Els molins de Bellpuig.

Tornem avui a Bellpuig on l'estiu passat amb la sèrie d'entrades "El Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig" vàrem observar detalladament aquest convent que fou construït a la primera dècada del segle XVI en un indret en el que al 1.326 ja existia una capella dedicada a Sant Bartomeu. Si voleu recordar aquesta visita cliqueu sobre l'enllaç anterior.

Baixant del convent cap a Bellpuig i agafant el primer camí a la dreta podem accedir al parc del convent o agafar el Camí del Molí, que a la fotografia anterior feta des del campanar del convent us he indicat amb les inicials CM. Passejant per aquest camí només quatre-cents metres arribarem al Molí Vell.

 

 

Com podeu constatar a la propera fotografia el Molí Vell està format per dos cossos d'alçàries diferents construïts en èpoques diferents. La torre del Molí Vell, el cos més antic, probablement s'edificà l'any 1.250 amb carreus de pedra picada. Té soterrani, planta baixa i tres plantes superiors.

El cos adjacent, més modern, està fet amb paredat de pedra. Les façanes són simètriques i les seves obertures ( portes i finestres ) estan emmarcades amb pedra. Es comunica amb el cos més antic amb una porta interior a cada pis. Els dos cossos tenen coberta a dues aigües de teula àrab. Dirigint la mirada una mica a la dreta puc ensenyar-vos millor el cos més antic del molí.

Al llarg del curs del riu Corb, des del terme municipal de Llorac ( Conca de Barberà ) fins a la desembocadura al riu Segre al terme de Vilanova de la Barca (Segrià ), hi ha una cinquantena de molins amb diferents tipus de construcció i estat de conservació.

 

 

D'aquesta colla de molins els més ben conservats són els més antics, de l'època medieval fets entre els segles XII i XIV, com el Molí Vell de Bellpuig. S'han conservat millor perquè estan construïts amb carreus de pedra picada que han resistit les riuades durant segles.

Aixecant la mirada puc fer la fotografia anterior de detall en la que podeu observar el matacà i les dues espitlleres d'aquesta façana.

Avançant uns metres més pel Camí del Molí trobem l'altra façana del cos més antic. A la dreta de la porta hi ha un plafó informatiu que després observarem detalladament.

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica us puc ensenyar millor el matacà i les tres espitlleres d'aquesta façana. El Molí Vell de Bellpuig és el que millor ha conservat l'aspecte de fortificació i els sistemes defensius originals.

 

Apropant-me a la façana i alçant la mirada puc fer una fotografia amb angle contrapicat del matacà en la que també es veuen dues de les espitlleres.

El conjunt d'edificacions del Molí Vell aprofitaven la força de l'aigua per moldre gra. Era un punt de molta imprescindible per Bellpuig, Vilanova de Bellpuig, Castellnou de Seana, Golmés i altres pobles.

L'any 2.018 l'Ajuntament de Bellpuig comprà el molí i començà la seva rehabilitació. En aquesta primera fase s'actuà sobre l'estructura i la coberta. L'any 2.021 es va fer la segona fase de consolidació en la que es van restaurar les façanes i l'interior de l'edifici i s'instal·laren els serveis ( aigua, electricitat i, sanejament... ). D'aquesta segona fase se n'encarregà Iauna Arquitectes S.C.P de Lleida.

Malgrat que estava tancat puc ensenyar-vos dues de les fotografies del plafó informatiu. A la fotografia anterior es veu el pilar central de pedra que sosté l'entramat de fusta de la primera planta. A la propera fotografia el protagonisme és per a un dels arcs apuntats i l'entramat de fusta i la decoració amb rombes.

Tornant a la façana principal i resseguint el cos més baix anant cap a l'esquerra trobem una escala que ens permet superar el desnivell fins al petit embassament remodelat. A la propera fotografia, darrere dels arbres es veuen els dos cossos del Molí Vell.

A pocs metres d'aquest petit embassament hi ha el Pantà del Convent, a tocar del camí de Sant Martí. Passejant cinc minuts més per aquest camí trobem el Canal d'Urgell.

L'any 1.894 el sant d'aigua s'aprofità per produir llum amb una turbina. L'any 1.897 donava llum a moltes cases de Bellpuig i després a les de Preixana.

Si girem cua i baixem per les escales, a tocar del Molí Vell trobem la Central del Molí en la que veiem les instal·lacions que la comuniquem amb l'embassament superior. El salt del Molí aprofità l'aigua de la Tercera Séquia del Canal d'Urgell i el desnivell de setze metres.

Dirigint la mirada una mica a l'esquerra puc mostrar-vos parcialment el poc que queda del Molí de la Farinera, construït al segle XVI per aprofitar la força del salt del molí. Al segle XIX s'hi construí un nou edifici que quedà destruït per un incendi.

 

 

Malgrat l'estat ruïnós d'aquest edifici encara es pot veure l'arc de volta de l'antiga sortida d'aigua, el desguàs del carcabà. 

 

 

Anant a l'esquerra puc fer des d'una perspectiva diferent la fotografia següent de les runes del Molí de la Farinera. L'ombra que veieu al camí és del Molí Vell que està a tocar.

A la propera fotografia en primer terme podeu observar les restes de la planta baixa del Molí de la Farinera amb les seves obertures originals. Darrere, a la dreta, es veu una de les façanes del cos més baix del Molí Vell.

Del desaparegut Molí de la Farinera en podeu veure dues fotografies, una a cadascun dels plafons informatius que trobareu durant la vostra visita.

La fotografia anterior és del plafó de l'Ajuntament de Bellpuig col·locat a tocar de les restes del molí, i la propera del plafó de la Diputació de Lleida i ponent actiu que hi ha al Molí Vell. A les dues fotografies, a la part superior dreta, treu el nas el Molí Vell.

L'any 1.969 el Molí Vell deixà de funcionar, es desmuntà i quedà abandonat. El propietari actual és l'Ajuntament de Bellpuig, però la petita planta de generació de llum és una concessió privada.

L'Arbreda d'Interès Local del Molí Vell està presidida pel Xop Gros que té una alçària de vint-i-vuit metres i mig, un volt o perímetre de canó de quatre metres i seixanta centímetres i una capçada mitjana de vint-i-set metres. Catalogat com arbre monumental, el van plantar l'any 1.940.

A la fotografia anterior podeu veure el petit plafó de la Generalitat de Catalunya que fa referència al Xop Gros del Molí Vell. Si m'allunyo tinc prou perspectiva per mostrar-vos parcialment l'espectacular xop que us farà sentir molt petits quan visiteu el Molí Vell.

Al fons de les dues fotografies anteriors es veu l'església parroquial de Sant Nicolau que des de l'any 1.842 acull el mausoleu renaixentista de marbre de Carrara de Ramon Folc III de Cardona-Anglesola que anteriorment estava a l'església del Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig.

Deixem l'Arbreda d'Interès Local del Molí Vell i marxem de Bellpuig per tornar a la propera entrada dedicada a la comarca de l'Urgell, a Agramunt.

Atentament.

Senyor i

Un regal molt nadalenc.

El dimecres passat l'Associació Reigs Mags de Lleida i el Bisbat de Lleida, en el marc del cent trentè aniversari de la consagració de l'església de Sant Joan, van fer als lleidatans un regal molt nadalenc...

 

 

A l'antiga església romànica de Sant Joan, consagrada l'any 1.372, hi havia un grup escultòric de l'Epifania amb l'adoració al Nen Jesús dels Tres Reis o Savis de l'Orient al que els lleidatans tenien una gran devoció. L'església fou enderrocada l'any 1.868 per engrandir la plaça i són molt poques les restes conservades de l'església més antiga de la ciutat que a la edat mitjana fou la més important.

 

L'octubre passat vaig publicar l'entrada "Descobrim Sant Joan" per proposar-vos la visita a l'exposició commemorativa del 130 aniversari de la consagració de l'actual església de Sant Joan. Si voleu tornar a veure l'exposició cliqueu sobre l'enllaç anterior.

 

 

L'any 1.869 el vitorià Julio de Saracíbar Gutíerrez de Rozas, que era l'arquitecte provincial de  Lleida, projectà la nova església de Sant Joan d'estil neogòtic. Quan l'Ajuntament de Lleida aprovà els plànols el dia 10 de setembre de 1.879 Saracíbar ja era l'arquitecte municipal de Bilbao. El lleidatà Celestí Capmany i Pellicer, arquitecte provincial i diocesà de Lleida, executà el projecte de Saracíbar amb canvis neoromànics.

A la fotografia anterior de detall, del plafó número cinc de l'exposició podeu veure a Julio de Saracíbar treballant al seu despatx de Madrid i a la propera, també de detall, del plafó sis a Celestí Campmany amb bicicleta.

 

 

Al timpà de la portalada neoromànica del carrer Sant Joan Celestí Campmany projectà un relleu de l'Adoració dels Reis Mags que malauradament no es va fer i el timpà va quedar sense cap decoració. A la propera fotografia de detall, també del plafó sis, podeu veure el projecte de la portalada sud amb l'Epifania al timpà.

 

 

Si entreu a l'església i aneu al fons del costat de l'Epístola ( el costat dret des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ) podreu observar detalladament el grup escultòric del timpà que ha fet l'escultor Julià Morancho inspirant en el projecte de Celestí Campmany. 

 

 

Professors i alumnes del centre de Formació Professional Ilerna s'han encarregat de la renderització i l'empresa lleidatana Ingoup l'han fet amb una impressora 3D.

 

 

A les dues fotografies anteriors del timpà 3D hi ha una fotografia de la portalada neoromànica en la que s'ha fet una recreació amb el timpà col·locat.

 

Però per col·locar el timpà a la portalada neoromànica cal l'autorització corresponent perquè l'església de Sant Joan està catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local.

 

 

Esperant la resposta de l'administració quan passegeu pel carrer Sant Joan el timpà continuarà sense cap treball escultòric des de fa cent trenta anys.

 

 

Però encara queden alguns lleidatans, molt pocs, que si que van veure el timpà de la porta neogòtica del frontispici en el que hi havia el grup escultòric de Sant Joan Baptista batejant a Jesús al riu Jordà.

 

 Font fotografia: Audiovisuals I.E.I. Fons Antic. Monuments.

A la fotografia anterior podeu veure en primer terme hi ha un autocar Dodge Brothers. A les fulles de la porta hi ha el símbol Alfa ( A, a l'esquerra ) i Omega ( Ω, a la dreta ), la primera i la darrera lletres de l'alfabet grec clàssic que representen a Déu i a Jesucrist, el principi i la fi. Al timpà el grup escultòric del Baptisme de Jesús.

A la fotografia següent podeu apreciar l'aspecte del frontispici de l'església després de l'incendi del dia 25 de juliol de 1.936. Com podeu constatar, la porta de la portalada neogòtica i el timpà estan destruïts, els vitralls de la rosassa que representaven el Baptisme de Jesús estan trencats i part de la coberta de l'església s'ha ensorrat.

 

Font fotografia: Audiovisuals I.E.I. Fons Ramon Rius.

 

Potser aquest any els Reis de l'Orient s'enfilaran a la portalada neoromànica de l'església de Sant Joan i es quedaran amb nosaltres.

Atentament.

Senyor i 

Un cop d'ull al monestir de Santa Maria de Lluçà ( 2 ).

Desprès de veure a la primera entrada dedicada al Lluçanès l'església del monestir comencem l'entrada d'avui accedint al claustre per la porta oberta l'any 1.967 al mur sud de l'església romànica de Santa Maria de Lluçà.

Quedareu bocabadats per les reduïdes dimensions del claustre ( un dels més petits de Catalunya ) però també per la seva bellesa. La fotografia anterior és de les galeries oest ( esquerra ) i nord ( dreta ), i la propera de les galeries sud ( esquerra ) i est ( dreta ), en la que podeu observar a la part superior dues osseres sostingudes per mènsules.

El petit claustre, de plata quadrangular irregular és el centre del conjunt arquitectònic que formen les dependències del monestir. Actualment només té un pis perquè el pis superior, que s'afegí posteriorment, fou enderrocat durant la restauració del 1.967.

Les arcades de les galeries nord i oest ( fotografia anterior ) tenen quatre arcs adovellats  i les altres dues cinc arcs. Vint-i-dues columnes sostenen els arcs de mig punt adovellats.

Al fons de la fotografia anterior i a la propera de detall podeu observar la porta primitiva d'accés al claustre adossada a l'angle de les galeries nord i oest.

La perfecció del claustre és sorprenent. Cada arc té el mateix nombre de dovelles, les importes són del mateix gruix i els capitells d'idèntica mida. Això sí, les quatre galeries són de llargària desigual.

Les vint-i-dues columnes estan coronades per vint capitells originals perquè dos dels capitells originals foren substituïts per troncs de piràmide invertits de base quadrada  de pedra. Catorze d'aquests capitells són exempts i els altres vuit d'angle.

Els vint capitells originals, ricament esculpits, són de l'escola ripollesa. La majoria dels motius esculpits són vegetals en forma de garlandes i sanefes. També n'hi ha amb animals fantàstics com el de la fotografia anterior en el que a cadascuna de les quatre cares del capitell hi ha dos grius afrontats i rampants. El griu és un animal mitològic amb cap i ales d'ocell rapinyaire i cos de lleó. Un dels capitells té decoració antropomòrfica.

A la dreta de la fotografia anterior i a la proera de detall el protagonisme és per l'únic capitell amb decoració antropomòrfica. Hi ha esculpits un home i una dona asseguts amb una cinta que sortint-los-hi entre les cames s'enfila fins a la part alta del capitell.

En tres de les cantonades de les galeries hi ha una pilastra amb el seu capitell sobre el que un arc va a parar als murs perimetrals del claustre on es recolza en un capitell esculpit amb motius vegetals.

Quan després de la Guerra Civil es va fer la primera restauració del monestir es descobriren nombroses tombes antropomòrfiques excavades a la roca sota el paviment de les galeries del claustre i a la part exterior de la  capçalera de l'església a tocar de l'absis.

Al mur de la galeria est hi ha dos osseres de pedra gòtiques sostingudes per mènsules ( les podeu observar a la segona fotografia de l'entrada d'avui i a les dues fotografies següents de detall) amb les despulles de benefactors del monestir.

La fotografia anterior és la d'en Ramon de Casovers que fou canonge i capellà de Santa Maria de Lluçà i va morir cal al 1.395. A la propera fotografia podeu veure la d'en Bernat de Merlès, canonge i sagristà mort a la segona meitat del segle XIII. Les dues tapes de pedra de les osseres són a dues vessants.

Deixem la galeria est per anar a la galeria oest des d'on podrem accedir a les dues Sales de Pintures en les que s'exposen els set fragments de les pintures mural del monestir.

La vaig explicar-vos a la primera entrada dedicada al monestir que quan al segle XVII es construí la façana barroca el sotacor i la part anterior del cor es recobrí amb una capa de calç i puntura que ocultà les pintures mural al frec del segle XIV. L'any 1.954 foren descobertes i al 1.961 les van arrencar i fixar sobre tela.

A la part central de la volta del cor hi havia el Pantocràtor ( fotografia anterior ) en el que un gran Crist en Majestat ens beneeix amb la mà dreta i amb l'esquerra sosté la mola del món. A les quatre cantonades estava representat el Tetramorf ( els Quatre Evangelistes ) dels que se'n conserven els dos de la part superior. A l'esquerra l'àguila símbol de Sant Joan i a la dreta l'àngel símbol de Sant Mateu.

A la dreta del fragment de pintura mural del Pantocràtor, en dos registres, hi ha escenes de la vida de Crist ( fotografia anterior ) i a l'esquerra del Pantocràtor, també en dos registres, escenes de la vida de Sant Agustí ( propera fotografia ).

Hi ha dos fragments incomplerts que corresponen a l'arcada del cor i fragments més petits un amb Sant Agustí i la seva mare Mònica pregant a Déu i l'altre amb l'Arcàngel Gabriel amb tres flors que simbolitzen al Pare, al Fill i a l'Esperit Sant.

Sortim de les Sales de Pintures i anem per la galeria sud en la que gairebé a la cantonada amb la galeria est trobem la porta que ens permet accedir a l'antiga cuina i l'hort del rector. Però abans ens aturem a unes passes d'aquesta porta per observar la pedra de fogons.

Ara sí, anant a l'esquerra de la pedra de fogons on hi trobem la porta que ens permet accedir a les dependències monacals de les que en queden pocs vestigis.

A la propera entrada dedicada al Lluçanès sortirem al pati per observar el poc que queda de les antigues dependències del monestir.

Atentament.

Senyor i