Després d'observar detalladament els tres patis de la planta baixa i il Salone dei Cinquecento de la primera planta continuem a l'entrada d'avui la visita al Museo di Palazzo Vecchio per Il Quartiere di Leone X.
Aquest conjunt d'habitacions estan ubicades al costat est del palau, anomenades també Quarteri Nuovi, foren un encàrrec per Cosimo I de' Medici. L'ampliació de l'antiga seu del Capità i de l'Executor de les Ordres de Justícia fou Battista del Tasso.
No veurem totes les habitacions dels diferents Quarteri sinó que donarem un cop d'ull a algunes d'elles.l La primera és la Sala di Cosimo il Vecchio. Al centre de l'enteixinat del sostre ( fotografies anterior i propera ) podem observar el retorn de Cosimo de l'exili amb els seus folls Piero i Giovanni.
Cosimo il Vecchio (1.389-1.464), el fundador de la branca principal dels Medici, dirigí l'ascens polític i econòmic de Florència. Per aquest motiu l'anomenàvem Pater Patriae ( Pare de la Pàtria ).
La sala fou decorada entre 1.556 i 1.558 amb pintures al fresc realitzades per Giorgio Vasari i Marco Maechetti da Faenza.
La segona és la Sala di Lorenzo il Magnifico de la que a la fotografia anterior podeu veure part de les pintures al fresc de la paret. Lorenzo de' Medici era nebot de Cosimo il Vecchio. L'anomenaven "il Magnifico" pel seu refinat gust estètic i la seva intel·ligència.
Al centre del sostre de la sala es representa a Lorenzo il Magnifico rebent homenatge d'ambaixadors italians i estrangers. Entre els regals que rep hi podem veure una girafa i el barret de cardenal del seu fill Giovanni, futur papa Lleó X.
A les parets de la tercera sala, la Sala di Leone X, hi ha tres pintures al fresc obra de Giorgio Vasari i Giovanni Stradano que ens mostres tres episodis de la vida de Leone X.
Entre les finestres de la fotografia següent hi ha dues pintures al fresc. La de l'esquerra representa a Alessandro de' Medici ( primer duc de Florència ) i la de la dreta a Cosimo I de' Medici ( segon duc de Florència).
De les tres pintures, la protagonista de la propera fotografia és Elezione da parte di Leone X di numerosi cardinali, sota la que hi ha una gran llar de foc de marbre dissenyada per Bartolomeo Ammannati. A l'esquerra hi ha el bust de Climent VII i a la dreta el de Lleó X.
Aixecant la mirada podem veure l'enteixinat del sostre amb fusta tallada i daurada i amb panells en els que Giorgio Vasari pintà alguns episodis de la vida de Giovanni de' Medici ( papa Lleó X ).
Al centre de la fotografia anterior i a la propera més detalladament veiem com Giovanni de' Medici cau presoner dels francesos i és testimoni de la derrota durant la batalla de Ravenna.
Aixecat una mica més la mirada trobem el panell amb la pintura que representa a les tropes aliades de Lleó X reconquerint Milà.
Si deixo de mirar el sostre i baixo la mirada puc fotografiar el paviment de la sala que està fet de terracota vermella i blanca. Obra de Santi de Michele Buglioni, el seu disseny inclou l'anell de diamants que és emblema dels Medici.
Després de donar un cop d'ull a Il Quartiere di Leone X, pugem per l'escala coberta amb volta de canó, amb rampes i petites cúpules, decorada amb pintures al fresa de Giorgio Vasari i Marco Marchetti da Faenza.
A la pintura al fresc es veuen Putti ( nens nus amb ales ) jugant amb les boles de l'escut dels Medici, la corona i el collaret del Toisó d'Or ( fotografia anterior ).
La fotografia següent, feta amb angle de càmera nadir ( totalment perpendicular al terra ) és de les pintures al fresc d'una de les petites cúpules.
Moltes parts de l'"Scala Grande" estan pintades al fresc amb grotesques i històries d'Hèrcules. Al primer replà de l'escala hi ha un fresc de Giovanni Stradano en el que es poden veure els Focs de Sant Joan del 1.558 a la Piazza della Signoria. Constatareu a la propera fotografia que no hi ha la font del Neptú, que s'inaugurà l'any 1.565.
A l'entrada anterior dedicada al Palazzo Vecchio quan visitàrem virtualment il Salone dei Cinquecento en una de les fotografies es veia un grup de persones observant el gran salone des de la galeria del museu que va des de il Quartiere degli Elementi fins a il Quartiere di Eleonora.
Vaig dir-vos que observaríem il Salone dei Cinquecento a vista d'ocell. Les quatre properes fotografies estan fetes des de la barana de la fotografia anterior.
Al centre de la fotografia anterior hi podeu veure un nivell una mica elevat anomenat Tribuna dell' Udienza que acollia el tron ducal. Davant de la gran fornícula hi ha l'escultura de marbre del papa Lleó X.
A la fotografia anterior el protagonisme és per a les tres grans pintures al fresc de la paret est: "La presa di Siena con l'assalto alla Fortezza presso Porta Camollia", "La conquista di Porto Ercole" i "La Vittoria di Cosimo I a Marciano in Val di Chiana".
La fotografia següent, de la paret oest, ens mostra les pintures al fresc: "Pisa attaccata dalle truppe fiorentine" , "Massimiliano d'Austria toglie l'assedio a Livorno" i "La Sconfitta dei Pisani alla Torre di S.Vincenzo".
Aixecant la mirada puc fotografiar parcialment l'enteixinat del sostre que sembla que es pot tocar amb la punta dels dits només estirant el braç.
Il Quartiere degli Elementi està format per cinc habitacions i dues lògies en les que bàsicament hi van treballar Giorgio Vasari, Cristofano Gherardi i Marco Marchetti da Faenza.
La primera sala d'aquest Quartiere és la Sala degli Elementi on s'ha volgut representar l'origen dels quatre elements. El panell central del sostre està dedicat a l'Aire i a les tres parets sense finestres les pintures fan referència a l'Aigua, la Terra u el Foc.
Nosaltres donarem un cop d'ull a la paret nord, amb la llar de foc de marbre, que està dedicada al Foc. Vulcà, déu del foc, forja les fletxes de Cupido ajudat per la seva dona Venus i un grup de cupidells.
A la seva dreta els Cíclopes forgen els llamps de Júpiter, déu suprem del cel, déu del llamp i pare de Vulcà.
Als medallons que flanquegen la pintura al fresc hi ha pintures monocromes en les que estan representats Vulcà sorprenent a Venus i Mart ( a la dreta ) i Dèdal forjant armes per a Aquil·les ( a l'esquerra ).
La visita al Museu del Palazzo Vecchio continua per il Quartiere di Eleonora. La primera sala que trobem és la Sala Verde, nom que ve del color de la pintura amb la que actualment estan pintades les parets. Abans les parets estaven decorades amb paisatges i la sala semblava una lògia.
A la fotografia anterior podeu observar la volta pintada al fresc amb l'escut Medici-Toledo i amb els grotescos pintats entre 1.540 i 1.542 per Didolfo del Guirlandaio. Podeu apreciar millor l'escut a la fotografia següent de detall.
Eleonora de Toledo, filla del virrei de Nàpols Pedro de Toledo, es va casar amb Cosimo I de' Medici l'any 1.539. La parella es traslladà al Palazzo Vecchio l'any 1.540. Cosimo vivia al primer pis del palau i Eleonora al segon.
A la Sala de Penèlope hi ha el dormitori de la duquesa Eleonora. Penèlope ajornava l'elecció d'un pretendent que substituís al seu marit Ulises, rei d'Itaca, al que esperà fidelment dutrant vint anys després de la Guerra de Troia. Deia que es casaria quan acabés la tela que teixia durant el dia. Astutament durant la nit desfeia la feina feta durant el dia...
Al centre del sostre del dormitori el protagonisme és per a Penèlope al teler envoltada de divinitats fluvials. Ho podeu apreciar millor a la propera fotografia de detall.
A la propera i última entrada dedicada al Palazzo Vecchio, acabarem de visitar-lo. Continuarem la visita al museu per la Sala dei Priori i l'acaberem al penell que corona la Torre d'Arnolfo.
Atentament.
Senyor i
