Passejar tranquil·lament per Pobla de Cérvoles observant les magnífiques cases de pedra és tot un plaer. Camino a poc a poc pel carrer De les Roques, on el silenci és gairebé dolorós, només els falciots i les orenetes gosen trencar-lo momentàniament. El regal que m'espera al mig del carrer és màgic, un gran paó de nit ( Saturnia pyri ) , sembla "no entendre" que, malgrat l'escàs trànsit del poble, no és prudent desafiar a la sort...
Aquesta papallona nocturna és comuna a tota Europa meridional i a la zona del Mediterrani. Els adults els podem veure volar de finals de març fins al juny. Amb el meu company inseparable, el llapis Staedtler Noris HB 2 , faig que es mogui una mica. Mireu al proper vídeo la bellesa de la papallona.És una papallona o un mussol?
Moltes vegades viuen en zones habitades on les atreuen les llums dels fanals. Si plou molt s'amaguen a l'interior dels edificis habitats o abandonats. El gran paó de nit és l'insecte més gran d'Europa i pot arribar als 20 centímetres d'envergadura. Les antenes dels mascles i les femelles són diferents. Mireu les del nostre protagonista, el mascle del carrer De les Roques, que s'ha enfilat al meu llapis.
Aprofito per retirar la Saturnia pyri del mig del pas per deixar-la al mur de pedra on estarà més segura si un vehicle ha de circular pel carrer.
Els ocels, taques arrodonides i multicolors que semblen ulls, són per despistar l'atenció del predador. Les erugues del gran paó de nit viuen a les fulles del cirerer, prunera, freixe, albercoquer, ametller i arç blanc.
El nom de la papallona ve de la semblança entre els seus ocels i els de la cua del mascle del paó blau ( Pavo cristatus ), un ocell espectacular.
El vent comença a bufar i la pobra papallona té molta feina per agafar-se al mur de pedra. Està clar que amb el llapis no l'ajudo gaire, ho faig perquè observeu el seu abdomen voluminós.
Les antenes del mascle tenen forma de ploma, les de la femella són més petites. Amb elles el mascle pot captar millor l'olor de les feromones, unes substàncies químiques que secreten els éssers vius per provocar comportaments concrets en altres individus de la mateixa espècie.
El nostre protagonista, un mascle de Sturnia pyri, és capç de detectar l'olor de la femella a 20 quilòmetres de distància...
Coneguda popularment com bruixa, és un plaer immens trobar-la i gaudir de l'espectacle que ens regala.
Atentament.
Senyor i
El vent comença a bufar i la pobra papallona té molta feina per agafar-se al mur de pedra. Està clar que amb el llapis no l'ajudo gaire, ho faig perquè observeu el seu abdomen voluminós.
Les antenes del mascle tenen forma de ploma, les de la femella són més petites. Amb elles el mascle pot captar millor l'olor de les feromones, unes substàncies químiques que secreten els éssers vius per provocar comportaments concrets en altres individus de la mateixa espècie.
El nostre protagonista, un mascle de Sturnia pyri, és capç de detectar l'olor de la femella a 20 quilòmetres de distància...
Coneguda popularment com bruixa, és un plaer immens trobar-la i gaudir de l'espectacle que ens regala.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada