dilluns, 17 d’abril de 2017

Museu da Ciência da Universidade de Coimbra.

El passat mes de febrer a l'entrada "Biblioteca Joanina" entràrem virtualment a la bella biblioteca barroca de la Universitat de Coimbra. Al sortir-ne tornem al Paço das Escolas ( pati de les escoles ), tota una lliçó d'arquitectura amb edificis d'estil gòtic, manuelí, renaixentista, manierista, barroc, pombalino i neoclàssic; poca broma! Marxem del paço i, passejant tranquil·lament entre les facultats, anem al Museu da Ciência, però abans d'arribar-hi ens aturem un moment per observar el Museo Nacional de Machado de Castro, a l'esquerra de la propera fotografia, al costat del qual hi ha l' Igreja de São João de Almedina. L'edifici actual és del segle XVII, però la història de l'església es remunta al segle XI.


Les col·leccions de la Universitat de Coimbra acullen 250.000 objectes distribuïts en quatre categories principals: Història Natural, Etnografia, Instruments Científics i Models. A més a més trobareu mes de dos mil documents que inclouen llibres antics, cartografia, panells pedagògics i arxius.
A la fotografia següent podeu contemplar un exemplar de la Tercera Edició, del 1.764,  del llibre Species Plantarum, inici de la nomenclatura moderna, de Carl von Linné. La primera edició d'aquest llibre fonamental pels botànics, és del 1.753.


Caminar per les velles sales és impressionant, cal obrir molt bé els ulls per gaudir de les diferents col·leccions: Antropologia, Astronomia, Botànica, Farmàcia, Física, Medicina, Mineralogia i Geologia, Química, i Zoologia.


Les vitrines de la secció de Física, que podeu veure a la fotografia anterior, acullen la col·lecció d'instruments científics dels segles XVIII i XIX per a l'ensenyament de la física més notable i poc freqüent d'Europa. Tres-mil objectes, dels quals cinc-cents són llibres antics.


Al canviar de sala, trobem l' Anfiteatro do Gabinete de Física i de Facultade de Ciências da Universidade de Coimbra, tota una joia en el que els estudiants escoltaven atentament les lliçons dels mestres estrangers que el  Marquês de Pombal ( 1.699-1.782) contractava. 


Les col·leccions del museu, de les més antigues de Portugal, s'iniciaren durant la Reforma Pombalina de la Universitat de l'últim quart del segle XVIII, reformes que establiren les bases per l'ensenyament i la recerca científica moderna. Fonamental va ser el paper del Marquês de Pombal, creant noves facultats.
Continuem la visita virtual per la col·lecció més nombrosa, amb 200.000 exemplars, la de zoologia; en la que podem veure des de petits insectes a un esquelet de vint metres d'una balena.



Només un 5% són vertebrats, i trobareu mamífers, aus, peixos, rèptils, amfibis...Alguns disecats, altres conservats en pots amb formol i alguns esquelets.


Els llibres antics també són protagonistes i en ells podeu veure algunes il·lustracions fantàstiques. L'any passat va fer dos-cents anys de la mort de Domenico Agostino Vandelli (1.730-1.816), fundador del Museu de la Universitat de Coimbra. El seu notable treball ens mostra l'esforç de classificació i el descobriment de la biodiversitat, en la que trobem també monstres i altres curiositats... 



A les vitrines podem veure una col·lecció d'aus de tot el món, però especialment dels països de parla portuguesa. Aus acompanyades dels seus nius i ous. Les sales us aniran captivant en aquesta visita al plantejament museístic de segles passats. La secció ocupada pels peixos és fascinant.


Alguns dels muntatges de la Galeria de Zoologia que us deixaran bocabadats mostren les donacions fetes a la Universitat i els viatges realitzats al llarg de l'imperi portuguès, sota el patrocini de la Corona, a finals del segle XVIII.



Al marxar de la Secció de Zoologia, entre dues grans portes, un pobre estruç dissecat tancat en una vitrina sembla que ens indiqui com sortir del museu...



Els viatge al passat us acompanyarà pels passadissos amb parts de les parets cobertes de rajola vidriada i magnífics paviments hidràulics, un revestiment artesanal per terres i parets que fou molt emprat des de finals del segle XIX fins a mitjans del segle XX, i que actualment és molt valorat. Les rajoles hidràuliques es feien, i es fan, peça a peça. L'artesà barreja pols de marbre blanc, ciment blanc, sorra i pigments.


En un món ple de propostes interactives i digitals, és tot un plaer poder submergir-se en les propostes museístiques dels nostres avantpassats.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada