dijous, 3 de novembre del 2016

Un cop d'ull a Cal Trepat ( 2 ).

Després de sortir de les oficines del Departament Comercial de Cal Trepat anem a visitar les cinc primeres naus, de les dinou que formen el complex metal·lúrgic de les indústries Trepat. Estem a la nau 19 com podeu veure en primer terme de la propera fotografia, ara cal anar a l'altre extrem, a la nau 1. Les façanes que no estan pintades de nou són les que es poden visitar.


De Cal Trepat es conserva pràcticament tot: les màquines del procés de producció, les eines dels treballadors, l'estructura arquitectònica de l'edifici i l'arxiu. Les obres per restaurar les cinc primeres naus s'han centrat bàsicament en la restitució dels sostres, substituint totes les parts de fusta fetes malbé després de trenta anys sense manteniment. A les properes fotografies podeu veure el treball amb maó de les portes i finestres de les naus.


En el camí que va de fàbrica de maquinaria agrícola J. Trepat a museu de la mecanització agrària Cal Trepat,  els criteris d'intervenció arquitectònica s'han basat en la conservació el màxim fidedigna possible de l'aspecte original que tenia la fàbrica quan l'any 2.006 passà a titularitat municipal.


Entre les naus 6 i 7, el cartell J.Trepat ens parla d'una de les joies del patrimoni industrial del país, amb un paper decisiu entre 1.930 i 1.970 en la mecanització del camp. 


A la nau 6 hi havia les antigues oficines comercials i administratives. A diferència de les altres naus, les finestres i la petita porta tenien reixes. A l'esquerra de la propera fotografia podeu veure el petit espai per on els treballadors cobraven el seu salari.


A la primera aigua de la nau 7 podeu veure, entre la finestra i la porta enreixades, un plafó d'anuncis de fusta amb forma de caseta en el que es penjaven diferents informacions perquè els treballadors les llegissin. Al frontó d'aquesta "caseta" podeu observar encara el logotip de Cal Trepat. A la nau 7 hi havia també el muntatge dels tallants i la secció de soldadura.


Però abans d'aturar-nos a les antigues oficines comercials i administratives, hem passat en la nostra passejada des de la nau 19 a la 8, la funció de les quals us comento breument. La nau 19 era el magatzem de màquines acabades i preparades per facturar i vendre. La nau 18 era el magatzem de plantilles i fusta. A la nau 17 hi trobem la secció de fusteria, a la nau 16 el magatzem de ferro i l'Arxiu General; i a les naus 15 i 14 la secció de pintura.


A la nau 13 la secció de rampills, a la nau 12 la secció de muntatge de lligadores i dels ajustaments finals. La nau 11 era l'encarregada de la fabricació de lones, els treballadors de la nau 10 feien l'estampació i el calibratge. Per acabar i tornar al punt on estem, les antigues oficines, a les naus 9 i 8 trobem la secció de muntatge de les màquines segadores. 
Recordeu que totes aquestes naus, de la 6 a la 19, no estan museïtzades i no es poden visitar. El museu de la mecanització agrària Cal Trepat el formen la nau 5 on hi ha la secció de tallers, la nau 4 amb el magatzem de peces foses, de calibrat i de tubs i l'al·lucinant oficina tècnica de modelatge. Per acabar, les tres naus on comença la visita guiada, les naus 3, 2 i 1: la foneria.


Només girar a la dreta quan s'acaben les naus, trobem la part exterior de la foneria. A l'esquerra de la part asfaltada es procedia al trencament del ferro que arribava a la fàbrica en camions.


Aquí hi havia tres pals en forma de trípode anomenat trencador, un artefacte molt perillós. On es trobaven els tres pals d'onze metres de llarg, hi havia una corriola amb una sirga de 25 metres de llarg i 25 mil·límetres de gruix. Un motor elèctric pujava 850 quilograms de ferro a 7,2 metres d'altura i els deixava en caiguda lliure per trencar-lo. Els operaris estaven "protegits" per unes mampares de fusta per evitar l'impacte dels trossos  de ferro que sortien disparats...


En la propera fotografia dels anys 20 de segle passat es poden veure a l'esquerra els tres pals de fusta del trencador. La fotografia és de l'arxiu de les industries Trepat que gentilment m'han autoritzat a publicar-la.


Un operari carregava el cubilot que podeu veure a la fotografia següent amb ferro vell, ferro colat, carbó de coc i lingots de ferro. Els primers anys aquesta feina era manual, més endavant  s'emprà el muntacàrregues. A la dreta, a terra, hi ha trossos de ferro.

  
El carretó i la pala sembla que esperen que l'operari de Cal Trepat acabi de carregar el carbó de coc i el descarregui al cubilot...


Ha arribat el moment d'entrar a les naus en les que entendrem la duríssima feina dels treballadors de Cal Trepat.
Esteu preparats?
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada