dimarts, 10 d’abril de 2018

Cases singulars de Lleida (19).

Tornem al Nucli Antic de Lleida per passejar pel carrer Sant Martí on molt aviat veurem que la vorera dreta, anant cap a la Seu Vella, es torna molt estreta i semicircular. L'absis de l'església romànica de Sant Martí ( segle XIII ), és el responsable d'aquesta estretor. Gairebé a tocar trobem l'edifici protagonista d'avui: la Panera.


La Panera, construïda entre els segles XII i XIII, en aquell moment històric s'anomenava l'Almodí, la llotja de contractació de cereals, oli, raïm. Però al llarg dels segles ha tingut diferents usos. Actualment és el Centre d'Art la Panera.


L'any 1.606 l'Almodí fou adquirit pel Capítol de la Catedral i adoptà el nom de Panera dels Canonges. Aixecaren una nova planta sobre la magnífica columnata i es va fer un tancament perimetral. Fou magatzem i punt de venda dels productes recol·lectats pel Capítol.


Josep Lladonosa explica al seu llibre "Els carrers i les places de Lleida a través de la història" que a partir d'aquell moment es van anar retirant els blasons de la ciutat de les façanes del gran casalot. A la llinda de la porta que mira al carrer Sant Martí encara es conserva un d'aquests blasons, com podeu observar a la fotografia anterior. Però sobre el portal del carrer Panera podeu veure la imatge de Santa Maria, titular del Capítol, amb la inscripció "Capitulum Ecclesia Ilerdensis 1607"


Així l'antic Almodí va continuar com Panera fins la desamortització, en que va quedar confiscada. L'any 1.835 va passar a la Paeria que la dedicà a parc municipal i, principalment, a alberg de gent transeünt i sense llar.


L'any 1.860 el Govern Militar demanà a la Paeria la cessió del pati i els corrals per allotjar matxos i carros del Regimiento de Extremadura y Málaga perquè les casernes estaven plenes.


Aquell mateix any la Panera ja s'emprà com a caserna en la que s'instal·là el Batallón Provincial Lérida, aquest ús militar s'allargà gairebé noranta anys.


La Panera tornà a mans de la Paeria l'any 1.947, quan la tropa es traslladà a la nova caserna de Gardeny. Aleshores recuperà la funció de magatzem municipal.


Posteriorment fou caserna de la Policia Nacional, concretament dels les unitats antidisturbis, entre l'octubre de 1.974  i el setembre de 1.992. Tornà a la Paeria i l'any 2.003 va inaugurar-se el Centre d'Art la Panera després de la rehabilitació feta per Ezequiel Usón, que respectà l'arquitectura històrica, però afegí una plataforma lateral amb unes escales i un ascensor per accedir a la primera planta. Pugem-hi i gaudim a vista d'ocell de l'església romànica de Sant Martí que fou, a més a més d'església, capella de l'Estudi General, espai d'allotjament de tropes, parc militar, presó i seu provisional del Museu de Lleida...


Les dues fileres de finestres són les protagonistes de les façanes laterals. Com que l'edifici tingué una estructura de fusta a la coberta, també es va mantenir al reformar l'edifici. A la propera fotografia podeu observar, darrere de la coberta, el baluard de la Punta de Diamant.


La rehabilitació també respectà el gran portal dovellat del carrer Panera coronat amb la imatge de Santa Maria, titular del Capítol ( tercera fotografia de l'entrada d'avui). Podeu veure com aquest gran portal està a una certa alçària per fer les feines de càrrega i descàrrega de gra.


Deixem el carrer Panera per tornar al carrer Sant Martí. La propera fotografia us mostra la façana del carrer d'en Peralta, amb setze finestres.


  
Entrant a la planta baixa, sorprenen les vint-i-una columnes de 5,41 metres d'alçària. En el moment de fer la fotografia estaven preparant una nova exposició.


Pujant a la planta superior trobem el segon espai expositiu del Centre d'Art i el Centre de Documentació amb un fons documental d'art contemporani, d'accés lliure, amb uns 5.400 volums.


Deixem l'antic Almodí per caminar uns metres en direcció a la Seu Vella, on ens està esperant impacient, el Mercat del Pla.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari