Després de visitar les quatre plantes de l'edifici principal del MCA ( Museu d'Art Ciclàdic ) dissenyat per l'arquitecte Ioanis Vikelos, i abans de marxar del museu, ens espera l'exposició temporal que ocupà la gran sala de la planta baixa del desembre del 2.016 al març del 2.017 per celebrar els trenta anys del MCA.
La vaig explicar-vos que el MCA no és un dels museus més coneguts d'Atenes, però els seus fons, la seva proposta museística, el disseny, la il·luminació i presentació de les peces fan que sigui una de les visites més seductores que ofereix la capital grega als amants de l'art i la història.
Visitar el MCA suposa descobrir el museu que acull la col·lecció més important d'art ciclàdic del món. Si aneu a Arenes, guardeu una estona del vostre temps per anar-hi, estic segur que agraireu el meu consell.
A la fotografia anterior podeu contemplar una estatueta femenina de marbre del Museu de Naxos de tipus canònic ( braços creuats sota els pits ) i de la varietat spedos ( que es caracteritza per caps en forma de lletra U i una línia profunda incisa entre les cames ). Està datada entre el 2.700 aC i el 2.400-2.300 aC.
La figureta de la fotografia següent, també de tipus canònic i varietat spedos i amb la mateixa datació, presenta restes de pintura de color vermell al cap i al cos.
L'objectiu principal d'aquesta exposició era conèixer la vida quotidiana dels primers habitants de l'Edat del Bronze a partir de les cent noranta-una peces que omplen les vitrines. La proposta museística convidava a la descoberta en la que la il·luminació tenia un paper molt important. El proper vídeo és una petita pinzellada del que fou "La societat de les Cíclades fa 5.000 anys"
La propera fotografia és d'una estatueta femenina de marbre amb restes de decoració pintada al pit atribuïda al mestre Goulandris, l'escultor més prolífic conegut pels estudiosos. Més d'una cinquantena de les escultures trobades a les Cíclades són obra seva. Es caracteritzen per l'esquena arrodonida, les espatlles fortament inclinades, els pits petits i la línia incisa sobre del triangle púbic.És de tipus canònic i varietat spedos i està datada entre els anys 2.700 aC i 2.400/2.300 aC.
Les peces exposades provenen de l'Ephorate ( prefectura ) d'Antiguitats de les Cíclades i dels museus de Naxos, Apeiranthos, Syros, Paros, Museu Arqueològic Nacional i museu Paul i Alexandra Canellopoulos.
L'exposició estava organitzada en cinc seccions: els nuclis socials, les activitats, la vida social, la jerarquia social, i les creences i cultes relacionats amb la vida i amb la mort.
La fotografia següent és d'una figureta masculina de marbre amb tocat cònic del tipus Plastiras, el més naturalista de les figuretes ciclàdiques, amb proporcions exagerades i el cos en forma de violí. Està datada entre el 3.200 aC i el 2.700 aC.
Com que no hi ha documents escrits de la història primerenca de les illes Cíclades l'exposició pretenia "llegir" a partir de les peces provinents dels diferents museus com era l'estructura social, les condicions de vida i les creences d'aquests illencs a l'Edat del Bronze ( 3.200 aC - 2.000 aC ).
La propera fotografia és d'una estatueta femenina de marbre amb restes de decoració pintada al pit atribuïda al mestre Goulandris, l'escultor més prolífic conegut pels estudiosos. Més d'una cinquantena de les escultures trobades a les Cíclades són obra seva. Es caracteritzen per l'esquena arrodonida, les espatlles fortament inclinades, els pits petits i la línia incisa sobre del triangle púbic.És de tipus canònic i varietat spedos i està datada entre els anys 2.700 aC i 2.400/2.300 aC.
Les peces exposades provenen de l'Ephorate ( prefectura ) d'Antiguitats de les Cíclades i dels museus de Naxos, Apeiranthos, Syros, Paros, Museu Arqueològic Nacional i museu Paul i Alexandra Canellopoulos.
L'exposició estava organitzada en cinc seccions: els nuclis socials, les activitats, la vida social, la jerarquia social, i les creences i cultes relacionats amb la vida i amb la mort.
La fotografia següent és d'una figureta masculina de marbre amb tocat cònic del tipus Plastiras, el més naturalista de les figuretes ciclàdiques, amb proporcions exagerades i el cos en forma de violí. Està datada entre el 3.200 aC i el 2.700 aC.
Com que no hi ha documents escrits de la història primerenca de les illes Cíclades l'exposició pretenia "llegir" a partir de les peces provinents dels diferents museus com era l'estructura social, les condicions de vida i les creences d'aquests illencs a l'Edat del Bronze ( 3.200 aC - 2.000 aC ).
Aquestes escultures es van associar amb artistes del segle XX com Modigliani, Brancusi, Matise i Picasso que en quedaren fascinats. Però es parlava d'elles com obra d'art, sense fer referència a la cultura dels seus creadors. L'exposició pretenia fer-nos coneixedors de l'àmbit cultural d'aquests antiquíssims escultors.
Alguns espais, summament seductors gràcies a la presentació i la il·luminació de les peces, feien submergir al visitant cinc mil·lennis enrere... Observar-les atentament i llegir o visionar les diferents informacions ajudava a entendre com vivien aquests illencs.
Deixar-se seduir per l'exposició suposava descobrir els principals nuclis de població de les Cíclades, la seva estructura social, com subsistien, les seves creences religioses, cultes,rituals...
Les estatuetes de marbre d'aquest arxipèlag són majoritariament femenines. La fotografia següent és d'un tors masculí, un fragment rar en el que es mostra clarament el penis en volum, no dibuixat amb línies incises. Les poques figures masculines de l'art ciclàdic representen músics, caçadors i guerrers. Alguns investigadors l'atribueixen al mestre Goulandris. La figura sencera feia aproximadament un metre, per això es creu que representa a una deïtat masculina. És de principis de l'Edat del Bronze, del tipus canònic i varietat spedos ( 2.800 aC - 2.300 aC).
També de tipus canònic i varietat spedos, aquesta gran figura femenina d'un metre i quaranta-nou centímetres semblava observar a tots els enamorats de l'art i la història que visitaven l'exposició. Aquestes grans escultures es consideren de culte. Penseu que la majoria de les estatuetes de les Cíclades són petites i poques vegades superen els quaranta centímetres.. Datada entre el 2.700 aC i el 2.400/2.300 aC.
Si les hipòtesis dels investigadors són certes, aquestes grans obres en marbre de les Cíclades són les primeres imatges monumentals de deïtats de la civilització egea.
L'espai en el que es visionava el vídeo que mostrava com es feien aquestes estatuetes fa cinc mil·lennis era imprescindible. Obriu molt els ulls, amb menys de quatre minuts ho sabreu. Recordeu que parlem de fa cinc mil anys...
A la fotografia anterior podeu apreciar la decoració per incisió d'espirals que s'uneixen els uns amb els altres, i a la següent imatge la decoració a més amés dels espirals incorpora el sol i quatre peixos. Aquestes peces es van trobar a les tombes i també als assentaments pel que queda clar que s'utilitzaven en la vida quotidiana.
Són moltes les hipòtesis sobre la seva funció: eines rituals per libacions, ofrenes als morts, contenidors d'objectes cosmètics, miralls, tambors per rituals funeraris, instruments de navegació, plats...
Els escultors de les Cíclades també van fer figures assegudes com les que podeu veure a la propera fotografia. La figureta de marbre de l'esquerra esta asseguda en un tamboret i amb la seva mà dreta agafa una tassa. és de principis de l'art ciclàdic II de la fase syros ( 2.800 aC - 2.300aC ). La figureta de la dreta, també de marbre, toca l'arpa asseguda en un tamboret.
A la fotografia següent el protagonisme és per la figura de marbre d'un caçador o guerrer, també de principis del ciclàdic II fase syros. Alguns trets facials es mostren en relleu. De la seva espatlla esquerra hi penja un tahalí que serveix per portar l'arma, una daga triangular incisa. Cames curtes que acaben en uns peus rudimentaris, l'esquerre amb sis dits. S'han trobat altres deu figuretes de caçadors o guerrers, a la majoria el tahalí penja de l'espatlla dreta.
Tota una experiència descobrir aquesta societat de petits assentaments d'intrèpids mariners, agricultors, caçadors, ramaders, artesans de la cistelleria i l'elaboració de teles i amants de la música. Per acabar la visita virtual observeu i gaudiu de la música del flautista de Keros, una estatueta de marbre datada entre els anys 3.000 aC i el 2.000 aC. Podria tractar-se de la representació d'un ritual funerari de probable influència assíria.
Ara sí, marxem del MCA ( Museu d'Art Ciclàdic ), de visita obligada si us apassionen l'art i la història i viatgeu a Atenes.
Atentament.
Senyor i
