diumenge, 19 de gener del 2020

El conjunt funerari d'Ermengol IX.

El passat mes de maig a les dues entrades titulades "Els panteons de les Avellanes" vaig explicar-vos la trista història que a principis del segle XX implicà l'allunyament d'aquestes obres d'art de les terres lleidatanes.Aquestes joies des del segle XIV fins als primers anys del XX estaven a l'església de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. L'estructura de les dues entrades era la mateixa, donat tres cops d'ull: a les fotografies antigues dels panteons quan encara estaven al monestir, al lloc que ocupaven a l'església , i a l'espai en el que estan ubicats al Metropolitan Museum of Art de New York, concretament al submuseu The Cloisters.
Les antigues fotografies que podeu veure al Museu de la Noguera de Balaguer, a la sala dedicada al Comtat d'Urgell, són de Juli Vintró i aparegueren publicades per Gaietà Barraquer a " Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XX" l'any 1906. L'any del gran espoli del nostre patrimoni...


Els panteons d'Àlvar I d'Urgell i la seva dona Cecília de Foix ( pares d'Ermengol X ), el d'Ermengol X i el del seu germà Àlvar de Cabrera van acabar e New York; però del d'Ermengol IX d'Urgell i IV de Cabrera, que fou Comte d'Urgell l'any 1.243, encara ens queda una part del seu conjunt funerari. Malauradament una part també acabà a New York.


Tornem avui al Museu de la Noguera de Balaguer, concretament a les sales permanents dedicades a al-Andalus i el Comtat d'Urgell per fixar-nos, inicialment, en l'antiga fotografia que hi ha al plafó informatiu "Panteons de la Dinastia Urgell". Una imatge de l'Institut Amatller d'Art Hispànic. Arxiu Mas C-9757 del 1.914 en la que encara podem gaudir-ne abans de la destrucció i disgregació.


Des del mes d'abril del 2.015 el Museu de la Noguera ens mostra la bellesa, malgrat l'adversitat, dels fragments restaurats de la tomba d'Ermengol IX d'Urgell ( 1.234 - 1.243 ). El que fou Comte d'Urgell l'any 1.243 va morir amb només nou anys, un fet que no era estrany en aquella època amb una alta taxa de mortalitat infantil.


La casa urgellenca va promoure aquesta tomba molts anys després de la mort del petit Ermengol IX amb l'objectiu d'exalçar el llinatge dels Urgell i una de les residències de la família, concretament la que tenien a Castelló de Farfanya.


El petit Comte d'Urgell descansà en aquests tomba de pedra policromada a l'església de Santa Maria del Castell de Castelló de Farfanya des del segle XIV fins als primers anys del segle XX.


Els fragments que podeu mirar i admirar són obra del Taller del Mestre d'Anglesola. L'ossera i els lleons que podeu veure a les fotografies anteriors i següents són un dipòsit del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal.


La tomba d'Ermengol IX fou saquejada l'any 1.906 i la figura del jacent desaparegué. Des de 1.975 la tapa de la tomba, perfectament conservada, està exposada al The Cloisters Museum de New York...
Les feines de restauració dels fragments de la tomba que es conserven a Catalunya han suposat recuperar la policromia que tenia i l'estabilització de la pedra de suport que estava greument alterada per l'incendi que patí l'any 1.936.


El conjunt de fragments es completa amb e pinacle que podeu veure a la propera fotografia que és un dipòsit que va fer el Consorci del Turó de la Seu Vella al Museu de la Noguera de Balaguer.


La restauració dels fragments es va fer al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya ( estudi científic ) i el taller de restauració del Museu de la Noguera ( el procés de restauració ).


Font fotografia: web The Cloisters.

La fotografia anterior i la propera són de la web de The Cloisters. Fotografies de domini públic de gran resolució. Si cliqueu a l'enllaç anterior i seleccioneu una de les fotografies, amb la rodeta del ratolí podreu veure tots els petits detalls.


Font fotografia: web The Cloisters.

El museu americà comprà la tapa de la tomba amb el jacent a Brimo de Laroussilhe, una empresa dedicada al món de les antiguitats fundada a començaments del segle XX a París pels antiquaris Nicolas Brimo i Lucien Lascombes de Laroussilhe..
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada