El 7 de juny del 2.008 vaig recomanar el llibre del poeta basc
Kirmen Uribe "Mientras tanto dame la mano" amb el que l'any 2.002 va guanyar el Premio de la Crítica i va ser finalista del Premio Nacional de Poesía .També va ser finalista al millor llibre de poesia traduït a l'anglès l'any 2.007. Hi ha molt poca obra traduïda d'en Kirmen en castellà i català.
Ara, i gràcies a un nou premi, el Nacional de Narrativa del 2.009, podem gaudir d'aquest escriptor sorprenent.
Bilbao - New York - Bilbao , és la primera novel·la del poeta. Em direu per què recomano una novel·la a "Dissabtes poesia". La resposta és fàcil, és un llibre molt poètic. La seva manera d'escriure és molt hàbil. Llegir aquesta auto-ficció puc assegurar-vos que us resultarà molt plaent .El llibre ens parla de tres generacions de la mateixa família. A la narració llegireu cartes, poemes, e-mails, records,... I per acabar el llibre el poema Nacer dedicat al seu fill Unai.
Un petit regal. A la pàgina 201 en Kirmen escriu:
"Perder y ganar. Morir y nacer. La mayoria de los niños vienen al mundo con cero años. Pero los hay que nacen con varios meses, o con tres años, o con siete. Unai nació a mis ojos con trece años.
NACER
Naciste a mis ojos con trece años
Así de repente.
Fue un parto muy original,
pues naciste mientras cenábamos una pizza.
No hubo embarazos,
ni noches en vela, ni pañales.
No te llevé a la escuela tu primer día,
cogido de la mano.
No te enseñé a jugar al escondite
ni al juego del truquemé.
No te llevé a la playa
a ver aquel delfín enfermo.
Pero te prometo que quisiera haber hecho todo aquello,
y que todos los días lo echo en falta.
Pero naciste con trece años,
así, de repente, y con una pizza.
Sé que en realidad viniste al mundo
en una fría primavera en Dinamarca.
Y que los prados estaban helados en tu día.
Ya sé que tienes padre,
que tienes gente que te quiere a tu alrededor,
amigos, primos, tías, abuelos
y cómo no, una madre.
Y es que nadie es sólo para uno mismo.
Hay que aprender a compartir
a aquellas personas que amamos.
Y yo soy otro más, el último en aparecer a la fila.
Sólo te diré,
que soy yo el niño cuando estoy contigo,
y que aprendo mucho cuando estoy junto a ti,
como si no tuviera ni idea del juego del truquemé,
como si fuera la primera vez que veo a un delfín enfermo.
Sólo te diré,
que tú has nacido de verdad para mí,
aunque hayas nacido con trece años,
así, de repente, y con una pizza. "
Bona lectura !
Atentament.
Senyor i
Va afegir un polset de color blau, que li deia vidriol i una mica d'aigua.
Aquesta estranya barreja , una estona al forn elèctric i a bullir . Com més temps estava bullint, més fosca es tornava.
Després en Jesús amb l'ajuda dels vostres mestres va colar el resultat d'aquest experiment i va afegir-hi goma aràbiga.
Mentre es refredava una mica, amb una eina de tall molt esmolada va preparar plomes i canyes ( càlamus), per escriure amb aquesta tinta.
Em vaig quedar de pedra al veure lo bé que fèieu anar les estranyes eines d'escriptura.
Gràcies a en Jesús de Documenta, hem descobert molts secrets del món dels llibres i els materials i eines per escriure.
L'aparador de la pastisseria Monrabà ens anuncia una gran festa: ous de xocolata, figuretes de les sèries de la tele, el marraco, unes granotes rialleres,...Tot molt i molt dolç. Des de 1.850 fan gaudir als més gormands. Aviat aquesta pastisseria farà 160 anys!
Nens i nenes, quines festes tradicionals ens anuncien els nostres carrers i aparadors?
