici d'Isaac i el somni de Jacob.

A la volta més propera al transsepte ( part inferior de la propera fotografia ) trobem el Sol Càntic de Zacaries amb Moisès separant les aigües del mar Roig i l'arbre de Jessé. 

Però les pintures al fresc de la volta de la nau central no són les primeres que Josep Minguell i Cardenyes va fer a l'església de Santa Maria de l'Alba. Al 2004-2.005 inicià el seu immens projecte al mur esquerre del transsepte i la seva volta que ens permet entrar a la capella de les Santes Espines. Resurrectio és la seva interpretació de la resurrecció.

La pintura mural Resurrectio té una superfície de cent vuitanta metres quadrats i una alçària de cent vint metres i setanta centímetres. Fou necessària una bastida de divuit metres d'alçària i nou metres d'amplària.

 

 A la pintura mural  hi ha la representació del moment de la descoberta del sepulcre buit del que surt la llum. Al centre veiem una llosa a terra i els sudaris, a la seva esquerra tres guàrdies desconcertats i a la dreta una olivera.

A la volta el pintor targarí representà dues figures bíbliques relacionades amb la mort i la resurrecció: Jonàs i el monstre marí ( esquerra ) i els cavalls de fos d'Elies ( dreta ).

Al mur i la volta de la banda dreta del transsepte hi va pintar els anys 2.006 - 2.007 els murals al fresc del conjunt Nativitas de les mateixes mides que Resurrectio ( cent vuitanta metres quadrats de superfície i una alçària de vint metres i setanta centímetres ).

 

 

Josep Minguell pintà en aquest mur la seva interpretació del naixement de Crist en un paisatge d'hivern de la comarca de l'Urgell. A la part esquerra, de dalt a baix, podeu veure el bou i la mula, la Verge davant del bressol i Sant Josep amb la vara florida.

Aixecant la mirada, a l'esquerra de la volta veiem al profeta Isaïes purificant-se els llavis amb la brasa acompanyat de serafins. A la dreta el protagonista és Sant Joan Baptista que clama al desert i s'alimenta de llagostes i mel. A la part central hi ha l'estel i l'àngel anunciador.

Al maig del 2.022, en el marc de la Festa Major de Tàrrega, es van presentar les pintures mural al fresc que Josep Minguell va fer al presbiteri culminant així el projecte que l'artista targarí començà entre els anys 2.004-2.005 amb Resurrectio.

Aquestes pintures mural al fresc ocupen una superfície de dos-cents catorze metres quadrats al voltant de l'altar. El conjunt de pintures mural al fresc que Josep Minguell i Cardenyes ha pintat a l'església parroquial de Santa Maria de l'Alba sumen una superfície de mil catorze metres quadrats.

Les pintures mural al fresc que culminen el projecte del pintor targarí plasmen com la primera llum del dia, a trenc d'alba, omple el paisatge de l'Urgell. Les pintures comparteixen l'espai amb el baldaquí de l'església i l'escultura de la Mare de Déu de l'Alba.

Com us he explicat abans, a les dues properes entrades dedicades a la capital de la comarca de l'Urgell observarem detalladament les pintures murals al fresc que el targarí Jaume Minguell i Miret va fer en dues de les capelles de l'església.

Atentament.

Senyor i