Església de Santa Maria de l'Alba de Tàrrega ( 1 ).

Comencem l'entrada d'avui a la plaça Major de Tàrrega contemplant la part central del frontispici de l'església parroquial de Santa Maria de l'Alba que fou projectada pel tracista Fra Josep de la Concepció ( 1.626 - 1.690 ).  En aquesta austera part central del frontispici coronada per un frontó triangular hi ha la portalada i un gran òcul.

Fra Josep de la Concepció, membre de la congregació dels Carmelites Descalços, es considera l'arquitecte barroc classicista més important de Catalunya. 

L'actual església, d'estil barroc classicista, es construí sobre l'església romànica anterior que era més petita. El 15 de febrer del 1.672 s'enfondrà el campanar sobre la nau antiga. L'església romànica quedà molt malmesa i Fra Josep de la Concepció projectà una església nova.

Abans d'entrar-hi donem un cop d'ull a la Creu de Terme del Pati, d'estil gòtic florit, atribuïda a l'escultor Pere Joan i feta al voltant del 1.430. La que hi ha a la plaça Major és una rèplica exacta de l'original. L'any 1.862 una forta ventada l'enderrocà malmetent la creu però no tant el nus.

L'any 1.955 l'escultor Carles Anadón la reconstruí i restaurà. Al 2.013 es retirà el nus per restaurar-lo i conservar-lo al Museu Comarcal de l'Urgell on també podeu veure les restes de la creu original.

A la creu floronada les figures de Crist crucificat i la Verge flanquejada per dos àngels, estan situades en dosserets amb pinacles. Al nus hi ha les imatges de quatre sants i quatre santes també situades en dosserets amb pinacles.

Deixem la Creu de Terme del Pati per entrar a l'església, però abans ens aturem un moment a observar la portalada del segle XVII atribuïda a Pere Costa. L'any 1.742 Pere Costa dissenyà el cor de l'església però no el finalitzà. El que sí va acabar fou la portalada del cor que es va quedar durant dos-cents anys darrere de la senzilla porta d'accés a l'església, ja al seu interior.

Sobre grans podis decorats amb escuts hi ha dos parells de columnes que sostenen un entaulament amb gran protagonisme de les línies corbes. A la petita fornícula hi ha una imatge de la Verge.

Només entrar a l'església quedareu bocabadats amb les pintures murals al fresc que omplen els seus murs obra dels pintor targarí  Josep Minguell i Cardenyes ( Tàrrega 1.959 ). El seu pare, Jaume Minguell i Miret ( Tàrrega 1.922 - 1.991 )  va pintar les pintures murals al fresc de la capella de la Verge de Montserrat i la capella del Santíssim i de la Mare de Déu dels Dolors que veurem a les dues properes entrades dedicades a Tàrrega.

 

 

Pare i fill van fer aquests murals al fresc en dos períodes. Jaume Minguell i Miret entre els anys 1.959 i 1.966 pintà els de la capella de la Verge de Montserrat i les de la capella del Santíssim i de la Mare de Déu dels Dolors, i Josep Minguell i Cardenyes entre als anys 2.004 i 2.022 pintà els murs del transsepte, les voltes de la nau central i les del presbiteri.

Apropant-me al presbiteri, fent mitja volta i aixecant la mirada puc fotografiar les pintures mural que Josep Minguell i Cardenyes va fer entre els anys 2.009 i 2.011 a les voltes de la nau central.

 

Les pintures al fresc de la nau central, de quatre-cents metres quadrats, les va fer en dues fases. La primera, que culminà al 2.009, que tracta del Llibre del Gènesis està formada per les dues pintures més properes a la porta d'accés ( les del fons de la fotografia anterior i les protagonistes de la fotografia següent ).

La més propera a la porta ( a la part inferior de la propera fotografia ) és la volta de la creació on es representen la creació dels animals, l'Univers i d'Adam i Eva. L'altra volta ( la de la part superior de la fotografia anterior ) representa el Diluvi Universal i Caín i Abel.

Faig mitja volta per fotografiar les pintures murals de la segona fase feta al 2.011. La tercera volta ( part superior de la fotografia següent )  representa els patriarques, Abraham i Sara a les Alzines de Mambré, el Sacrifici d'Isaac i el somni de Jacob.

A la volta més propera al transsepte ( part inferior de la propera fotografia ) trobem el Sol Càntic de Zacaries amb Moisès separant les aigües del mar Roig i l'arbre de Jessé. 

Però les pintures al fresc de la volta de la nau central no són les primeres que Josep Minguell i Cardenyes va fer a l'església de Santa Maria de l'Alba. Al 2004-2.005 inicià el seu immens projecte al mur esquerre del transsepte i la seva volta que ens permet entrar a la capella de les Santes Espines. Resurrectio és la seva interpretació de la resurrecció.

La pintura mural Resurrectio té una superfície de cent vuitanta metres quadrats i una alçària de cent vint metres i setanta centímetres. Fou necessària una bastida de divuit metres d'alçària i nou metres d'amplària.

 

 A la pintura mural  hi ha la representació del moment de la descoberta del sepulcre buit del que surt la llum. Al centre veiem una llosa a terra i els sudaris, a la seva esquerra tres guàrdies desconcertats i a la dreta una olivera.

A la volta el pintor targarí representà dues figures bíbliques relacionades amb la mort i la resurrecció: Jonàs i el monstre marí ( esquerra ) i els cavalls de fos d'Elies ( dreta ).

Al mur i la volta de la banda dreta del transsepte hi va pintar els anys 2.006 - 2.007 els murals al fresc del conjunt Nativitas de les mateixes mides que Resurrectio ( cent vuitanta metres quadrats de superfície i una alçària de vint metres i setanta centímetres ).

 

 

Josep Minguell pintà en aquest mur la seva interpretació del naixement de Crist en un paisatge d'hivern de la comarca de l'Urgell. A la part esquerra, de dalt a baix, podeu veure el bou i la mula, la Verge davant del bressol i Sant Josep amb la vara florida.

Aixecant la mirada, a l'esquerra de la volta veiem al profeta Isaïes purificant-se els llavis amb la brasa acompanyat de serafins. A la dreta el protagonista és Sant Joan Baptista que clama al desert i s'alimenta de llagostes i mel. A la part central hi ha l'estel i l'àngel anunciador.

Al maig del 2.022, en el marc de la Festa Major de Tàrrega, es van presentar les pintures mural al fresc que Josep Minguell va fer al presbiteri culminant així el projecte que l'artista targarí començà entre els anys 2.004-2.005 amb Resurrectio.

Aquestes pintures mural al fresc ocupen una superfície de dos-cents catorze metres quadrats al voltant de l'altar. El conjunt de pintures mural al fresc que Josep Minguell i Cardenyes ha pintat a l'església parroquial de Santa Maria de l'Alba sumen una superfície de mil catorze metres quadrats.

Les pintures mural al fresc que culminen el projecte del pintor targarí plasmen com la primera llum del dia, a trenc d'alba, omple el paisatge de l'Urgell. Les pintures comparteixen l'espai amb el baldaquí de l'església i l'escultura de la Mare de Déu de l'Alba.

Com us he explicat abans, a les dues properes entrades dedicades a la capital de la comarca de l'Urgell observarem detalladament les pintures murals al fresc que el targarí Jaume Minguell i Miret va fer en dues de les capelles de l'església.

Atentament.

Senyor i

Edificis singulars de Mollerussa ( i 3 ).

Tanco amb l'entrada d'avui la petita passejada per Mollerussa per observar tres dels edificis singulars de la capital de Pla d'Urgell: Cal Niubó ( 1.905 - 1.906 ), Cal Duch ( construït entre 1.911 i 1.921 ) i Casa Rembler ( principis del segle XX ).

Al final de l'entrada anterior, dedicada a Cal Duch, us vaig dir que passejant només dos minuts pel carrer del President Macià arribaríem a la Casa Rembler.

 

 

La fotografia anterior és de la petita porta d'accés del número onze del carrer del President Macià. Aquesta petita cantonada és un dels vèrtex de la finca de planta triangular on hi havia l'habitatge i les quadres del propietari que era tractant de cavalleries.

A la planta baixa de la façana est hi ha la porta d'accés i una finestra a la seva dreta. A la primera planta destaca un balcó corregut que gira a l'esquerra cap a la façana sud amb una galeria de fusta pintada de color verd que trobem només girar. A la façana nord ( carrer d'Anselm Clavé )  mitgera es troba a la vista.

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos millor la galeria de fusta amb peces quadrades de ceràmica vidrada decorades amb motius florals a la part inferior.

L'edifici de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos a la part cantonera té un volum de maó vist coronat per cornises de maó i pinacles ceràmics als extrems. Aquest volum és un afegit a l'habitatge original.

Si deixo el carrer del President Macià i vaig cap a la dreta pel carrer de la Muralla puc fer la propera fotografia en la que ja es veu parcialment el portal d'entrada al gran pati de Cal Rembler.

Abans d'observar parcialment l'interior del pati des del portal d'entrada de ferro forjat avanço pel carrer de la Muralla, em giro perquè pugueu constatar les grans dimensions d'aquest pati.

Torno al portal del pati flanquejat per dos pilars que a la part superior estan decorats amb rajoles de ceràmica vidrada amb motius florals. Malauradament al pilar de la dreta algun dropo li ha fet una pintada...

Sota la decoració de rajola hi ha a cada pilar un esgrafiat decorat també amb motius florals i, més avall, un medalló amb el cap d'un cavall esgrafiats. Els dos caps de cavall estan enfrontats.

M'apropo a la reixa de ferro forjat del portal del pati per mostrar-vos amb més detall la façana orientada al gran pati obert. A la primera fotografia, a la dreta del portal, a la planta baixa hi podeu veure una de les petites obertures quadrades amb porticons de fusta pintats de color verd.

A l'esquerra del portal, a la planta baixa, hi ha grans portes corredisses de fusta també pintades de color verd. Un balcó corregut ressegueix les façanes de la primera planta que té les obertures rectangulars emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Els porticons de fusta estan pintats de color verd.

A la segona planta hi ha una terrassa amb una barana de ferro pintada de color blanc que la ressegueix fins al volum de maó vist de la part cantonera.

La Casa Rembler conserva les característiques d'habitatge unifamiliar aïllat amb una activitat comercial ja desapareguda. La feina de tractant de cavalleries fou substituïda per la maquinària. El que en el seu moment foren quadres actualment tenen funció de magatzem.

Atentament.

Senyor i

Matera, Città dei Sassi ( 3 ).

A les entrades anteriors dedicades a Matera vàrem passejar per tres dels quatre barris del centre històric de la ciutat: el de Piano, els dos barris de Sassi ( Caveoso i Barisano ) i després d'enfilar la via Duomo vam arribar al quart barri, el de Civita, coronat per la catedral.

Curiosament a la piazza Duomo no tenim prou perspectiva per veure bé el campanar que s'observa perfectament des dels miradors de la ciutat. Un campanar de cinquanta-dos metres d'alçària, base quadrada i quatre plates. A les tres primeres plantes les finestres d'arc de mig punt són geminades i a la quarta planta també són d'arc de mig punt, més petites, d'una sola obertura. La coberta piramidal es va col·locar al segle XVIII. Al campanar hi ha set campanes afinades en mi bemoll que repiquen per la ciutat antiga durant les celebracions.

A la propera fotografia, feta des del Belvedere Luigi Guerrichio, també anomenar dei Trei Atchi, un dels miradors del barri de Piano podeu veure molt millor el campanar de la catedral. 

 

Avui resseguirem perimetralment la Cattedrale della Madonna della Bruna e di Sant'Eustachio, un edifici del romànic puglià construït entre els anys 1.230 i 1.270 amb l'interior modificat a partir del 1.627. La Madonna della Bruna i Sant'Eutachio són els patrons de Matera.

Ens apropem a la façana sud en la que hi ha dues portalades. La de l'esquerra, que podeu veure millor a la fotografia anterior, és la Porta de Piazza amb un petit panell amb un baix relleu a la lluneta que representa a Abraham pare de les tres religions monoteistes: cristianisme, islam i judaisme. A les mènsules que flanquegen l'arc de mig punt hi ha les estàtues de dos monjos benedictins. Com és habitual al romànic puglià la portalada està decorada amb motius vegetals.

A la dreta de la façana hi ha la Porta dei Leoni anomenada així per les dues estàtues de lleons agenollats que custodien la fe. Aquesta lleons són la base de les columnes que suporten, conjuntament amb dues mènsules, les dues arquivoltes de la portalada.

A més a més de la típica decoració vegetal del romànic puglià a la llinda de la porta hi ha sis caps humans esculpits...

A la primera entrada dedicada a Matera vaig explicar-vos que la portalada de la chiesa si San Giovanni Batista, obra dels mestres picapedrers Michelle Del Giudice i Marco Di Lauria, recorda a la Porta dei Leoni de la catedral. Jutgeu vosaltres mateixos comparant les dues fotografies anteriors amb les dues properes.

A la fotografia frontal de la Porta dei Leoni no es veuen gairebé els lleons per això vaig una mica a l'esquerra mostrar-vos lateralment la porta i els lleons.  Entre les dues portalades hi ha una finestra amb motius decoratius similars als de la Porta dei Leoni.

 

Deixem la façana sud i anem a l'esquerra per observar detalladament el frontispici de la catedral orientat a la vall del Sasso Barisano.

 

 

La portalada principal d'arc de mig punt està envoltada d'una delicada decoració floral i entrellaçats. A la lluneta hi ha una estàtua de la Madonna della Bruna i a les fornícules que flanquegen la portalada les estàtues de San Pietro i San Paolo. Als laterals hi ha dos alts relleus del segle XVI de San Eustachio i Santa Teopista.

Aixecant la mirada trobem la rosassa flanquejada per quatre columnetes. Està formada per setze columnes amb els seus arquets i al centre setze columnes més petites també amb els seus arquets. Recorda a la roda de la fortuna, el joc del destí...

Telamò suporta la rosassa amb els braços i el cap, un artesà ( esquerra ) i un home ric ( dreta ) la flanquegen aguantant-la i a la part superior l'arcàngel Sant Miquel aixafa al drac.

Les columnes i les dotze semi-columnes de la part superior del frontispici probablement fan referència als quatre evangelistes i als dotze apòstols.

L'interior de la catedral és de planta de creu llatina amb tres naus dividides per arcs de mig punt sostinguts per deu columnes amb els seus capitells de pedra. Observant-la des de la nau central constatareu a la propera fotografia que l'interior poc té a veure amb la sobrietat de l'exterior. No queda gairebé res de l'interior original, només unes pintures al fresc i els deu capitells medievals de pedra.

A partit del 1.627 l'interior fou molt transformat afegint-li estucs i decoracions i al 1.776 els revestiments dels marcs i estucs es van cobrir amb una pàtina daurada. El sostre encavallat fou cobert l'any 1.719 per un fals sostre de fusta sobre el qual el calabrès Giovanni Battista Santoro hi pintà l'any 1.809 tres llenços: Èxtasi de Sant Joan de Matera, Visitació i Aparició de la creu a Sant Estaqui. Els tres temes són molt estimats pels fidels de Matera.

El presbiteri s'eleva sobre el nivell de la nau i per accedir-hi cal pujar sis graons que construí Simone Carafa, que fou arquebisbe entre 1.638 i 1.647. El gran altar major del segle XVII, de marbre, va pertànyer a l'abadia benedictina de Montescaglioso fins al 1.776, any en que fou traslladat a Matera.

L'altar es va muntar al seu emplaçament actual al 1.785 substituint l'altar de la Madonna della Bruna que es col·locà a tocar de la portalada d'accés a la catedral, al costat de l'Evangeli ( el costat esquerre des del punt de vista dels fidels, mirant cap a l'altar ), on encara es troba.

A la propera fotografia de detall podeu veure el retaule que Fabrizio Santafeda pintà l'any 1.580. Al compartiment central hi ha la Mare de Déu amb el Nen acompanyada dels sants Joan Baptista, Joan Evangelista, Blai, Donat, Pere i Pau. 

A la predel·la s'hi representen: la Visió de Sant Eustaqui, la Conversió de Sant pau, Salomé amb el cap del Baptista, la Visitació, el Martiri de Sant Pere i Joan Evangelista.

 

 

Deixo la nau central per apropar-me a la pica baptismal que hi ha a la dreta de l'entrada principal, al costat de l'Epístola ( dret ), on vull mostrar-vos unes pintures al fresc que, juntament amb els capitells de pedra, són el poc que queda de l'edifici medieval a l'interior de la catedral.

A la propera fotografia podeu observar un d'aquests capitells envoltats d'una decoració que no té res a veure amb l'art romànic.

Com podeu constatar a la fotografia següent darrere de la pica baptismal han descobert un conjunt de pintures al fresc que mesura cinc metres i quaranta centímetres d'alçària per tres metres i noranta-dos centímetres d'amplària.

El conjunt de pintures al fresc està dividit en dos registres. El superior és del segle XIII i l'inferior del segle XIV. A la propera fotografia, darrere de la pica baptismal podeu observar més detalladament el registre inferior amb Sant Pare Màrtir, Sant Julià, la Mare de Déu amb el Nen i Sant Lluc.

Al registre superior hi ha la representació del Judici Final atribuït a Rinaldo da Taranto, un mestre de pintura al fresc de finals del segle XIII. El van trobar casualment durant unes obres de restauració de pintures del segle XVII que el tapaven.

 

 Al centre del fresc podem veure a Sant Miquel Arcàngel portant als pecadors a l'infern. A la dreta hi ha representat un rei, un papa, religiosos benedictins... que representen la igualtat de les ànimes després de la mort.

A la part superior està representat el purgatori en el que veiem que de la boca de grans peixos surten membres i caps que representen a les ànimes purificades.

Si faig mitja volta, just al davant, a la primera capella del costat de l'Evangeli ( esquerre ) hi ha l'altar que fou fins al 1.776 l'altar major de la catedral.

L'altar de marbre incrustat i policrom el va fer a Nàpols l'any 1.731 Cristofaro Battimelli. Com podeu constatar a la fotografia anterior sobre l'altar hi ha un retaule, també de marbre, que l'any 1.706 va fer Francesco Cimafonte, en el que s'hi col·locà el frec bizantí, datat al 1.270, de la Madonna della Bruna con Bambino. El fresc està flanquejat per dues fornícules amb les estàtues dels profetes David i Isaïes. 

 

 

Deixem la capella i continuem pel costat de l'Evangeli fins a la cappella dell'Anunziata  d'estil renaixentista que va fer Giulio Persio a la dècada del 1.580.

A la lluneta de la part superior hi ha la Pietà i darrere de l'altar, l'Anunciació flanquejada per Sant Roc i Santa Caterina d'Alexandria. La volta, de cassetons, té al centre un alt relleu del Pare Etern beneint. Els dos murs laterals tenen un seient de pedra que es corresponen a nínxols acabats en forma de petxina.

A la dreta de la cappella dell'Anunziata, ja al transsepte, trobem la cappella del Presepe ( la capella del pessebre ) en la que durant les obres de reforma el dia trenta d'octubre del 2.014 van trobar les restes de dues capelles pintades al fresc...

Aquestes dues capelles probablement formaven part del cementiri de Sant'Eustachio anterior a la construcció de la catedral.

 

 Probablement a les pintures al fresc estan representats San Nicola, els dos sants metges Cosme i Damià, i la Madonna della Bruna.

Deixem la catedral i el barri de Civita i baixem per la via Duomo, ubicada entre els  dos barris de Sassi ( Caveoso i Barisano ) per tornar a la piazza Vittorio Veneto ( ja al barri de Piano ) on a la propera i l'última entrada dedicada a Matera observarem detalladament el Palombaro Lungo i la chiesa rupestre del Santo Spirito a les que a la primera entrada només els hi vàrem donar un cop d'ull.

Atentament.

Senyor i