Tornem avui al Pallars Jussà, al petit municipi ( 165 habitants al 2.018 ) de Castell de Mur, format per Guàrdia de Noguera ( també anomenada Guàrdia de Tremp ) i Mur. El dos de març del 2.010, a l'entrada " Papelgel ? " vàrem entrar a la col·legiata de Santa Maria de Mur, avui entrarem al castell.
Després de Cellers, pujant per la C-13, on s'acaba l'embassament de Terradets trobareu una rotonda que us facilitarà anar a l'esquerra per la LV-9124 fins a Guàrdia de Noguera. Continuem pujant fins trobar un indicador a la dreta per anar al Castell de Mur. Només arribar a la zona d'aparcament quedareu bocabadats per l'espectacular silueta del castell ( fotografia anterior ). És impressionant apropar-se a l'antic castell encinglerat i veure com sembla que sorgeix de la roca.
Un castell dalt d'un turó sobre la Noguera Pallaresa, que controla l'entrada de la Conca de Tremp. L'edifici de planta triangular amb els angles arrodonits conserva, després de mil anys, els seus murs perimetrals. A ningú deixa indiferent la torre mestra de planta circular i setze metres d'alçària. Un plafó informatiu ens ajuda a imaginar-nos com era el castell.
Aquest castell dels segles X i XI, en un estat de conservació espectacular, és el millor castell romànic civil que hi ha a Catalunya. És una edificació molt estratègica, quan l'enemic es posava a tocar no podia llençar objectes contra els murs i, gràcies a l'orografia, de més lluny els sistemes d'atac no eren efectius. No es podia atacar des d'un punt mig. El robust castell només tenia una porta d'accés ( que podeu veure al centre de la fotografia anterior i a l'esquerra de la propera de detall ) a la que s'accedia per una rampa.
Era impossible esbotzar la porta perquè l'enemic per accedir-hi tenia que moure's en angle recte. Entrar al castell era dificilíssim. La torre mestra, pujar-hi és el nostre objectiu d'avui, està dividida en quatre pisos. A la fotografia anterior podeu veure: la porta (1), les cavallerisses (2), les masmorres (3), l'estança dels soldats (4), el magatzem de resistència (9), el cos de guàrdia (14), la sala de l'homenatge (16) i la capella (17).
Pugem el primer tram d'escales metàl·liques i anem a l'esquerra resseguint el mur perimetral. Abans d'accedir a la torre ens aturem per observar les restes de la distribució de la planta baixa del castell. La fotografia següent ens mostra els murs que delimitaven el forn i la cuina, els magatzems d'aliments, el dormitori de les dones, el graner i la cisterna d'aigua.
El regal visual al fer el cim de la torre és fascinant. A la propera fotografia podeu veure a vista d'ocell la col·legiata de Santa Maria de Mur, que està a pocs metres del castell i que visitarem en una propera entrada.
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica podeu veure, darrere i a la dreta del campanar d'espadanya de la col·legiata, la vila de Llimiana sobre un cim rocallós.
El Montsec era la frontera entre el món musulmà i el món cristià. Quan els francs van fer recular als musulmans hi hagué una primera frontera a Collegats. La frontera no era estable, s'anava desplaçant. L'origen de la formació dels dos Pallars fou una disputa familiar que va acabar amb nombroses guerres. Artau I, comte de Pallars Sobirà entre 1.049 i 1.081, era un mala peça i es va enfrontar repetidament amb el seu cosí germà Ramon V de Pallars Jussà.
A la fotografia següent podeu veure la conca de Tremp amb el Pirineu nevat al fons. Al centre de la fotografia, la ciutat de Tremp, capital del Pallars Jussà.
Mireu on mireu el paisatge és magnífic i ens fa sentir petits, petits. La neu vesteix de blanc els cims del Pirineu i la immensitat és la protagonista...
El silenci espectacular es trenca amb els espetecs de la bandera del Castell de Mur fortament agitada pel vent. Què pensaven els soldats enfilats a la torre del castell quan s'apropava l'enemic?
Baixem de la torre, sortim del castell, i anem a la col·legiata de Santa Maria de Mur on l'any 1.919 es van arrencar les primeres pintures murals del romànic català i que, malauradament, estan al Museum of Fine Arts de Boston...
Atentament.
Senyor i
