A l'entrada anterior dedicada a la Seu Vella de Lleida vàrem mirar i admirar la façana sud de l'antiga catedral. Només ens vàrem aturar un moment a les dues portalades d'aquesta façana, la Porta dels Fillols i la Porta de l'Anunciata, per això al final de l'entrada us deia que en una de propera en serien les protagonistes absolutes.
Però per seguir l'ordre cronològic de la construcció de la Seu Vella, abans de tornar a la façana sud ens aproparem al transsepte nord per observar primer la Porta de Sant Berenguer, la més senzilla i que probablement fou la primera que es construí.
Resseguint l'antiga catedral des de la Porta de l'Anunciata, que podeu veure al mur del transsepte sud a la fotografia anterior, girarem a l'esquerra on trobarem els cinc absis de la façana est.
A la part superior de les dues fotografies anteriors i de la propera podeu veure com s'alça, imponent, sobre el creuer el cimbori de planta octogonal.
Ara només ens cal caminar uns metres més i, girant cap a l'esquerra, trobarem la porta de Sant Berenguer al transsepte nord.
Com constatareu a les fotografies, malgrat les diferències, de les dues portes del transsepte ( la de Sant Berenguer al nord i la de l'Anunciata al sud ) estan relacionades entre elles i són diferents a la Porta dels Fillols i a les del fons del temple.
La Porta de Sant Berenguer, com podeu veure a la fotografia següent, es construí en un cos rectangular que sobresurt una mica del mur i que està coronat per una cornisa amb decoració escultòrica.
La porta té dos arcs de mig punt adovellats en degradació, cadascun resseguit per una motllura, que es recolzen en els brancals. És molt sòbria i austera i no té cap mena de decoració i està emmarcada per un arc apuntat.
Els batents mudèjars del segle XIII de fusta de pi treballada i ferro de forja actualment estan al fons de la nau de Santa Llúcia, a la porta de la sagristia de l'església de Sant Llorenç de Lleida. Com altres peces que hi ha a l'església pertanyen a les col·leccions del Museu de Lleida. Diocesà i Comarcal.
Tornem a la Porta de Sant Berenguer en la que aixecant la mirada, entre l'arc de mig punt i l'arc apuntat hi veurem un crismó trinitari esculpit en un carreu. Els angles del crismó estan decorats amb motius vegetals simètrics.
De la cornisa s'han perdut mènsules i part de la decoració vegetal de palmetes o semipalmetes. Al voladís hi ha motius vegetals, animals fantàstics, persones inscrits en la tija serpentejant que la decora. La decoració de la cornisa contrasta amb l'austeritat de la resta de la porta.
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc ensenyar-vos un petit detall d'aquesta decoració fantàstica. Part d'aquesta decoració té un mal estat de conservació perquè la pedra sorrenca s'està descomponent superficialment.
Només es conserva in situ un permòdol una mica trencat en el que hi ha esculpit un cap humà amb uns grans ulls i un gest estrany a la boca.
A la fotografia de detall constatareu les curioses faccions i podreu veure, mig amagats entre la tija serpentejant que decora el voladís, amenaçadors animals fantàstics...
Aixecant la mirada podem veure sobre el cos rectangular sobresortint la rosassa del transsepte nord. Si mireu la primera fotografia de l'entrada d'avui veureu que sobre el cos lleugerament sobresortint del transsepte sud també hi ha una rosassa.
Emprant altra vegada el zoom puc ensenyar-vos millor aquesta rosassa, que amb les del transsepte sud i la del fons del temple omplen de llum natural l'interior de la vella catedral.
La porta s'anomena de Sant Berenguer perquè estava al costat de la tomba ( desapareguda ) del bisbe Sant Berenguer de Peralta molt venerat com a beat pels lleidatans. També es coneix amb el nom de Porta del Castell perquè està enfront del Castell del Rei anomenat popularment la Suda.
Deixem el transsepte nord per tornar al transsepte sud on ens espera la Porta de l'Anunciata que, com podeu constatar a la fotografia anterior, també es construí en un cos sobresortint de la façana. A diferència de la Porta de Sant Berenguer, la de l'Anunciata està ricament esculpida. Pilars i columnes sobre un sòcol, coronades per capitells i els seus àbacs, sostenen les arquivoltes.
Observant la fotografia següent de la postal custodiada a l'Arxiu Gavín de les Avellanes, en la que hi podem llegir. "13 Lérida Castillo. Puerta Anunciata" i a la part de darrere "Tarjeta Postal Correspondencia. Dirección Sol y Bebet Impresor", està clar que els restauradors tingueren molta feina...
Com la Porta de Sant Berenguer, una cornisa tanca el cos sobresortint i sobre ella un arc apuntat que gairebé arriba a la rosassa.
La datació s'ha fet a partit de la inscripció funerària de Guillem de Roques, mort l'any 1.215, que hi ha al brancal dret de la porta.
La decoració de la cornisa consisteix bàsicament en les tretze mènsules que la sostenen amb caps i figures humanes treballades amb molt detall i els frisos. Els caps tenen forma ovalada amb les galtes una mica inflades i són molt expressives, algunes grotesques.
En una de les mènsules, un personatge té la mà dreta sobre una arqueta i alça la mà esquerra. Sembla que està parlant amb el personatge representat a la mènsula que hi ha a la seva dreta.
El zoom de la càmera fotogràfica em permet mostrar-vos detalladament aquestes dues mènsules que a la fotografia anterior estan a la dreta. A les fotografies de detall constatareu que després de l'acurada restauració s'ha conservat una petita part de la policromia original.
A tres de les mènsules, la primera de l'esquerra i les dues últimes de la dreta, hi ha esculpits personatges masculins que porten cabrits o anyells a les espatlles.
Podeu veure millor les dues mènsules de la dreta de la fotografia anterior en la estan esculpits els personatges masculins ben carregats.
Sota la cornisa hi ha la inscripció "AVE MARIA GRATIA PLENA DomiNuS TE+CUm BENEDICTA TU IN MULIERIBUS". Com a la Porta de Sant Berenguer, entre la porta i la cornisa, també hi ha esculpit un crismó trinitari.
Al crismó de les esglésies romàniques hi trobem les lletres gregues X ( khi ) i P ( ro ), que són les dues primeres lletres del nom de Crist en grec koiné, acompanyades de les lletres Α ( alfa ) i Ω ( omega ) penjades de la part superior de la X. La lletra S que s'enrosca com una serp al pal de la P s'ha interpretat com la victòria de Crist sobre el mal representat per la S de serp.
Però en aquest crismó trinitari hi ha enroscades a la part de baix de la X les lletres G i L. Alguns investigadors afirmen que fan referència al que fou bisbe de Lleida cap al 1.200 Gombald de Camporrells. Altres diuen que són les inicials de Gilabertus Lapidarius que fou l'autor de la Mare de Déu dels Claustre de Solsona.
Com podeu constatar a la primera fotografia, sobre el cos sobresortint en el que es construí la Porta de l'Anunciata, seguint la mateixa distribució que a la Porta de Sant Berenguer, hi ha una rosassa que és la protagonista de la fotografia següent.
Baixem la mirada per observar les sis arquivoltes en degradació d'aquesta porta considerada l'inici de l'Escola de Lleida.
Tres de les arquivoltes estan decorades amb entrellaçats amb figuració i les altres tres amb bossell. Els capitells i els àbacs ( motllura superior que corona el capitell ) també hi trobem esculpides petites figures entre motius vegetals.
Aquest món decoratiu de petites figures entre els motius vegetals i sanefes que es concentra a les arquivoltes, àbacs i capitells, el veurem en la seva màxima expressió en properes entrades a la Porta dels Fillols i a la central del fons del temple.
El grup escultòric que hi havia a les fornícules amb arcs polilobulats que flanquegen les arquivoltes i dóna nom a la porta, atribuït al Mestre del frontal de Sant Pere i Santa Tecla de la Catedral de Tarragona, està custodiat al Museu de Lleida. Malgrat la mutilació que van patir es veu perfectament la perfecció escultòrica a les robes a les robes de la Verge Maria i l'arcàngel Sant Gabriel.
També al Museu de Lleida podreu observar els batents de la Porta de l'Anunciata dels segles XIII-XIV que foren restaurats amb el patrocini de l'Associació Empresarial de la Fusta de Lleida i Maderas Llop-Obiols S.A.
La Porta de l'Anunciata també s'anomenà Porta del Bisbe perquè just davant hi havia el Palau Episcopal desaparegut l'any 1.707. Com que era la porta per la que entraven les dones que es casaven a l'antiga catedral tingué el nom de Porta de les Núvies.
L'oli sobre fusta "Carrers de la Bisbalia i de la Clausera, any 1.525" que Enric Garsaball pintà l'any 1.970 és una de les recreacions històriques de la Lleida medieval que va fer a partir de la documentació de l'historiador Josep Lladonosa Pujol. Al centre hi podeu veure la Porta de l'Anunciata i davant seu el Palau Episcopal.
Baixant el petit tram d'escala que ens ajuda a pujar fins a la porta i allunyant-me una mica per podeu veure tot el mur que tanca el transsepte sud faig la propera fotografia.
Baixant cap a l'esquerra, direcció a la Porta dels Bernats, ens espera la Porta dels Fillols construïda a mitjans del segle XIII i que s'embellí posteriorment amb un pòrtic a finals del segle XIV. La mirarem i admirarem a la propera entrada dedicada a la Seu Vella de Lleida.
Atentament.
Senyor i
