diumenge, 12 de juny de 2016

Els molins del Guadalquivir.

El riu Guadalquivir en el seu curs mitjà passa per la ciutat de Còrdova. Fa més de mil anys els cordovesos ja utilitzaven la força de l'aigua per moure molins, concretament onze. La majoria construïts entre les èpoques omeia i califal ( segles VIII a l'XI ), són una gran mostra d'arquitectura preindustrial. Estan connectats a assuts per agafar aigua de la llera del riu. A l'assut de Cubel en podem veure quatre molt propers al pont romà. A la propera fotografia podeu veure al final del pont, la Torre de la Calahorra, construïda l'any 1.369 per Enrique II sobre les restes d'un antic mur de defensa musulmà.


Els onze molins de la ciutat són: Albolafia, Alegria, Carbonell, Casillas, Enmedio, Lope García, Martos, Pápalo, San Antonio, San Lorenzo i San Rafael. Els quatre que estan en negreta són els que descobrirem avui des del pont romà. L'any 2.009 els onze molins quedaren inscrits en el Catálogo General del Patrimonio Histórico Andaluz. Abans de creuar el riu pel  puente romano, també conegut com puente viejo, construit al segle I durant la dominació romana, baixo al costat de la llera del riu, al marge dret, per mostrar-vos el primer molí.


El molino de la Albolafia, el més emblemàtic dels molins hidràulics cordovesos, apareix a la bandera de la ciutat.L'origen es remunta a l'època romana quan era un molí fariner. La roda hidràulica es va construir per ordre d'Abderramán II amb l'objectiu d'elevar l'aigua de la llera el riu i conduir-la fins al Palau dels Emirs ( asr al-Umara ), que actualment és el Palau Episcopal.


La gran roda fou reconstruïda al segle XII per Abú I-Áfiya - de qui ve el nom del molí-  per ordre de l'emir almoràvit Yusuf ibn Tasufin. Al juny de 1.942 la reina Isabel I la Católica estava malalta a l'Alcázar de los Reyes Cristianos. Com que li molestava molt el soroll de la gran roda girant per la força de l'aigua, manà que la desmuntessin.
Deixo la llera del riu per anar fins al pont romà, creuar el Guadalquivir i mostrar-vos els altres tres molins de l'assut de Cubel


Al segle XVI, la Congregació de Jesús i Maria propietària del molino de la Albolafia en aquella època, s'ocupà de restaurar-lo. La gran sínia, la mesquita i el pont romà apareixen des del segle XVI en el sello del Consejo de la ciudad.


A l'esquerra del molino de la Albolafia, ja al mig del riu, hi ha el molino Pápalo. La vegetació de l'espai natural Sotos de la Albolafia, en el que es poden observar 110 espècies d'ocells, l'amaga una mica. També es coneix amb els noms de molino de Téllez, molino de Don Tello o molino de Pápalo Tierno. Situat en una illa al mig del Guadalquivir aigües avall del pont romà, també és d'origen medieval. Format per dues edificacions adossades, amb dues plantes. Les parets són de pedra i la volta de maó.


També al mig del riu i molt amagat per la vegetació trobem el tercer molí, el nom del qual ens recorda la seva situació al Guadalquivir: el molino de Enmedio. Dels dos que estan al mig del riu, és el de l'esquerra. D'origen medieval, també es coneix com el molino de las Monjas de Jesús y María.És un edifici d'una sola planta rectangular al que s'accedeix per l'assut des del molino de San Antonio i per un petit pontet.


Acabem de creuar el pont i a la riba esquerra trobem el molino de San Antonio. Una de les últimes funcions d'aquest molí fou la de moldre farina per abastir unitats de l'exercit. Als anys 70 del segle passat, la planta baixa s'utilitzà com a drassana per construir les barques de fusta que s'utilitzaven per creuar el Guadalquivir.


Des d'aquest molí faig l'última fotografia del pont romà, en el que gairebé sempre trobareu gent passejant i gaudint de la bellesa de Còrdova.


Per tancar l'entrada d'avui, un senzill vídeo que vaig fer des del mig del pont romà ens permet donar un cop d'ull als quatre molins de l'assut de Cubel, del marge esquerre al marge dret.


Deixem el Guadalquivir per visitar un edifici molt literari, situat en un dels espais més populars i atractius de Còrdova: La Posada del Potro...
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari