Matera, Città dei Sassi ( 2 ).

Continuant la passejada pel sud d'Itàlia, concretament a la ciutat de Matera de la regió de la Basilicata, ens aturem  la via Domenico Ridola per donar un cop d'ull a la curiosa chiesa del Purgatorio d'estil barroc. Construïda entre 1.725 i 1.747 amb el finançament de la Confraria del Purgatori.

 

L'església fou dissenyada per Giuseppe Tatone di Andria però la façana és de Vitoantonio  Buonvino i Bartolomeo Martemucci. La decoració està relacionada amb el tema de la mort i la redempció.

A la part superior hi ha àngels però als timpans de les portalades hi trobem esquelets ( a la central ) i calaveres ( a les laterals ). La propera fotografia de detall ens permet observar el timpà de la portalada principal en el que hi ha l'any en que es va acabar l'església 1.747.

A les fulles de fusta de la portalada principal hi ha relleus de calaveres i ossos. Fins i tot els tiradors de la porta representes ossos...

El zoom de la càmera fotogràfica em permet mostrar-vos detalladament la part superior d'aquesta porta en la que queda clar que tots morirem.

Caminant uns metres més per la via Domenico Ridola arriben a la chiesa di Santa Chiara edificada entre els anys 1.668 i 1.672 per ordre del bisbe de Matera Antonio del Ryos Culminarez. La petita església formava part del barri de les "cases noves" que es construí per acollir als treballadors del seminari.

A la façana hi ha la portalada arquitravada ricament decorada flanquejada per dues columnes entre les que a la part superior hi ha l'escut del bisbe Ryos. A esquerra i dreta de les columnes, dues fornícules acullen les estàtues de Sant Francesc i Santa Clara ( Chiara ).

 

 

Sobre l'escut del bisbe Ryos hi ha una fornícula amb la Mare de Déu del Carme i a la part superior de la finestra semicircular podeu veure una quarta fornícula amb una representació de Déu beneint.

 

Deixant la chiesa di Santa Chiara només continuar caminant per la via Domenico Ridola ja veig al fons el palazzo Lanfranchi, un edifici barroc que també fou construït entre 1.668 i 1.642  per acollir el seminari diocesà en el marc del projecte arquitectònic del barri "cases noves". Actualment acull el Museo d'Arte Medievale e Moderno.

La façana, dividida en dues parts per una cornisa, és asimètrica i està coronada per un frontó amb un rellotge. A la part inferior hi ha cinc fornícules amb imatges de la Mare de Déu del Carme i quatre sants. A la part superior hi ha pilastres i capitells que sostenen nou arcs cecs. A l'esquerra de la cornisa, entre la fornícula que hi sobre la portalada i l'arc cec més gran, hi ha una rosassa.

Anant a l'esquerra del palau accedim al Belvedere della piazzeta Giovano Pascoli on hi ha el mirador més popular i concorregut dels Sassi de Matera. Aquesta petita plaça ens permet mirar i admirar el Sasso Caveoso  en el que la majoria dels edificis estan excavats a la roca. Recordeu que al  Sasso Barisano , que vàrem observar virtualment des del Belvedere Luigi Guerricchio de la piazza Vittorio Veneto, la majoria dels edificis estan construïts no excavats a la roca. El Sasso Caveoso és el que està orientat al sud.

A la fotografia anterior ( a l'interior de la circumferència groga) i a la propera de detall podeu observar la chiesa rupestre di Santa Maria di Idris mig excavada a la roca, de la que es veu el campanar de cadireta de dos ulls. L'església està connectada a la cripta rupestre de San Giovanni in Monterrone mitjançant un túnel. Santa Maria di Idris està enfilada al Monterrone, el turó que hi ha al Sasso Caveoso.

Els Sassi di Matera foren reconeguts per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat l'any 1.993. Els dos barris dels Sassi ( Caveoso i  Barisano ) juntament amb els barri de Civita ( coronat per la catedral ) i el de Piano ( el barri planer que fou ocupat pel clergat i la noblesa d'estil barroc i rococó, des del que estem observant els Sassi ) formen el centre històric de Matera.

Moltes de les cases excavades a la calcarenita ( roca sedimentària ) han estat habitades sense interrupció des de l'edat del bronze.

 

 

Deixem el Belvedere della piazzeta Giovano Pascoli girem cua i tornem passejant pel barri Piano fins a la chiesa del Purgatorio a la que hem donat un cop d'ull al començament de l'entrada d'avui. Uns metres més endavant quan trobem la via del Corso anem a la dreta cap a la piazza San Francesco en la que veurem un indicador per anar al Sasso Barisano i al Duomo. Anem pujant per la via San Francesco D'Assisi i al trobar la piazza del Sedile continuem fins a la via Duomo que enfilarem fins trobar el palazzo Santoro, un edifici barroc del segle XVI.

Just davant del palau hi ha el Belvedere Raffaele Giura Longo - storcico des del que podem donar un cop d'ull al Sasso Barisano amb una perspectiva diferent de la que vàrem veure des del Belvedere Luigi Guerricchio.

A la part superior de la fotografia següent podeu veure el palazzo dell'Anunziata i, a l'interior de la circumferència groga que hi he dibuixat, el primer dels miradors des del que a l'entrada anterior dedicada a Matera vàrem mirar i admirar el Sasso Barisano ( el Belvedere Luigi Guerricchio anomenat di trei Archi. Malgrat la boira es veuen perfectament els tres arcs.

Un últim esforç per acabar d'enfilar la via Duomo i ja només ens cal passar per la porta di Suso per accedir a la piazza Duomo. A la dreta de la barana d'aquesta porta medieval hi ha un alt relleu amb el cap d'un home.

Quan s'acaba la pujada ens dóna la benvinguda la Cattedrale della Madonna della Bruna e di Sant'Eustachio construïda entre els anys 1.230 i 1.270. Un edifici del romànic puglià amb l'interior modificat en estil barroc a partir del 1.627.

Anant cap a l'esquerra i situant-nos d'esquena al frontispici de la catedral podem tornar a gaudir del Sasso Barisano. El mal temps no resta bellesa al laberint de cases, carrers i carrerons. Darrere del gran xiprer de la part superior de la propera fotografia, mig difuminat per la boira, hi ha el palazzo dell'Anunziata i el Belvedere Luigi Guerricchio.

 

 Dirigint la mirada a la dreta puc fer la fotografia següent de l'extrem nord del Basso Barisano. Hi podeu observar al centre la chiesa di San Pietro Barisano ( 1 ) també coneguda com a San Pietro de Veteribus que és un dels assentaments monàstics rupestres més grans de la ciutat. L'estructura més antiga és dels segles XII -XIII i s'amplià als segles XV -XVI. A l'extrem dret hi ha l'església i el convent de Sant'Agostino, un conjunt arquitectònic barroc consagrat l'any 1.592.

Estem a la Civita, el barri de la catedral, un edifici visible des de tota la ciutat perquè domina tot el territori. Des de tots els miradors de Matera veureu, com a mínim, el seu campanar.

A la propera entrada dedicada a Matera resseguirem perimetralment la catedral i hi entrarem per observar-la detalladament.

Atentament.

Senyor i

La Basílica di Santa Maria Novella.

Amb la d'avui tanco la sèrie d'entrades en les que hem passejat per Florència. Si a l'entrada anterior dedicada a la capital de la Toscana vàrem gaudir de la Basílica di San Lorenzo, el primer projecte de Brunelleschi a Florència, avui donarem un cop d'ull a la Basílica di Santa Maria Novella i a la plaça on està ubicada. Les dues basíliques estan gairebé a tocar, només les separen cinc minuts passejant.

 

 

La basílica fou edificada sobre una església de Santa Maria delle Vigne dels monjos dominics que havien arribat a Florència l'any 1.219. Les obres de renovació començaren l'any 1.279 i van acabar, conjuntament amb les del convent annex, a mitjans del segle XIV. Fou consagrada l'any 1.420, però la façana de marbre blanc i marbre verd de Prato no es va fer fins que el mercader florentí Giovanni Rucellai la finançà l'any 1.458 encarregà l'obra a Leon Battista Alberti.

 

Com podeu constatar a la fotografia anterior i a la propera més detalladament, a la part superior del frontispici de la basílica hi ha un gran òcul ( obert l'any 1.367 ), un dels que omple de llum natural la nau central més alta que les laterals on hi ha els finestrals. L'òcul està flanquejat per dues grans volutes i coronat per un frontó triangular amb un Sol al centre. En aquest frontó, a l'arquitrau superior hi ha la següent inscripció en llatí: "IOHA(N) NES ORICELLAURIUS PAV(LI) F(ILIUS) AN(NO) SAL(VTIS) MCCCCLXX"  ( Giovanni Rucellai, fill de Pau, any 1.470 ).

A la part inferior esquerra i dreta de la fotografia anterior es veuen parcialment l'escut dels Rucellai que observareu millor a la propera fotografia en la que aquests escuts estan a l'interior de les circumferències grogues que hi he dibuixat.

 

A la fotografia de detall següent podeu observar el fris que hi ha sobre la portalada principal que decora tot el frontispici de la basílica amb la representació de veles inflades pel vent.

 

 

L'arquitecte, escriptor, matemàtic, humanista, criptògraf, lingüista, filòsof i musicòleg Leon Battista Alberti ( 1.404-1.472 ) inserí el nou estil renaixentista a l'antiga estructura gòtica aconseguint una perfecta harmonia entre els dos estils arquitectònics.

A la segona meitat del segle XVI l'arquitecte, escriptor i pintor Giorgio Vasari intervingué a la basílica adaptant-la als gustos de l'època.

A la fotografia anterior podeu veure les llunetes de les tres portes del frontispici que foren pintades per Ulisse Ciocchi entre 1.616 i 1.618. A la central, que podeu observar millor a la propera fotografia de detall, hi ha representat Sant Tomàs d'Aquino resant davant del crucifix. A la dreta del sant hi ha l'escut dels Rucellai i al fons la processó de Corpus que començava a Santa Maria Novella. A les llunetes laterals estan representats dos personatges de l'Antic Testament. A la de l'esquerra Melquisedec amb els pans, i a la de la dreta Aaron amb el mannà.

Al centre de l'arc de mig punt de la portalada central, com podeu constatar a la fotografia anterior i a la propera més detalladament, hi ha l'escut dels Rucellai. 

 

Al frontispici de la basílica hi ha dos enginys astronòmics que el matemàtic, astrònom, cosmògraf i bisbe Ignazio Danti construí als anys setanta del segle XVI. 

A l'esquerra de la portalada lateral esquerra trobem un armil·lar amb dues circumferències metàl·liques graduades que s'emprava per representar de manera aproximada el moviment dels cossos celestes al voltant de la Terra i el Sol i els moments dels equinoccis i els solsticis.

A la dreta de la portalada lateral dreta hi ha una llosa de marbre perpendicular a la façana, sostinguda per una mènsula, amb sis rellotges de sol. Els sis rellotges donen l'hora itàlica, bohèmia, astronòmica, comuna ultramuntana, planetària i canònica.

El campanar, construït entre 1.332 i 1.333 per Jacopo Talenti utilitzant els fonaments més antics, del segle XIII acull cinc campanes foses l'ant 1.764. D'estil romànic amb finestres d'arc de mig punt està coronat per una agulla gòtica. El campanar, de seixanta-quatre metres i mig d'alçària, té vuit nivells. Les finestres dels quatre nivells superiors, de baix a dalt, són: sense mainell ( cinquè nivell ), bífora - amb un mainell- ( sisè nivell ) i trífores -amb dos mainells- ( setè i vuitè nivell ).

Deixem el campanille per anar fins a la portalada principal per veure l'interior de la basílica. Com podeu constatar els arcs apuntats, les voltes gòtiques i els òculs de les naus estan decorats amb el blanc i el verd, els colors del frontispici. La nau central és molt més ampla i alta que les naus laterals. Els òculs omplen de llum natural la nau central i els finestrals les naus laterals.

 

L'església mesura noranta-nou metres i vint centímetres de llargària i el transsepte fa seixanta-un metres i cinquanta quatre centímetres. Dos graons separen les dues parts en les que estava dividida l'església. La part reservada als frares ( la més propera al presbiteri ) i la dels fidels (la més propera al frontispici ). En aquest antic punt de separació, a una alçària que quatre metres i mig hi ha el Crucifix de Giotto datat entre 1.290 i 1.295.

Al centre de la fotografia anterior podeu veure en primer terme el Crucifix de Giotto i al fons la Capella Tornabuoni, que és la Capella Major de la basílica, amb les seves pintures al fresc que expliquen escenes de la vida de la Verge Maria i de San Joan Baptista. Els van pintar Domenico Ghirlandaio i el seu taller entre 1.485 i 1.490. Ghirlandaio també dissenyà els vitralls. L'altar major de marbre és molt posterior, del 1.860.

 

 

L'any 2.001, després de dotze anys de restauració, el Crucifix de Giotto es penjà lleugerament inclinat cap endavant en la posició que probablement devia estar fins al 1.421. L'estructura metàl·lica que el sosté està ancorada a un torn que permet baixar-lo a terra. L'obra de Giotto di Bondore és un tremp i or sobre fusta que mesura cinc-cents setanta-vuit centímetres l'alçària per quatre-cents sis centímetres d'amplària. Als laterals del braç transversal de la creu estan pintat la Mare de Déu ( esquerra ) i Joan Evangelista ( dreta ).

Surto de la basílica per mostrar-vos alguns detalls de la Piazza di Santa Maria Novella de la que us sorprendran dos grans obeliscs de marbre que foren afegits a la plaça al segle XVI per ordre dels Medici...

A la dreta de la fotografia anterior podeu observar l'obelisc més proper a la basílica i a la propera fotografia el més allunyat, a tocar de l'Ospedale di San Paolo ( Hospital de Sant Pau ) que actualment és la seu del Museo Novecento. En les dues fotografies l'obelisc està a l'interior de l'el·lipse groga que hi he dibuixat.

La plaça, inaugurada a finals del segle XIII inicis del XIV, s'emprà en celebracions i espectacles com Il Palio dei Cocchi, una de les tradicions competitives més importants del Renaixement florentí. Era una cursa de carruatges semblants als carros romans establerta per Cosimo I de'Medici al 1.563. Els obeliscs  assenyalaven el lloc on tenien que girar els carruatges. La trajectòria que feien els carros era rectangular amb els costats menors corbats.

Inicialment els carruatges giraven al voltant d'unes estructures piramidals de fusta, però cap al 1.600 aquestes piràmides foren substituïdes per dos obeliscs de marbre.

La fotografia anterior és de l'obelisc més llunyà a la basílica i la propera, de detall, d'una de les quatre tortugues de bronze fetes per Giambologna sobre les que es recolzen els obeliscs.

Els quatre carruatges de fusta, cadascun tirat per dos cavalls, feien tres voltes a la plaça. Els colors de cada carruatge ( verd, blau, vermell i blanc ) representaven els barris florentins que participaven a la cursa.

No es podia imaginar l'escultor flamenc que les seves tortugues de bronze estarien envoltades, segles després, per punxes d'acer inoxidable contra els coloms...

Il Palio dei Cocchi es celebrava el vint-i-tres de juny, vigília de la festa de San Giovanni Battista patró de Florència. Fou una festa molt popular fins a mitjans del 1.800 quan les vies del primer tramvia de la ciutat van travessar la Piazza di Santa Maria Novella.

Per acabar la visita a la plaça vull ensenyar-vos l'Ospedale di San Paolo que posteriorment fou seu de l'Scuole Leopoldine i des del 2.006 acollí primer el Museu Aliani de fotografia ( que tancà al 2.014 ) i posteriorment el Museo Novecento.

A la llista que l'any 1.901 elaborà la Direzione Generale della Antichità e Belli Arti la loggia apareix com a edifici monumental per ser considerat patrimoni artístic nacional. A l'esquerra de les fotografies anterior i propera podeu observar un dels obeliscs de marbre.

L'hospital es va fundar a principis del segle XIII com a hospici de pelegrins, quan encara no existia la basílica de Santa Maria Novella. L'any 1.451 Benino Benini amplià l'hospital construint la loggia a partir d'un disseny de Michelozzo que s'inspirà en el pòrtic de Brunelleschi de l'Spedale degli Innocenti. S'assemblen tant que durant un temps la loggia de San Paolo s'atribuïa a Brunelleschi.

A la propera fotografia de detall podeu observar el bust de marbre del gran duc Ferdinando I de'Medici, que  Giovanni Bandini va fer l'any 1.590.

A la fotografia anterior, a més a més del bust, als carcanyols ( l'espai entre els arcs ) hi podeu veure dos dels nou tondi i les dues meitats de la loggia. El tondo de l'esquerra està dedicat a San Antonio di Padova i el de la dreta a San Bernardino da Siena. A la propera fotografia de detall podem veure a San Bernardino da Siena amb l'habit de franciscà que duu a la mà el trigrama de Crist (IHS).

La loggia té deu arcs de mig punt sostinguts per nou columnes i dos pilars. Constatareu a les fotografies que a la primera planta sobre cada arc de mig punt hi ha una finestra.

Un tondo ( en plural tondi ) és una obra d'art formada per un baix relleu o una pintura fets sobre un suport de format rodó.

Als nou tondi s'hi representen sants vinculats al mon franciscà i a els de les dues meitats ( als extrema de la loggia ) estan dedicats a Benino Benini. Els va fer amb terracota vidrada Andrea della Robbia entre 1.489 i 1.496. Els tondi de l'Spedale degli Innocenti també són de Andrea della Robbia.

Des del setembre de 1.943 fins al juliol de 1.944 les tropes nazis van requisar les instal·lacions de l'Scuole Leopoldina des d'on deportaven a les víctimes a Alemanya sortint de l'estació de Santa Maria Novella que està al costat...

Atentament.

Senyor i

El castell de Verdú ( 1 ).

Al novembre del 2.020, a l'entrada "Un cop d'ull a Santa Maria de Verdú" vàrem observar detalladament l'exterior de l'església parroquial. Cinc anys després tornem a la plaça del Bisbe Comelles on  hi ha dos dels edificis singulars d'aquest municipi de la comarca de l'Urgell: l'església parroquial de Santa Maria ( a l'esquerra de la propera fotografia ) i el castell ( a la dreta ). 

 

El protagonisme de l'entrada d'avui i de la propera dedicada a Verdú és pel castell, eix a partit del qual es van anar estructurant els carrers i les places del poble. Si el voleu visitar cal que feu una reserva prèvia a l'Oficina de Turisme de Verdú ( telèfon 973347216 ).

 

El castell actual és el resultat de les moltes reformes que s'hi han fet amb el pas dels segles. El recinte d'aquesta fortalesa és de planta poligonal i s'adapta al turonet que corona el poble. Entrem fins al pati d'armes per la porta d'arc de mig punt de grans dovelles sobre la que hi ha el matacà.

Abans d'entrar-hi, aixecant la mirada i malgrat el contrallum faig la propera fotografia del matacà que durant un assalt o un setge era un lloc segur des del qual els defensors de castell podien mirar i atacar a l'enemic. Pels orificis de la base es podien llançar  pedres, materials ardents i tot tipus de projectils.

Només entrar castell, que conserva elements originals del romànic, del gòtic i del renaixement, trobem el pati d'armes a partir del qual s'articulen les diferents estances. 

A la fotografia següent podeu observar les dues galeries del pati amb columnes toscanes. Les de baix amb el fust llis i les de la galeria superior amb el fust estriat. Les dues galeries tenen una estructura d'embigat al sostre.

 

 

Els primers documents que fan referència al castell són del 1.072. A finals del segle XII es començà a construir una primera fortificació al voltant de la torre mestra o de l'homenatge que hi ha al centre del pati d'armes. Aquesta torre cilíndrica construïda al segle XII és la part més antiga que es conserva del castell. Té una alçària de vint-i-cinc metres i s'hi pot pujar.

L'any 1.184 una riuada del riu Cercavins destruí el poblat que hi havia a la seva riba. Aleshores el nucli urbà va créixer al voltant del castell perquè Berenguera d'Anglesola ( després anomenada de Cervera al casar-se amb Guillem III de Cervera ...)  concedí als habitants de Verdú aquest privilegi.

A partir del segle XIII el castell es va transformar en residència-palau dels abats del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet. A l'estructura principal del castell es superposen tres sales.

Des del pati d'armes podem anar a la Sala del Molí per l'obertura d'arc de mig punt que veieu a l'esquerra de la fotografia anterior.

Aquesta sala amb vuit arcs apuntats estava reservada com a dipòsit de gra i per a les picadores de raïm. El most queia a la sala inferior amb volta de canó i sense cap obertura, que probablement es construí a finals del segle XII.

Durant uns sis-cents anys el castell va dependre del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet i es va anar transformant en residència palau dels seus abats.

Si faig mitja volta puc mostrar-vos, al fons,  la part d'aquesta sala que està orientada a l'església de Santa Maria. Malgrat el contrallum  podeu veure tres obertures, dues portes i una finestra, que hi ha el mur que dona al jardí al que sortirem per la porta de l'esquerra.

La propera fotografia, feta al jardí que hi ha entre el castell i l'església parroquial de Santa Maria, és de les tres obertures de la fotografia anterior.

Aixecant la mirada podem observar les dues finestres bífores d'arc apuntat amb traceria de la Sala de l'Abat Copons, del segle XIV, a la que pujarem després.

 

Al jardí hi ha la Creu de les Eres, d'estil gòtic, datada al segle XIV. Es una creu de terme trilobulada que l'any 1.936 fou malmesa. Ha perdut el capitell però s'ha pogut restaurar.

 

Amb la desamortització de Mendizábal ( 1.836 ) el castell es subhastà i el va comprar un particular que posteriorment el vengué per parts. Això suposà el començament de la seva decadència.

Marxem del jardí que hi ha entre l'església i el castell i tornem al pari d'armes per enfilar l'escala de pedra que ens deixa a la galeria renaixentista.

Abans d'entrar a la galeria, aixecant la mirada puc mostrar-vos l'any que està escrit sobre el malmès l'escut, 1.514.

 

 

Fent mitja volta us ensenyo per on harem de passar, a la propera entrada dedicada a Verdú, per poder pujar a la torre del castell...

L'any 1.916 el Patronat Sant Pere Claver va comprar la part més important i noble del castell i la dedicà a centre cultural i religiós. També s'hi va instal·lar el Sindicat Agrícola de Verdú. L'Ajuntament va comprar el castell a finals de la dècada dels vuitanta del segle passat i començà la rehabilitació. Del 2.004 al 2.015 s'han fet obres de consolidació i reforma.

Només entrar amb l'objectiu d'accedir a la Sala de l'Abat Copons, mirant a l'esquerra aquestes reformes són molt evidents.

 

 

Vaig visitar el castell de Verdú a finals de la dècada dels vuitanta del segle passat i l'estat de conservació l'edifici era molt deficient. A l'entrar a la Sala gòtica Abat Copons, el canvi és espectacular.

Els finestrals gòtics triforats ( amb dos mainells ) d'arc apuntat amb delicada traceria s'han rehabilitat. Abans aquestes obertures les havien tapat parcialment la part de l'arc, retirat els mainells per transformar-los en senzilles finestres rectangulars molt més petites... Els quatre finestrals gòtics es van recuperar a la segona etapa de les obres de consolidació. Apropant-nos a un dels finestrals podem observar a vista d'ocell una petita part de les vinyes de Verdú.

 

Girant noranta graus a la dreta us puc ensenyar l'espectacular obertura que s'ha fet en un dels murs curts d'aquesta gran sala de planta rectangular. Una obertura que l'omple de llum natural.

 

 

Fent mitja volta veiem part dels arcs apuntats de la sala gòtica. A la dreta hi ha els quatre grans finestrals triforats i al fons les fues finestres bífores que hem vist abans des del jardí que hi ha entre l'església i el castell.

A la propera entrada dedicada a Verdú ens enfilarem a l'espectacular torre cilíndrica i observarem el poble a vista d'ocell.

Atentament.

Senyor i