En el pròleg en Ricard Torrent ens diu: "Si existeix una constel·lació de poetes de la traducció, Marià Manent i Miquel Desclot hi brillen amb una llum semblant per la intensitat i el color.Com Marià Manent en la seva generació, Desclot senyoreja en l'actual fins i tot de manera més completa que el seu antecessor en nombre d'autors i de llengües de partença, de gèneres literaris i de registres d'estil, pel fet que la seva poesia de traducció comprèn, a més de la lírica, on Manent destacà, la dramàtica i la narrativa. Potser és hora de constatar que en el panorama actual de les lletres catalanes hi ha molts traductors de poesia però pocs poetes de la traducció".
![](http://4.bp.blogspot.com/_m0umMcwJGzk/SZZ7UAUncuI/AAAAAAAAAWo/LEG8ZxyD5uM/s640/detotselsvents.jpg)
Un petit tastet. El Monjo Sagyo,Sato Norikiyo,Saigyo Hoshi (1.118-1.190) fa uns poemes A la tomba de poeta Sanekata Tonohujo. En un d'ells escriu:
El vent escampa
la flor de la cirera
perquè l'estima.
Li fa horror que llangueixi
en aquest món voluble.
Atentament.
Senyor i
Desclot és ric com Manent, però potser encara més respectuós; alhora creatiu i respectuós, vull dir.
ResponEliminaGonzalo:
ResponEliminaGràcies pel teu comentari i una abraçada.
Atentament