La Torre de Riner.

Després de quedar bocabadats amb el pou de gel de l'obaga de Flotats de Clariana de Cardener, tornem a la carretera C-55 i anem direcció Solsona per continuar gaudint del nostre patrimoni. Poc abans d'arribar a l'Hotel Can Puig veureu un senyal amb el text Torre de Riner. Cal girar a l'esquerra i obrir molt bé els ulls per gaudir de la vall del riu Negre. Anem baixant lentament per l'estreta carretera plena de corbes per la vall que el riu ha excavat a l'altiplà del Solsonès.

Després de baixar i baixar veiem el nostre objectiu. Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos a la fotografia següent a l'esquerra l'església de Sant Martí (construïda al segle XVIII substituint la primitiva església del segle XII ), al centre la rectoria ( una petita masia del segle XVIII ) i a la dreta la gran torre de guaita ( dels segles XII - XIII ) del que fou el castell de Riner.

Continuem uns minuts més amb el cotxe i entrem al nucli de Riner format per l'església, la rectoria, el cementiri i la torre. Aparquem al costat de la rectoria i ens apropem a l'església de Sant Martí. Abans d'arribar-hi trobem el plafó informatiu "Torre de Riner. Recorreguts per l'entorn del municipi de Riner i l'Espai Natural Protegit del Miracle".

Ens apropem a l'església de Sant Martí, protagonista de la propera fotografia en la que podeu veure davant el cementiri i a l'esquerra la torre de guaita.

Quan agafem la sendera que ens porta a l'església i al que queda de l'antic castell es sorprenent veure afilerades les osseres fent de marge del camí.

Si aixequem la mirada, per sobre d'aquestes osseres, podeu veure algunes de les creus de ferro del cementiri.

És molt probable que aquestes osseres reaprofirades per fer el marge del cementiri actual siguin de la primitiva església de Sant Martí de Riner, del segle XII. Quan entrem al cementiri es veu clarament la "nova" funció de les osseres.

 

 

A la propera fotografia podeu veure la façana principal de l'església parroquial de Sant Martí de Riner amb la portalada d'accés rectangular amb llinda de pedra motllurada en la que podem llegir 1.793. Sobre la portalada hi ha un petit òcul.

Com podeu observar a la fotografia anterior, a la dreta hi ha el campanar de base quadrada que a l'alçària de la coberta de l'església es transforma en octogonal. A l'esquerra de l'església hi trobem adossada la rectoria, una petita masia del segle XVIII.

Davant de la rectoria i l'església trobarem la torre de guaita a la que accedirem per una estreta sendera que ens duu al fossat tallat a la pedra que l'envolta.

A la fotografia següent feta des del fossat podeu veure, a l'esquerra, la rectoria i a la dreta part de la façana de l'església parroquial. Sant Martí de Riner té la protecció de Bé Cultural d'Interès Local.

Quan arribem a la torre, aixecant la mirada quedarem bocabadats. A la part de baix de la propera fotografia de la façana est podeu veure la llinda de la porta d'accés. La gran torre de guaita té planta rectangular ( quinze per vuit metres ), setze metres d'alçària i murs de dos metres de gruix.

Adossada a la gran torre de guaita del castell de Riner hi ha les ruïnes d'una pagesia que podeu veure parcialment a la fotografia següent.

Ressegueixo perimetralment la torre de guita i faig la propera fotografia en la que podeu veure l'espectacular torre amb restes de la pagesia ( a la dreta ) i com treu el nas el campanar de l'església de  Sant Martí ( a l'esquerra ).

Tornem a la porta d'accés i entrem a la torre que, conjuntament amb l'església i la rectoria, s'alcen en un tossal de l'esquerra del riu Negre.

Com podeu constatar a la fotografia anterior, només entrar trobem una nau amb coberta de volta apuntada que fa 11,20 X 3,90 metres i 15 metres d'alçària. Recordeu que els murs tenen uns dos metres de gruix, per això exteriorment la planta de la torre és de 15 X 8 metres.

A la fotografia següent, feta quan s'acaba el primer tram de les escales, podeu veure la porta d'accés a la torre.

L'espai interior de la torre estava dividit, com a mínim, en dos nivells. A una deu metres d'alçària es veuen els forats on hi havia les bigues. La propera fotografia ens permet observar detalladament la volta apuntada i les obertures d'arc de mig punt.

L'últim tram d'escales ens porta a un espai de difícil accés, sense escales ni baranes, per on es pot pujar al terrat de la torre de guaita, però dono mitja volta per prudència.

Al baixar faig la fotografia següent en la que podeu veure una de les obertures de la façana oest de la torre de guaita.

La torre fou construïda als segles XII i XII amb carreus ben tallats i escairats units amb morter de calç i pedres petites. Sortint de la torre i tornant cap a l'església faig la propera fotografia en la que podeu observar, a la part superior, la petita masia de la rectoria.

 

 

Marxem del nucli de Riner després de mirar detalladament l'església de Sant Martí, el cementiri, la rectoria i la torre de guaita per continuar el nostre periple per la comarca del Solsonès.

Atentament.

Senyor i