dissabte, 21 d’agost de 2010

Dissabtes poesia basca (3)

Passejar pel Parque de Doña Casilda de Bilbo, ple de magnòlies i plàtans és un plaer. El parc , que és el més important de la capital de Bizkaia , es va començar a construir l'any 1.907. Seure en els seus bancs i observar la gent et convida a oblidar-te del pas del temps. L'estany, escultures, fonts, escenaris per actuacions, la terrassa de la cafeteria del Museo de Bellas Artes,... un total de 85.000 metres quadrats de tranquil·litat.

D'estil romàntic, és obra de l'arquitecte Ricardo Bastida i de l'enginyer Juan de Eguiraun.

M'aixeco del banc i torno a visitar un museu que sempre et sorprèn. El Bellas Artes va obrir les seves portes l'any 1.914 . Podem gaudir d'obres de El Greco, Murillo, Zurbarán, Goya, Zuloaga, Sorolla, Tàpies, Chillida, Barceló,...


Però per què parlo del Bellas Artes si l'entrada es titula Dissabtes poesia basca (3) ? Doncs perquè en tornar a contemplar el quadre de Aurelio Arteta Errasti "En la romería 1", he recordat el vídeo de Seix Barral dirigit per Arkaitz Basterra Zalbide, i que té com actors a la família Uribe Urbieta.


En 3,14 minuts el vídeo recull un moment genial de la novel·la Bilbao-New York -Bilbao que ja vaig recomanar el passat mes de març.És, com vaig dir, una novel·la molt poètica i casualment el petit moment que descriu el vídeo em va enganxar totalment a la lectura del llibre. Espero que amb vosaltres passi el mateix i correu a la llibreria a buscar el llibre d'en Kirmen.
Podem llegir a les pàgines 12 i 13:
"El abuelo llevó a mi madre al Museo de bellas Artes de Bilbao.Mi madre nunca olvidaría aquel dia; cómo la misma tarde que le anunciaron que se iba a morir, el abuelo la llevó a un museo. Cómo trató, en vano, de que la belleza se mantuviera por encima de la muerte. Cómo se esforzó para que mi madre guardara otro recuerdo de aquel día tan desgraciado. Mi madre siempre recordaría aquel gesto del abuelo.
Era la primera vez que entraba en un museo"



Kirmen Uribe, fins i tot quan escriu una novel·la, no deixa de ser poeta.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada