En el pròleg en Ricard Torrent ens diu: "Si existeix una constel·lació de poetes de la traducció, Marià Manent i Miquel Desclot hi brillen amb una llum semblant per la intensitat i el color.Com Marià Manent en la seva generació, Desclot senyoreja en l'actual fins i tot de manera més completa que el seu antecessor en nombre d'autors i de llengües de partença, de gèneres literaris i de registres d'estil, pel fet que la seva poesia de traducció comprèn, a més de la lírica, on Manent destacà, la dramàtica i la narrativa. Potser és hora de constatar que en el panorama actual de les lletres catalanes hi ha molts traductors de poesia però pocs poetes de la traducció".

Un petit tastet. El Monjo Sagyo,Sato Norikiyo,Saigyo Hoshi (1.118-1.190) fa uns poemes A la tomba de poeta Sanekata Tonohujo. En un d'ells escriu:
El vent escampa
la flor de la cirera
perquè l'estima.
Li fa horror que llangueixi
en aquest món voluble.
Atentament.
Senyor i
Desclot és ric com Manent, però potser encara més respectuós; alhora creatiu i respectuós, vull dir.
ResponEliminaGonzalo:
ResponEliminaGràcies pel teu comentari i una abraçada.
Atentament