Matera, Città dei Sassi ( 3 ).

A les entrades anteriors dedicades a Matera vàrem passejar per tres dels quatre barris del centre històric de la ciutat: el de Piano, els dos barris de Sassi ( Caveoso i Barisano ) i després d'enfilar la via Duomo vam arribar al quart barri, el de Civita, coronat per la catedral.

Curiosament a la piazza Duomo no tenim prou perspectiva per veure bé el campanar que s'observa perfectament des dels miradors de la ciutat. Un campanar de cinquanta-dos metres d'alçària, base quadrada i quatre plates. A les tres primeres plantes les finestres d'arc de mig punt són geminades i a la quarta planta també són d'arc de mig punt, més petites, d'una sola obertura. La coberta piramidal es va col·locar al segle XVIII. Al campanar hi ha set campanes afinades en mi bemoll que repiquen per la ciutat antiga durant les celebracions.

A la propera fotografia, feta des del Belvedere Luigi Guerrichio, també anomenar dei Trei Atchi, un dels miradors del barri de Piano podeu veure molt millor el campanar de la catedral. 

 

Avui resseguirem perimetralment la Cattedrale della Madonna della Bruna e di Sant'Eustachio, un edifici del romànic puglià construït entre els anys 1.230 i 1.270 amb l'interior modificat a partir del 1.627. La Madonna della Bruna i Sant'Eutachio són els patrons de Matera.

Ens apropem a la façana sud en la que hi ha dues portalades. La de l'esquerra, que podeu veure millor a la fotografia anterior, és la Porta de Piazza amb un petit panell amb un baix relleu a la lluneta que representa a Abraham pare de les tres religions monoteistes: cristianisme, islam i judaisme. A les mènsules que flanquegen l'arc de mig punt hi ha les estàtues de dos monjos benedictins. Com és habitual al romànic puglià la portalada està decorada amb motius vegetals.

A la dreta de la façana hi ha la Porta dei Leoni anomenada així per les dues estàtues de lleons agenollats que custodien la fe. Aquesta lleons són la base de les columnes que suporten, conjuntament amb dues mènsules, les dues arquivoltes de la portalada.

A més a més de la típica decoració vegetal del romànic puglià a la llinda de la porta hi ha sis caps humans esculpits...

A la primera entrada dedicada a Matera vaig explicar-vos que la portalada de la chiesa si San Giovanni Batista, obra dels mestres picapedrers Michelle Del Giudice i Marco Di Lauria, recorda a la Porta dei Leoni de la catedral. Jutgeu vosaltres mateixos comparant les dues fotografies anteriors amb les dues properes.

A la fotografia frontal de la Porta dei Leoni no es veuen gairebé els lleons per això vaig una mica a l'esquerra mostrar-vos lateralment la porta i els lleons.  Entre les dues portalades hi ha una finestra amb motius decoratius similars als de la Porta dei Leoni.

 

Deixem la façana sud i anem a l'esquerra per observar detalladament el frontispici de la catedral orientat a la vall del Sasso Barisano.

 

 

La portalada principal d'arc de mig punt està envoltada d'una delicada decoració floral i entrellaçats. A la lluneta hi ha una estàtua de la Madonna della Bruna i a les fornícules que flanquegen la portalada les estàtues de San Pietro i San Paolo. Als laterals hi ha dos alts relleus del segle XVI de San Eustachio i Santa Teopista.

Aixecant la mirada trobem la rosassa flanquejada per quatre columnetes. Està formada per setze columnes amb els seus arquets i al centre setze columnes més petites també amb els seus arquets. Recorda a la roda de la fortuna, el joc del destí...

Telamò suporta la rosassa amb els braços i el cap, un artesà ( esquerra ) i un home ric ( dreta ) la flanquegen aguantant-la i a la part superior l'arcàngel Sant Miquel aixafa al drac.

Les columnes i les dotze semi-columnes de la part superior del frontispici probablement fan referència als quatre evangelistes i als dotze apòstols.

L'interior de la catedral és de planta de creu llatina amb tres naus dividides per arcs de mig punt sostinguts per deu columnes amb els seus capitells de pedra. Observant-la des de la nau central constatareu a la propera fotografia que l'interior poc té a veure amb la sobrietat de l'exterior. No queda gairebé res de l'interior original, només unes pintures al fresc i els deu capitells medievals de pedra.

A partit del 1.627 l'interior fou molt transformat afegint-li estucs i decoracions i al 1.776 els revestiments dels marcs i estucs es van cobrir amb una pàtina daurada. El sostre encavallat fou cobert l'any 1.719 per un fals sostre de fusta sobre el qual el calabrès Giovanni Battista Santoro hi pintà l'any 1.809 tres llenços: Èxtasi de Sant Joan de Matera, Visitació i Aparició de la creu a Sant Estaqui. Els tres temes són molt estimats pels fidels de Matera.

El presbiteri s'eleva sobre el nivell de la nau i per accedir-hi cal pujar sis graons que construí Simone Carafa, que fou arquebisbe entre 1.638 i 1.647. El gran altar major del segle XVII, de marbre, va pertànyer a l'abadia benedictina de Montescaglioso fins al 1.776, any en que fou traslladat a Matera.

L'altar es va muntar al seu emplaçament actual al 1.785 substituint l'altar de la Madonna della Bruna que es col·locà a tocar de la portalada d'accés a la catedral, al costat de l'Evangeli ( el costat esquerre des del punt de vista dels fidels, mirant cap a l'altar ), on encara es troba.

A la propera fotografia de detall podeu veure el retaule que Fabrizio Santafeda pintà l'any 1.580. Al compartiment central hi ha la Mare de Déu amb el Nen acompanyada dels sants Joan Baptista, Joan Evangelista, Blai, Donat, Pere i Pau. 

A la predel·la s'hi representen: la Visió de Sant Eustaqui, la Conversió de Sant pau, Salomé amb el cap del Baptista, la Visitació, el Martiri de Sant Pere i Joan Evangelista.

 

 

Deixo la nau central per apropar-me a la pica baptismal que hi ha a la dreta de l'entrada principal, al costat de l'Epístola ( dret ), on vull mostrar-vos unes pintures al fresc que, juntament amb els capitells de pedra, són el poc que queda de l'edifici medieval a l'interior de la catedral.

A la propera fotografia podeu observar un d'aquests capitells envoltats d'una decoració que no té res a veure amb l'art romànic.

Com podeu constatar a la fotografia següent darrere de la pica baptismal han descobert un conjunt de pintures al fresc que mesura cinc metres i quaranta centímetres d'alçària per tres metres i noranta-dos centímetres d'amplària.

El conjunt de pintures al fresc està dividit en dos registres. El superior és del segle XIII i l'inferior del segle XIV. A la propera fotografia, darrere de la pica baptismal podeu observar més detalladament el registre inferior amb Sant Pare Màrtir, Sant Julià, la Mare de Déu amb el Nen i Sant Lluc.

Al registre superior hi ha la representació del Judici Final atribuït a Rinaldo da Taranto, un mestre de pintura al fresc de finals del segle XIII. El van trobar casualment durant unes obres de restauració de pintures del segle XVII que el tapaven.

 

 Al centre del fresc podem veure a Sant Miquel Arcàngel portant als pecadors a l'infern. A la dreta hi ha representat un rei, un papa, religiosos benedictins... que representen la igualtat de les ànimes després de la mort.

A la part superior està representat el purgatori en el que veiem que de la boca de grans peixos surten membres i caps que representen a les ànimes purificades.

Si faig mitja volta, just al davant, a la primera capella del costat de l'Evangeli ( esquerre ) hi ha l'altar que fou fins al 1.776 l'altar major de la catedral.

L'altar de marbre incrustat i policrom el va fer a Nàpols l'any 1.731 Cristofaro Battimelli. Com podeu constatar a la fotografia anterior sobre l'altar hi ha un retaule, també de marbre, que l'any 1.706 va fer Francesco Cimafonte, en el que s'hi col·locà el frec bizantí, datat al 1.270, de la Madonna della Bruna con Bambino. El fresc està flanquejat per dues fornícules amb les estàtues dels profetes David i Isaïes. 

 

 

Deixem la capella i continuem pel costat de l'Evangeli fins a la cappella dell'Anunziata  d'estil renaixentista que va fer Giulio Persio a la dècada del 1.580.

A la lluneta de la part superior hi ha la Pietà i darrere de l'altar, l'Anunciació flanquejada per Sant Roc i Santa Caterina d'Alexandria. La volta, de cassetons, té al centre un alt relleu del Pare Etern beneint. Els dos murs laterals tenen un seient de pedra que es corresponen a nínxols acabats en forma de petxina.

A la dreta de la cappella dell'Anunziata, ja al transsepte, trobem la cappella del Presepe ( la capella del pessebre ) en la que durant les obres de reforma el dia trenta d'octubre del 2.014 van trobar les restes de dues capelles pintades al fresc...

Aquestes dues capelles probablement formaven part del cementiri de Sant'Eustachio anterior a la construcció de la catedral.

 

 Probablement a les pintures al fresc estan representats San Nicola, els dos sants metges Cosme i Damià, i la Madonna della Bruna.

Deixem la catedral i el barri de Civita i baixem per la via Duomo, ubicada entre els  dos barris de Sassi ( Caveoso i Barisano ) per tornar a la piazza Vittorio Veneto ( ja al barri de Piano ) on a la propera i l'última entrada dedicada a Matera observarem detalladament el Palombaro Lungo i la chiesa rupestre del Santo Spirito a les que a la primera entrada només els hi vàrem donar un cop d'ull.

Atentament.

Senyor i

A l'església de la Seu Vella ( i 4 ).

Al final de l'entrada anterior dedicada a la Seu Vella us deia que a la propera  observaríem detalladament alguns dels capitells que coronen els pilars cruciformes envoltats de columnes començant pels de l'arc apuntat que obre l'absis major al transsepte. Per explicar-vos alguns dels capitells he consultat la Tesi doctoral "L'escultura del segle XIII de la Seu Vella de Lleida" Volum II de Meritxell Niñá Jove. Els dos volums de la tesi estan penjats a internet.

Baixo els dos petits trams d'escala del presbiteri per tornar al transsepte, aixecar la mirada i mostrar-vos alguns dels capitells que coronen els pilars cruciformes envoltats de columnes dels que arrenquen l'arc apuntat que obre el absis major al transsepte i el costat est dels arcs apuntats del transsepte.

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica a la propera fotografia del costat esquerre en el que d'esquerra a dreta podem veure: dracs, un cavaller armat amb una espasa atacant un lleó, un centaure disparant una fletxa a una sirena ocell, la roda de la vida, ocells i grius, una bèstia devorant un home i el dubte de Sant Tomàs.

 

 

Pujant el primer tram d'escales faig la propera fotografia. D'esquerra a dreta veiem: el lateral de la roda de la vida, ocells i grius, la bèstia devorant l'home, el capitell doble del dubte de Sant Tomàs i dos felins lluitant.

 

 

Al costat dret, d'esquerra a dreta en els capitells hi ha esculpit: decoració vegetal, fulles d'acant, els episodis de l'Anunciació i la Visitació, tres personatges drets ( el central decapitat ), un capitell doble amb la representació de David i el Cavaller Victoriós.

 

 

Col·locant-me frontalment al pilar, d'esquerra a dreta i des d'una altra perspectiva:  els episodis de l'Anunciació i la Visitació, els tres personatges drets amb el de la cantonada decapitat, el capitell doble amb la representació de David i el Cavaller Victoriós. A més a més un home que clava una espasa a un lleó i un capitell amb fulles i tiges.

 

Deixem els capitells que coronen els pilars de l'arc apuntat  que obre l'absis major al transsepte per donar un cop d'ull a altres capitells de la imponent església romànica.

Anem al fons de la nau, però abans d'alçar la mirada per mirar i admirar alguns dels capitells, gaudim un moment de la impressionant austeritat i bellesa de la maltractadíssima antiga catedral de Lleida.

 

 

Al primer pilar cruciforme que separa la nau central de la nau de l'Evangeli ( l'esquerra des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ). Al capitell de l'esquerra dos grius afrontats i al de la dreta l'escena de les tres Maries davant el sepulcre.

 

Al transsepte nord ( pilar nord-est ) d'esquerra a dreta hi ha els capitells amb l'escena amb el martiri de Sant Quirze i la seva mare Santa Julita, acant amb pinyes i grans flors, els tres joves hebreus que es neguen a adorar l'ídol de Nabucodonosor, dracs atacant als homes i fulles d'acant.

 

 

Al pilar situat a l'angle entre la nau de l'Evangeli i el transsepte, d'esquerra a dreta als capitells hi podem observar: quatre figures molt degradades, la detenció d'un sant, la segona vinguda de Crist amb el Tetramorf, grius aculats, lleons afrontats i homes atacant dracs.

 

 

A un dels pilars que separen la nau central de la del costat de l'Evangeli, d'esquerra a dreta hi ha: grans roleus amb fruits al centre amb un cap monstruós del que per la boca hi surten tiges, harpies que es donen l'esquena i tenen els caps girats, quadrúpedes aculats girant ela colls que tenen les cues acabades en una palmeta ( a la part superior del capitell també hi ha esculpides palmetes ), fulles dentades i tiges amb fulles u fruits entrellaçats.

 

 

En un altre pilar del mateix indret podem veure en primer terme a Crist amb nimbe crucífer envoltat de quatre apòstols amb nimbe i al capitell de la dreta n'hi ha sis més  ( tres dels apòstols estan trencats per un forat quadrangular ). Constatareu que a les columnes també hi ha forats. A l'esquerra d'aquests dos capitells, d'esquerra  a dreta hi ha dos capitells amb decoració vegetal i els episodis de l'Anunciació i la Visitació.

 

La fotografia següent és del mateix pilar vist des d'una altra perspectiva. A les dues fotografies es veu que els rostres de Crist i els apòstols estan mutilats.

Als murs, pilars cruciformes, columnes i capitells de l'antiga església romànica hi ha molts forats que recorden la lamentable compartimentació que va patir l'antiga catedral de Lleida per adequar-la a les funcions militars.

La propera fotografia de la postal, custodiada a l'Arxiu Gavín de les Avellanes en la que a la part inferior hi podem llegir: "LERIDA. -Nave lateral de la Seo Vieja" i a sota "L.Roisin fot. Barcelona", ens ajuda a imaginar-nos aquesta cruel compartimentació que destruí part del patrimoni. Els soldats podien veure molt bé els capitells... El parisenc Lucien Roisin Besnard ( París 1.884 - Barcelona 1.943 ) treballà de fotògraf a Barcelona dedicant-se bàsicament al negoci de les postals. Tenia una botiga a la Rambla de Santa Mònica, "La Casa de la Posta", que la seva família regentà fins al 1.962. 

 

Aixecant altra vegada la mirada al pilar cruciforme ubicat a l'angle entre la nau de l'Epístola ( la de la dreta des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar )  i el transsepte veiem en primer terme a l'esquerra dos dracs alats mossegant a les espatlles a dues persones aterrides i a la dreta tres lleons ( dos a la cara frontal i un a la lateral ) que giren el cap i les seves cues en transformen en tiges.

A l'esquerra, en segon terme, d'esquerra a dreta als capitells hi ha esculpits: dos homes acotxats que voles aixecar un recipient de fusta, dos homes muntant dromedaris enfrontats a l'angle del capitell. A la dreta: un capitell amb fulles d'acant i a la seva dreta a l'angle del capitell un home aterrit mossegat a les espatlles per dos dracs.

 

 

A la nau del costat de l'Evangeli, adossat al mur que separa aquesta nau de la central, al capitell de l'esquerra hi ha fos dracs afrontats simètrics. Les seves cues es transformen en tiges vegetals que acaben en palmetes. Al capitell de la dreta sirenes-ocell o harpies aculades, també simètriques i amb les cues transformades en tiges vegetals acabades en palmetes.

 

A la mateixa nau, a l'angle amb el transsepte trobem una sèrie de capitells que han perdut part del relleu i totes les figures tenen mutilats el cap i les extremitats.

 

 

Al capitell de l'esquerra, decorat amb un entrellaçat geomètric de cintes perlejades, és el que està més ben conservat i només presenta petits trencaments. A la propera fotografia podeu observar els tres capitells frontalment.

 

 

Als tres capitells de la dreta del capitell amb l'entrellaçat geomètric es representen escenes de l'Antic Testament, concretament del Cicle de Jacob i Esaú. Al de l'esquerra, en una cara Rebeca envia a Jacob a caçar i a l'altra Jacob rep la benedicció d'Isaac. Prop de l'angle del capitell hi ha un forat. Al capitell de la seva dreta, a la cara frontal Esaú demana la benedicció, a l'angle està representada la fuga de Jacob i Rebera ( darrere seu hi ha una gran fulla ). A la cara lateral Esaú aixeca els braços irat.

 

A la fotografia anterior podeu constatar que, a més amés de les mutilacions dels personatges, hi ha greus problemes d'erosió dels capitells i les columnes.

Per acabar aquest cop d'ull als capitells de l'església romànica de la Seu Vella, també a la nau de l'Evangeli, en un pilar exempt que separa aquesta nau de la central hi ha dos capitells amb la part superior amb un fris de fulles d'acant en els que hi ha escenes de lluita entre homes i dracs. Al de l'esquerra dos homes lluiten amb el drac coronat que hi ha a l'angle del capitell. Al de l'esquerra, dos cavallers lluiten contra dos dracs coronats. 

Però la destrucció parcial de la Seu Vella no és conseqüència d'atacs de dracs coronats, lleons, harpies o sirenes-ocell sinó de la decisió humana de transformar una catedral construïda entre els segles XIII i el segle XV en caserna militar...

En una propera entrada dedicada a la Seu Vella accedirem al claustre construït atípicament, per falta d'espai, als peus del temple per mirar-lo i admirar-lo.

Atentament.

Senyor i

Montclar, una petita joia del Berguedà.

Allà on es troben els camins que unien les comarques del Solsonès, el Berguedà i el Bages  hi ha el petit poble de Montclar que ja trobem documentat el segle X. Enfilat dalt d'un turó s'estructura al voltant de la plaça.

A pocs metres d'enfilar la carretera que ens ajuda a coronar el turó trobem un bon aparcament en el que el protagonisme és per l'absis sense ornamentació de l'església parroquial de Sant Martí, d'estil romànic i una sola nau, construïda al segle XII però amb importants modificacions als segles XVII ( l'obertura de les dues capelles a mode de transsepte i la modificació de la portalada d'entrada ) i principi del XVIII ( instal·lació de dos retaules barrocs ).

Al centre d l'absis hi ha una finestra d'arc de mig punt de doble esqueixada que faciliten l'entrada de llum de l'exterior gràcies a l'eixamplament esbiaixat dels brancals i la llinda. Però aquesta funció era no és possible perquè la finestra està cegada. La podeu observar millor a la propera fotografia de detall.

El caminet que s'enfila a tocar de l'absis ens duu a la plaça en la que entre els segles XVII i XVIII es van construir la majoria de les cases que donaven servei als traginers : fonda, forn de pa, ferreria, barber, sastre...

La construcció de noves carreteres durant el segle XIX allunyà Montclar dels eixos de comunicació. Moltes de les cases foren abandonades i als 1.964 només n'hi havia dues d'habitades. Un grup de persones relacionades amb el Centre Excursionista de Catalunya comprà algunes cases i les rehabilità.

Un dels edificis de la plaça és la rectoria, construïda a finals del segle XVII. Té l'estructura d'una masia, amb planta baixa i dos pisos superiors. La coberta a dues aigües es de teula àrab. 

A la fotografia anterior podeu observar-ne la façana orientada a la plaça i a la següent, de detall, el petit balcó protegit amb un ràfec de teula àrab.

A l'esquerra de la rectoria, per la porta que veieu a la dreta de la propera fotografia, podem accedir al jardí que hi ha davant de la porta de l'església i al clos del cementiri adossat a l'angle sud-oest de Sant Martí. L'antic campanar de cadireta posteriorment es transformà en una torre coberta amb teulada a quatre aigües. Aquesta torre probablement tingué la funció de guaita i comunidor ( en el que el sacerdot conjurava amb les seves oracions les tempestes i pedregades).

Un moment abans d'accedir al jardí, aixecant la mirada podem veure la llinda de pedra en la que hi podem llegir l'any 1.690.

Només entrar al jardí si dirigim la mirada a l'esquerra trobem la porta de ferro que ens permet accedir al clos del cementiri.

El zoom de la càmera fotogràfica em permet mostrar-vos detalladament la part superior d'aquesta porta centenària en la que hi podem llegir: 1.912 AVUI JO DEMÀ TU.

Si a l'esquerra de la porta d'accés al jardí trobem la porta del cementiri a la dreta veiem part de la façana sud-oest de la rectoria.

Apropant-me al porxo puc fotografiar-lo frontalment. A la planta baixa hi ha quatre obertures d'arc de mig punt.

Deixem la rectoria i tornem a situar-nos frontalment a la porta d'entrada del mur sud de l'església. Es va fer durant les reformes del segle XVII al mateix lloc on hi havia la porta romànica. A la llinda hi podem llegir l'any 1.678.

Malauradament la porta està tancada i no puc mostrar-vos l'interior. Al sortir del recinte del jardí anant a la dreta resseguint el mur del cementiri i anant a la dreta quan s'acaba aquest mur, trobem la Font del Rector.

Aquest dipòsit d'aigua és una petita edificació de paredat amb cantoneres i marc de la obertura de maó vist. La coberta és una cúpula en forma de casquet esfèric. La font té una aixeta i un abeurador de pedra.

Unes passes més per aquesta petita sendera i arribem a les escales que ens permeten baixar a l'antiga bassa circular tancada per un mur d'uns dos metres d'alçària excepte l'espai de l'escala.

Aixecant la mirada des del fons de la bassa podem observar parcialment el mur oest de l'església que estava coronat pel campanar de cadireta de dos ulls que es reconvertí en una torre amb coberta de quatre aigües que ja us he explicat abans tenia funció de guaita i comunidor.

Sota els dos ulls tapats de l'antic campanar de cadireta hi ha una finestra d'arc de mig punt de doble esqueixada.

Pugem les escales i  tornem a la plaça  per fer-li una última mirada. Aquesta bella plaça era un recinte per recollir l'aigua de pluja que queia per la cinglera i que en part es recollia al pou que hi ha darrere de la rectoria.

Marxem de Montclar i del Berguedà per apropar-nos en properes entrades al Lluçanès per gaudir del seu patrimoni.

Atentament.

Senyor i