Passejant per Cudillero ( 1 ).

Deixem el conceyu de Gijón que hem visitat a les dues últimes entrades dedicades a Astúries, per anar fins al conceyu de Cudillero a donar un cop d'ull a la Capilla del Humilladero i a la Quinta de Selgas ubicada a el lugar de El Pito.

No és fàcil aparcar a Cudillero, per això us recomano fer-ho a l'aparcament del port ubicat a només deu minuts caminant del centre. Com podeu constatar a la fotografia anterior, el poble s'enfila formant un espai conegut com l'amfiteatre, en el que les cases serien les llotges i la plaça de San Pedro l'escena.

Normalment trobareu a moltíssima gent, però les dos descobertes que us proposo les podreu fer allunyats de la multitud...

 

 

A la plaça de San Pedro comencem a enfilar els carrers del poble fins arribar a la Capilla del Humilladero, l'edifici més antic de Cudillero.

La petita capella de planta quadrada fou construïda al segle XIII. D'estil gòtic, s'ha modificat moltes vegades però gràcies a la darrera rehabilitació del finals del segle passat s'ha recuperat el seu aspecte original. Com podeu constatar a les dues fotografies anteriors a les dos cantonades de la capella hi ha contraforts.

La rehabilitació feta entre els anys 1.997 i 2.000 ha recuperat els dos arcs apuntats de les façanes laterals i l'arc peraltat de la façana que dóna a la carretera CU-3.

Abans d'entrar a la capella, aixecant la mirada podem observar detalladament l'arc apuntat adovellat. Gràcies a la rehabilitació l'espai interior dels tres arcs té una mínima estructura metàl·lica que sosté grans vidres que ens permeten veure a la part superior la volta de creueria i l'arc apuntat de l'altra façana.

A la dreta hi ha un subtil i senzill campanar del que podeu observar la petita campana a la part superior dreta de la fotografia.

La capella està consagrada al Santo Cristo del Humilladero, del segle XIV,  que té molt devoció popular. Els mariners de Cudillero anaven a la capella els dies de galerna per demanar protecció i per humiliar-se davant Crist per haver salvat les seves vides i embarcacions.

 

 A la capella s'hi celebraven judicis, contractes, matrimonis, testificacions... Diu la tradició que s'hi portava als reus la vigília de ser executats.

Els arquitectes Magín Berenguer i Salustiano Crespo van dirigir les obres de rehabilitació de l'antiga capella. Al Santo Cristo del Humilladero li van eliminar nou capes de pintura.

En les successives reparacions de la capella es van cobrir els tres arcs apuntats donant-li la forma d'una senzilla ermita. Gràcies a la bona feina feta s'ha recuperat l'estructura, millorat la ventilació, reduït les humitats i recuperat les policromies de la volta i els arcs.

 

 

Aixecant la mirada podem gaudir de la volta de creuria estrellada amb cinc claus de volta en la que s'han trobat restes de pintura al fresc. Les veureu millor en la propera fotografia de detall de la clau de volta central.

M'apropo a la dreta del Crist per fer la fotografia següent en la que podeu veure parcialment dos dels arcs de la capella i al centre la mènsula amb pintura mural que sustenta tres dels nervis de la volta.

 

 

M'hi apropo per mostrar-vos amb més detall les restes de pintura mural descobertes durant la darrera rehabilitació que ha dignificat l'antiga capella.

Anant en diagonal m'apropo a la mènsula que hi ha a la dreta del Cristo del Humilladero per mostrar-vos, també detalladament, les restes de pintura.

Sortim de la capella i marxem de Cudillero, però no del municipi, per anar  a el Lugar de El Pito,  un dels deu pobles de la parróquia de Piñeda, una de les nou del municipi de Cudillero. El Pito està a només dos quilòmetres del centre Cudillero que és la capital del municipi.

A l'Avinguda Selgas, gairebé fent cantonada amb las Escuelas de Salgas, faig la propera fotografia de la porta amb forma d'arc de triomf romà de la Quinta de Salgas.

Anem a la dreta de la porta i al final del carrer Maestros escuelas de Selgas, veurem el senyal informatiu amb el text "Palacio Selgas. Fundación Selgas Fagalde". Només girar a l'esquerra hi ha una casa antiga amb el seu hórreo ( graner de fusta o pedra que s'eleva del sòl mitjançant pilars, anomenats pegollos, típic d'Astúries i Galícia ).

Darrere de l'antiga casa treu el nas l'edifici  Escuelas Selgas  creades l'any 1.915 per Fortunato de Selgas y Albuerne  i  que actualment acullen l'Instituto de Educació Secundaria Selgas del municipi de Cudillero.

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos més detalladament aquest hórreo amb coberta de teula àrab a quatre aigües. Podeu constatar que els pegollos ( pilars que eleven el graner ) acaben en unes plaques anomenades mueles ( que a Galícia s'anomenen tornarratos )  que., a més amés de base de la construcció no permeten el pas dels ratolins. Els hórreos asturians són de planta quadrada i els gallecs de planta rectangular. Passejant per Astúries també trobareu paneras, similars als hórreos però que generalment tenen més de quatre pegollos i la teulada diferent, amb cavallet.

 

 

Només ens cal caminar uns metres per arribar a l'aparcament  i la recepció de la Quinta de Selgas a la que entrarem a la propera entrada dedicada a Astúries.

Atentament.

Senyor i

El museu de "La Flor de Vimbodí" ( i 2 ).

A l'entrada anterior dedicada al petit museu del barri de Balàfia vàrem començar la visita a la que fou la fàbrica de begudes carbòniques La Flor de Vimbodí entre els anys 1.965 i 1.982, quan es traslladà al Polígon Industrial El Segre. 

De la maquinaria exposada a l'entresol només us vaig ensenyar l'omplidora de sifons manual de dos braços en la que l'operador estrenyia les palanques per l'ompliment. A l'entrada d'avui veurem la resta de les antigues màquines, la gran majoria del 1.963, les han cedit al museu la Ramona Ricart Pujol i el Pepito Palau Allepuz ( tercera generació de la família Palau dedicada a la fabricació de begudes carbòniques ). 

 

 

En primer terme de la fotografia anterior i a la propera de detall des d'una perspectiva diferent el protagonisme és per al compressor per recuperar anhídrid carbònic dels recipients de CO₂ . 

 

 

Tornant a la primera fotografia del compressor, a l'esquerra hi ha l'omplidora automàtica de vuit braços que omplia vuit-cents sifons cada hora. Aquesta màquina és del 1.975.

 

 

A l'esquerra de l'omplidora automàtica de sifons hi ha les quatre màquines de la propera fotografia: la taponadora automàtica de tap de corona ( 1 ), l'omplidora d'ampolles de refresc ( 2 ), la dosificadora de xarop ( 3 ) i la rentadora d'ampolles ( 4 ).

 

 

A la propera fotografia podeu observar una mica millor la taponadora automàtica de tap de corona per ampolles de litre i  de quart de litre. El tap de corona és una xapa metàl·lica que s'adapta a l'obertura de l'ampolla de vidre i la tapa hermèticament.

 

L'omplidora d'ampolles de refresc de litre i de quart de litre que omplia nou-centes ampolles cada hora és la protagonista de la fotografia següent.

 

 

A la part superior d'aquesta màquina omplidora d'ampolles hi podem llegir que està feta per Construcciones Macánicas Castells empresa ubicada al carrer Fresser 60 de Barcelona.

 

 

La dosificadora de xarop per a l'ompliment de gasoses Mi Limón. A l'ampolla s'hi pot llegir: "Beba Mi Limón Sabores Limón·Piña Naranja Fresa·Limón Gaseosa Cola Tónica".

La rentadora d'ampolles Hidropress netejava cada hora nou centes ampolles, primer amb aigua calenta i després amb aigua freda. A les ampolles, com podeu constatar a les fotografies anterior i següent, per un dels costats s'hi podia veure el logotip de Mi Limón i llegir-ne els diferents sabors i a l'altre hi havia el dibuix de l'edifici de la fàbrica de Balàfia.

 

 

A l'esquerra de la rentadora d'ampolles hi ha el muntacàrregues que comunicava l'entresol amb la planta inferior on  hi ha el bar. 

 

 

Una colla de caixes de fusta plenes d'ampolles sembla que estan esperant que els operaris comencin  tot el procés de neteja i ompliment i que un cop plenes les tornin a baixar amb el muntacàrregues.

 

 

Aquest muntacàrregues també és el protagonista d'una de les antigues fotografies emmarcades que podreu observar al museu.

 

A la dreta de la rentadora d'ampolles, també al fons de la sala on està exposada l'antiga maquinària, hi ha el filtre declorador.

 

 

A la dreta del filtre declorador trobareu la saturadora, una màquina automàtica barrejadora d'aigua i anhídrid carbònic per omplir sifons i refrescos de gasosa. Aquesta màquina, que produïa cada hora dos mil cinc-cents litres, és l'última que hi ha en aquest espai expositiu.

 

 

Davant de les escales per les que hem pujat des del bar al petit museu hi un petit tram d'escales que ens permet accedir al "laboratori dels sabors" de l'antiga fàbrica.

 

 

En aquesta petita habitació amb funció de laboratori hi ha la maquinaria i els estris ( balances, provetes, pots mesuradors,  per fer els xarops. Les màquines també són del 1.963 i també les han cedit al museu Ramona Ricart Pujol i el Pepito Palau Allepuz.

 

 

La màquina de l'esquerra de la fotografia anterior i de la propera de detall és el filtre de roba emprat en el filtratge dels xarops.

 

 

La màquina que hi ha a la seva dreta és el mesclador de productes per a la producció dels diferents xarops que donaven sabor a Mi Limón.

 

 

Al petit laboratori també hi ha dos dipòsits per emmagatzemar diferents xarops com a gasoses, coles, llimonades.

 

 

Surto del petit laboratori i abans de marxar agraeixo a Josep Maria Palau la seva gentilesa, les seves explicacions i la gran passió amb la que parla del negoci familiar.

Atentament.

Senyor i

Antiguo Depósito Franco de Uribitarte.

A l'entrada anterior dedicada al País Basc vaig ensenyar-vos l'església de San Antón, el pont de San Antón, la Ría i els dos llops que estan representats a l'escut de la Villa de Bilbao.

Us explicava al final de l'entrada que tornaríem on l'havíem començat, al Pasealekua Uribitarte ( Passeig Uribitarte ) per creuar la Ría pel pont de Zubizuri conegut popularment com a pont de Calatrava.

A les fotografia anteriors i a la propera podeu observar parcialment l'Isozaki Atea ( la Porta Isozaki ), un conjunt de set edificis format per les dues torres bessones de vuitanta-dos metres d'alçària i cinc edificis d'entre sis i vuit pisos dissenyat per l'arquitecte japonès Arata Isozaki amb col·laboració de l'arquitecte bilbaí Iñaki Aurrekoetxea Aurre.

Després de passar entre les dues torres bessones i enfilar els trams d'escala de la Plaza de la Convivencia anem fins a Uribitarte kalea ( carrer Uribitarte ) on, als peus de l'arquitectura del segle XXI ens espera l'antic Depósito Franco de Uribitarte, un magatzem de mercaderies dissenyat per l'arquitecte Gregorio Ibarreche Ugarte.

Als peus de l'Isozaki Atea podeu veure a la fotografia anterior part de la façana de l'antic Depósito Franco de Uribitarte, i a la part superior dreta la Casa Aburto.

Abans de centrar-nos en el que queda de l'antic Depósito Franco, vull fer-vos cinc cèntims de la Casa Aburto, una joia del primer Eixample de Bilbao que l'any 1.906 guanyà el concurs de Façanes Artístiques organitzat per l'Ajuntament de Bilbao. L'edifici, obra del 1.904 de l'arquitecte Enrique Epalza y Chafreau, actualment és la seu de l'Ilustre Colegio de la Abogacía de Bizkaia.

La propera fotografia ens mostra dues arquitectures separades per un segle. A l'esquerra les torres bessones d'Isozaki i a la dreta la Casa Aburto d'Epalza. Entre les dues un petit fragment de la façana de l'antic Depósito Franco de Uribitarte.

 

 

Entre l'eclecticisme i el modernisme, la Casa Aburto està considerat un dels millors treballs d'Epalza. L'edifici està declarat Bien Cultural de Protección Especial en la categoria de monument.

Deixem la Casa Aburto i comencem a baixar les Rampas de Uribitarte per tornar a fixar-nos, a vista d'ocell,  en l'objectiu central de l'entrada d'avui, l'antic Depósito Franco de Uribitarte.

 

 

La Cambra de Comerç, Industria i Navegació de Bilbao, la Diputació Foral de Bizkaia i l'Autoritat Portuària de Bilbao es van unir per crear el Depósito Franco de Bilbao com a instrument auxiliar en el comerç internacional sense ànim de lucre. El Govern de Madrid aprovà la seva construcció al juliol del 1.918.

El Depósito Franco s'inaugurà a Santurtzi l'any 1.919, però diferents entitats econòmiques de la capital de Bizkaia volien unes instal·lacions franques del dipòsit de mercaderies al cor de la ciutat. L'any 1.931 el Depósito Franco de Bilbao ocupà la instal·lació d'Uribitarte. La Cambra de Comerç estava construint els Almacenes Generales a la zona d'Uribitarte i es considerà el lloc idoni  per a la sucursal del Depósito Franco de Santurtzi. Les instal·lacions d'Uribitarte van funcionar fins al 1.974, any en el que per la pressió urbanística i l'augment de dimensions dels bucs traslladà la seva activitat al Canal de Deusto fins al 2.002. El vint-i-nou d'abril del 2.002 foren inaugurades les oficines centrals al muelle de la Reina Victoria Eugenia de Santurtzi.

L'any 1.917 es contractà a l'arquitecte Gregorio Ibarreche Ugarte per dissenyar i dirigir les obres de construcció dels Almacenes Generales. Ibarreche fou arquitecte municipal, regidor i del 1.907 al 1.909 alcalde de Bilbao. A la propera fotografia podeu veure el plànol d'alçada dels projecte dels Almacenes Generales. El plànol il·lustrava l'article d'Elías Mas Serra "El Depósito Franco de Uriarte" publicat a la pàgina 14 del març del 2.001 al Periódico Bilbao que edita l'Ajuntament de la capital de Bizkaia.

Font fotografia: Periódico Bilbao

 

Ibarreche dissenyà un edifici de planta baixa i quatre pisos per acollir els Almacenes Generales. Gairebé a tocar de la Ría, l'edifici plantejava greus problemes de fonamentació. Per solucionar-los es van clavar pilons de formigó. Quan es decidí que l'edifici seria el Depósito Franco només s'havia construït la planta baixa i part de la primera planta del projecte dels Almacenes Generales.

 

 

Després del juny del 1.926 la Junta de Obras del Puerto s'encarregà de modificar l'edifici construint un segon pis, una terrassa i una balustrada.

Al començament de la dècada dels noranta del segle passat s'enderrocà totalment l'interior de l'edifici. Els projectes arquitectònics del segle XXI han suposat la desaparició de part de les façanes, l'únic que quedava del Depósito Franco de Uribiarte.

A la fotografia anterior podeu veure la cantonada dels carrers Uribitarte i Isleta i a la dreta, al fons, el passeig Uribitarte i la Ría. La propera fotografia és de l'altra cantonada de la façana del carrer Uribitarte. Com podeu constatar a la fotografia anterior a la del projecte dels Almacenes Generales, la façana i el carrer de l'esquerra que es veu a la fotografia de la dècada dels setanta del segle passat ja no existeixen i el seu lloc està ocupat per una de les torres bessones d'Isozaki.

Font fotografia: Article "Gregorio Ibarreche, gran arquitecto, alcalde olvidado" del blog d'Iñaki Anasagasti.

A les reixes de forja de les portes i finestres de la planta baixa , les lletres A i G ens recorden que l'antic Depósito Franco de Iribitarte era un projecte arquitectònic dels Almacenes Generales.

Si anem per Isleta Kalea fins a Pasealekua Uribitarte, girant a l'esquerra constatareu que al passeig queden dos petits panys de l'antiga façana. A la part superior del pany central, on hi ha el gimnàs Metropolitan, sota l'escut de Bilbao hi podem llegir ALMACENES GENERALES. Les dues ratlles horitzontals que veieu a la fotografia són cables del tramvia.

Enfilat al mirador del Monte Artxanda es pot gaudir d'unes vistes espectaculars de Bilbao. Hi podem pujar amb el funicular que agafarem a l'estació inferior ubicada a la Plaza del Funicular, a pocs metres del pont Zubizuri.

A la fotografia anterior podeu veure el pont Zubizuri ( 1 ), l'Isozaki Atea ( la Porta d'Isozaki ) i els dos petits panys de la façana de l'antic Depósito Franco de Uribitarte ( 3 ) que es conserven al Pasealekua Uribirate i apreciareu millor a la fotografia següent.

 

Una curiositat, al facebook "Fotos antiguas de Bilbao- y alrededores" en una fotografia publicada l'onze d'abril del 2.013 es veu el Depósito Franco als anys cinquanta del segle passat amb el terrat ple de cotxes i camions. No hi ha el nom de l'autor de la fotografia.

Font fotografia: Fotos antiguas de Bilbao- y alrededores.

 

Quan visiteu Bilbao i gaudiu de les seves espectaculars propostes arquitectòniques aprofiteu per donar un cop d'ull al poc que queda de l'Antiguo Depósito Franco de Uribitarte.

Atentament.

Senyor i